Vaig ser dels que va celebrar el gol d\u2019Iniesta<\/strong> el 2010<\/strong>, i he estat dels que ha celebrat la vict\u00f2ria d\u2019Espanya al Mundial la setmana passada. Immediatament despr\u00e9s de la final, vaig publicar a\u00a0Agenda P\u00fablica<\/strong><\/em>\u00a0un article<\/a>\u00a0del g\u00e8nere de \u201cportar l\u2019aigua al meu mol\u00ed\u201d<\/em>, dient que la selecci\u00f3 victoriosa representava la millor Espanya, amb uns valors oposats als de Trump<\/strong> i Infantino<\/strong>. Hi havia el risc que en la celebraci\u00f3 dels jugadors el dia seg\u00fcent, el Carvajal<\/strong> de torn em desment\u00eds, i Ferran Torres<\/strong> (jo hagu\u00e9s preferit que fes el gol Ferm\u00edn L\u00f3pez<\/strong>, per\u00f2 es va lesionar) s\u2019ha de dir que va fer el que va poder amb la seva absurda gorra de \u201cMake Spain Great Again\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 el que vaig dir en el meu article, ho van dir tamb\u00e9 durant la setmana, i molt m\u00e9s ben explicat, columnistes neutrals, internacionals i de prestigi, de The Economist<\/em>, Financial Times<\/em>, i New York Times<\/em> entre altres.<\/p>\n\n\n\n Tant el 2010<\/strong> com el 2026<\/strong> he estat en bona i abundant companyia en la celebraci\u00f3. Fa setze anys, la vict\u00f2ria d\u2019Espanya al Mundial ja es va celebrar als carrers de Catalunya (com no es podia celebrar, si el gol l\u2019havia fet un dels jugadors m\u00e9s estimats del Bar\u00e7a?). Ara s\u2019ha celebrat encara m\u00e9s: \u00e9s perqu\u00e8 el gol el va fer un jugador del Bar\u00e7a i perqu\u00e8 hi havia molts jugadors catalans a la selecci\u00f3? Sens dubte, aquest \u00e9s un factor explicatiu, per\u00f2 no \u00e9s l\u2019\u00fanic.<\/p>\n\n\n\n Els mitjans i comentaristes independentistes li han dedicat molt de temps i espai a quelcom que a molts ens sembla el m\u00e9s normal del m\u00f3n: celebrar la vict\u00f2ria d\u2019una selecci\u00f3 popular, que juga b\u00e9 i que ens representa. Alguns han hagut de fer contorsions incre\u00efbles per explicar el que creuen inexplicable.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 hem avan\u00e7at. A Josep Ramoneda<\/strong> li sembla \u201cxocant<\/em>\u201d la celebraci\u00f3 als carrers (on estava el 2010<\/strong>?) per\u00f2 ara admet al diari\u00a0Ara<\/strong><\/em>\u00a0que les societats s\u00f3n m\u00e9s complexes del que semblen. \u00c9s una reflexi\u00f3 crucial, que tant de bo s\u2019hagu\u00e9s fet ell mateix el 2014<\/strong>, quan escrivia articles (abans que Cristian Segura<\/strong> analitz\u00e9s la seva traject\u00f2ria al llibre \u201cGent d\u2019Ordre<\/em>\u201d) exigint al PSC<\/strong> que es posicion\u00e9s clarament (sense complexitats ni complexos!) com un partit catal\u00e0 (i que els catalans fessin el mateix amb un refer\u00e8ndum com el del Brexit<\/strong>, que encara no havia arribat), i al\u00a0Quadern<\/em>\u00a0del diari\u00a0El Pa\u00eds<\/em>\u00a0li publicaven un di\u00e0leg amb el llavors intel\u00b7lectual prestigi\u00f3s Ferran Mascarell<\/strong>, titolat \u201cEl PSC \u00e9s un zombie<\/em>\u201d on insistien amb la mateixa idea (el PSC<\/strong> era i \u00e9s ben catal\u00e0, per\u00f2 abra\u00e7ava com ara la complexitat de Catalunya). Benvingudes, doncs, les rectificacions: Catalunya \u00e9s una societat complexa i per aix\u00f2, entre altres raons, els zombies revifen. Diu ara en Ramoneda<\/strong>: \u201cel problema est\u00e0 en les ideologies que es presenten com d\u2019estricta observan\u00e7a: per exemple, els nacionalismes que estan fundats en el nosaltres i ells<\/em>\u201d. Efectivament.<\/p>\n\n\n\n L\u2019exconseller Gir\u00f3<\/strong>, de Junts<\/strong>, en un article tamb\u00e9 a l\u2019Ara<\/strong><\/em>, ha explicat sense embuts que ell volia que guany\u00e9s Espanya, encara que ho atribueix a la gran quantitat de jugadors del Bar\u00e7a. Crec que representa molts nacionalistes catalans pragm\u00e0tics. D\u2019ells no en forma part per\u00f2 el diputat de la CUP que va ser el primer a saltar quan el President Illa<\/strong> va dir al Parlament que la vict\u00f2ria de la selecci\u00f3 era de tothom.<\/p>\n\n\n\n La celebraci\u00f3 de 2026<\/strong> a Catalunya t\u00e9 elements de continu\u00eftat amb la celebraci\u00f3 de 2010<\/strong>, per\u00f2 entremig han passat coses que inevitablement s\u2019han tradu\u00eft en celebracions encara m\u00e9s grans el 2026<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n -El proc\u00e9s i el seu frac\u00e0s. Una part de Catalunya se sent m\u00e9s espanyola ara que al 2010<\/strong> perqu\u00e8 es va sentir menyspreada pel proc\u00e9s. I una part dels independentistes ha fet autocr\u00edtica i ara busquen algun argument (o excusa) per alegrar-se de la vict\u00f2ria de la Roja: que hi hagi molts jugadors catalans n\u2019\u00e9s un de prou bo. No oblidem que quan encara no era obvi que el proc\u00e9s fracassaria, el mateix Bar\u00e7a i els seus jugadors no es van mullar clarament amb la independ\u00e8ncia, encara que el seu president actual sigui un indepe de socarrel. Qu\u00e8 devien dir Iniesta<\/strong> i Busquets<\/strong> al vestuari del Bar\u00e7a l\u20191<\/strong> d\u2019Octubre de 2017<\/strong> quan l\u2019equip va decidir jugar el seu partit a porta tancada per no perdre 3<\/strong> punts?<\/p>\n\n\n\n -El canvi demogr\u00e0fic. Som m\u00e9s persones a Catalunya i entre nosaltres hi ha moltes m\u00e9s persones nascudes a l\u2019estranger, i molts d\u2019ells se senten ben representats per la selecci\u00f3 espanyola (els argentins, a la final, no).\u00a0Des de 2010<\/strong><\/a>, som unes 600.000<\/strong> persones m\u00e9s, i els fills dels que van venir abans, entre 2000<\/strong> i 2010<\/strong>, estan fent-se grans (els Lamines<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n -I a m\u00e9s ens ha passat tot el que li ha passat a la resta del m\u00f3n: Trump<\/strong>, la pand\u00e8mia, Gaza<\/strong>\u2026 I resulta que Espanya t\u00e9 una cara positiva que contrasta amb aquest m\u00f3n, i la selecci\u00f3 espanyola s\u2019ha vist, per part de molta gent aqu\u00ed i a fora, com un s\u00edmbol d\u2019una altra manera de fer les coses. Aquesta vegada, Espanya va jugar\u00a0encara millor<\/a>\u00a0que al 2010<\/strong>, i per a molts, no nom\u00e9s per a mi, ha representat uns valors molt diferents dels que es desprenen del comportament de Trump<\/strong> i Infantino<\/strong>, els infames organitzadors del Mundial, i s\u00edmbols d\u2019un m\u00f3n que va pel cam\u00ed equivocat.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, encara m\u00e9s que el 2010<\/strong> l\u2019Espanya plural (ja s\u00e9 que no tots els que van celebrar la vict\u00f2ria s\u00f3n federalistes) forma part de la Catalunya plural (\u201cEspanya forma part de Catalunya<\/em>\u201d, deia Pasqual Maragall<\/strong>). Catalunya era plural i complexa el 2010<\/strong> i encara ho \u00e9s m\u00e9s ara. Esperem que aquesta vegada la lli\u00e7\u00f3 no s\u2019oblidi, com la van oblidar alguns durant la segona d\u00e8cada del segle actual.<\/p>\n\n\n\n La creixent adhesi\u00f3 que provoca la selecci\u00f3 espanyola a Catalunya potser podria suscitar algunes reflexions. Encara s\u2019ha d\u2019evitar la paraula Espanya en segons quins ambients? Hi ha lli\u00e7ons per al Bar\u00e7a a partir de 2026<\/strong>? T\u00e9 sentit (hi tenen dret, sens dubte) que una minoria d\u2019aficionats encara intenti cridar \u201cinde, independ\u00e8ncia<\/em>\u201d al minut 17<\/strong> i 14<\/strong> segons confiant en el silenci de la majoria silenciosa? Lamine Yamal<\/strong> i Pau Cubars\u00ed<\/strong> ara, i Xavi Espart<\/strong> (jove jugador del Bar\u00e7a i l\u00edder de la selecci\u00f3 espanyola sub-19<\/strong>), i Ebrima Tunkara<\/strong> (nascut a G\u00e0mbia, criat al barri de Cerdanyola de Matar\u00f3, jugador del Bar\u00e7a i l\u00edder d\u2019Espanya sub-17<\/strong>), segurament demanarien una demostraci\u00f3 identit\u00e0ria m\u00e9s flexible i inclusiva.<\/p>\n\n\n\n Jo no s\u00f3c un gran fan de l\u2019organitzaci\u00f3 de grans esdeveniments esportius per raons econ\u00f2miques (s\u00f3n molt cars, els contribuents acaben pagant-ne els sobre-costos i se n\u2019exageren els beneficis), per\u00f2 per raons pol\u00edtiques, culturals i socials, la final del Mundial 2030<\/strong> (organitzat per Espanya, Portugal i Marroc) podria ser al Spotify Camp Nou<\/strong> (o com es digui llavors, Goldman<\/strong> Sachs Stadium<\/strong> o el que sigui). La cerim\u00f2nia de clausura podria ser un homenatge a La Masia, l\u2019escola que ha inspirat la millor selecci\u00f3 espanyola, reproduint l\u2019ambient (si tornem a guanyar) de la medalla d\u2019or ol\u00edmpica de 1992<\/strong> de l\u2019Espanya del porter Toni<\/strong>, Guardiola<\/strong> i Luis Enrique<\/strong> (i molts altres), amb el catal\u00e0 sonant com un dels idiomes oficials, junt amb el castell\u00e0 i l\u2019angl\u00e8s (no s\u00e9 si aquesta vegada caldr\u00e0 el franc\u00e9s).<\/p>\n\n\n\n