{"id":3943,"date":"2011-05-04T14:36:06","date_gmt":"2011-05-04T12:36:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3943"},"modified":"2011-05-05T19:26:56","modified_gmt":"2011-05-05T17:26:56","slug":"david-lizoain-lobediencia-no-paga","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/david-lizoain-lobediencia-no-paga\/","title":{"rendered":"David Lizoain: L’obedi\u00e8ncia no paga"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Durant l’any passat, tots els PIGs han proclamant que eren diferents de la resta. Hem sentit que Irlanda no \u00e9s Gr\u00e8cia (nom\u00e9s m\u00e9s tard es va dir que Gr\u00e8cia no \u00e9s Irlanda), que Portugal no \u00e9s ni Gr\u00e8cia ni Irlanda, i que Espanya \u00e9s diferent. Aix\u00f2 \u00e9s no entendre el tema. Cada cop que un altre govern fa fallida, el projecte socialdem\u00f2crata europeu fa un pas enrere. Necessitem deixar de fer veure que sabem per a qui sonen les campanes.<\/p>\n

El pes de la crisi continua recolzant-se en els que menys poden suportar-ho. L’actual intent de desmantellament de les fr\u00e0gils proteccions socials de la perif\u00e8ria europea soscava la realitzaci\u00f3 de la nostra Europa social compartida. Tots som Portugal. I les lli\u00e7ons del govern de S\u00f2crates<\/strong> haurien de ser absorbides.<\/p>\n

Primer, l’austeritat engendra m\u00e9s austeritat. El govern de S\u00f2crates<\/strong> va ser enderrocat tractant d’implementar una quarta ronda de retallades. En segon lloc, ning\u00fa est\u00e0 sent “rescatat”. Rescat \u00e9s el codi per a la ter\u00e0pia de xoc. Finalment, l’obedi\u00e8ncia no paga. Portugal va ser un ciutad\u00e0 model, i no obstant aix\u00f2 el govern de S\u00f2crates va ser enderrocat en un acte de cinisme impressionant pel mateix partit de Barroso<\/strong>. La dreta no permetr\u00e0 que els governs socialdem\u00f2crates romanguin en el poder, fins i tot despr\u00e9s d’haver estat cridats a l’ordre.<\/p>\n

Aix\u00f2 no presagia res de bo per a Espanya, malgrat les afirmacions en contra. Quan es tracta de la crisi del deute sobir\u00e0, sembla que com m\u00e9s en\u00e8rgicament un esdeveniment es nega, el m\u00e9s probable \u00e9s que es produeixi. Els governs i les institucions han estat fent veure que el que esperem que passi \u00e9s el que realment es dur\u00e0 a terme. L’optimisme no \u00e9s un substitut pel despalanquejament.<\/p>\n

En el cas espanyol, ning\u00fa t\u00e9 el luxe d’imaginar-se que podria posar-se en quarantena de la resta d’Europa. Existeixen seriosos motius de preocupaci\u00f3. El Govern espanyol ja est\u00e0 sent instru\u00eft per apuntalar el sector financer – i encara no existeix cap consens sobre la mida del forat causat per la fallida de la propietat.<\/p>\n

Al mateix temps, a mesura que se l’anima a apuntalar els seus bancs, tamb\u00e9 s’insta al govern espanyol a focalitzar la despesa regional per tal de complir amb els objectius de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit. Aproximadament la meitat de la despesa regional a Espanya es dedica a la salut i l’educaci\u00f3. Unes reduccions importants en aquests \u00e0mbits significaria que els pilars de l’estat del benestar estarien directament afectats per primer cop.<\/p>\n

Per ara, les decisions dif\u00edcils sobre la despesa estan ajornades fins despr\u00e9s de les eleccions regionals del 22 de maig. Posteriorment, els governs entrants citaran la pobresa i insistiran en qu\u00e8 s’han trobat els llibres en un estat terrible.<\/p>\n

L’administraci\u00f3 del “lame duck” <\/em>Zapatero<\/strong> s’enfrontar\u00e0 amb la tasca de negociar amb els governs regionals en el mateix moment en que el PSOE<\/strong> es distreu amb la seva successi\u00f3. I si el govern no compleix les seves optimistes previsions de creixement (la projecci\u00f3 d’atur ja ha estat modificada per reflectir expectatives frustrades), es requerir\u00e0 una nova ronda de retallades. Aquest \u00e9s un panorama complicat per a un govern en minoria amb vista a un any electoral contra un Partit Popular<\/strong> que \u00e9s encara m\u00e9s descarat i irresponsable que els seus hom\u00f2legs portuguesos.<\/p>\n

La taxa d’atur a Espanya es situa ara en m\u00e9s del 20%. Les institucions europees han ordenat una pol\u00edtica fiscal restrictiva per a Espanya, mentre que el Banc Central Europeu es dedica a la restricci\u00f3 monet\u00e0ria, fins i tot tenint en compte que un estudiant de primer any d’economia podria obtenir una qualificaci\u00f3 reprovat\u00f2ria si ell o ella proposessin aquesta combinaci\u00f3 de pol\u00edtiques. Una d\u00e8cada perduda planeja ara en l’horitz\u00f3 per a Espanya – i juntament amb ell, un \u00e8xode massiu de la generaci\u00f3 m\u00e9s ben educada de la hist\u00f2ria del pa\u00eds. Els responsables pol\u00edtics ing\u00e8nuament tenen l’esperan\u00e7a de veure un auge de les exportacions en un moment a l’al\u00e7a dels preus del petroli en una economia altament depenent de l’energia estrangera.<\/p>\n

Una estrat\u00e8gia de creixement impulsat per les exportacions que combina l’austeritat, la privatitzaci\u00f3 i la liberalitzaci\u00f3 ja es va intentar a Am\u00e8rica Llatina en la d\u00e8cada de 1980 i no va produir l’augment de la productivitat desitjada. Va ser nom\u00e9s despr\u00e9s de que els pa\u00efsos fossin capa\u00e7os de reestructurar el seu deute a trav\u00e9s dels anomenats bons Brady que van ser capa\u00e7os de situar les seves economies sobre una base m\u00e9s s\u00f2lida.<\/p>\n

I encara l’Europa d’avui dia \u00e9s cada vegada m\u00e9s reminiscent de l’Am\u00e8rica Llatina de la d\u00e8cada de 1980 pel que fa a la seva gesti\u00f3 econ\u00f2mica d’una crisi del deute. La justificaci\u00f3 ideol\u00f2gica \u00e9s la mateixa. Els votants se’ls informa que no hi ha alternativa. Els governs m\u00e9s progressistes han caigut en l\u00ednia i han tractat de fer el millor de la situaci\u00f3 mitjan\u00e7ant l’aplicaci\u00f3 de l’austeritat amb rostre hum\u00e0. Seguir aquest model fallit \u00e9s el cam\u00ed a l’oblit per als socialdem\u00f2crates.<\/p>\n

Portugal ens ha ensenyat que si no ensenyem algunes dents, ens enfrontem a la mort per mil retallades.<\/p>\n

Social Europe Journal<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant l’any passat, tots els PIGs han proclamant que eren diferents de la resta. Hem sentit que Irlanda no \u00e9s Gr\u00e8cia (nom\u00e9s m\u00e9s tard es va dir que Gr\u00e8cia no \u00e9s Irlanda), que Portugal no \u00e9s ni Gr\u00e8cia ni Irlanda, i que Espanya \u00e9s diferent. Aix\u00f2 \u00e9s no entendre el tema. Cada cop que un …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[188,25],"class_list":["post-3943","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-politica-espanyola","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3943","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3943"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3943\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3951,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3943\/revisions\/3951"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3943"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3943"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3943"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}