{"id":38549,"date":"2026-07-06T12:24:19","date_gmt":"2026-07-06T10:24:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=38549"},"modified":"2026-07-06T12:58:33","modified_gmt":"2026-07-06T10:58:33","slug":"raimon-obiols-el-missatge-dunitat-civil-de-1976-es-avui-mes-necessari-que-aleshores","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-el-missatge-dunitat-civil-de-1976-es-avui-mes-necessari-que-aleshores\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: \u201cEl missatge d\u2019unitat civil de 1976 \u00e9s avui m\u00e9s necessari que aleshores\u201d"},"content":{"rendered":"\n

Raimon Obiols: \u201cEl missatge d\u2019unitat civil de 1976 \u00e9s avui m\u00e9s necessari que aleshores<\/em>\u201d <\/strong>
Esther Vera<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Franco<\/strong> acabava de morir, Arias Navarro<\/strong> encara era president i el pa\u00eds vivia entre l\u2019esperan\u00e7a i el temor. En aquest context es va celebrar ara fa cinquanta anys el M\u00edting de la Llibertat<\/strong>, el primer gran acte pol\u00edtic democr\u00e0tic autoritzat a Catalunya des del final de la guerra, que va impulsar el PSC<\/strong> i que va aplegar 15.000<\/strong> persones. Raimon Obiols<\/strong> (Barcelona, 1940<\/strong>) en va ser un dels participants i enguany el Govern, a trav\u00e9s de la direcci\u00f3 general de Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica<\/strong>, i la Fundaci\u00f3 Rafael Campalans<\/strong> en van fer un homenatge al Col\u00b7legi d’Advocats de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n


Quan entra al Palau Blaugrana, el 22 de juny del 76, qu\u00e8 pensa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 Va ser una sorpresa. No m\u2019imaginava tanta gent, tant entusiasme ni tanta mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. Aquell dia vam mesurar la temperatura del pa\u00eds i era d\u2019esperan\u00e7a, que \u00e9s una for\u00e7a pol\u00edtica molt potent, per\u00f2 cal administrar-la b\u00e9. Sis\u2019estimula massa, despr\u00e9s venen els desencisos. Hi havia molts grups pol\u00edtics, entre un i dos centenars a Catalunya. Per\u00f2 el PSC<\/strong> tenia arrels profundes: el projecte de gran partit treballista, socialista i catalanista que representaven Francesc Layret<\/strong>, Salvador Segu\u00ed<\/strong> i Llu\u00eds Companys<\/strong>, tots tres assassinats. Les refer\u00e8ncies a ells feien sentir que el seu projecte era present all\u00e0 amb nosaltres. Dels partits que van n\u00e9ixer o es van reconstruir en aquell moment, Esquerra Republicana<\/strong> i el PSC<\/strong> s\u00f3n els que continuen vius. Amb errors i encerts, per\u00f2 sense haver de renegar de la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n


Quina va ser la clau de la unitat entre tradicions obreres, republicanes, catalanistes i socialistes?<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 Hi havia la consci\u00e8ncia compartida que calia trencar la norma i construir una excepci\u00f3. Pasqual Maragall <\/strong>ho deia molt b\u00e9: la normalitat \u00e9s que governi la dreta, que manin els de dalt, i nom\u00e9s excepcionalment els de baix aconsegueixen majoria i govern. A Catalunya hi havia hagut molt combat popular i una cultura unit\u00e0ria molt desenvolupada. L\u2019 Assemblea de Catalunya<\/strong> n\u2019era l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s clara. Aquesta consci\u00e8ncia va permetre fer una cosa excepcional, amb paci\u00e8ncia, tenacitat, encerts i errors.<\/p>\n\n\n\n


Qu\u00e8 va ser m\u00e9s important: el que es va dir des de l\u2019 escenari o el fet que tanta gent compart\u00eds aquell moment?<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 Els veritables protagonistes van ser els assistents. D\u2019all\u00e0 en podia sortir no nom\u00e9s un partit fort, sin\u00f3 un partit amb m\u00e9s pes de la gent de baix que de la gent de dalt. Despr\u00e9s venen les eleccions, els diners i els poders establerts. I cal fer-ho b\u00e9, perqu\u00e8 quan l\u2019esquerra s\u2019equivoca, la regla torna a imposar-se.
Ha citat Pasqual Maragall. Sempre han sigut molt diferents.<\/p>\n\n\n\n

Ell deia que vost\u00e8 era noucentista i ell modernista. \u00c9s una definici\u00f3 justa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 \u00c9s rigorosament exacta. Tot el que en Pasqual<\/strong> tenia d\u2019expansiu, imaginatiu i creatiu tenia a veure amb la tradici\u00f3 modernista. Jo soc fill d\u2019un dels \u00faltims exponents pict\u00f2rics del noucentisme catal\u00e0. Pol\u00edticament tamb\u00e9 \u00e9rem molt diferents en aquest sentit.<\/p>\n\n\n\n


Qu\u00e8 \u00e9s el millor i el pitjor que ha fet el PSC en aquests cinquanta anys?<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 Del pitjor no sabria qu\u00e8 triar. Hi ha un cert embarras du choix<\/em>. Prefereixo centrar-me en el millor: haver preservat l\u2019esperan\u00e7a origin\u00e0ria. Cada any apareixen articles dient que \u201caquest PSC<\/strong> no \u00e9s el PSC<\/strong> d\u2019abans<\/em>\u201d, que no \u00e9s el de Revent\u00f3s<\/strong> o el de Pallach<\/strong>. El PSC<\/strong> d’Illa<\/strong>, adaptat a unes circumst\u00e0ncies molt diferents, conserva el mateix fil conductor que el PSC<\/strong> de Revent\u00f3s<\/strong>: les mateixes virtuts i tamb\u00e9 els mateixos defectes millorables. Aquesta continu\u00eftat \u00e9s important. No hi ha hagut una ruptura amb les esperances origin\u00e0ries, malgrat que alguns ho hagin volgut presentar aix\u00ed. El PSC<\/strong> de Salvador Illa<\/strong>, adaptat a unes circumst\u00e0ncies molt diferents, conserva el mateix fil conductor que el PSC<\/strong> de Revent\u00f3s<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n


El pacte amb el PSOE per conc\u00f3rrer junts a les eleccions del 1977 va ser una decisi\u00f3 fonamental. Quin balan\u00e7 en fa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 Aquella decisi\u00f3 venia de molt abans. Ja en la constituci\u00f3 del Moviment Socialista de Catalunya<\/strong>, a Tolosa<\/strong>, el 1945<\/strong>, es deia que calia fer la unitat del socialisme catal\u00e0 i establir un acord federatiu amb el PSOE<\/strong>. El balan\u00e7 \u00e9s molt positiu. El socialisme catal\u00e0 ha fet una aportaci\u00f3 humana i pol\u00edtica molt important a la governabilitat de l\u2019Estat. Hem tingut un ministre de Defensa que si hagu\u00e9s fet de ministre de Just\u00edcia potser ara no tindr\u00edem els problemes que tenim. Tamb\u00e9 hem fet una oposici\u00f3 digna a Catalunya sense contribuir a trencar el pa\u00eds, que era el que m\u00e9s ens preocupava: la possibilitat d\u2019una fractura etnoling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n


Salvador Illa va agrair recentment el paper de Converg\u00e8ncia i de Jordi Pujol en la construcci\u00f3 del pa\u00eds\u2026<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 Em va semblar b\u00e9. Jo llegeixo m\u00e9s la lletra menuda que els titulars. I el que va dir Illa ho hauria signat amb tranquil\u00b7litat de consci\u00e8ncia. Jo conec molt Jordi Pujol<\/strong>, per\u00f2 ell no em coneix gaire a mi. Aix\u00f2, per a ell, \u00e9s un inconvenient i, per a mi, un avantatge. Carl Schmitt <\/strong>deia que els febles saben m\u00e9s dels poderosos que els poderosos dels febles. El nacionalisme conservador ens ha volgut sovint etiquetar, reduir-nos a una determinada imatge. Per\u00f2 no \u00e9rem el que deien que \u00e9rem. Som una altra cosa.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 va saber entendre Jordi Pujol de la societat catalana per governar tants anys?<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 La f\u00f3rmula de la Coca-Cola<\/strong>: Jordi Pujol<\/strong> igual a Catalunya<\/strong>, Igual a Generalitat<\/strong>. Una identificaci\u00f3 simb\u00f2lica molt potent entre la naci\u00f3, la instituci\u00f3 i la persona. Aix\u00f2 pot ser molt efica\u00e7, per\u00f2 tamb\u00e9 perill\u00f3s. La cr\u00edtica de fons que faria als anys d\u2019hegemonia nacionalista conservadora \u00e9s la insist\u00e8ncia en la Idea que Catalunya podia morir, ser asfixiada o perdre la seva personalitat. A un poble no se li ha de dir mai, aix\u00f2. Primer, perqu\u00e8 no \u00e9s veritat; i segon, perqu\u00e8 pot crear monstres. El missatge d\u2019unitat civil, pluralisme i respecte del 1976<\/strong> potser \u00e9s m\u00e9s necessari avui que aleshores.<\/p>\n\n\n\n


L\u2019 extrema dreta \u00e9s un perill per a aquesta idea de,Catalunya com un sol poble?<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 Naturalment. Per\u00f2 no voldria ser pessimista. Catalunya t\u00e9 una qualitat admirable: ha sabut fer catalans persones nascudes a Andalusia, M\u00farcia, Arag\u00f3 i Castella. Sense aquests nous catalans no s\u00e9 on ser\u00edem. Aix\u00f2 no \u00e9s improvisaci\u00f3: \u00e9s saviesa popular i mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. Per\u00f2 no soc ingenu. Veig l\u2019onada de dretes radicals i nacionalpopulismes arreu del m\u00f3n. Catalunya no \u00e9s una illa.<\/p>\n\n\n\n


Ha dit que en pol\u00edtica val m\u00e9s no cometre errors que tenir grans encerts. El defineix, aquesta idea?<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 L\u2019\u00e8xit del PSC<\/strong> ha estat la tenacitat i la pol\u00edtica lenta. No hem estat un partit de fast politics<\/em>, sin\u00f3 de fer xup-xup. Durant anys vaig discutir amb l\u2019aparell del partit. Ara m\u2019hi he reconciliat. Davant de tanta pirot\u00e8cnia, tant personalisme i tanta comercialitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica, les organitzacions s\u00f2lides s\u00f3n imprescindibles. La pol\u00edtica hipermediatitzada tendeix a confiar-ho tot als l\u00edders, i aix\u00f2 \u00e9s una gran imprud\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n


I \u00e9s capa\u00e7 d\u2019 adaptar-se al futur?<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 Els partits del segle XXI<\/strong> encara estan per fer. En bona mesura, tenen estructures del segle XIX<\/strong> i programes del segle XX<\/strong>. El repte de les noves generacions \u00e9s construir organitzacions adaptades al m\u00f3n digital i a la societat contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n


En aquests cinquanta anys hi ha un per\u00edode que no podem esquivar: el Proc\u00e9s.<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 Ho vam dir des del comen\u00e7ament: no es poden encoratjar falses esperances. En un moment determinat es va formular una pregunta molt curta: \u201cI si s\u00ed?\u201d I si, prement un bot\u00f3, s\u2019aconsegueix la independ\u00e8ncia? Aix\u00f2 \u00e9s el que jo anomeno la teoria del bot\u00f3. Si hi hagu\u00e9s un bot\u00f3 que es pogu\u00e9s pr\u00e9mer sense guerra, sense confrontaci\u00f3 i sense retroc\u00e9s econ\u00f2mic o social, molta gent el premeria. Per\u00f2 el problema no era \u201ci si s\u00ed?\u201d , sin\u00f3 \u201ci si no?\u201d . Aquesta era la pregunta que calia fer-se.<\/p>\n\n\n\n


Avui la Generalitat est\u00e0 presidida per un socialista. Quina llibertat queda per guanyar?<\/strong><\/p>\n\n\n\n


\u2014 Al segle XXI la llibertat i el progr\u00e9s no s\u2019aconsegueixen fent un discurs des d\u2019un balc\u00f3: s\u2019aconsegueixen treballant molt, sent m\u00e9s intel\u00b7ligents i sense cedir en all\u00f2 que \u00e9s essencial. Valoro que avui es pugui parlar catal\u00e0 a les Corts i que s\u2019hagi convertit en un fet normal. Els canvis no es fan d\u2019un dia per l\u2019altre. S\u2019han de treballar amb tenacitat i consci\u00e8ncia del temps hist\u00f2ric. El programa m\u00e0xim nacional de Catalunya no est\u00e0 realitzat, per\u00f2 s\u2019anir\u00e0 fent realitat per la via del federalisme dels fets. Tindrem m\u00e9s capacitat de decidir, m\u00e9s recursos i m\u00e9s llibertat per ser el que vulguem ser, compartint sobiranies on calgui. Qui tingui m\u00e9s pressa haur\u00e0 de tenir paci\u00e8ncia. No podem viure d\u2019il\u00b7lusions i fantasies. Hem de viure d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia i de tenacitat per aconseguir els objectius.<\/p>\n\n\n\n


Ara<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Reproducci\u00f3 \u00edntegra de la conversa a Youtube<\/a> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Raimon Obiols: \u201cEl missatge d\u2019unitat civil de 1976 \u00e9s avui m\u00e9s necessari que aleshores\u201d Esther Vera Franco acabava de morir, Arias Navarro encara era president i el pa\u00eds vivia entre l\u2019esperan\u00e7a i el temor. En aquest context es va celebrar ara fa cinquanta anys el M\u00edting de la Llibertat, el primer gran acte pol\u00edtic democr\u00e0tic …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38552,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,1],"tags":[],"class_list":["post-38549","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38549","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38549"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38549\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38561,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38549\/revisions\/38561"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38552"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38549"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38549"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38549"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}