El 1976 <\/strong>va ser un any clau a Catalunya, en el proc\u00e9s de canvi de la dictadura cap a la democr\u00e0cia. La resist\u00e8ncia democr\u00e0tica i nacional venia de les arriscades minories militants dels quaranta i els cinquanta, havia fet un salt endavant extraordinari els anys seixanta, amb la incorporaci\u00f3 de la primera generaci\u00f3 de la postguerra, l\u2019organitzaci\u00f3 creixent del moviment obrer i l\u2019eclosi\u00f3 d\u2019un fort moviment estudiantil, que tamb\u00e9 serien durament reprimida. En sorgiria, tanmateix, a Catalunya, la unitat democr\u00e0tica contra el franquisme, amb la constituci\u00f3 de l\u2019Assemblea de Catalunya<\/strong> (1971<\/strong>). La d\u00e8cada dels setanta, amb la incorporaci\u00f3 de la segona generaci\u00f3 de postguerra i el naixement del moviment ve\u00efnal (associacionisme legal) i una inflexi\u00f3 de conjunt, particularment en el moviment estudiantil, cap a la superaci\u00f3 de l\u2019ideologisme \u201cavantguardista<\/em>\u201d (fill del maig del 1968<\/strong>) i la generalitzaci\u00f3 de l\u2019exig\u00e8ncia democr\u00e0tica, catalanista i antijer\u00e0rquica. <\/p>\n\n\n\n En aquest context, aquell any 1976 <\/strong>va comportar un espectacular canvi d\u2019escala. Va donar lloc a una aut\u00e8ntica marea popular que s\u2019expandia arreu, guanyant nous \u201cespais de llibertat<\/em>\u201d i acabant per fer seu el carrer, amb la festa popular i les grans manifestacions, davant de la impot\u00e8ncia i el desconcert del r\u00e8gim, que es va veure incapa\u00e7 de contenir-ho. Aquest desbordament va accelerar el canvi democr\u00e0tic, decantant les coses cap a unes eleccions lliures, seguides d\u2019un proc\u00e9s constituent basat en la correlaci\u00f3 de forces (i de debilitats) sorgida de les urnes. <\/p>\n\n\n\n En mem\u00f2ria d\u2019aquell 1976 <\/strong>decisiu, el govern de la Generalitat de Catalunya<\/strong> ha convocat, per a aquest any 2026, <\/strong>la celebraci\u00f3 del seu cinquantenari<\/strong>, commemorant successivament fets diversos i d\u2019especial significaci\u00f3, entre els molts que hi van tenir lloc. Un d\u2019aquests fets va ser el \u201cM\u00edting de la Llibertat<\/em><\/strong>\u201d, que va tenir lloc el 22<\/strong> de juny de 1976<\/strong>, al Palau Blaugrana<\/strong> de Barcelona; i que va commemorar-se el proppassat 29<\/strong> de juny, en un acte al Col\u00b7legi d\u2019Advocats de Barcelona, organitzat pel Govern amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Rafael Campalans<\/strong>, presidit pel president Salvador Illa<\/strong> i que va consistir en una entrevista d\u2019Esther Vera<\/strong> a Raimon Obiols<\/strong> (l\u2019enginyer del proc\u00e9s unitat socialista iniciat el 1974<\/strong>) i en la projecci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula El M\u00edting de la Llibertat<\/strong><\/em> de Josep M\u00aa Forn<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n Aquell va ser el primer gran m\u00edting democr\u00e0tic d\u2019assist\u00e8ncia multitudin\u00e0ria (entre 15.000 <\/strong>i 20.000 <\/strong>persones segons les cr\u00f2niques) que va tenir lloc a Catalunya i Espanya, des de la desfeta de 1939<\/strong>. Per aix\u00f2, hi van assistir tamb\u00e9 bona part dels dirigents pol\u00edtics i c\u00edvics integrants de l\u2019Assemblea de Catalunya<\/strong>: Josep Benet<\/strong>, Jordi Carbonell<\/strong>, Jordi Pujo<\/strong>l, Miquel<\/strong> Sellar\u00e8s<\/strong>, Agust\u00ed de Semir<\/strong>, Josep Sol\u00e9 Barber\u00e0<\/strong>… <\/p>\n\n\n\n El pavell\u00f3 esportiu estava a vessar, fins al punt que la temperatura va disparar un extintor, produint un ensurt considerable (els escamots d\u2019extrema dreta eren un perill molt present). Ens amarava l\u2019emoci\u00f3 de trobar-nos, per\u00f2 tamb\u00e9 la suor: est\u00e0vem xops. D\u2019aqu\u00ed, l\u2019\u00e8xit que va tenir i les riallades que va produir una frase de Joan Colominas<\/strong>, un dels intervinents: \u201c…perqu\u00e8 estem suant! Per\u00f2 estem suant socialisme!<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n Va ser la primera eclosi\u00f3 normal de la resist\u00e8ncia democr\u00e0tica i nacional, sense haver de c\u00f3rrer fugint de la policia. Va ser el primer ritual expl\u00edcit, sense restriccions, en qu\u00e8 la paraula va poder expandir-se i desplegar tots els significats que compart\u00edem, totes les exig\u00e8ncies, totes les esperances, en una veu potent, feta de moltes veus, que expressava la continu\u00eftat d\u2019un vell i heroic combat, per la democr\u00e0cia, per la igualtat, per Catalunya. <\/p>\n\n\n\n S\u2019ha dit que va ser el primer acte legal de la resist\u00e8ncia. Seria m\u00e9s ajustat a la veritat dir que va ser el primer acte tolerat; i encara, perqu\u00e8 la incertesa va ser l\u2019\u00fanica constant fins al darrer moment. Daniel Font<\/strong>, presentador del M\u00edting, que no va poder assistir a l\u2019acte del Col\u00b7legi d\u2019Advocats, va fer-hi arribar -i s\u2019hi va llegir- el relat prec\u00eds de com va anar la relaci\u00f3 amb l\u2019\u201dautoritat competent<\/em>\u201d. Val la pena reproduir-ne un fragment, perqu\u00e8 \u00e9s molt significatiu de l\u2019estat de coses. Diu aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n \u201cAquell m\u00edting va ser sobretot una batalla guanyada al r\u00e8gim que, sorpr\u00e8s per la gran onada democr\u00e0tica, es debatia entre reprimir m\u00e9s fort o obrir una mica la m\u00e0. Feia tot just nou mesos que havia tingut lloc l\u2019afusellament de cinc militants antifranquistes, a Barcelona, Madrid i Burgos. I encara presidia el govern espanyol \u00c0rias Navarro<\/strong>, que molts recordaven amb horror com \u201cel Carnicero de M\u00e1laga\u201d (1937-1944). Amb aquell m\u00edting, el socialisme catal\u00e0 emergia de les catacumbes i obria el Congr\u00e9s Constituent del Partit Socialista de Catalunya<\/strong>\u00a0(el que s\u2019acabaria denominant PSC-Congr\u00e9s<\/strong> per distingir-lo del PSC-Reagrupament<\/strong> a qu\u00e8 havia donat lloc, d\u2019un dia per l\u2019altre, el Reagrupament Socialista i Democr\u00e0tic<\/strong>). Faltarien encara dues passes per a la unitat de tot el socialisme catal\u00e0: el \u201cPacte d\u2019Abril<\/em><\/strong>\u201d (1977<\/strong>) entre el PSC-Congr\u00e9s<\/strong> i la Federaci\u00f3 Catalana del PSOE<\/strong>, amb la presentaci\u00f3 de la candidatura \u201cSocialistes de Catalunya<\/em><\/strong>\u201d, que guanyaria les eleccions de juny del 1977<\/strong>;\u00a0 i el Congr\u00e9s de la Unitat<\/strong>\u00a0de 1978<\/strong>, en qu\u00e8 confluiria tamb\u00e9 el PSC-Reagrupament<\/strong>, donant lloc a l\u2019actual Partit dels Socialistes de Catalunya<\/strong>.\u00a0<\/p>\n\n\n\n La crida cap al Congr\u00e9s Constituent <\/strong>del PSC<\/strong>, el 1976, <\/strong>va fer-la p\u00fablica -de manera convinguda amb Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya (CSC)<\/strong>– el Grup d\u2019Independents pel Socialisme (GIS)<\/strong>, impulsat per Alexandre Cirici Pellicer<\/strong> i Quico Sabat\u00e9<\/strong>, amb cinc-cents<\/strong> noms al darrere, entre els quals, M\u00aaAur\u00e8lia Capmany<\/strong>, Joan Manuel Serrat<\/strong>, Guillermina Motta<\/strong>, Jordi<\/strong> Llimona<\/strong>, Albert R\u00e0fols Casamada<\/strong>, Maria Girona<\/strong>…. Hi respondria, de seguida, segons s\u2019havia acordat, Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya<\/strong> (CSC<\/strong>), sorgida d\u2019un proc\u00e9s previ (1974<\/strong>–1976<\/strong>) d\u2019agregaci\u00f3 de base, de forta inspiraci\u00f3 autogestion\u00e0ria, on havien desembocat el Moviment Socialista de Catalunya<\/strong>, liderat ara per Joan Revent\u00f3s<\/strong> i Raimon Obiols<\/strong>…; i on tamb\u00e9 havien conflu\u00eft, altres grups independents, entre els quals, de bon comen\u00e7ament, els emergents Grups Aut\u00f2noms d\u2019Estudiants <\/strong>(GAE<\/strong>, curs 1972-1973<\/strong>), al voltant de Daniel Font<\/strong> i Artur Isern<\/strong>; un grup de \u201cNo-Alineats de l\u2019Assemblea de Catalunya<\/em><\/strong>\u201d, al voltant de Salvador Corominas<\/strong> i Jes\u00fas Salvador<\/strong>; dos grups provinents de \u201dTopo Obrero<\/em><\/strong>\u201d, al voltant d\u2019Eduardo<\/strong> Mart\u00edn Toval<\/strong>; i bona part dels efectius de l\u2019extingit Front Obrer de Catalunya<\/strong> (1961-1971<\/strong>), amb Isidre Molas<\/strong>, Pasqual Maragall.<\/strong>.. <\/p>\n\n\n\n A aquestes dues components inicials (GIS <\/strong>i CSC<\/strong>), s\u2019afegirien de seguida, a la crida cap al Congr\u00e9s Constituent, un seguit de col\u00b7lectius: un grup provinent d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya<\/strong>, al voltant de l\u2019hist\u00f2ric Josep Andreu Abell\u00f3<\/strong>; el Partit<\/strong> Popular de Catalunya<\/strong>, al voltant de Joan Colominas<\/strong>; un grup provinent del Reagrupament Socialista i Democr\u00e0tic<\/strong> (RSD<\/strong>), al voltant de Rudolf Guerra<\/strong>; el grup Reconstrucci\u00f3 Socialista<\/strong>, provinent de la Uni\u00f3 Sindical Obrera<\/strong> (USO<\/strong>), al voltant de Rafa<\/strong> Madue\u00f1o<\/strong>; un sector del vell POUM<\/strong> (que havia restat al marge del MSC<\/strong> el 1945<\/strong>), al voltant d\u2019Enric Adroher-\u201cGironella\u201d,<\/strong> impulsor del Moviment Europeu<\/strong> (1948<\/strong>); i el PSUC-Comorera<\/strong>, al voltant d\u2019Antoni Planes<\/strong>. En representaci\u00f3 de tots aquests col\u00b7lectius, van intervenir en el m\u00edting: Josep Andreu Abell\u00f3, Anna Balletb\u00f2, M\u00aa Aur\u00e8lia Capmany, Alexandre Cirici Pellicer, Joan Colominas, Juanjo Ferreiro, Jordi Llimona, El\u00edas L\u00f3pez Blanco, Joan Revent\u00f3s, Dolors Torrent i Josep Vidal-\u201cPep Jai\u201d.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Al frontispici de l\u2019acte dos lemes: \u201cGuanyem la Llibertat<\/em>\u201d i \u201cVindr\u00e0 aquell dia que el treball vencer\u00e0<\/em>\u201d<\/strong>. Aquest segon, extret d\u2019una can\u00e7oneta italiana tradu\u00efda per la Capmany<\/strong> i incorporada a la seva obra de teatre Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya<\/em><\/strong>, estrenada clandestinament el 1970<\/strong> i representada tot seguit a diverses f\u00e0briques. En el record, juntament amb l\u2019antifeixisme i l\u2019antiestalinisme del POUM<\/strong> (que havia donat lloc, l\u2019any 1945<\/strong>, a la refundaci\u00f3 del socialisme democr\u00e0tic, amb la creaci\u00f3 del MSC<\/strong>), hi ressonaven tamb\u00e9 els ecos de l\u2019incipient projecte d\u2019uni\u00f3 \u201claborista<\/em>\u201d, assajat a primers del segle XX<\/strong> i frustrat per l\u2019assassinat dels seus principals dirigents: Francesc Layret <\/strong>(1920<\/strong>) i Salvador Segu\u00ed <\/strong>(1923<\/strong>). I en el qual coincidia Llu\u00eds<\/strong> Companys<\/strong> i s\u2019hi haurien sumat, sens dubte, Rafael Campalans<\/strong>, Marcel\u00b7l\u00ed Domingo<\/strong>, Manuel Serra i Moret<\/strong>, Gabriel Alomar<\/strong>, Joan<\/strong> Peir\u00f3<\/strong>…<\/p>\n\n\n\n La Guillermina Motta <\/strong>va confeccionar la cinta musical de l\u2019acte, que va sonar i va ser corejada amb entusiasme durant l\u2019arribada dels assistents. La M\u00aa Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> va actualitzar, per a l\u2019ocasi\u00f3, la lletra de La Internacional<\/strong>, que havia quedat molt antiga i violenta (un exemple: l\u2019inflamat \u201cEls proletaris criden guerra, tot el m\u00f3n \u00e9s, de guerra, un clam<\/em>\u201d va ser reempla\u00e7at per \u201cLa for\u00e7a pel dret \u00e9s ven\u00e7uda, s\u2019acosta el bell temps de la pau<\/em>\u201d, molt m\u00e9s coincident amb la sensibilitat obrera i ciutadana del moment). Una versi\u00f3 que seria adoptada per totes les esquerres catalanes fins avui. En Josep M\u00aa Forn<\/strong>, reconegut director de cinema, autor entre altres de La piel quemada<\/strong><\/em> (1967<\/strong>), impactant film en blanc i negre sobre la immigraci\u00f3, i de l\u2019arxiconeguda Companys, proc\u00e9s a Catalunya<\/strong><\/em> (1979<\/strong>), membre del Grup d\u2019Independents pel Socialisme<\/strong> (GIS<\/strong>), en va fer una excel\u00b7lent pel\u00b7l\u00edcula documental titulada El M\u00edting de la Llibertat<\/strong><\/em>. Reporters gr\u00e0fics diversos van cobrir l\u2019esdeveniment, destacant el reportatge que en va fer la fot\u00f2grafa \u201cColita<\/em><\/strong>\u201d. <\/p>\n\n\n\n La imatge del m\u00edting -i, despr\u00e9s, la del nou partit- seria obra d\u2019una innovadora plataforma de comunicaci\u00f3, de nom Espira<\/strong>, creadora de productes molt celebrats (m\u00e0scara de la llibertat d\u2019expressi\u00f3, discs de Joan Manuel Serrat<\/strong>…). N\u2019eren l\u2019\u00e0nima Alexandre Cirici Pellicer<\/strong>, Quico Sabat\u00e9<\/strong> i Lu\u00eds Poveda<\/strong>. \u201cEra una empresa<\/em>\u201d -explica Serrat<\/strong>– \u201cque aparentment es dedicava a la comunicaci\u00f3 (…), per\u00f2 que realment era un reducte d\u2019agitaci\u00f3 art\u00edstica, cultural i pol\u00edtica<\/em>\u201d. Encarregarien el carnet del nou partit al pintor Albert R\u00e0fols Casamada<\/strong>: en van resultar unes franges en diagonal de color roig i de color rosa, potser per all\u00f2 de \u201ccolor de rosa, que l\u2019amor s\u2019hi posa<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n S\u2019hi va llegir una carta del President Tarradellas, <\/strong>adre\u00e7ada als presents des de l\u2019exili, que va ser llargament ovacionada. Va ser el primer cop que vam sentir-li aquella frase definit\u00f2ria d\u2019un concepte de naci\u00f3 que compart\u00edem: \u201cCatalunya necessita tots els seus fills, perqu\u00e8 \u00e9s massa petita per deixar-ne perdre cap i \u00e9s prou gran perqu\u00e8 tots hi capiguem.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n Joan Revent\u00f3s <\/strong>hi va proclamar els principis de l\u2019Assemblea de Catalunya i el ref\u00fas dels socialistes a una democr\u00e0cia limitada. Va dir alt i fort: \u201cA baix la repressi\u00f3, partits sense exclusi\u00f3! No acceptem discriminacions de cap mena: la llibertat \u00e9s una i indivisible!\u201d<\/em>. I va defensar-hi \u201cper damunt de qualsevol inter\u00e8s de partit, la unitat dels treballadors i la unitat del poble de Catalunya.<\/em>\u201d <\/p>\n\n\n\n Al “M\u00edting de la Llibertat” <\/strong>del 22 de juny de 1976, <\/strong>el socialisme democr\u00e0tic de Catalunya va fer p\u00fablics els seus tres compromisos b\u00e0sics, als que s\u2019ha mantingut sempre fidel, de vegades contra hegemonies molt adverses i perilloses: <\/p>\n\n\n\n Uns compromisos que han guanyat fites clau per a Catalunya, per als treballadors i per a la gran majoria del poble. I que, degudament actualitzats, han de guanyar noves fites clau, en el present i en el futur de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El \u00abM\u00edting de la Llibertat\u00bb del 1976 El 1976 va ser un any clau a Catalunya, en el proc\u00e9s de canvi de la dictadura cap a la democr\u00e0cia. La resist\u00e8ncia democr\u00e0tica i nacional venia de les arriscades minories militants dels quaranta i els cinquanta, havia fet un salt endavant extraordinari els anys seixanta, amb la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38577,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,1],"tags":[],"class_list":["post-38570","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38570","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38570"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38570\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38576,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38570\/revisions\/38576"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38577"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38570"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38570"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38570"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
En aquest context, una discreta \u201ccomissi\u00f3 organitzadora\u201d havia demanat al Govern Civil\u00a0 el perm\u00eds preceptiu per \u201cfer una reuni\u00f3\u201d… Ep! Al Palau Blaugrana, un pavell\u00f3 esportiu (avui desaparegut), d\u2019una cabuda immensa. Era obvi que hi havia gat amagat. El governador civil, S\u00e1nchez Ter\u00e1n<\/strong> -que sab\u00edem situat a l\u2019ala \u201caperturista\u201d del r\u00e8gim-, va convocar els peticionaris. Hi vam acudir una delegaci\u00f3 de tres: el frare caputx\u00ed Jordi Llimona<\/strong>, l\u2019impulsor de la \u201cnova can\u00e7\u00f3\u201d Llu\u00eds<\/strong> Serrah\u00edma<\/strong> i jo mateix. El governador ens va preguntar: \u201cB\u00e9, i qupe pensen fer en aquesta reuni\u00f3?”. En Jordi Llimona<\/strong>, amb posat beat\u00edfic, li va respondre: \u201cHome, pensem parlar una mica… i cantar alguna can\u00e7\u00f3…”.\u00a0Aix\u00f2 de la \u201ccan\u00e7\u00f3\u201d va escamar el governador, cosa que va decantar la breu conversa cap a la m\u00fasica coral, restant paradoxalment al marge all\u00f2 de qu\u00e8 \u201cpens\u00e0vem parlar\u201d. El governador va optar per no demanar m\u00e9s aclariments. Deuria pensar \u201cde perdidos, al r\u00edo”.
Vam sortir-ne, aix\u00f2 s\u00ed, amb la prohibici\u00f3 expressa de cantar himnes, particularment La internacional<\/strong> i Els Segadors<\/strong>. Li vam dir que aix\u00ed ho comunicar\u00edem al ple de la comissi\u00f3 organitzadora. No ens va lliurar ni ens va fer arribar cap autoritzaci\u00f3 escrita, cosa significativa, penso, de la incertesa del propi governador respecte del govern d\u2019Arias Navarro<\/strong>.
Vam posar-ho tot en marxa. De sobte, per\u00f2, ens arribava la not\u00edcia que la policia armada -\u201cels grisos\u201d- estava detenint companys i companyes que penjaven cartells del m\u00edting a poblacions diverses… Ens ho esbotzaven! Finalment, tanmateix, deixarien anar els detinguts. El r\u00e8gim s\u2019esquerdava per dins, per\u00f2 no queia i conservava tota la seva capacitat repressora. Podia derivar en qualsevol direcci\u00f3. Incertesa fins al darrer moment.
Ens van enviar un \u201cdelegat governatiu\u201d a vigilar l\u2019acte, amb la indicaci\u00f3 expressa que el pos\u00e9ssim al final de la taula presidencial, potser amb la idea que la seva pres\u00e8ncia seria dissuasiva. Els fallava ben b\u00e9 el sentit de les proporcions. Davant d\u2019aquella multitud, que no parava de cr\u00e9ixer, de cridar lemes rupturistes i de cantar himnes, l\u2019home estava desencaixat. I va anar fent-se petit, petit, petit, fins a desapar\u00e8ixer. El vam perdre de vista i mai m\u00e9s no vam saber que se n\u2019havia fet”<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n\n