{"id":4028,"date":"2011-05-18T11:22:49","date_gmt":"2011-05-18T09:22:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4028"},"modified":"2011-05-18T11:22:49","modified_gmt":"2011-05-18T09:22:49","slug":"gentil-puig-moreno-resum-de-la-trobada-passat-present-i-futur-de-la-unio-per-la-mediterrania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/gentil-puig-moreno-resum-de-la-trobada-passat-present-i-futur-de-la-unio-per-la-mediterrania\/","title":{"rendered":"Gentil Puig-Moreno: Resum de la trobada “Passat, present i futur de la Uni\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia”"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>RESUM DE LA TROBADA: \u201cPASSAT, PRESENT I\u00a0 FUTUR <\/strong>DE LA UNI\u00d3 PER LA MEDITERR\u00c0NIA\u00bb (UpM) <\/strong><\/p>\n

Casal Jaume Primer,\u00a0 Perpiny\u00e0 el 8 d\u2019abril de 2011 <\/strong><\/p>\n

Organitzada per \u201cPlate-Forme de R\u00e9novation de la Gauche Catalane et Socialiste\u201d (PRGCS)<\/em><\/strong><\/p>\n

Joan Bigorre (PRGCS, Perpiny\u00e0)<\/strong> <\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019haver donat les gr\u00e0cies a Josep Serra, president del Casal Jaume Primer<\/em> de Perpiny\u00e0 per l\u2019acolliment que ens han reservat, Joan Bigorre de la PRGCS, presenta els quatre intervinents: Gentil Puig-Moreno (universitari), Joseph Sfeir (periodista liban\u00e8s), Henri Sicre (antic diputat PS) i Raimon Obiols (diputat del PSC al Parlament Europeu). Els d\u00f3na les gr\u00e0cies per llur presenci\u00e0 a Perpiny\u00e0. Joan Bigorre afegeix que el tema concerneix els esdeveniments que tenen lloc actualment a la riba sud de la Mediterr\u00e0nia, que s\u00f3n d\u2019una gran rellev\u00e0ncia, comparables als fets hist\u00f2rics que tingueren lloc a Europa a mitjan segle XIX, el 1848, durant les revolucions democr\u00e0tiques i liberals.<\/p>\n

Gentil Puig-Moreno (universitari)<\/strong><\/p>\n

Bona tarda tothom.<\/p>\n

Alguns de vosaltres recordareu, sens dubte, que fa un any vaig proposar que Raimon Obiols vingu\u00e9s a Perpiny\u00e0 per fer a una confer\u00e8ncia sobre l\u2019EuroMediterr\u00e0nia, per\u00f2 en aquell moment, per diverses raons el projecte no es va poder realitzar. Es pensava generalment que no era un tema mobilitzador, ni tampoc d\u2019actualitat. Per\u00f2, d\u2019en\u00e7\u00e0 pocs mesos, molts esdeveniments tant inesperats com prometedors s\u2019han produ\u00eft de l\u2019altre costat de la Mediterr\u00e0nia i, ara, el nostre projecte ha \u00a0esdevingut no solament possible, sin\u00f3 tamb\u00e9 urgent i necessari. \u00c9s el motiu que ens reuneix finalment aquest vespre. Vet aqu\u00ed perqu\u00e8 hem invitat l\u2019amic de Ceret, el diputat Henri Sicre que, com deia Joan Bigorre, ha estat elegit durant quatre legislatures diputat socialista de la 4a circumscripci\u00f3 dels Pirineus Orientals. Henri Sicre ha participat a l\u2019inici del Proc\u00e9s de Barcelona<\/em> (PdB) abans del 1995, com a membre de la comissi\u00f3 dels Afers Estrangers de l\u2019Assembl\u00e9e Nationale<\/em>, i ens en parlar\u00e0 a continuaci\u00f3.<\/p>\n

Desitjaria, per part meva, posar en relleu un \u00fanic aspecte de la q\u00fcesti\u00f3: el tema de la participaci\u00f3 dels catalans i de Catalunya a la Mediterr\u00e0nia, amb un molt breu recordari hist\u00f2ric. Car, aquells qui viuen a Perpiny\u00e0, saben que som aqu\u00ed, a poc menys de 500 metres del palau dels reis de Mallorca<\/em>. I el reialme de Mallorca<\/em> conquerit per Jaume 1er<\/em> entre 1229 i 1235 era ja el contacte directe dels catalans amb la Mediterr\u00e0nia. El reialme de Mallorca<\/em> nom\u00e9s va durar durar 68 anys de 1276 a 1344, perqu\u00e8 despr\u00e9s fou reintegrat a un conjunt m\u00e9s vast d\u2019on provenia, el reialme d\u2019Arag\u00f3 i dels Comtes de Barcelona, que a continuaci\u00f3 va existir amb formes diverses fins al 1715 (prop de 5 segles).<\/p>\n

Alguns historiadors han comentat les conquestes militars catalanes de Sic\u00edlia (1282), de Sardenya (1323-26) i de Gr\u00e8cia amb Neopatria<\/em> o els ducats d\u2019Atenes (1319-1390), per\u00f2, per a l\u2019historiador de la llarga durada i especialista de la Mediterr\u00e0nia, Fernand Braudel, les conquestes militars catalanes no corresponien a llur acci\u00f3 essencial o m\u00e9s significativa. Braudel demostra, a partir dels documents de Simancas, que l\u2019activitat comercial, manufacturera, de poblament i d\u2019obertura de rutes mar\u00edtimes amb Consulats de mar<\/em> dels comerciants catalans eren molt nombroses a la Mediterr\u00e0nia. Recordo que Fernand Braudel cita l\u2019an\u00e8cdota de productes manufacturats a Barcelona (armes, t\u00e8xtils, draps, cordes, eines, objectes diversos, etc.) que, un cop debarcats als ports de Tun\u00eds o d\u2019Al Munastir, arribaven amb caravanes fins a Khartum al Sudan, al llarg dels segles XIV i XV. Les rutes comercials mar\u00edtimes catalanes s\u2019estenien entorn de tota la Mediterr\u00e0nia. Rutes de cabotatge al nord, al llarg de les costes de Proven\u00e7a i genoveses; rutes de cabotatge al sud de Tanger a Tripoli, ruta mar\u00edtima de les illes (Mallorca, Sardenya, Sic\u00edlia), ruta del Llevant (Xipre, S\u00edria, Alexandria), ruta de l\u2019Adri\u00e0tic i de Gr\u00e8cia. (Cf. Atles hist\u00f2ric de Catalunya<\/em>, Victor Hurtado, 1995).<\/p>\n

Saltant ara diversos segles, si tornem a la hist\u00f2ria recent de Catalunya i al govern de Jordi Pujol, hom no s\u2019estranyar\u00e0 que ell tamb\u00e9 hagi anat a Tun\u00edsia durant els anys 90 amb un centenar d\u2019empresaris catalans per a fer-hi negoci. Tots recordarem tamb\u00e9 que l\u2019escriptor bale\u00e0ric Baltazar Porcel va ser el primer director de l\u2019Institut Catal\u00e0 d’Estudis Mediterranis<\/em> creat el 1989 per la Generalitat.<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Tot aix\u00f2 per dir que l\u2019experi\u00e8ncia hist\u00f2rica catalana hauria de poder inspirar les polit\u00edques mediterr\u00e0nies actuals, perqu\u00e8 es fonamentaven en el di\u00e0leg i els intercanvis comercials i culturals d\u2019igual a igual, molt m\u00e9s, en tot cas, que els actuals cops militars i medi\u00e0tics de l\u2019Otan i de certs pa\u00efsos occidentals. Observem de passada que, si el 2009 la UpM va escollir finalment Barcelona com a seu central (en lloc de la proposta de Marsella feta per Sarkozy), no era pas tampoc un atzar.<\/p>\n

Amb el nostre amic Joseph Sfeir, periodista liban\u00e8s, hem anat a principi de febrer a la seu de la Uni\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia<\/em> de Barcelona, al Palau de Pedralbes, per a informar-nos i obtenir informaci\u00f3 per la nostra trobada d\u2019avui. Per\u00f2 ning\u00fa no ens va poder rebre, perqu\u00e8 tot era paralitzat ! Ara b\u00e9, fa pocs dies, Joseph ha pogut reunir-se a Par\u00eds amb un vice-secretari itali\u00e0 d\u2019aquest organisme moribund. Potser que ens en parlar\u00e0 a continuaci\u00f3.<\/p>\n

Per acabar i engegar el debat final desitjaria plantejar dues preguntes.<\/p>\n

La primera pregunta a Henri Sicre seria: Com va n\u00e8ixer el Proc\u00e9s de Barcelona l\u2019any<\/em> 1995, quin \u00e9s el balan\u00e7 global que ens en pot fer durant aquests 13 anys d\u2019exist\u00e8ncia, i finalment, per qu\u00e8 hauria fracassat ?<\/p>\n

L\u2019altra pregunta a Raimon Obiols: Com va sorgir la UpM l\u2019any 2008, quin futur pot encara tenir actualment, amb els nous actors eixits dels processos democr\u00e0tics en curs a la riba sudmediterr\u00e0nia ? Quines mesures d\u2019urg\u00e8ncia i concretes proposa la Uni\u00f3 Europea per a ajudar aquests pobles ? Moltes gr\u00e0cies.<\/p>\n

<\/em><\/strong>Joseph Sfeir (periodista)<\/strong><\/p>\n

Aquesta trobada de Par\u00eds amb el vice-secretari de la UpM de la qual Gentil acaba de parlar no ha donat cap resultat concret, aix\u00ed que sentint-ho molt no en puc dir res. Nogensmenys, hem sabut que el secretari general adjunt, l\u2019itali\u00e0 Lino Cardarelli, ha estat promogut recentment com a secretari general provisional de la UpM. Recordem de passada que l\u2019ex-secretari general de la Uni\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia, el jordani\u00e0 Ahmad Masa\u2019deh, no pertanyia ni tant sols als pa\u00efsos riberencs de la Mediterr\u00e0nia, i que d\u2019en\u00e7\u00e0 del 2008 no havia aconseguit\u00a0 fer gran cosa per a la UpM. <\/strong><\/p>\n

Per contra, m\u2019agradaria, a mi tamb\u00e9, avan\u00e7ar dues idees per al debat a prop\u00f2sit del Proc\u00e9s de Barcelona<\/em> de 1995 i tamb\u00e9\u00a0 de la Uni\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia<\/em> de 2008. Es tracta, d\u2019una banda, del llarg conflicte israelo-palest\u00ed, i d\u2019altra banda, del desequilibri flagrant de tractament entre l\u2019ajuda atribu\u00efda per la Uni\u00f3 Europea als diferents pa\u00efsos del Magreb en detriment dels pa\u00efsos de l\u2019Orient Mitj\u00e0.<\/p>\n

En efecte, d\u2019en\u00e7\u00e0 de l\u2019inici de la creaci\u00f3 del Proc\u00e9s de Barcelona<\/em> (PdB) l\u2019assessinat d\u2019Itzrhak Rabin el 4 novembre de 1995 va contribuir a paralitzar el proc\u00e9s de pau a l\u2019Orient Mitj\u00e0. Des de llavors, crec que el pes enorme i l\u2019agreujament del conflicte ha hipotecat greument la pol\u00edtica europea del Proc\u00e9s de Barcelona<\/em>. D\u2019altra banda, ens podem demanar si aquest conflicte no \u00e9s precisament a l\u2019origen del semi-aband\u00f3 en el qual es troben els pa\u00efsos de l\u2019Orient Mitj\u00e0, al qual he fet al\u00b7lusi\u00f3 abans.<\/p>\n

Car, tots nosaltres coneixem el pes considerable de les relacions hist\u00f2riques i polit\u00edques entre, d\u2019un costat, Fran\u00e7a, Espanya, It\u00e0lia i la Uni\u00f3 Europea, i de l\u2019altre costat, els tres pa\u00efsos del Magreb: Alg\u00e8ria, Tun\u00edsia i el Marroc. Ho entenem perfectament, per\u00f2 els ciutadans dels pa\u00efsos de l\u2019Orient Mitj\u00e0 ho pateixen i no poden acceptar aquesta difer\u00e8ncia de tractament.<\/p>\n

Quin ser\u00e0, a partir d\u2019ara, el futur de la Uni\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia<\/em>, corregida o refundada amb la participaci\u00f3 dels nous actors de les revoltes i revolucions en curs en els nombrosos pa\u00efsos de la riba sud i oriental de la Mediterr\u00e0nia ? No ho sabem, per\u00f2, crec que no podr\u00e0 ser pitjor que la situaci\u00f3 que coneix\u00edem fins ara, amb una UpM completament desprestigiada i inoperant d\u2019aquests darrers anys. Gr\u00e0cies.<\/p>\n

Henri Sicre (Ex-diputat)<\/strong><\/p>\n

Bona nit. Quan en Gentil em va preguntar sobre la hist\u00f2ria del Proc\u00e9s de Barcelona (PB) abans i despr\u00e9s de 1995, vaig revisar les meves notes i els meus records quan era un membre de la Comissi\u00f3 d’Afers Exteriors de l’Assemblea nacional francesa. Abans de 1995 hi havia ja molts projectes bilaterals de cooperaci\u00f3 entre pa\u00efsos del nord i el sud. El Proc\u00e9s de Barcelona va esdevenir r\u00e0pidament en una necessitat de con\u00e8ixer molt r\u00e0pidament els \u00e8xits i les seves limitacions.<\/p>\n

El Proc\u00e9s de Barcelona va n\u00e9ixer amb l’esperit d’Oslo i les ru\u00efnes de la Guerra Freda. La Confer\u00e8ncia Euromediterr\u00e0nia de Ministres de Relacions Exteriors el 27 i 28 de novembre de 1995 va llan\u00e7ar la primera iniciativa regional d’Europa a la Mediterr\u00e0nia. El Proc\u00e9s de Barcelona, despr\u00e9s de la ciutat que va dedicar el seu inici, va ser possible gr\u00e0cies a dos factors clau en el context internacional de l’\u00e8poca.<\/p>\n

La fi de la Guerra Freda va marcar canvis geopol\u00edtics no nom\u00e9s globalment, sin\u00f3 tamb\u00e9 a nivell europeu. La cooperaci\u00f3 Nord-Sud es va fer possible. El Tractat de Maastricht negociat el 1991 i que va entrar en vigor el 1992 havia posat en marxa una s\u00e8rie de reformes internes de la CEE, que tamb\u00e9 va provocar un canvi en l’equilibri de poder a Europa.<\/p>\n

Alemanya es va embarcar en l’ampliaci\u00f3 cap a l’est el que va significar que es mogu\u00e9s el centre de gravetat del territori europeu. A m\u00e9s, Espanya va tractar de contrarestar aquesta nova orientaci\u00f3 cap a Europa Central i Oriental amb el llan\u00e7ament de l’Euro-Mediterr\u00e0nia durant la Presid\u00e8ncia espanyola de la segona meitat de 1995. Fran\u00e7a, es va unir a la iniciativa.<\/p>\n

El naixement del PB va ser possible gr\u00e0cies a un altre factor que ha promogut la cooperaci\u00f3 entre els pa\u00efsos mediterranis. Els Acords d’Oslo signats el 1993 amb la mediaci\u00f3 noruega, posaven fi al conflicte entre Israel i els seus ve\u00efns \u00e0rabs. L’Euro-Mediterr\u00e0nia va poder reunir per primera vegada, Israel i l’Autoritat Palestina, igual que els seus ve\u00efns \u00e0rabs, fins i tot dins d’un f\u00f2rum regional.<\/p>\n

El Proc\u00e9s de Barcelona va ser un projecte ambici\u00f3s entre els 15 Estats membres de la UE en el moment i 10 pa\u00efsos de la regi\u00f3 de la Mediterr\u00e0nia: Marroc, Alg\u00e8ria, Tun\u00edsia, Egipte, Israel, Jord\u00e0nia, L\u00edban, S\u00edria, l’Autoritat Palestina i Turquia, i l’addici\u00f3 d’Alb\u00e0nia i Maurit\u00e0nia, com a “convidats de la Presid\u00e8ncia”<\/em>. Despr\u00e9s de l’ampliaci\u00f3 de 2004 i 2007 la UE als 27 Estats membres, amb els seus dos altres pa\u00efsos mediterranis, Xipre i Malta.<\/p>\n

La cooperaci\u00f3 nascuda a Barcelona va ser molt generosa. Publicat el projecte que va ser presentat per la Comissi\u00f3 Europea, adopt\u00e0 un enfocament general dividit en tres parts:<\/p>\n

\u2022 La definici\u00f3 d’un espai com\u00fa de pau i estabilitat a trav\u00e9s del di\u00e0leg pol\u00edtic i de seguretat;
\n\u2022 La construcci\u00f3 d’una zona de prosperitat a trav\u00e9s de l\u2019associaci\u00f3 econ\u00f2mica i financera i l’establiment d’una zona de lliure comer\u00e7 al seu venciment el 2010;
\n\u2022 L’acostament cultural de l’associaci\u00f3 cultural i social entre les dues ribes de la Mediterr\u00e0nia.<\/p>\n

L’Euro-Mediterr\u00e0nia inclo\u00efa dues dimensions complement\u00e0ries. La dimensi\u00f3 bilateral que va mantenir l’esperit de les relacions de la Comunitat Europea i una dimensi\u00f3 regional, que buscava la cooperaci\u00f3 entre els pa\u00efsos de la regi\u00f3. La Comissi\u00f3 Europea va intervenir i va aconseguir acords de cooperaci\u00f3 amb pa\u00efsos en els projectes bilaterals i associats finan\u00e7ats per MEDA. El Banc Europeu, va participar en el proc\u00e9s de finan\u00e7ament. La pol\u00edtica seguia tres \u00e0rees: el desenvolupament del sector privat i l’enfortiment del sector financer local, la creaci\u00f3 d’infraestructura b\u00e0sica, i el suport a projectes regionals.<\/p>\n

Anna Lindh, es va inaugurar el 20 abril de 2005 a Alexandria, va ser la cooperaci\u00f3 cultural entre els pobles de la Mediterr\u00e0nia i va completar l’objectiu de la component de l’anunci a Barcelona.<\/p>\n

El 2007 es va prendre nota dels importants \u00e8xits del PB. Els instruments de la Comissi\u00f3 Europea van ser els m\u00e9s utilitzats pel Proc\u00e9s de Barcelona. Per tant, la Comissi\u00f3 Europea ha signat els acords d’associaci\u00f3 amb els pa\u00efsos mediterranis. Les rutes en la pol\u00edtica de ve\u00efnatge des de 2006 s’han signat. Aquests acords s\u00f3n essencials per a la cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica ja que el 90% de l’ajuda financera a c\u00e0rrec del programa MEDA s’ha iniciat. Els fons europeus fins a l’any 2006 van ascendir a 8750000000$ \u00a0per al per\u00edode 1995-2006: 3,40 milions d’\u20ac per al programa MEDA I (1995-1999); 5350000000 \u20ac per MEDA II (2000 -2006). Aquestes sumes es van utilitzar per finan\u00e7ar projectes d’infraestructura o de reconversi\u00f3 estructural.<\/p>\n

Els projectes interregionals s’han fet com ara la Xarxa Euromediterr\u00e0nia de Drets Humans, l\u2019Euro-ciutats EUROMED, el programa de cooperaci\u00f3 Medact<\/em> entre les ciutats i els territoris, la xarxa EUROMESCO (pol\u00edtica exterior), Euromed<\/em> Joventut III per al Di\u00e0leg , la ciutadania i la democr\u00e0cia i l’educaci\u00f3 superior Tempus<\/em>. Aquests programes han servit per accelerar el proc\u00e9s democr\u00e0tic actual? Ens ho podem imaginar.<\/p>\n

S’ha avan\u00e7at en mat\u00e8ria de cooperaci\u00f3 en el sector privat. Aix\u00ed, el Banc Europeu d’Inversions ha concedit pr\u00e9stecs de 4,80 milions d ‘\u20ac entre 1995-1999 i 6,50 milions d’ \u20ac entre 2000-2006. L’Associaci\u00f3 de Cambres de Comer\u00e7 i Ind\u00fastria de la Mediterr\u00e0nia amb seu a Barcelona ha contribu\u00eft al desenvolupament econ\u00f2mic de la regi\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 l’equilibri dels components: la pau i l’estabilitat regional i la cooperaci\u00f3 entre les cultures i els pobles, segueix sent molt baix. En el marc de la pol\u00edtica, la promoci\u00f3 de l’Estat de Dret, la democr\u00e0cia i els drets humans, que encap\u00e7ala la pol\u00edtica exterior europea, no ha progressat. A part la creaci\u00f3 de la Xarxa Euromediterr\u00e0nia de Drets Humans s\u2019ha promogut poc la democr\u00e0cia en els pa\u00efsos mediterranis. El saldo d’Euromed<\/em> de 2005 va recon\u00e8ixer aquesta defici\u00e8ncia.<\/p>\n

Per a l’intercanvi cultural, tot i el Programa Euromed<\/em> Joventut i el programa Tempus<\/em> per la mobilitat dels estudiants, encara queda molt per fer en termes de desenvolupament cultural. Amb un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 d’aquests pa\u00efsos per sota de l’edat de 15 anys enfrontant-se amb problemes de desenvolupament econ\u00f2mic els reptes s\u00f3n enormes.<\/p>\n

El resultat del Proc\u00e9s de Barcelona no \u00e9s del tot negatiu, i es barreja sense dubte, amb un ambici\u00f3s pla de cooperaci\u00f3 regional. L’Associaci\u00f3 Euromediterr\u00e0nia va ser l’\u00fanic f\u00f2rum per reunir els pa\u00efsos mediterranis. Malgrat els objectius establerts el 1995, avui dia la cooperaci\u00f3 \u00e9s encara m\u00e9s en sentit nord-sud que entre els propis pa\u00efsos de la regi\u00f3. Els veritables problemes de la Mediterr\u00e0nia, com ara la liberalitzaci\u00f3 del comer\u00e7 de productes agr\u00edcoles i pesquers, la cooperaci\u00f3 energ\u00e8tica, la gesti\u00f3 de l’aigua, el transport i la migraci\u00f3 no s’han resolt. El PB \u00e9s un \u00e8xit i un marc institucional especial per al di\u00e0leg regional amb les institucions, i una reestructuraci\u00f3 estrat\u00e8gica necess\u00e0ria per fer front als nous desafiaments. Els ambiciosos objectius del PB, s’han enfrontat a diversos problemes:<\/p>\n

\u2022 Empitjorament dels conflictes a l’Orient Mitj\u00e0 que han frenat l’avantprojecte de pressupost i els l\u00edmits imposats a la cooperaci\u00f3;
\n\u2022 l’esperit d’associaci\u00f3 no ha produ\u00eft els resultats desitjats en termes de drets humans;
\n\u2022 El volum del comer\u00e7 Sud-Sud segueix sent molt baix aix\u00ed com les inversions;<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el 2007, la Comissi\u00f3 va considerar que l’estrat\u00e8gia adoptada a Barcelona i els principals instruments eren v\u00e0lids. La Comissi\u00f3 ja havia proposat futures assignacions financeres als esfor\u00e7os dels socis per aconseguir les reformes pol\u00edtiques. La concessi\u00f3 de l’ajuda financera dependr\u00e0 dels avan\u00e7os en la democr\u00e0cia i els drets humans. En l’\u00e0mbit de la cooperaci\u00f3 pol\u00edtica, una Carta Euromediterrani per a la pau i l’estabilitat va institucionalitzar el di\u00e0leg pol\u00edtic i els mecanismes per abordar els problemes de seguretat i estabilitat. El 2008 una nova p\u00e0gina semblava que s\u2019anunciava … que en Raimon Obiols se\u2019ns dubte comentar\u00e0. Gr\u00e0cies.<\/p>\n

Raimon Obiols (Diputat al Parlament Europeu)<\/strong><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Bona tarda tothom i moltes gr\u00e0cies als organitzadors de la Plateforma i als bons amics del Casal Jaume 1er<\/sup> d\u2019haver-nos accollit tan amablement a Perpiny\u00e0, <\/em><\/p>\n

No puc respondre a la pregunta de Gentil sobre el futur de la UpM, perqu\u00e8 no crec que ning\u00fa pugui preveure\u2019l ara. Al novembre de 2009, ja vaig escriure que un aclariment de la Uni\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia, era necessari. Crec que hauria de ser repensada de dalt a baix.Des de la seva creaci\u00f3 el 2008, la Uni\u00f3 pel Mediterrani ha experimentat grans dificultats. Els problemes es deuen, segons ha observat l’amic Joseph Sfeir, pel conflicte palest\u00ed-israeli\u00e0. Per\u00f2 hi ha altres raons internes, a causa de la gestaci\u00f3 del projecte de la UpM i la seva visi\u00f3 estrat\u00e8gica. Hi va haver un debat per aclarir aquestes dues q\u00fcestions: la relaci\u00f3 entre el projecte de la UpM i el conflicte israelo-palest\u00ed i les perspectives per al desenvolupament del projecte en si.<\/p>\n

Es va dir que la UpM havia estat bloquejada a causa del conflicte palestino-israeli\u00e0. \u00c9s cert, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tota la veritat. M\u00e9s que el bloqueig esmentat, per descomptat, de baix perfil, la UpM va ser “institucionalment suspesa”<\/em> a petici\u00f3 dels pa\u00efsos degut a la intervenci\u00f3 armada d’Israel a Gaza, l’hivern de 2008. Kouchner va subratllar, el maig de 2009 que la UpM havia de ser “bloquejada”.<\/em> No obstant aix\u00f2, el juny de 2009, es va celebrar una reuni\u00f3 ministerial a Par\u00eds amb el ministre israeli\u00e0 de Medi Ambient, Gilad Erdan i el ministre d’Economia de l’Autoritat Palestina, Bassem Khoury. La premsa va destacar l\u2019“apol\u00edtic” <\/em>d\u2019aquesta reuni\u00f3, on es va eliminar el conflicte per abordar les q\u00fcestions de la gesti\u00f3 de l’aigua i el transport. Al juliol de 2009, els Ministres de Finances dels pa\u00efsos de la UPM es van reunir a Brussel\u00b7les. La UpM semblava que sortia del t\u00fanel i les declaracions triomfalistes no van faltar. Henri Guaino va declarar a Le Monde: “Fa uns mesos, ning\u00fa hagu\u00e9s apostat per les possibilitats d\u2019organitzar una reuni\u00f3 d’aquest tipus\u201d<\/em>. Negant aix\u00ed els que sempre volen que tot falli. Es podria dir que la UpM s\u2019ha rellan\u00e7at.<\/p>\n

Per\u00f2 aquest ressorgiment va ser ef\u00edmer. La reuni\u00f3 de Ministres de Relacions Exteriors que es va convocar a finals de novembre de 2009 a Istanbul, va ser ajornada sine die. En aquest sentit, Kouchner va dir: “Renunciem (a celebrar aquesta reuni\u00f3), perqu\u00e8 el ministre egipci es va negar a reunir-se amb el seu hom\u00f2leg israeli\u00e0\u201d. <\/em><\/p>\n

L’execuci\u00f3 de projectes de la UpM es va mantenir en estat d’alerta. Es va decidir establir la seu de la secretaria a Barcelona, \u200b\u200bper\u00f2 el nomenament del seu primer secretari general encara est\u00e0 pendent. Hi havia una inquietud sobre les co-presid\u00e8ncies. Hi havia incertesa en la preparaci\u00f3 dels projectes i les previsions de finan\u00e7ament. El grau de comprom\u00eds i l’abast de la contribuci\u00f3 del BEI no es coneixien, i Alemanya havia indicat el 2010 que la UpM no podria beneficiar-se d’un pressupost addicional de la Comunitat Europea del Proc\u00e9s de Barcelona. L’associaci\u00f3 p\u00fablic-privada dep\u00e8n de la coher\u00e8ncia i la continu\u00eftat del projecte general de la UpM. La situaci\u00f3 era de certa gravetat. Hi havia un contrast tan important entre les intencions declarades i els resultats reals que si un canvi d\u2019orientacions i de m\u00e8todes no va produir-se, una frustraci\u00f3 exacerbada es desenvoluparia.<\/p>\n

Des de la seva concepci\u00f3 el 2008, la UpM s’enfrontava a una q\u00fcesti\u00f3 crucial que segueix sense resoldre\u2019s: dep\u00e8n del seu funcionament en el conflicte israelo-palest\u00ed o ha de desenvolupar-se de manera independent? En altres paraules, hem d’esperar la fi del conflicte per desenvolupar una pol\u00edtica euromediterr\u00e0nia ambiciosa, qui t\u00e9 en compte la urg\u00e8ncia d’altres problemes de la Mediterr\u00e0nia? La pol\u00edtica euromediterr\u00e0nia que ha sorgit del proc\u00e9s de Barcelona (1995) i que s\u2019ha desenvolupat amb la Pol\u00edtica Europea de Ve\u00efnatge (2004) ha ajudat molt a superar aquest dilema. El \u00abProc\u00e9s de Barcelona va ser dissenyat com un desenvolupament progressiu d’una \u00e0mplia xarxa regional d’acords d’associaci\u00f3 i els plans d’acci\u00f3 entre la UE i diversos pa\u00efsos del sud i l’est de la Mediterr\u00e0nia, el que va garantir la seva continu\u00eftat, com aix\u00ed s’explica el nostre amic Henri Sicre.<\/p>\n

Per\u00f2 el nou dispositiu de la UpM ha posat de nou la q\u00fcesti\u00f3 en el Pr\u00f2xim Orient (agreujada per les divisions palestines i, sobretot, l’atac israeli\u00e0 a Gaza) al cor de les pol\u00edtiques de la Mediterr\u00e0nia, com un node central. Les contradiccions de la iniciativa expliquen els problemes sorgits el 2008, especialment amb Alemanya i Turquia. Cal fer un aclariment, que mai podria fer-se, en primer lloc, respecte de la proposta d’Uni\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia mateix, i en segon lloc, sobre la forma de concretar-se.<\/p>\n

El disseny de Sarkozy era paradoxal. Es tractava de dos objectius contradictoris: d’una banda una “despolititzaci\u00f3”,<\/em> que difereixi i asfixi\u00ef les reformes democr\u00e0tiques i els drets humans a la regi\u00f3, sobre la base de la realpolitik ostentosa amb Hosni Mubarak, Ben Ali i Bashar al-Assad, que tamb\u00e9 es va centrar en una estrat\u00e8gia “funcionalista”,<\/em> un “projecte d’uni\u00f3”<\/em> i una potent “institucionalitzaci\u00f3”, <\/em>que va enfortir la seva centralitzaci\u00f3.<\/p>\n

Recordem que en el seu discurs a T\u00e0nger l’octubre de 2007, el president Nicolas Sarkozy ja va esmentat el “funcionalisme”<\/em> de Jean Monnet i va comparar el seu futur projecte de la UpM amb la CECA, que havia establert les bases de la unitat europea. Per\u00f2 al mateix temps, Sarkozy va proposar una institucionalitzaci\u00f3 pol\u00edtica forta, augmentat dram\u00e0ticament durant la cerim\u00f2nia inaugural de la UpM el 2008 a Par\u00eds, que va ser criticat pel seu esplendor hist\u00f2ric.<\/p>\n

A partir de 2009, la funci\u00f3 operativa dels funcionaris, experts i ambaixadors, van passar el protagonista de Caps d’Estat i de Govern. Aix\u00f2 t\u00e9 els seus avantatges i servituds. Dominique Baudis, president de l’Institut del M\u00f3n \u00c0rab, va dir: “Va ser un error posar en marxa el Proc\u00e9s de Barcelona simplement a nivell ministerial. Quan la iniciativa \u00e9s presa pels caps d’Estat i de Govern, l’impacte pol\u00edtic \u00e9s m\u00e9s fort.”<\/em> Per\u00f2 es va oblidar de dir que aix\u00f2 havia augmentat la vulnerabilitat i la depend\u00e8ncia sobre els factors imprevisibles de la situaci\u00f3 pol\u00edtica, com ho mostra les viv\u00e8ncies de la UpM fins ara.<\/p>\n

El 2010, la UpM es trobava en una situaci\u00f3 de bloqueig preocupant, i alguns van optar per la controv\u00e8rsia com Henri Guaino que va escriure “La Uni\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia \u00e9s una lluita. Anem a portar aquesta lluita fins al final! \u00c9s una lluita justa. Els responsables del frac\u00e0s de Barcelona s\u00f3n els pitjors situats per donar lli\u00e7ons”<\/em>. Aquesta discussi\u00f3 \u00e9s totalment absurda. S’ha d’examinar l’obra de la UpM, les seves dificultats i contradiccions. Va fallar l\u2019optar pels canvis necessaris per al futur. Hi va haver acord sobre la direcci\u00f3 pol\u00edtica i les fuites cap endavant de Guaino, van ajudar molt poc.<\/p>\n

Des de gener de 2011, enfront les emerg\u00e8ncies de les revolucions populars i democr\u00e0tiques en els pa\u00efsos de la riba sud de la Mediterr\u00e0nia, i els problemes generals de la Mediterr\u00e0nia, no s\u2019ha de crear una falsa alternativa. No seria ni just ni clarivident ignorar el conflicte entre Israel i els pa\u00efsos \u00e0rabs, per\u00f2 una nova realitat sembla possible. La pol\u00edtica mediterr\u00e0nia no canviar\u00e0 depenent del qu\u00e8 succeeix a la costa sud i l’Orient Mitj\u00e0. I \u00e9s imprescindible per ajudar a aquest desenvolupament, de manera que no paralitzi la pol\u00edtica euromediterr\u00e0nia. Perqu\u00e8 una obstrucci\u00f3 causaria una frustraci\u00f3 addicional: no podr\u00edem crear noves eines i projectes que els pobles mediterranis necessiten. Aquest principi ha de ser una contribuci\u00f3 positiva als problemes de la regi\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00ed, una comissionaria europea txeca ha proposat al Parlament Europeu una mesura completament nova, urgent i dram\u00e0tica, l’ajuda econ\u00f2mica directa als partits pol\u00edtics tunisians i egipcis (“Associaci\u00f3 per a la Democr\u00e0cia i la prosperitat compartida<\/em>“). Aquesta ajuda, per al per\u00edode 2011-2013, 240 i 445 milions respectivament, per als partits pol\u00edtics que demostrin amb les seves accions i el seu programa que en realitat s’estan movent cap a la consolidaci\u00f3 de les reformes constitucionals i la democr\u00e0cia en els seus respectius pa\u00efsos.<\/p>\n

Des de l’establiment de la UpM el 2008 hi ha hagut massa ret\u00f2rica i una certa manca de professionalitat i sentit com\u00fa. Serem capa\u00e7os en el futur de superar aquesta situaci\u00f3? Els problemes dels pobles de la Mediterr\u00e0nia ho requereixen. El renaixement d’una nova UpM o d\u2019un organisme Euro-Mediterr\u00e0ni de bases totalment noves han de ser el treball de tots els pa\u00efsos sobre la base d’igualtat i respecte mutu.<\/p>\n

En qualsevol cas, crec fermament que en el futur aquells que ocupen la part davantera de l’escena pol\u00edtica farien b\u00e9 en adoptar un enfocament m\u00e9s modest i m\u00e9s respectu\u00f3s dels pobles de la Mediterr\u00e0nia, amb un comprom\u00eds m\u00e9s seri\u00f3s i democr\u00e0tic. Gr\u00e0cies.<\/p>\n

DEBAT AMB EL P\u00daBLIC<\/strong><\/p>\n

En primer lloc, algunes preguntes s\u2019han centrat, d\u2019una banda, en la participaci\u00f3 dels partits musulmans en els processos democr\u00e0tics en curs a Tun\u00edsia i Egipte i, d\u2019altra banda, en el paper d\u2019aquestes noves forces democr\u00e0tiques generades per les revolucions, l\u2019evoluci\u00f3 de les transicions polit\u00edques i l\u2019emerg\u00e8ncia de les noves constitucions democr\u00e0tiques.<\/p>\n

En resposta, Henri Sicre ha evocat el rol de les forces militars en aquests dos pa\u00efsos, aix\u00ed com la no-participaci\u00f3 dels partits pol\u00edtics musulmans que han semblat completament desfasats front al moviment de les reivindicacions socials i democr\u00e0tiques d\u2019aquests dos pobles. A m\u00e9s, la joventut tunisiana i egipcia els ha descartat i neutralitzat, utilitzant a fons les xarxes socials d\u2019internet per a llurs mobilizacions.<\/p>\n

Raimon Obiols fa observar que el vent de llibertat que bufa actualment en els pa\u00efsos del Magreb i de l\u2019Orient Mitj\u00e0 \u00e9s comparable amb el que va escombrar les monarquies conservadores de l\u2019Europa de 1848. Considera que \u00e9s realment un gran aconteixement. No obstant aix\u00f2, el perill actual pot provenir, segons ell, de la gran fragmentaci\u00f3 dels grups i grupuscles<\/em> pol\u00edtics tunisians (se\u2019n compta prop de 60). Haurien de poder inspirar-se d\u2019un model comparable al del Frente Amplio<\/em> de l\u2019Uruguai, que va ser fundat el 1971. Despr\u00e9s del retorn de la democr\u00e0cia l\u2019any 1984, el Frente Amplio<\/em> va arribar finalment a governar democr\u00e0ticament el pa\u00eds despr\u00e9s de les eleccions de 1994, 1999 i 2004, \u00e9s a dir 23 anys despr\u00e9s de la seva creaci\u00f3.<\/p>\n

Gentil Puig precisa que efectivament el factor temps sembla pr\u00f2pi de qualsevol transici\u00f3 pol\u00edtica d\u2019un r\u00e8gim a un altre. A Espanya, haur\u00e0 calgut uns quants anys per aconseguir una transici\u00f3 m\u00e9s o menys democr\u00e0tica. D\u2019en\u00e7\u00e0 de la mort de Franco, el 1975, fins la vict\u00f2ria del PSOE amb Felipe Gonz\u00e1lez el 1981, van passar set anys plens de dificultats, i fins i tot, amb un intent de cop d\u2019estat militar. Caldr\u00e0 doncs tenir paci\u00e8ncia amb Tun\u00edsia i Egipte, per\u00f2 un proc\u00e9s irreversible ha comen\u00e7at. Afegeix que, d\u2019altra banda, les representacions que ten\u00edem tots nosaltres d\u2019aquests pa\u00efsos eren completanent err\u00f2nies. Entre els islamistes i l\u2019ex\u00e8rcit no hi v\u00e8iem res, mentre que avui descobrim la for\u00e7a increible d\u2019una joventut i d\u2019uns pobles que ho han capgirat gaireb\u00e9 tot.<\/p>\n

Una altra s\u00e8rie de q\u00fcestions es referien a la posici\u00f3 de l\u2019Estat d\u2019Isra\u00ebl, evocada per Elie Barnavi en un article recent a la premsa francesa, en relaci\u00f3 amb els moviments revolucionaris, i sobretot amb els eventuals resultats dels Germans Musulmans<\/em> a les futures eleccions a Egipte. Una altra pregunta es referia a l\u2019oposici\u00f3 entre el Marroc i Alg\u00e8ria en relaci\u00f3 amb Maurit\u00e0nia i el Front Polisario, i a unes recents negociacions. Obiols ha precisat que s\u00f3n dos pa\u00efsos amb tradicions pol\u00edtiques molt diferents per\u00f2 que, malgrat tot, poden i deuen arribar a acords, i que precisament es troben ara amb un marc favorable i nou que implica processos democr\u00e0tics en llurs propis pa\u00efsos tamb\u00e9.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019haver debatut i satisfet totes aquestes preguntes, s\u2019ha acordat de retrobar-nos tots, d\u2019aqu\u00ed un any, per tal de fer el balan\u00e7 dels canvis eventuals, i poder controlar els efectes de la nova pol\u00edtica d\u2019ajut econ\u00f2mic del Parlament Europeu als partits pol\u00edtics democr\u00e0tics dels pa\u00efsos sudmediterranis.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

RESUM DE LA TROBADA: \u201cPASSAT, PRESENT I\u00a0 FUTUR DE LA UNI\u00d3 PER LA MEDITERR\u00c0NIA\u00bb (UpM) Casal Jaume Primer,\u00a0 Perpiny\u00e0 el 8 d\u2019abril de 2011 Organitzada per \u201cPlate-Forme de R\u00e9novation de la Gauche Catalane et Socialiste\u201d (PRGCS) Joan Bigorre (PRGCS, Perpiny\u00e0) Despr\u00e9s d\u2019haver donat les gr\u00e0cies a Josep Serra, president del Casal Jaume Primer de Perpiny\u00e0 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49],"tags":[],"class_list":["post-4028","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mon"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4028","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4028"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4028\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4030,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4028\/revisions\/4030"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4028"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4028"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4028"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}