{"id":38613,"date":"2026-08-04T10:51:58","date_gmt":"2026-08-04T08:51:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=38613"},"modified":"2026-08-04T12:48:57","modified_gmt":"2026-08-04T10:48:57","slug":"jordi-font-la-rambla-dels-setanta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-la-rambla-dels-setanta\/","title":{"rendered":"Jordi Font: La Rambla dels setanta"},"content":{"rendered":"\n<h1 class=\"wp-block-heading\">La Rambla dels setanta<\/h1>\n\n\n\n<p>A l\u2019<strong>Hotel Orient<\/strong>, en el cor de la Rambla, entre el <strong>Teatre Principal<\/strong> i el <strong>Liceu<\/strong>, s\u2019hi reuneix mensualment una penya diversa i singular, denominada \u201c<em>Un dels nostres<\/em>\u201d, al voltant de <strong>Joan Estrada<\/strong>, un bruixot de la Rambla, integrant del grup&nbsp;<em><strong>Roba estesa<\/strong><\/em>, que va descobrir i impulsar, dins del vell i esquarterat <strong>Teatre Principal<\/strong>, darrere de la sala dels billars <strong>Monforte<\/strong>, el miracle ignot i empolsimat de la <strong>C\u00fapula Venus<\/strong>, segrestada en un revolt de l\u2019espai-temps; i en va fer un referent de la Rambla i de la Barcelona dels setanta i&nbsp; primers dels vuitanta, hereva de la ciutat ind\u00f2mita de sempre, que es desvetllava altre cop amb significacions noves i insurrectes. Era la Barcelona \u201c<em>canalla<\/em>\u201d, a ulls dels benpensants, de la gent d\u2019ordre; una denominaci\u00f3 que els implicats farien seva immediatament, com els gais s\u2019identificarien amb la de maricons.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>La <strong>C\u00fapula Venus<\/strong> va brillar, en el circuit nocturn de l\u2019\u00e8poca. Es va inaugurar amb l\u2019espectacle \u00ab<em>Xist\u2026 hi ha roba estesa!<\/em>\u201d del grup \u201c<em><strong>Roba estesa<\/strong>\u201d<\/em>. I hi van destacar, entre altres, noms m\u00edtics com <strong>\u00c1ngel Pavlovsky<\/strong>,\u00a0<strong>Loles Le\u00f3n<\/strong>, <strong>Pepe Rubianes<\/strong>,\u00a0<em>Pep Bou<\/em> (\u201c<em>El bufaplanetes<\/em>\u201d),\u00a0<strong>Oriol Tramvia<\/strong>\u2026 I una estrella rutilant, per sempre jove, perqu\u00e8 jove va morir: <strong>Christa Leem<\/strong>, actriu de teatre, de cine i sobretot de cabaret, la reina de l&#8217;estriptis, musa d\u2019artistes i intel\u00b7lectuals, particularment de <strong>Joan Brossa<\/strong>, amb qui va fer l\u2019espectacle \u201c<em>L\u2019armari en el mar<\/em>\u201d. Seria la icona de la llibertat, a la Barcelona de\u00a0tots els alliberaments.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p><strong>La C\u00fapula <\/strong>feia eix amb el <strong>Zeleste<\/strong>, sala musical emblem\u00e0tica del moment, al carrer Argenteria: entre l\u2019una i l\u2019altra, es desplegava la geografia nocturna de la Barcelona Vella, amb subsol rom\u00e0 i carrerons medievals. Al <strong>Zeleste<\/strong>, si co\u00efa el \u201c<em>rock laiet\u00e0<\/em>\u201d, que obriria pas al rock catal\u00e0 posterior, i s\u2019hi feia cr\u00e9ixer la vella rumba catalana. Hi recalarien, entre molts altres, <strong>Pau Riba<\/strong>, <strong>Sisa<\/strong>, <strong>Gato P\u00e9rez<\/strong>, <strong>Toti Soler<\/strong>, <strong>Companyia El\u00e8ctrica Dharma<\/strong>, <strong>Orquestra<\/strong> <strong>Plateria<\/strong>, <strong>Tete Montoliu<\/strong>, noms internacionals del jazz com <strong>Bill<\/strong> <strong>Evans<\/strong>,&nbsp;<strong>Stan Getz<\/strong>&#8230;&nbsp; Els vuitanta, hi proliferarien rock,&nbsp;punk&nbsp;i&nbsp;mods, amb&nbsp;<strong>Loquillo<\/strong>,&nbsp;<strong>Los Rebeldes<\/strong>,&nbsp; <strong>El \u00daltimo de la Fila<\/strong>\u2026<\/p>\n\n\n\n<p>Al voltant d\u2019aquest eix, hi girava el <strong>Caf\u00e8 de l\u2019\u00d2pera<\/strong>, just per sota del Pla de l\u2019\u00d2s, punt de partida de tots els camins; la <strong>Bodega<\/strong> <strong>Boh\u00e8mia<\/strong> del carrer Conde del Asalto (ara, Nou de La Rambla), \u201c<em>donde nacen las estrellas<\/em>\u201d i on actuaven artistes reals o imaginaris, d\u2019edats avan\u00e7ades (\u201c<em>Oh, <strong>gran Gilbert<\/strong>!<\/em>\u201d&#8230;); la Pla\u00e7a Reial, tot un m\u00f3n, des d\u2019on l\u2019<strong>Oca\u00f1a<\/strong> irrompia a la Rambla, travestit i envoltat de la seva cort plomallera; el bar <strong>El Past\u00eds<\/strong> del carrer Santa M\u00f2nica, on despatxava la senyora <strong>Carme<\/strong> (v\u00eddua d\u2019en <strong>Quimet<\/strong>), amb el seu davantal blanc (\u201c<em>Posem un past\u00eds?<\/em>\u201d, un beuratge refrescant, de color blanquin\u00f3s, amb una alta dosi d\u2019an\u00eds), ambientat a l\u2019estil dels bars marsellesos dels quaranta i al bany maria d\u2019una \u00fanica veu: <strong>Edith Piaf<\/strong> (\u201c<em>Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien&#8230;<\/em>\u201d).<\/p>\n\n\n\n<p>El bar <strong>London <\/strong>del carrer <strong>Joaquim Costa<\/strong> i els jocs de mans al<strong> Llantiol <\/strong>del carrer Riereta<strong>,<\/strong>&nbsp;dos locals modernistes; i <strong>La Caipirinha<\/strong> del passeig del Born, on sonaven tot sovint <strong>Vinicius de Moraes<\/strong>, <strong>Beth\u00e2nia<\/strong> i <strong>Toquinho<\/strong> (\u201c<em>Porque hoge \u00e9 s\u00e1bado!<\/em>\u201d)\u2026; i, ja al final, a punta d\u2019alba, la ruta desembocava en aquell portal de l\u2019Arc del Teatre, dins del qual trucaves a una porteta an\u00f2nima on s\u2019amagava la f\u00e0brica dels millors croissants del m\u00f3n,&nbsp;calentons que se\u2019t desfeien a les mans i que t\u2019ajudaven a eixugar els gint\u00f2nics i altres pocions que t\u2019havien inundat en el decurs de la dilatada ronda nocturna\u2026&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>No tan sols de nit, tamb\u00e9 de dia, f\u00e8iem nostre el carrer,&nbsp;aquell carrer gris, esmorte\u00eft i de mirades fugisseres de la llargu\u00edssima postguerra. No seria d\u2019en <strong>Fraga<\/strong> el carrer (\u201c<em>La calle \u00e9s m\u00eda<\/em>\u201d), seria nostre. Amb manifestacions contra el r\u00e8gim, que anirien creixent fins a fer-se multitudin\u00e0ries. I amb la festa, elevada a categoria i oficiada creativament pels <strong>Comediants<\/strong>, amb els seus capgrossos, els seus diables, les seves cercaviles,&nbsp; els seus saraus&#8230; i el ball del fanalet.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Gaireb\u00e9 tot s\u2019ho ha endut avall el pas del temps, per\u00f2 no tan sols: tamb\u00e9 un cert esperit d\u2019ordre que ens va assaltar silenciosament, com un gas adormidor. Encara que mai del tot: Barcelona conserva el seu humus rebel, insurgent, descarat, iconoclasta, creatiu. I pot passar un temps en guaret, per\u00f2 sempre revifa de nou, en la mateixa direcci\u00f3, encara que sigui amb paraules i m\u00fasiques diferents.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El grup que es reuneix a l\u2019Hotel Orient \u00e9s el testimoni viu d\u2019aquella Barcelona fecunda<strong>.<\/strong>&nbsp;Per\u00f2 no tan sols, tamb\u00e9 s\u2019hi cova un ferment llibertari, disconforme, que ha de guanyar el futur. \u00c9s un grup informal, sense carnets ni formalitats, sense grans declaracions, per\u00f2 amb un espectre social ampl\u00edssim, que emet resson\u00e0ncies en moltes direccions. Emergeix p\u00fablicament, almenys, un cop a l\u2019any, quan dona el Premi <strong>Christa Leem<\/strong>. Enguany l\u2019ha rebut <strong>\u00c1lvaro Garc\u00eda Ortiz<\/strong>, ex-fiscal general de l\u2019Estat. L\u2019havien rebut anteriorment noms com <strong>N\u00faria Espert,<\/strong> <strong>Javier P\u00e9rez And\u00fajar<\/strong>, <strong>Joan Manuel Serrat<\/strong>, <strong>Miguel Poveda<\/strong>, <strong>Carlos Jim\u00e9nez Villarejo<\/strong>, <strong>Pilar Manj\u00f3n<\/strong>, <strong>Ian Gibson<\/strong>, <strong>Baltasar<\/strong> <strong>Garz\u00f3n<\/strong>, <strong>Salvador Allende<\/strong> (p\u00f2stum), <strong>Patti Smith<\/strong>&#8230;<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2, alerta, que <strong>Joan Estrada <\/strong>no para quiet i acaba de tenir una criatura fant\u00e0stica amb <strong>Manel Iborra<\/strong>. Han parit un film documental de quatre hores (en tres cap\u00edtols), que porta per t\u00edtol ni m\u00e9s ni menys que \u201c<strong><em>Rambles<\/em><\/strong>\u201d, en plural, perqu\u00e8 cont\u00e9 realment totes les Rambles que van ser en aquells anys germinals. Es tracta d\u2019una mena de testament generacional, amb la participaci\u00f3 directa o indirecta de bona part dels noms citats al comen\u00e7ament. \u00c9s a dir, un retall viu de la mem\u00f2ria de la ciutat, d\u2019aquella ciutat entre&nbsp;<em>underground&nbsp;<\/em>i explosiva, d\u2019aquella Barcelona llib\u00e8rrima dels setanta i primers vuitanta, quan encara ning\u00fa no havia aconseguit posar portes al camp.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019han gestat a la seva manera, sense voler demanar ajudes a ning\u00fa,&nbsp;sense cobrar hores de feina, pagant els materials de la seva butxaca, sense sotmetre\u2019s a cap format est\u00e0ndard, amb una sabata i una espardenya, com havien fet tantes vegades, si els sortia del barret&#8230; I, \u00e9s clar, com era d\u2019esperar, han fet un d\u00e8ficit, no pas un d\u00e8ficit important, per\u00f2 que cal cobrir i que cobriran, perqu\u00e8 tenen un tresor a les mans. \u00c9s d\u2019esperar que puguin cobrir-lo en concepte de producci\u00f3 cinematogr\u00e0fica documental o en concepte de contribuci\u00f3 clau al memorialisme ciutad\u00e0. No ser\u00e0 dif\u00edcil: no es tracta de cap projecte eteri, sin\u00f3 d\u2019una criatura bategant.&nbsp; &nbsp;<br><a href=\"https:\/\/naciodigital.cat\/opinio\/la-rambla-dels-setanta.html\">Naci\u00f3 Digital<\/a>  &nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Rambla dels setanta A l\u2019Hotel Orient, en el cor de la Rambla, entre el Teatre Principal i el Liceu, s\u2019hi reuneix mensualment una penya diversa i singular, denominada \u201cUn dels nostres\u201d, al voltant de Joan Estrada, un bruixot de la Rambla, integrant del grup&nbsp;Roba estesa, que va descobrir i impulsar, dins del vell i &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38622,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-38613","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38613","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38613"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38613\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38624,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38613\/revisions\/38624"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38622"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38613"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38613"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38613"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}