{"id":4101,"date":"2011-06-01T10:41:20","date_gmt":"2011-06-01T08:41:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4101"},"modified":"2011-06-01T10:41:20","modified_gmt":"2011-06-01T08:41:20","slug":"francesc-trillas-idees-sobre-persones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-idees-sobre-persones\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: Idees sobre persones"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/Personas.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4102\" title=\"Personas\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/Personas-300x198.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"198\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/Personas-300x198.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/Personas.jpg 530w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>L\u2019exemple de Mil\u00e0, on un professional ali\u00e8 a les estructures partid\u00e0ries (tot i que amb un passat de milit\u00e0ncia) acaba de guanyar unes eleccions partint d\u2019unes prim\u00e0ries obertes a tothom, per derrotar al berlusconisme i posar-lo en les majors dificultats dels darrers anys, m\u2019anima a escriure aquestes l\u00ednies.<!--more--><\/p>\n<p>Aix\u00f2 ha coincidit amb una feli\u00e7 explosi\u00f3 del debat en el <strong>PSC<\/strong>. M\u2019ha agradat la irrever\u00e8ncia dels que s\u2019animen a desobe\u00efr literalment les jerarquies. Per exemple, un important dirigent territorial contestant la consigna de no parlar de persones amb un primer punt d\u2019un dec\u00e0leg on demana jubilar al complet la direcci\u00f3 actual. Una altra cosa \u00e9s si s\u2019est\u00e0 d\u2019acord o no amb la proposta alternativa, que consisteix purament a substituir una generaci\u00f3 per una altra de m\u00e9s jove. Pisapia, el nou Alcalde de Mil\u00e0, t\u00e9 62 anys.<\/p>\n<p>Per\u00f2 veig la desobedi\u00e8ncia amb optimisme. Per primera vegada en molts anys, hi ha un ampli consens a favor de la renovaci\u00f3 del <strong>PSC<\/strong>. S\u2019haur\u00e0 de treballar molt a definir els perfils d\u2019aquesta renovaci\u00f3, la concreci\u00f3, i sobretot s\u2019ha de treballar molt en el \u201cqu\u00e8\u201d certament. Per\u00f2 crec que si de veritat volem renovar el discurs per oferir alternatives cre\u00efbles que restaurin l\u2019estat del benestar i permetin avan\u00e7ar cap a una economia m\u00e9s justa i sostenible (en una Catalunya que sigui un sol poble), no es pot separar parlar d\u2019idees i de persones. No serveix dir: primer parlem d\u2019idees, i al final ja parlarem de persones. Sobretot perqu\u00e8 \u00e9s impossibe. Fins i tot els que han dit que ja hi ha temps per parlar de persones, acaben parlant de persones ells mateixos, quan proposen, els uns que la direcci\u00f3 del partit ha d\u2019estar a temps complet, els altres que el secretari del partit i el candidat a President han de ser persones diferents. I \u00e9s que no es pot separar idees de persones, perqu\u00e8 existeixen idees sobre persones, o persones amb m\u00e9s o menys idees.<\/p>\n<p>Necessitem persones que puguin establir un di\u00e0leg amb els que ara no estan al nostre partit, perqu\u00e8 no hi han estat mai, o perqu\u00e8 se n\u2019han allunyat. Necessitem persones que s\u00e0piguen interpretar els canvis que s\u2019han produit a la nostra societat en els darers 30 anys, i que estiguin preparats per interpretar els que se seguiran produint. Persones que hi entenguin d\u2019alguna cosa m\u00e9s que la gram\u00e0tica parda de congressos i llistes.<\/p>\n<p>Les persones s\u00f3n importants perqu\u00e8 amb els programes no n\u2019hi ha prou. Sempre hi haur\u00e0 conting\u00e8ncies no previstes en els programes on els responsables pol\u00edtics han d\u2019acabar interpretant els valors que tenen a dintre per prendre decisions. Sempre caldr\u00e0 que el perfil de les persones que es tria perqu\u00e8 ens representin sigui un missatge en si mateix: per la seva credibilitat i la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n<p>Si una persona que ha estat en la direcci\u00f3 els darrers 30 anys t\u00e9 la capacitat d\u2019autocr\u00edtica suficient per posar-se al davant de la renovaci\u00f3, realment se l\u2019haur\u00e0 d\u2019ajudar, perqu\u00e8 tindr\u00e0 molta feina. Molta feina a demostrar que realment est\u00e0 conven\u00e7ut que cal una renovaci\u00f3 no cosm\u00e8tica. Molta feina a demostrar que de vegades cal que sigui un <strong>Nixon<\/strong> qui vagi a la Xina (o sigui que un dirigent pol\u00edtic faci quelcom dr\u00e0stic que no s\u2019esperava d\u2019ell, perqu\u00e8 els seus rivals no tenen els suports per fer-ho, tot i que haguessin desitjat fer-ho ells).<\/p>\n<p>Els pol\u00edtics professionals han fet molt per allunyar la pol\u00edtica de la ciutadania, tot i que no en s\u00f3n els \u00fanics culpables, d\u2019aquest allunyament. \u00c9s dif\u00edcil no estar d\u2019acord amb la limitaci\u00f3 de mandats i les limitacions a l\u2019acumulaci\u00f3 de c\u00e0rrecs. \u00c9s dif\u00edcil no estar d\u2019acord a reduir dr\u00e0sticament el n\u00famero de professionals pol\u00edtics, i el personal de nomenament discrecional de suport t\u00e8cnic (com s\u2019ha fet a l\u2019ajuntament d\u2019Estocolm; o com va ser la recepta per acabar amb el clientelisme del <strong>Partit Dem\u00f2crata<\/strong> dels Estats Units fa un segle a l\u2019\u00e8poca dels clans de Tammany Hall; o com recomanen els estudis de la Fundaci\u00f3n Alterntivas per lluitar contra la corrupci\u00f3). Entenc doncs que una direcci\u00f3 de dedicaci\u00f3 exclusiva quadra poc amb la idea de facilitar que persones amb \u201cprofessions normals\u201d puguin tenir un paper important a la direcci\u00f3 del partit.<\/p>\n<p>La renovaci\u00f3 d\u2019un partit, com la reforma en profunditat de tota instituci\u00f3 en crisi, no se soluciona nom\u00e9s amb una llista de receptes. Per aix\u00f2 s\u00f3n importants les persones i la seva credibilitat. Per\u00f2 \u00e9s inevitable posar sobre la taula algunes sugger\u00e8ncies, perqu\u00e8 reflexionem sobre si val la pena o no almenys fer algunes proves (assumint la incertesa de saber si funcionaran o no, per\u00f2 sabent que el sistema que tenim fins ara, el del partit del segle XIX, ha deixat de funcionar). Aqu\u00ed van algunes sugger\u00e8ncies (pr\u00f2pies o copiant alguna idea que m\u2019ha sembat brillant que he vist a la xarxa):<\/p>\n<p>-Triar entre que el primer secretari no sigui cadidat i que el candidat sigui triat en unes primaries obertes; versus el m\u00e8tode brit\u00e0nic, on els militants (m\u00e9s els sindicalistes i els diputats) trien el l\u00edder del partit, que a la vegada \u00e9s candidat. Per\u00f2 assumir que si la primera opci\u00f3 es fa b\u00e9, el partit tal com l\u2019hem ent\u00e8s fins ara passa a tenir un paper residual.<\/p>\n<p>-Elaborar un codi \u00e8tic estricte que limiti sous, i les relacions amb la gran empresa privada (per evitar escenes en el futur com la de \u00a0<strong>Zapatero<\/strong> arribant el dia de les eleccions a Ferraz amb el conseller de Telef\u00f3nica de Paz assegut amb ell al cotxe oficial).<\/p>\n<p>-Canviar la forma-Congr\u00e9s i els mecanismes de selecci\u00f3 del personal pol\u00edtic: eleccions internes per als c\u00e0rrecs de partit (no nom\u00e9s prim\u00e0ries per als candidats), llistes electorals desbloquejades, i no sofismes sobre \u201cmillorar la comunicaci\u00f3\u201d, fer un instrument \u201cm\u00e9s modern\u201d i bla bla bla.<\/p>\n<p>Tot aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil. Reformar a fons les velles estructures i a la vegada tornar a ser competitius i estar cohesionats en la lluita contra les forces i els interessos de la dreta no \u00e9s senzill. Fins ara, una forma molt efica\u00e7 de manteniment de la cohesi\u00f3 ha estat la repartidora de c\u00e0rrecs (per qu\u00e8 no dir-ho clarament). El poble, especialment la joventut d\u2019esquerres acampada a les nostres places, ens diu que ja n\u2019hi ha prou d\u2019aix\u00f2, que cal buscar altres formes que assegurin la cohesi\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 col.lectiva, com l\u2019impuls \u00e8tic.<\/p>\n<p>Si un membre de l\u2019aparell actual del <strong>PSC<\/strong> defensa liderar el partit per dur a terme aix\u00f2, o almenys es compromet amb una plataforma revolucion\u00e0ria de canvi intern i extern, i amb una actitud autocr\u00edtica i compromesa amb un nou socialisme catal\u00e0 (si pot ser prometent estar en el c\u00e0rrec un sol mandat), mereixer\u00e0 tot el suport. Si no \u00e9s aix\u00ed, seguirem lluitant. I ho seguirem fent perqu\u00e8 la cr\u00edtica est\u00e8ril sense comprom\u00eds, com li ha passat fins avui a molta esquerra est\u00e8tica italiana, deixa barra lliure als anglades, fills pol\u00edtics de prenafetes, garcia albiols i berlusconis.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019exemple de Mil\u00e0, on un professional ali\u00e8 a les estructures partid\u00e0ries (tot i que amb un passat de milit\u00e0ncia) acaba de guanyar unes eleccions partint d\u2019unes prim\u00e0ries obertes a tothom, per derrotar al berlusconisme i posar-lo en les majors dificultats dels darrers anys, m\u2019anima a escriure aquestes l\u00ednies. Aix\u00f2 ha coincidit amb una feli\u00e7 explosi\u00f3 &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[82],"class_list":["post-4101","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4101","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4101"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4101\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4103,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4101\/revisions\/4103"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4101"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4101"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4101"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}