{"id":38580,"date":"2026-07-21T17:12:23","date_gmt":"2026-07-21T15:12:23","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=38580"},"modified":"2026-07-21T18:54:11","modified_gmt":"2026-07-21T16:54:11","slug":"raimon-obiols-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-2\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Luis Goytisolo, encertat, fent diana"},"content":{"rendered":"\n<p>Ha mort <strong>Luis<\/strong>, el menor dels germans <strong>Goytisolo<\/strong>. El vaig tractar poc, a difer\u00e8ncia de <strong>Jos\u00e9 Agust\u00edn<\/strong>, amb qui vaig tenir una bona amistat, o de <strong>Juan<\/strong>, a qui no vaig arribar a con\u00e8ixer. Amb <strong>Jos\u00e9<\/strong> <strong>Agust\u00edn<\/strong> parl\u00e0vem en catal\u00e0; amb <strong>Luis<\/strong>, sempre gentil i una mica distant, en castell\u00e0. Potser \u00e9s significatiu. En q\u00fcesti\u00f3 de simpaties ling\u00fc\u00edstiques i culturals, les aproximacions s\u00f3n instintives, i les difer\u00e8ncies de temperatura se senten amb precisi\u00f3 de d\u00e8cimes.<\/p>\n\n\n\n<p>El cas dels <strong>Goytisolo<\/strong>, tres escriptors de gran nivell, \u00e9s ins\u00f2lit. <strong>Luis Goytisolo<\/strong> ho atribu\u00efa a un cop de daus de la gen\u00e8tica. Havien existit lletraferits a la seva fam\u00edlia, comentava, i \u201c<em>de sobte, seguint les lleis de Mendel dels p\u00e8sols llisos i grocs, en van apar\u00e8ixer tres \u2018verds i rugosos\u2018 de cop: els meus germans i jo, tres escriptors. \u00c9s un cas de concentraci\u00f3 gen\u00e8tica.\u201d<\/em> Cas excepcional, per\u00f2 no \u00fanic: va passar amb les germanes <strong>Bront\u00eb<\/strong>, o amb els fills de <strong>Thomas Mann.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Vaig llegir fa anys el llibre major de <strong>Luis Goytisolo<\/strong>, <strong>Antagon\u00eda<\/strong>, que ell considerava l\u2019epicentre de tota la seva obra. Hi ha una llegenda sobre la seva g\u00e8nesi: el seu autor, comprom\u00e8s amb la lluita antifranquista, va participar en la creaci\u00f3 clandestina de la primera c\u00e8l\u00b7lula del <strong>PSUC<\/strong> a la Universitat de Barcelona i va ser detingut i empresonat a Carabanchel. Tancat <strong>35<\/strong> dies en una cel\u00b7la d\u2019a\u00efllament a causa d\u2019una vaga de fam, hauria imaginat all\u00e0 la seva obra, un cicle de quatre novel\u00b7les que abasten des de la primera postguerra fins al tardofranquisme. En aquella cel\u00b7la, va explicar en alguna ocasi\u00f3 <strong>Luis Goytisolo<\/strong>, \u201c\u201c<em>Vaig tra\u00e7ar l\u2019esquema, el to, l\u2019essencial del que seria <strong>Antagonia<\/strong>: la vida d\u2019alg\u00fa fins que decideix ser escriptor; aquest escriptor escrivint; l\u2019escriptor vist des de fora i convertit en protagonista per una cosina seva; i la novel\u00b7la que escriu ell.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n<p><br>\u00c9s un llibre extens, d\u2019arquitectura complexa, laber\u00edntica, de lectura no precisament f\u00e0cil, per\u00f2 sovint divertida. S\u2019ha dit que \u00e9s una gran novel\u00b7la, i que el seu autor era digne del <strong>Nobel<\/strong>, equiparable a <strong>Karl Kraus <\/strong>o a <strong>Robert Musil<\/strong>. \u00c9s dir molt, i jo no sabria opinar-hi. Preveure si <strong><em>Antagon\u00eda<\/em><\/strong> ser\u00e0, o no, considerada en el futur com una de les obres mestres de la narrativa espanyola del segle <strong>XX<\/strong> est\u00e0 totalment fora del meu abast. Quan vaig llegir el llibre en vaig apreciar la qualitat, per\u00f2 em va interessar no per raons liter\u00e0ries sin\u00f3 pol\u00edtiques i generacionals. Em va interessar com a testimoni i registre del l\u00e8xic, la ret\u00f2rica i les maneres de pensar dels diferents grups humans, en coexist\u00e8ncia i en pugna, de la Catalunya d\u2019una llarga \u00e8poca, des del comen\u00e7ament de la dictadura de <strong>Franco<\/strong> fins al seu crepuscle; uns anys que jo he viscut. L\u2019obra abunda en la descripci\u00f3 detallista d\u2019ambients, paisatges i personatges; en la recopilaci\u00f3, sovint ir\u00f2nica, o sarc\u00e0stica, de les expressions, sensibilitats i maneres de pensar d\u2019un pa\u00eds i d\u2019una \u00e8poca. Encara que al llibre s\u2019inclou la consigna de \u201c\u201c<em>despullar el relat d\u2019elements ambientals\u201d<\/em>, el seu autor no nom\u00e9s no la va seguir, sin\u00f3 que va fer m\u00e9s aviat el contrari.<\/p>\n\n\n\n<p>El m\u00e8tode utilitzat per <strong>Luis Goytisolo<\/strong>, que va ser qualificat per <strong>Pere Gimferrer<\/strong> de \u201c<em>par\u00f2dia impassible<\/em>\u201d, inclou la transcripci\u00f3 dels llenguatges del m\u00f3n rural de la inf\u00e0ncia del protagonista, de l\u2019ambient nacionalcat\u00f2lic de la seva joventut, del comunisme de la seva etapa militant, aix\u00ed com dels nacionalismes espanyol i catal\u00e0, com a miralls antag\u00f2nics confrontats. No es tracta exactament de reproduccions fidels i estrictes, ni tampoc de deformacions a la manera burlesca de les pintures de <strong>James<\/strong> <strong>Ensor<\/strong> o de <strong>George Grosz<\/strong> (o dels miralls deformants del <strong>Tibidabo<\/strong>). El m\u00e8tode de <strong>Goytisolo<\/strong> \u00e9s m\u00e9s subtil: n\u2019hi ha prou amb una t\u00e8nue accentuaci\u00f3, o un exercici de simple reiteraci\u00f3, per fer apar\u00e8ixer la impostura o l\u2019absurd.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Mario Vargas Llosa<\/strong>, comentant aquestes recreacions de \u201c<em>les ret\u00f2riques d\u2019esquerra, de centre i de dreta\u201d<\/em> a <strong><em>Antagon\u00eda<\/em><\/strong>, va dir que eren \u201c<em>Fletxes tan perverses com divertides, que infal\u00b7liblement fan diana<\/em>\u201d, i va formular les preguntes que es plantegen al lector cada vegada que <strong>Luis Goytisolo<\/strong> tira a encertar i encerta: \u201c<em>L\u2019autor es diverteix i ens diverteix, i tanmateix, al final de la rialla, en els petits plecs del somriure, descobrim de sobte un sabor desagradable, alguna cosa viscosa i inesperada: qui riu de qui, de qu\u00e8 ens estem rient, hi ha motius per riure?<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n<p>Una de les coses que em van interessar d\u2019<strong><em>Antagon\u00eda<\/em><\/strong> \u00e9s l\u2019\u00fas de les formes m\u00e9s mestisses del castell\u00e0 que es parla a Catalunya. Els exemples, abundants, revelen una voluntat de testimoni deliberada, sistem\u00e0tica: \u201c<em>usted rai que tiene temperamento<\/em>\u201d, \u201c<em>si tuviera m\u00e1s temperamento no tendr\u00eda tanta pancha<\/em>\u201d, \u201c<em>s\u00f3lo de mirarlos me entra angunia<\/em>\u201d, \u201c<em>no rundines m\u00e1s<\/em>\u201d, \u201c<em>vamos a enchamparla<\/em>\u201d, \u201c<em>estoy muy atabalada<\/em>\u201d, \u201c<em>una mujer muy charraira<\/em>\u201d, \u201c<em>tiene un aspecto de trincheraira\u201d<\/em>, \u201c<em>\u00bfqu\u00e9 collons quer\u00e9is conseguir con huelgas pac\u00edficas?<\/em>\u201d, \u201c<em>cuando se gire la tortilla arreglaremos cuentas<\/em>\u201d, etc\u00e8tera.<\/p>\n\n\n\n<p>Em sembla, encara que aquesta impressi\u00f3 meva \u00e9s potser subjectiva i inexacta, que la c\u00e0rrega de sarcasme que predomina a <strong><em>Antagon\u00eda<\/em><\/strong> \u00e9s la aplicada al catalanisme burg\u00e8s. S\u00f3n freq\u00fcents, com a l\u2019obra del seu germ\u00e0 <strong>Juan<\/strong>, els apunts gaireb\u00e9 antropol\u00f2gics sobre l\u2019escatologia i la xarcuteria catalanes, sobre els tristos t\u00f2pics de \u201c<em>esta Catalu\u00f1a que ser\u00eda si fuera o fuese, si hubiera o hubiese sido<\/em>\u201d, sobre les facetes m\u00e9s <em>bomb\u00e0stiques<\/em> i desiteratives de la historiografia i la cultura del nacionalisme conservador.<\/p>\n\n\n\n<p>Com si aquest predomini el sorprengu\u00e9s a ell mateix, <strong>Luis<\/strong> <strong>Goytisolo<\/strong> es refereix, a trav\u00e9s d\u2019un dels seus personatges, a \u201c<em>mi curioso rechazo de la lengua de mi familia materna, el catal\u00e1n, la inhibici\u00f3n que me apartaba de su empleo, reacio a utilizarla salvo en ocasiones excepcionales, pese a entenderla, como es l\u00f3gico, perfectamente (\u2026) sin que sea motivo suficiente de mi rechazo la no menos com\u00fan educaci\u00f3n franquista de la posguerra, brutalmente anticatalana en sus delirios defensivos de lo propiamente hisp\u00e1nico, esencias y valores hacia los que siempre me he sentido, si cabe, todav\u00eda m\u00e1s refractario.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n<p>Una explicaci\u00f3 d\u2019aquest doble repudi descompensat es troba potser en causes rec\u00f2ndites, inextricables; o, potser, d\u2019una simplicitat pueril. Potser es troba en el joc encreuat dels sentiments, simpaties i antipaties infantils a la colla del barri o del parvulari, com una experi\u00e8ncia primig\u00e8nia de petjada m\u00e9s profunda i duradora que les lectures de l\u2019adolescent, les conspiracions de l\u2019antifranquista universitari, o les creacions i rumiacions de l\u2019escriptor madur. Un sentiment de la inf\u00e0ncia pot ser inextirpable.<\/p>\n\n\n\n<p>Ho va ser, en els tres germans <strong>Goytisolo<\/strong>, en el record, conscient o no, de la que va ser <strong>J\u00falia Gay,<\/strong> la seva mare, morta el <strong>17<\/strong> de mar\u00e7 de <strong>1938<\/strong> en un bombardeig franquista sobre Barcelona. \u201c<em>Jo sempre havia tingut la idea que la mort de la meva mare no m\u2019havia afectat<\/em>\u201d, va declarar <strong>Luis Goytisolo <\/strong>en una de les seves \u00faltimes entrevistes, \u201c<em>perqu\u00e8 no l\u2019havia ni conegut: ella va morir el dia en qu\u00e8 jo complia tres anys, per l\u2019ona expansiva de l\u2019anomenada bomba del Coliseum<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 quan l\u2019editor <strong>Herralde<\/strong> li va proposar reeditar la seva primera novel\u00b7la, <em><strong>Las afueras<\/strong><\/em>, <strong>Luis Goytisolo<\/strong> la va rellegir de cap a cap i, segons va explicar, \u201c<em>em vaig quedar de pedra perqu\u00e8 vaig comen\u00e7ar a trobar una s\u00e8rie d\u2019elements que jo no havia tingut consci\u00e8ncia en absolut d\u2019haver-hi introdu\u00eft<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>No \u00e9s dif\u00edcil concloure que, a m\u00e9s de les lleis de <strong>Mendel<\/strong>, la mort de <strong>J\u00falia Gay<\/strong> el <strong>1938<\/strong> va ser un gir del dest\u00ed amb un pes total, catalitzador, condicionant, en les traject\u00f2ries liter\u00e0ries dels tres <strong>Goytisolo<\/strong>.<br><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.eldiario.es\/opinion\/zona-critica\/luis-goytisolo-certero-tirando-dar_129_13393583.html\">ElDiario.es<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ha mort Luis, el menor dels germans Goytisolo. El vaig tractar poc, a difer\u00e8ncia de Jos\u00e9 Agust\u00edn, amb qui vaig tenir una bona amistat, o de Juan, a qui no vaig arribar a con\u00e8ixer. Amb Jos\u00e9 Agust\u00edn parl\u00e0vem en catal\u00e0; amb Luis, sempre gentil i una mica distant, en castell\u00e0. Potser \u00e9s significatiu. En q\u00fcesti\u00f3 &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38590,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-38580","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38580","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38580"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38580\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38595,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38580\/revisions\/38595"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38590"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38580"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38580"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38580"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}