{"id":4105,"date":"2011-06-01T20:29:33","date_gmt":"2011-06-01T18:29:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4105"},"modified":"2011-06-02T16:17:20","modified_gmt":"2011-06-02T14:17:20","slug":"robin-wilson-la-nova-socialdemocracia-cap-a-partits-de-xarxes-pluralistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/robin-wilson-la-nova-socialdemocracia-cap-a-partits-de-xarxes-pluralistes\/","title":{"rendered":"Robin Wilson: La nova socialdemocr\u00e0cia – Cap a partits pluralistes en xarxa"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L’expert en pol\u00edtica europea occidental, Peter Mair<\/strong>, ha diagnosticat un “buidament” de la pol\u00edtica en les \u00faltimes d\u00e8cades, degut a que els partits s’han convertit en veus menys representatives dels diversos grups de la ciutadania i m\u00e9s en vehicles mediatitzats pels membres d’una classe pol\u00edtica\u00a0 per a assolir al govern. [1]<\/a> Aquest fet \u00e9s particularment clar a Fran\u00e7a, amb el seu sistema presidencial: la caiguda de\u00a0 Dominique Strauss-Kahn ha mostrat que el futur del socialisme franc\u00e8s depenia de la decisi\u00f3 d\u2019un dels darrers pr\u00ednceps de la pol\u00edtica medieval, i de si es dignaria sotmetre\u2019s a una elecci\u00f3 presidencial.<\/p>\n

Aquest buidament s’ha associat a l’augment de les empreses multinacionals i les institucions transnacionals com l\u2019FMI<\/strong>, que amb el seu domini sobre l’economia mundial han deixat als governs nacionals cada vegada m\u00e9s incapa\u00e7os d’utilitzar les palanques convencionals de la pol\u00edtica macro-econ\u00f2mica per a assolir resultats tangibles. [2]<\/a> Aquest fet ha anat acompanyat pel debilitament del poder de negociaci\u00f3 de les organitzacions col\u00b7lectives del treball, que ha refor\u00e7at el car\u00e0cter\u00a0 “post-democr\u00e0tic” de l’emancipaci\u00f3 formal,\u00a0 amb desencisos substantius. [3]<\/a><\/p>\n

Els partits socialdem\u00f2crates van ser\u00a0 producte de la revoluci\u00f3 industrial. L’hegemonia de l\u2019SPD<\/strong> alemany es va formar a partir del 1875. Karl Kautsky<\/strong>, int\u00e8rpret de Marx<\/strong>, va argumentar que la seva funci\u00f3 era representar la classe obrera, concebuda com homog\u00e8nia (i, per implicaci\u00f3, masculina i manual), mentre que el capitalisme seria v\u00edctima de les seves pr\u00f2pies contradiccions i el socialisme, un dia, el substituiria. Aquesta visi\u00f3 teleol\u00f2gica i sistem\u00e0tica va provocar massa poca visi\u00f3 de l’aqu\u00ed i l\u2019ara, de manera que el socialisme va arribar a ser definit com all\u00f2 que els partits socialdem\u00f2crates feien de forma pragm\u00e0tica. [4]<\/a><\/p>\n

Hi va haver \u00e8xits reals, en particular en els pa\u00efsos n\u00f2rdics, on eren m\u00e9s forts, amb la creaci\u00f3 d’estats de benestar moderns a trav\u00e9s de\u00a0 pol\u00edtiques econ\u00f2miques keynesianes, que en certa mesura compensaven la reducci\u00f3 del treballador a un mer producte\u00a0 subjecte als capricis del mercat de treball. La seva \u00e8poca d’apogeu va ser el quart de segle de post-guerra, en qu\u00e8 van intervenir en un marc de producci\u00f3 fordista i de consum massiu fruit de la gesti\u00f3 de la demanda. [5]<\/a><\/p>\n

Per\u00f2 el capitalisme “industrial” va donar pas al capitalisme de la ‘informaci\u00f3’ en l’era dels ordinadors personals [6]<\/a>. El fordisme va ser substitu\u00eft per un post-fordisme que cada vegada augmentava m\u00e9s la demanda i la volatilitat dels diversos consumidors de tot el m\u00f3n. I els moviments socials cosmopolites \u2013els de la dona, la pau i les organitzacions ambientalistes- entraven en sintonia amb la societat individualista i anaven despla\u00e7ant als sindicats, en import\u00e0ncia en l’\u00e0mbit p\u00fablic. Aquesta evoluci\u00f3 ha anat deixant els partits socialdem\u00f2crates vells, dominats pels homes i jer\u00e0rquics, cada vegada m\u00e9s antiquats.<\/p>\n

Com poden renovar-se? En primer lloc, han d’assumir el car\u00e0cter en ‘xarxa’ de les empreses modernes, substituint la “burocr\u00e0cia vertical” del passat. [7]<\/a> Tamb\u00e9 han de convertir\u00a0 l’antic sistema de delegacions successives per equips de treball aut\u00f2noms, per tal que\u00a0 els partits socialdem\u00f2crates puguin superar els lideratges a l\u2019estil l\u2019uno duce, una voce<\/em> que es manifest\u00e0 en\u00a0 forma extrema en Tony Blair i el Nou Laborisme. En l’era d’Internet, la “intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva\u00bb ha de passar de focalitzar l’escena de la confer\u00e8ncia anual a la televisi\u00f3\u00a0 a un proc\u00e9s permanent, durant tot l’any,\u00a0 de recerca,\u00a0 discussi\u00f3,\u00a0 pr\u00e0ctica i avaluaci\u00f3, de participaci\u00f3 dels grups de treball i dels membres, a tots els nivells i utilitzant\u00a0 la p\u00e0gina web del partit per a debats moderats en els qu\u00e8 els membres i simpatitzants hi puguin participar. Els membres han d\u2019estar connectats a trav\u00e9s de la xarxa, a nivell de base, amb totes les organitzacions locals de la societat civil, des dels centres d’atenci\u00f3 infantil a les campanyes de les ONGs.<\/p>\n

En segon lloc, els partits socialdem\u00f2crates han de ser m\u00e9s pluralistes. Han de deixar rere seu la mentalitat d\u2019una sola classe, un sol partit. Fer-ho significa recon\u00e8ixer que no tenen el monopoli de la pol\u00edtica progressista. La coalici\u00f3 noruega de roja-verda, reelegida el 2009, ha demostrat que una administraci\u00f3 amb diferents veus radicals poden unir-se al voltant d’un programa progressista. Amb el seu llenguatge de proposar “solucions col\u00b7lectives a problemes individuals” <\/em>sota el lema de ‘Tots a bord”<\/em>, han trobat una narrativa moderna de com la solidaritat pot avan\u00e7ar en la societat individualista. [8]<\/a><\/p>\n

En tercer lloc, com Jenny Andersson<\/strong> ha argumentat, la socialdemocr\u00e0cia necessita redescobrir una cr\u00edtica del capitalisme. Aqu\u00ed \u00e9s on el partit suec, que havia estat punta de llan\u00e7a, va perdre el seu cam\u00ed, amb\u00a0 dues derrotes electorals successives. La igualtat s’ha de convertir en el que ha de “definir la seva \u00e0nima”<\/em>. [9]<\/a> Sheri Berman<\/strong> ha sostingut que la p\u00e8rdua de l’idealisme \u00e9s potser el major frac\u00e0s dels partits socialsdemocr\u00e0tes d’avui. [10]<\/a><\/p>\n

Per sobre de tot, la socialdemocr\u00e0cia en un sol pa\u00eds \u00e9s, en \u00faltima inst\u00e0ncia, impossible en un entorn globalitzat. La pitjor crisi del capitalisme des de la d\u00e8cada de 1930 exigeix \u200b\u200buna alternativa a tot el continent per poder derrotar les pol\u00edtiques nacionals d’austeritat. El Partit Socialista Europeu<\/strong> ha de tenir molta m\u00e9s pres\u00e8ncia en l’escenari internacional com a defensor d’una uni\u00f3 monet\u00e0ria i fiscal aix\u00ed com, d\u2019un comprom\u00eds amb el Banc Central Europeu<\/strong> per assolir una alta ocupaci\u00f3 (i no nom\u00e9s una baixa inflaci\u00f3), per fer que els Euro-bons comparteixin la pesada c\u00e0rrega que s\u2019imposa a les economies perif\u00e8riques de l’eurozona, per un programa d’inversions p\u00fabliques “verdes” i per l’impost\u00a0 ‘Robin Hood’ sobre l’especulaci\u00f3 financera. Ha de demostrar que una altra Europa, un altre m\u00f3n \u00e9s possible.<\/p>\n

[1]<\/a> Peter Mair, \u2018Ruling the void? The hollowing of western democracy\u2019, New Left Review<\/em> 42 (2006), 25\u201351<\/p>\n

[2]<\/a> Milivoje Pani?, Globalization and National Economic Welfare <\/em>(Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2003), 78-94<\/p>\n

[3]<\/a> Colin Crouch, Post-Democracy <\/em>(Cambridge: Polity Press, 2004)<\/p>\n

[4]<\/a> Donald Sassoon, One Hundred Years of Socialism <\/em>(London: I B Tauris, 1996)<\/p>\n

[5]<\/a> Sheri Berman, The Primacy of Politics: Social Democracy and the Making of Europe\u2019s Twentieth Century <\/em>(Cambridge: Cambridge University Press, 2006), 177-88<\/p>\n

[6]<\/a> Manuel Castells, The Information Age: Economy, Society and Culture\u2014Volume I: The Rise of the Network Society <\/em>(Oxford: Blackwell Publishers, 1996)<\/p>\n

[7]<\/a> Castells, 151-72<\/p>\n

[8]<\/a> Wolfgang Biermann and Kristine Kallset, \u2018\u201cEveryone on Board\u201d: the Nordic model and the red-red-green coalition\u2014a transferable model of success?\u2019, International Politics and Society <\/em>4 (2010), 167-91<\/p>\n

[9]<\/a> Jenny Andersson, The Library and the Workshop: Social Democracy and Capitalism in the Knowledge Age <\/em>(Stanford, CA: Stanford University Press, 2010), 154<\/p>\n

[10]<\/a> Berman, 217<\/p>\n

Social Europe Journal<\/a>
\n <\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’expert en pol\u00edtica europea occidental, Peter Mair, ha diagnosticat un “buidament” de la pol\u00edtica en les \u00faltimes d\u00e8cades, degut a que els partits s’han convertit en veus menys representatives dels diversos grups de la ciutadania i m\u00e9s en vehicles mediatitzats pels membres d’una classe pol\u00edtica\u00a0 per a assolir al govern. [1] Aquest fet \u00e9s particularment …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16],"tags":[],"class_list":["post-4105","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4105","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4105"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4105\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4108,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4105\/revisions\/4108"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4105"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4105"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4105"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}