{"id":3862,"date":"2011-04-18T12:26:58","date_gmt":"2011-04-18T10:26:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3862"},"modified":"2011-04-18T12:26:58","modified_gmt":"2011-04-18T10:26:58","slug":"jordi-font-quan-es-veu-el-llauto","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-quan-es-veu-el-llauto\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Quan es veu el llaut\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/artur-mas2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-3863\" title=\"artur-mas2\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/artur-mas2.jpg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"250\" \/><\/a>L&#8217;endem\u00e0 mateix de culminar les consultes ciutadanes sobre la  independ\u00e8ncia de Catalunya, el president <strong>Mas<\/strong>, despr\u00e9s d&#8217;haver-les animat  i d&#8217;haver votat en favor de la secessi\u00f3, ha canviat la seva posici\u00f3 en  la votaci\u00f3 equivalent que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya. Tot  un s\u00edmbol d&#8217;una vella i coneguda manera de fer. Com amb el <em>\u201cconcert  econ\u00f2mic a la basca<\/em>\u201d, a la recent campanya electoral, que va mudar,  l&#8217;endem\u00e0 mateix, en un gen\u00e8ric <em>\u201cpacte fiscal\u201d<\/em>, a obtenir <em>\u201cdel govern  espanyol que surti de les properes eleccions generals\u201d<\/em>, que ser\u00e0 del <strong>PP<\/strong> catalan\u00f2fob si les enquestes no erren, amb les descriptibles  expectatives que aix\u00f2 comporta. Sap greu pels qui se n&#8217;adonen per primer  cop, pels innombrables voluntaris que han sustentat amb el seu esfor\u00e7  gener\u00f3s la campanya pel <em>\u201cdret a decidir\u201d<\/em>, per la bona gent que,  indignada amb la famosa sent\u00e8ncia, va decidir que tocava votar els del <em> \u201cconcert econ\u00f2mic\u201d<\/em>. Generar grans expectatives, amb m\u00f2bils merament  instrumentals, per acabar eludint-les i produint frustraci\u00f3 \u00e9s la pitjor  cosa que es pot fer a una naci\u00f3.<\/p>\n<p>Vet aqu\u00ed la f\u00f3rmula: una  pastanaga per a l&#8217;independentisme m\u00e9s ingenu mentre es produeix la  represa de la pol\u00edtica anterior al tripartit, \u00e9s a dir, la negociaci\u00f3  circumstancial i sense projecte amb la dreta espanyola. Tan lluny com  sigui possible de l&#8217;exig\u00e8ncia plurinacional en qu\u00e8 els presidents  <strong>Maragall<\/strong> i <strong>Montilla<\/strong> havien deixat situades les coses, despr\u00e9s de la  invalidaci\u00f3 extraparlament\u00e0ria, per l&#8217;espanyolisme m\u00e9s f\u00e0ctic i  pornogr\u00e0fic, del pacte constituent de 1978 (<em>\u201cnacionalitats i regions\u201d<\/em>),  del recent pacte estatutari de 2003 i del model ling\u00fc\u00edstic avalat durant  tots aquests anys per la jurisprud\u00e8ncia. El missatge convergent cap a  Espanya sembla clar i nom\u00e9s cal sondejar els seus efectes enll\u00e0 de  l&#8217;Ebre per confirmar-lo: s&#8217;han acabat les exig\u00e8ncies poc entenimentades  del tripartit i, encara que hem de donar peixet als radicals, no es  preocupin, que amb nosaltres sempre arribaran a algun acord. El <strong>PP<\/strong> est\u00e0  encantat de la situaci\u00f3, li fa recordar moments feli\u00e7os. Com tamb\u00e9 ho  est\u00e0, per raons particulars, algun inevitable socialista joseantoniano.<\/p>\n<p>Cal  convenir que aquest cop el llaut\u00f3 no ha trigat a fer-se veure per sota  de falses lluentors. De la mateixa manera que est\u00e0 succeint amb la  pol\u00edtica de retalls indiscriminats del govern, en nom de l&#8217;inexcusable  ajustament del d\u00e8ficit p\u00fablic. El car\u00e0cter unilateral i lineal de les  tisorades ha fet encendre els \u00e0nims. A qui se li acut llan\u00e7ar-se a una  escap\u00e7ada general sense haver assolit el m\u00e9s m\u00ednim consens pol\u00edtic ni  cap mena de concertaci\u00f3 social? I m\u00e9s greu encara: Com pot receptar-se  un r\u00e8gim per amagrir que, en lloc de prescindir de greixos i farines,  suprimeixi un plat en tots els \u00e0pats? Aix\u00f2 nom\u00e9s pot produir el  deteriorament irreversible de l&#8217;organisme afectat, que en aquest cas no  \u00e9s cap altre que l&#8217;estat social. Com es pot separar aquest fet de la  coneguda opci\u00f3 del conseller de Sanitat per la sanitat privada? O de la  simult\u00e0nia disminuci\u00f3 de la pressi\u00f3 fiscal sobre les rendes m\u00e9s altes  (anul\u00b7laci\u00f3 de l&#8217;impost de successions)?<\/p>\n<p>No pot negar-se la  gravetat \t\tde la crisi econ\u00f2mica ni la necessitat d&#8217;un r\u00e8gim d&#8217;austeritat que  permeti assolir els objectius de d\u00e8ficit p\u00fablic. Per\u00f2 per qu\u00e8 no  s&#8217;incideix \u2013continuant amb la sanitat\u2013, en la desmesurada despesa  farmac\u00e8utica? O en la despesa hotelera dels hospitals tot preservant la  despesa sanit\u00e0ria? O en el gaudi de la sanitat p\u00fablica per les rendes  m\u00e9s altes, que hi acudeixen gratu\u00eftament quan la c\u00f2moda sanitat privada  que gasten ja s&#8217;ha vist que no d\u00f3na m\u00e9s de si? \u00c9s evident que el govern,  a aquestes altures, hauria d&#8217;estar manejant un projecte de pressupost,  amb un r\u00e8gim clar de prioritats, obert al pacte pol\u00edtic i social. En la  seva abs\u00e8ncia, les tisorades sense nord nom\u00e9s es poden entendre com a un  atemptat oportunista contra l&#8217;estat social. Tamb\u00e9 en aix\u00f2, al govern se  li ha vist massa el llaut\u00f3.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.avui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/397997-quan-es-veu-el-llauto.html\">Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;endem\u00e0 mateix de culminar les consultes ciutadanes sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya, el president Mas, despr\u00e9s d&#8217;haver-les animat i d&#8217;haver votat en favor de la secessi\u00f3, ha canviat la seva posici\u00f3 en la votaci\u00f3 equivalent que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya. Tot un s\u00edmbol d&#8217;una vella i coneguda manera de fer. Com amb &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-3862","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3862","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3862"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3862\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3867,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3862\/revisions\/3867"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3862"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3862"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3862"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}