{"id":4130,"date":"2011-06-05T12:31:57","date_gmt":"2011-06-05T10:31:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4130"},"modified":"2011-06-05T12:32:38","modified_gmt":"2011-06-05T10:32:38","slug":"pere-rusinol-21-idees-inspirades-en-el-15-m","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pere-rusinol-21-idees-inspirades-en-el-15-m\/","title":{"rendered":"Pere Rusi\u00f1ol: 21 idees inspirades en el 15-M"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Els m\u00e9s entusiastes amb el Moviment 15-M estan segurs que s’ha activat un ressort capa\u00e7 de canviar el curs de la hist\u00f2ria, passi el que passi a la Puerta del Sol. O almenys de condicionar-ho.<\/p>\n

Els m\u00e9s esc\u00e8ptics creuen en canvi que el 15-M ja est\u00e0 llanguint davant la falta de resultats concrets i que entrem en una nova fase: la de les baralles internes que tan b\u00e9 coneix l’esquerra.<\/p>\n

Per\u00f2 portin les ulleres que portin, entusiastes i esc\u00e8ptics acaben veient necess\u00e0riament el mateix: a milers de joves i gent de totes les edats participant en assemblees en places abarrotades fent miques els clix\u00e9s de borregos o de ni-nis.<\/em> I amb una fam vora\u00e7 de noves propostes per millorar la democr\u00e0cia i de participar.<\/p>\n

Moltes d’aquestes propostes o esbossos d’elles en realitat ja existeixen. P\u00fablico<\/em> ha parlat amb una dotzena de polit\u00f2legs, soci\u00f2legs i experts, ha bussejat per centres de recerca i ha seleccionat 21 propostes concretes que entronquen amb les l\u00ednies priorit\u00e0ries de Democr\u00e0cia Reial Ja (DRY ) i de les assemblees.<\/p>\n

“No hi ha f\u00f3rmules miracle o receptes clau en m\u00e0”,<\/em> adverteix Joan Subirats<\/strong>, catedr\u00e0tic de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Per\u00f2 s\u00ed que hi ha ja intu\u00efcions i realitats. El que segueix \u00e9s un cat\u00e0leg que no pret\u00e9n ser exhaustiu ni “miracul\u00f3s”, sin\u00f3 recollir idees que ja s’apliquen en altres llocs o que ja estan molt madures despr\u00e9s d’anys debatent se a la universitat o fins i tot al Congr\u00e9s. S\u00f3n nom\u00e9s idees. I portar-les a la pr\u00e0ctica surt gaireb\u00e9 gratis.<\/p>\n

01 Llei Electoral m\u00e9s proporcional<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> sistema m\u00e9s proporcional que no anul\u00b7la la veu dels territoris.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> exigeix \u200b\u200bla reforma d’una llei org\u00e0nica i de la Constituci\u00f3 de 1978.<\/p>\n

De les propostes de DRY i de Sol sobresurt una exig\u00e8ncia: reformar la Llei Electoral perqu\u00e8 sigui m\u00e9s proporcional i doni m\u00e9s oportunitats als partits petits.<\/p>\n

Els experts coincideixen que aquesta reforma per si sola no arregla els problemes de la democr\u00e0cia, per\u00f2 des de fa anys fan servir models alternatius que suposarien una millora en el sistema actual, que sobrerepresenta el vot rural i a les forces majorit\u00e0ries: el 2008, IU va necessitar gaireb\u00e9 485.000 per aconseguir esc\u00f3, quan al PP i el PSOE li van costar 66.000. En total, dos milions de ciutadans van votar llistes que no van obtenir representaci\u00f3.<\/p>\n

Tot i que la responsabilitat es sol atribuir a la llei d’Hondt el sistema emprat per al repartiment d’escons, el culpable<\/em> \u00e9s en realitat la mida d’una trentena de circumscripcions, que segons la Constituci\u00f3 ha de ser la prov\u00edncia i que s\u00f3n massa petites perqu\u00e8 el repartiment arribi als minoritaris.<\/p>\n

Moltes de les f\u00f3rmules alternatives s’inspiren en el model alemany, que combina la proporcionalitat i el vot territorial: es vota una llista de partit amb circumscripci\u00f3 \u00fanica i tamb\u00e9 a un diputat territorial. Per entrar en el repartiment nacional es necessita superar el 5%, per\u00f2 res impediria baixar el llindar.<\/p>\n

02 Llistes obertes<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> permetre que l’elector pugui triar a qui vota d’una llista.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> exigeix \u200b\u200bla reforma d’una llei org\u00e0nica, que requereix majoria absoluta.<\/p>\n

Amb independ\u00e8ncia de com s’assigna el nombre d’escons, un altre debat \u00e9s el marge que es d\u00f3na a l’elector per triar o vetar als diputats que integren una llista. Espanya t\u00e9 l’opci\u00f3 m\u00e9s restrictiva: llista tancada i bloquejada. L\u2019elabora el partit i l’elector l’ha de acceptar sencera.<\/p>\n

Aix\u00f2 implica, per exemple, que un ciutad\u00e0 de Val\u00e8ncia que desitg\u00e9s donar suport al PP<\/strong> en les \u00faltimes auton\u00f2miques havia de votar tamb\u00e9 a tots els imputats de la papereta. Si la llista es desbloqueg\u00e9s, tindria l’opci\u00f3 de votar al PP<\/strong> i ratllar als imputats.<\/p>\n

Les f\u00f3rmules s\u00f3n variades i s’apliquen en molt\u00edssims pa\u00efsos. Dan Kselman<\/strong>, de l’Institut Juan March, ha demostrat que la corrupci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil on les llistes s\u00f3n tancades i bloquejades.<\/p>\n

03 Eleccions prim\u00e0ries per als candidats<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> elegir els candidats mitjan\u00e7ant prim\u00e0ries obertes a tota la societat.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> ha de ser assumit pels aparells que controlen els partits.<\/p>\n

Els partits trien els seus l\u00edders i candidats com volen: nom\u00e9s estan obligats a respectar una aparen\u00e7a democr\u00e0tica. Per\u00f2 segons els experts, aix\u00f2 explica en part el baix nivell d’afiliaci\u00f3 a Espanya i els seus problemes per connectar amb la societat.<\/p>\n

Experts com Braulio G\u00f3mez<\/strong>, de la Universitat d’Edimburg, subratllen que fins i tot les prim\u00e0ries que el PSOE<\/strong> t\u00e9 en els seus estatuts s’han quedat curtes i el CIS li d\u00f3na la ra\u00f3: la majoria creu que tota la societat hauria de poder participar en l’elecci\u00f3 de candidats.<\/p>\n

Aix\u00f2 ja \u00e9s possible en pa\u00efsos com Estats Units, on qualsevol pot registrar-se per participar en les prim\u00e0ries dels partits. A Espanya ho va intentar Pasqual Maragall<\/strong> el 1999.<\/p>\n

04 Revocaci\u00f3 del mandat<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> donar als electors la possibilitat de destituir un c\u00e0rrec electe.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> exigeix \u200b\u200bla reforma de la Constituci\u00f3 i t\u00e9 millor encaix en un r\u00e8gim presidencialista.<\/p>\n

En alguns pa\u00efsos, els c\u00e0rrecs electes s’arrisquen a haver de passar una rev\u00e0lida a meitat del mandat. I si suspenen, perden el lloc.<\/p>\n

Aix\u00ed va arribar al Govern de Calif\u00f2rnia Arnold Schwarzenegger<\/strong>, el 2003: els ciutadans cr\u00edtics amb el llavors governador, Gray Davis<\/strong>, van aconseguir ajuntar les signatures necess\u00e0ries per convocar un refer\u00e8ndum de destituci\u00f3 tot i que Davis<\/strong> havia estat reelegit el 2002 i el van guanyar.<\/p>\n

Aquesta possibilitat (recall,<\/em> en angl\u00e8s) est\u00e0 prevista en 18 estats dels EUA i en pa\u00efsos com Vene\u00e7uela i Bol\u00edvia. I pot aplicar-se tamb\u00e9 contra diputats.<\/p>\n

A Calif\u00f2rnia, per for\u00e7ar un refer\u00e8ndum revocatori cal reunir signatures equivalents al 12% dels votants que van participar en les anteriors eleccions. A Espanya, a m\u00e9s de les retic\u00e8ncies que provoca en molts experts, que temen que els lobbies l’utilitzin en benefici propi, resulta m\u00e9s dif\u00edcil d’aplicar al tractar-se d’un r\u00e8gim parlamentari. A m\u00e9s, els diputats tenen garantit l’esc\u00f3 durant quatre anys en la Constituci\u00f3.<\/p>\n

05 Iniciativa popular i refer\u00e8ndums<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> disminuir les restriccions perqu\u00e8 els ciutadans puguin promoure refer\u00e8ndums vinculants o iniciatives legislatives.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> exigeix \u200b\u200bla reforma de la Constituci\u00f3.<\/p>\n

Sobre el paper, els ciutadans poden participar en la construcci\u00f3 de l’agenda pol\u00edtica a trav\u00e9s dels refer\u00e8ndums i de la iniciativa legislativa popular (ILP), que permet portar propostes a les c\u00e0meres.<\/p>\n

Per\u00f2 a la pr\u00e0ctica, les limitacions s\u00f3n molt superiors a les que existeixen en altres pa\u00efsos: la iniciativa per convocar refer\u00e8ndums correspon al Govern i no s\u00f3n vinculants. I les ILP exigeixen moltes signatures (500.000) i tamb\u00e9 tenen vetats molts temes, com tots aquells regulats per llei org\u00e0nica (drets fonamentals, estatuts d’autonomia …). L’objectiu d’DRY de for\u00e7ar la reforma de la Llei Electoral mitjan\u00e7ant una ILP \u00e9s impossible precisament perqu\u00e8 afecta a una llei org\u00e0nica.<\/p>\n

En pa\u00efsos com els EUA o Su\u00efssa, entre d’altres, la iniciativa de refer\u00e8ndums no est\u00e0 en mans de les autoritats, sin\u00f3 dels ciutadans. I cont\u00ednuament hi ha consultes vinculants. No obstant aix\u00f2, alguns experts adverteixen que aquest model t\u00e9 tamb\u00e9 inconvenients perqu\u00e8, a la pr\u00e0ctica, la gent amb m\u00e9s diners sol tenir tamb\u00e9 m\u00e9s capacitat de recollir signatures i de finan\u00e7ar campanyes.<\/p>\n

06 Pressupostos participatius<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> facilitar la participaci\u00f3 ciutadana en la presa de decisions entre elecci\u00f3 i elecci\u00f3.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> alguns dels projectes m\u00e9s avan\u00e7ats a Espanya han quedat en suspens despr\u00e9s del 22-M.<\/p>\n

Davant l’opci\u00f3 d’anar a votar cada quatre anys i res m\u00e9s, els pressupostos participatius fa anys que es venen assajant com a f\u00f3rmula complement\u00e0ria que fomenti la participaci\u00f3 democr\u00e0tica. Van comen\u00e7ar a Porto Alegre (Brasil) en la d\u00e8cada de 1990 i s’han est\u00e8s molt, sobretot a nivell municipal.<\/p>\n

La idea \u00e9s que les autoritats sotmetin a debat p\u00fablic en qu\u00e8 es gasten determinades partides d’inversi\u00f3. Els cr\u00edtics adverteixen que els grups organitzats acaben dirigint les assemblees en benefici propi. Sevilla era la major ciutat de tot Europa que assajava f\u00f3rmules de pressupostos participatius, per\u00f2 la derrota de l’esquerra les deixa ara en suspens.<\/p>\n

07 Mem\u00f2ries de participaci\u00f3<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> incloure en les pol\u00edtiques p\u00fabliques mem\u00f2ries de participaci\u00f3 i de rendici\u00f3 de comptes.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> cap.<\/p>\n

Qualsevol projecte urban\u00edstic o d’infraestructures important ha de comptar amb una mem\u00f2ria d’impacte ambiental. Els experts en noves f\u00f3rmules de participaci\u00f3 aspiren a replicar el model per a la participaci\u00f3 i la rendici\u00f3 de comptes, de manera que qualsevol pol\u00edtica p\u00fablica hagi de plantejar des del seu origen quins canals de participaci\u00f3 s’obre i com retr\u00e0 comptes del fet una vegada acabat.<\/p>\n

Barcelona era una refer\u00e8ncia en mem\u00f2ries participatives, per\u00f2 els seus promotors van perdre els comicis. En mem\u00f2ries de rendici\u00f3 de comptes, est\u00e0 tot per fer. Tant, que ni tan sols l’expressi\u00f3 rendici\u00f3 de comptes<\/em> sembla una bona traducci\u00f3 d’accountability.<\/em><\/p>\n

08 Consells deliberatius<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> implicaci\u00f3 de ciutadans en la presa de decisions pol\u00edtiques.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> cap.<\/p>\n

A Fran\u00e7a es diu Comissi\u00f3 Nacional del Debat P\u00fablic i afronta assumptes d’\u00e0mbit nacional i al Regne Unit es coneix com a jurat ciutad\u00e0 i dep\u00e8n dels ajuntaments. La filosofia \u00e9s la mateixa: cedir a un consell de ciutadans la presa de decisi\u00f3 davant un assumpte concret.<\/p>\n

Els experts en diuen democr\u00e0cia deliberativa i sol seleccionar els membres per sorteig, amb criteris de pluralitat com els que aplica TVE a Tinc una pregunta per a vost\u00e8.<\/em><\/p>\n

A Ontario (Canad\u00e0) es va encarregar a un consell ni m\u00e9s ni menys que la reforma electoral. A Espanya hi ha hagut assajos a C\u00f2rdova, per\u00f2 sense ser vinculants.<\/p>\n

09 Llei de Transpar\u00e8ncia<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> aprovar una llei que obligui les administracions a divulgar tota la informaci\u00f3 que tinguin.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> cap.<\/p>\n

Access Info \u00e9s una ONG internacional que defensa el dret ciutad\u00e0 a accedir a la informaci\u00f3 d’inter\u00e8s p\u00fablic en mans dels governs i el 2006 va triar Madrid com a seu mundial. \u00bfEl motiu? Espanya \u00e9s el pa\u00eds m\u00e9s gran de la UE sense Llei de Transpar\u00e8ncia.<\/p>\n

Aquest tipus de lleis ja existeixen als EUA des de la d\u00e8cada de 1960 i obliguen a les autoritats a contestar qualsevol ciutad\u00e0 preguntes com aquesta: \u00bfa quina empresa ha contractat el Departament de Salut per a la neteja dels seus hospitals i per quants diners?<\/p>\n

Els experts veuen aquest tipus de norma com un element anticorrupci\u00f3 clau. A Espanya, aquesta informaci\u00f3 es canalitza amb preguntes parlament\u00e0ries, per\u00f2 els governs disposen d’una infinitat d’estratagemes per ignorar-les.<\/p>\n

L’Executiu va prometre acabar amb l’anomalia espanyola, per\u00f2 el projecte est\u00e0 paralitzat. Alguns pa\u00efsos, com l’\u00cdndia, col\u00b7loquen a internet tota la informaci\u00f3 per iniciativa pr\u00f2pia. D’aquest corrent es nodreixen els defensors de l’anomenada cultura lliure, la prioritat \u00e9s derogar la llei Sinde.<\/em><\/p>\n

10 Els comptes de la casa reial<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> fer p\u00fablics els comptes de la Corona.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> l’obstrucci\u00f3 dels partits majoritaris.<\/p>\n

Existeixen a Espanya vuit institucions p\u00fabliques com el Consell d’Estat amb autonomia financera i sense control extern. Per\u00f2 cap arriba tan lluny com la Casa Reial, que rep una assignaci\u00f3 anual sense haver d’explicar com la gasta.<\/p>\n

El 2010, aquesta assignaci\u00f3 va ascendir a 8,9 milions d’euros i cobreix nom\u00e9s una m\u00ednima part dels diners p\u00fablics que es dedica a la instituci\u00f3, la suma global es desconeix. ERC<\/strong> ha denunciat al Tribunal d’Estrasburg l’opacitat dels comptes de la monarquia.<\/p>\n

Res no impedeix a la Constituci\u00f3 que els comptes de la Corona fossin tan transparents com les de la monarquia brit\u00e0nica: “El rei percep dels Pressupostos de l’Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva fam\u00edlia i Casa, i distribueix lliurement”, diu l’article 65. 1.<\/p>\n

11 Acc\u00e9s als comptes dels partits<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> fiscalitzaci\u00f3 real dels comptes dels partits i acc\u00e9s p\u00fablic.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> exigeix \u200b\u200bla reforma de la Llei Org\u00e0nica del Tribunal de Comptes.<\/p>\n

Sempre que esclata un esc\u00e0ndol que afecta els comptes dels partits pol\u00edtics, la resposta \u00e9s id\u00e8ntica: “Els nostres pressupostos han passat tots els controls del Tribunal de Comptes”. <\/em><\/p>\n

\u00c9s cert. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una trampa: la fiscalitzaci\u00f3 del Tribunal de Comptes es limita a treballar amb el material que li proporcionen els partits, sense capacitat auditora real i sense possibilitats d’accedir als budells ni a les fundacions dels partits.<\/p>\n

Tots aquests d\u00e8ficits s\u00f3n subratllats regularment pel Consell d’Europa. La informaci\u00f3 que rep el Tribunal de Comptes \u00e9s, a m\u00e9s, reservada: ning\u00fa no pot accedir-hi, ni tan sols al llistat de prove\u00efdors dels partits. L’\u00fanic \u00f2rgan fiscalitzador que ho permet \u00e9s el de Gal\u00edcia.<\/p>\n

12 El patrimoni dels pol\u00edtics, p\u00fablic<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> publicaci\u00f3 del patrimoni complet de tots els c\u00e0rrecs electes.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> cap. Ja existeix a Castella-la Manxa.<\/p>\n

Els experts en corrupci\u00f3 consideren clau l’acc\u00e9s al patrimoni complet dels c\u00e0rrecs p\u00fablics. Diverses institucions han fet passos, per\u00f2 de forma parcial.<\/p>\n

L’\u00fanica excepci\u00f3 \u00e9s Castella-la Manxa, que ha optat per la m\u00e0xima transpar\u00e8ncia al respecte: publica en el Butllet\u00ed Oficial el patrimoni complet totes les rendes, totes les inversions, tots els b\u00e9ns, totes les activitats de diputats i alts c\u00e0rrecs, inclosa la Presid\u00e8ncia.<\/p>\n

13 Diputats a temps complet<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> impedir que els parlamentaris puguin tenir un bufet privat.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> cap. Una majoria de partits d\u00f3na suport a la idea, per\u00f2 no avan\u00e7a.<\/p>\n

Qualsevol parlamentari pot compatibilitzar avui la seva activitat parlament\u00e0ria amb un bufet privat i altres activitats remunerades. Nom\u00e9s ha de dir que no suposa conflicte d’interessos. M\u00e9s de 40 parlamentaris simultaniegen la seva activitat amb negocis privats.<\/p>\n

Que hi ha profundes llacunes ho ha posat de manifest el cas G\u00fcrtel,<\/em> que ha revelat les activitats paral\u00b7leles de l’exdiputat del PP<\/strong> i imputat Jes\u00fas Merino<\/strong>: segons l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria, entre 2002 i 2008 va ingressar com a parlamentari menys de 500.000 euros. En el mateix per\u00edode, les seves consultories i les de la seva esposa van sumar 8.400.000 assessorant a empreses.<\/p>\n

14 Pol\u00edtics sense privilegis<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> eliminar privilegis en les pensions dels diputats i fixar criteris clars per a cotxes oficials.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> cap. La majoria de partits admet que cal “racionalitzar”.<\/p>\n

Quan es va recuperar la democr\u00e0cia, es va acordar que els parlamentaris tenien dret a percebre la pensi\u00f3 m\u00e0xima amb nom\u00e9s vuit anys cotitzats. I l’argument li va semblar b\u00e9 a tothom: la repressi\u00f3 franquista havia impedit a molts cotitzar.<\/p>\n

Per\u00f2 han passat m\u00e9s de 30 anys i els parlamentaris que han votat ampliar de 15 a 25 anys del c\u00f2mput per calcular les pensions continuen gaudint d’aquella decisi\u00f3.<\/p>\n

Els expresidents del Govern i, amb variants, de diverses comunitats gaudeixen d’un altre privilegi: una pensi\u00f3 vital\u00edcia de 80.000 euros a l’any. L’esquerra minorit\u00e0ria la vol eliminar quan es perceben altres guanys privats importants. Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong> va percebre el 2010 ingressos superiors al mili\u00f3 d’euros i Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> rep, nom\u00e9s de Gas Natural, 126.000 euros l’any.<\/p>\n

La decisi\u00f3 d’UPyD<\/strong> de renunciar al cotxe oficial per als seus regidors ha for\u00e7at el debat sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. Tots els partits admeten que hauran de “racionalitzar”.<\/em> Els experts aposten per fixar criteris objectius.<\/p>\n

15 Corrupci\u00f3 sense prescripci\u00f3<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> eliminar la prescripci\u00f3 en els delictes de corrupci\u00f3.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> exigeix \u200b\u200bla reforma del Codi Penal i d’altres lleis org\u00e0niques.<\/p>\n

La majoria de delictes de corrupci\u00f3 s’han anat castigant cada vegada amb m\u00e9s duresa en el Codi Penal. I malgrat aix\u00f2 molts delictes acaben sense judici perqu\u00e8 ja han prescrit. Experts com V\u00edctor Lapuente<\/strong>, de la Universitat de Gotemburg, sostenen que Espanya lidera probablement un r\u00e0nquing informal de delictes de corrupci\u00f3 que no es jutgen per haver prescrit.<\/p>\n

Entre les causes, destaca la saturaci\u00f3 de la Just\u00edcia i que aqu\u00ed es sol comen\u00e7ar a investigar m\u00e9s tard. Per aix\u00f2, entre les mesures que suggereixen alguns experts en l\u00ednia amb DRY \u00e9s que els delictes de corrupci\u00f3 no prescriguin.<\/p>\n

16 L\u00edmits als regals<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> establir que qualsevol regal superior als 50 euros no declarat sigui considerat suborn.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> exigeix \u200b\u200breformar el Codi Penal.<\/p>\n

Alguns dels majors casos de corrupci\u00f3 que han esclatat a Espanya en els \u00faltims anys com G\u00fcrtel<\/em> i Brugal<\/em> tenen en el seu origen regals a c\u00e0rrecs electes. La clau perqu\u00e8 siguin considerats suborn no dep\u00e8n del seu valor, sin\u00f3 que es regali per ra\u00f3 del c\u00e0rrec o a canvi d’alguna cosa. Lapuente<\/strong> proposa tallar en sec qualsevol ambig\u00fcitat interpretativa i incloure en el Codi Penal que tot regal valorat en m\u00e9s de 50 euros no declarat en un hipot\u00e8tic registre que inclogui la identitat de l\u2019obsequiant sigui considerat suborn. Ara no hi ha cap registre, ni tan sols per els regals a la Casa Reial.<\/p>\n

17 Alguns ERO, sense diners p\u00fablics<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> les empreses amb beneficis que inici\u00efn un ERO hauran de pagar l’atur dels acomiadats.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> exigeix \u200b\u200buna reforma legal ja encarrilada.<\/p>\n

Ja estava en les propostes de DRY i l’esquerra minorit\u00e0ria feia temps que hi lluitava, per\u00f2 l’ERO anunciat per Telef\u00f3nica amb les places plenes ha acabat d’inflamar els indignats: l’exig\u00e8ncia que les empreses amb beneficis que obrin un expedient de regulaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 (ERO) hagin de pagar l’atur dels acomiadats s’ha convertit en emblema de l’15-M i probablement ser\u00e0 la seva primera vict\u00f2ria tangible.<\/p>\n

La demanda compta amb un suport social tan alt que Telef\u00f3nica ha replantejat l’ERO, tot i tenir la llei a favor: assumir\u00e0 l’atur dels acomiadats que l’Estat no abonar\u00e0. El PSOE<\/strong> ha presentat una esmena perqu\u00e8 aquesta decisi\u00f3 ara volunt\u00e0ria sigui obligat\u00f2ria.<\/p>\n

18 Daci\u00f3 en pagament per a l’habitatge<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> que el lliurament del pis cancel\u00b7la la hipoteca i el deute amb el banc.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> exigeix \u200b\u200bla reforma de la Llei Hipotec\u00e0ria, que es debatr\u00e0 en una subcomissi\u00f3 del Congr\u00e9s.<\/p>\n

Una altra de les demandes emblem\u00e0tiques del 15-M \u00e9s la daci\u00f3 en pagament: que el lliurament del pis cancel\u00b7li el deute amb el banc, com succeeix en diversos estats dels EUA.<\/p>\n

A Espanya, quan hi ha desnonament, el banc es queda amb el pis i el client ha de seguir pagant. En aquest intercanvi desigual, pel qual es fixa a quant ascendeix el deute pendent, el banc comptabilitza el pis retornat a un preu barat\u00edssim: el 50% de la taxaci\u00f3. I despr\u00e9s ho pot vendre al preu que vulgui.<\/p>\n

La patronal ha advertit per carta al Govern que la daci\u00f3 en pagament suposaria un gran perjudici per al sistema financer. Per\u00f2 la pressi\u00f3 social, s’estan recollint 500.000 signatures per una iniciativa legislativa popular, ha for\u00e7at la creaci\u00f3 d’una subcomissi\u00f3 parlament\u00e0ria.<\/p>\n

Entre les propostes dels experts est\u00e0 assumir la daci\u00f3 en pagament sense retroactivitat, establir ajudes per als afectats i elevar del 50% al 75% el percentatge sobre el preu de la taxaci\u00f3 quan el banc es queda amb el pis.<\/p>\n

19 Registre anti-paradisos fiscals<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> establir un registre de m\u00ednims que ajudi a seguir el fil dels diners cap a paradisos fiscals.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> qualsevol iniciativa efectiva ha de tenir escala internacional.<\/p>\n

Molts experts coincideixen que la sortida de la crisi, el futur de l’Estat del benestar, la lluita contra la corrupci\u00f3 i l’ess\u00e8ncia mateixa de la democr\u00e0cia depenen en bona mesura de fer m\u00e9s dif\u00edcil que els diners arribin als paradisos fiscals. I tot i que hi ha hagut aven\u00e7os per l’empenta del G-20, queda molt terreny per rec\u00f3rrer.<\/p>\n

Els experts insisteixen tamb\u00e9 que les mesures, per ser efectives, han de ser globals o si m\u00e9s no a escala europea. I en aquest sentit van gaireb\u00e9 totes les propostes d’un recent document de la Fundaci\u00f3 Alternatives elaborat per Jos\u00e9 Luis Escario<\/strong>: creaci\u00f3 d’una ag\u00e8ncia mundial espec\u00edfica, establir sancions multilaterals contra els estats que no cooperin amb uns m\u00ednims que caldria redefinir a l’al\u00e7a, etc . Per\u00f2 el document inclou un suggeriment que podria implantar-se sense esperar als altres: crear un registre de companyies molt m\u00e9s exhaustiu que els existents, que inclogui informaci\u00f3 rellevant per seguir la pista dels diners i faci menys opaques aquestes estructures.<\/p>\n

20 Taxa ‘Tobin’<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> establir una taxa per les transaccions financeres especulatives.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> perqu\u00e8 sigui efica\u00e7, s’ha d’adoptar a escala internacional.<\/p>\n

Ja fa 40 anys que el premi Nobel d’Economia James Tobin<\/strong> va proposar una taxa m\u00ednima de nom\u00e9s el 0,1% per a les transaccions financeres especulatives. I a finals dels noranta es va crear una organitzaci\u00f3 internacional, Attac molt present en el Moviment 15-M, que es va fixar com a prioritat impulsar una proposta que des de fa anys t\u00e9 resolta i a qualsevol dificultat t\u00e8cnica.<\/p>\n

El G-20 ha amagat amb impulsar taxes inspirades en la proposta de Tobin. Per\u00f2 res s’ha portat a la pr\u00e0ctica.<\/p>\n

21 Fiscalitat justa<\/h3>\n

Proposta:<\/strong> recuperar els impostos de patrimoni i de successions i gravar m\u00e9s les SICAV i els dividends.<\/p>\n

Dificultat:<\/strong> que, davant la lliure circulaci\u00f3 de capitals, baixi la recaptaci\u00f3.<\/p>\n

Tots els fills<\/em> del 15-M han llan\u00e7at un crit per aconseguir una fiscalitat m\u00e9s justa, que es desfaci el cam\u00ed dels \u00faltims anys i torni a establir l’objectiu que paguin m\u00e9s els que m\u00e9s tenen. Hi ha diverses possibilitats: recuperar l’impost sobre el patrimoni (eliminat el 2008) i el de successions (gaireb\u00e9 liquidat a les comunitats on governa la dreta), gravar m\u00e9s a les SICAV l\u2019instrument d’inversi\u00f3 dels m\u00e9s rics, que nom\u00e9s tributa a l’1% o taxar tots els dividends: avui estan exempts de tributar 1.500 euros per contribuent i any.<\/p>\n

Molts experts creuen que d\u2019una fiscalitat m\u00e9s justa dependr\u00e0 la sostenibilitat de l’Estat del benestar. I investigadors com Armin Sch\u00e4fer<\/strong> han demostrat fins i tot que la desigualtat \u00e9s el major factor d’erosi\u00f3 de la democr\u00e0cia.<\/p>\n

Potser els acampats no ho han estudiat. Per\u00f2 no hi ha dubte que ho saben.
\n
\nP\u00fablico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els m\u00e9s entusiastes amb el Moviment 15-M estan segurs que s’ha activat un ressort capa\u00e7 de canviar el curs de la hist\u00f2ria, passi el que passi a la Puerta del Sol. O almenys de condicionar-ho. Els m\u00e9s esc\u00e8ptics creuen en canvi que el 15-M ja est\u00e0 llanguint davant la falta de resultats concrets i que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4130","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4130","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4130"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4130\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4133,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4130\/revisions\/4133"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4130"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4130"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4130"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}