El papa ja se n\u2019ha tornat. Queden un munt d\u2019imatges, algunes d\u2019impactants \u2013la tele p\u00fablica s\u2019hi ha bolcat sense mesura\u2013. I queden sobretot les seves paraules. I la seva mirada. Paraules: pau, acollida, dignitat humana, vida. Mirada: neta, c\u00e0lida, atenta, emp\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n
Les paraules m\u00e9s \u00e0mpliament sentides: pau, legalitat internacional, multilateralisme, davant dels clarins de guerra que sonen al m\u00f3n, a cavall d\u2019una nova fase del capitalisme, ja no globalitzador, sin\u00f3 de nou proteccionista, acaparador i conqueridor, amb una nova generaci\u00f3 de cabdills imperials, narcisistes i cruels. Volen que calli, que es limiti a resar… Ell ha respost que no els t\u00e9 por. I apareix com un factor decisiu en la resist\u00e8ncia de la humanitat enfront dels designis foscos, de l\u2019alian\u00e7a impia entre tecnooligarques delirants i pinxos populistes.<\/p>\n\n\n\n
Les paraules m\u00e9s exigents: acollida dels immigrants, vinguin d\u2019on vinguin, fugin de la por o de la fam, en nom de la dignitat irrenunciable de la persona humana. \u00c9s inexcusable acollir, recon\u00e8ixer, integrar. Ho ha proclamat on t\u00e9 lloc l\u2019ofensiva embrutidora de la \u201cprioritat nacional<\/em>\u201d, que exaspera els nadius contra els nouvinguts, legitima la discriminaci\u00f3 i fonamenta els governs de coalici\u00f3 de PP<\/strong> i Vox<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n I tamb\u00e9 les paraules m\u00e9s divisives: vida, des de l\u2019instant de la concepci\u00f3 fins a l\u2019oc\u00e0s natural. En defensa del zigot unicel\u00b7lular, tot deixant de banda l\u2019autodeterminaci\u00f3 de la dona sobre el propi cos. I en defensa potser dels vells, contra la temptaci\u00f3 d\u2019acabar amb la nosa que puguin suposar, per\u00f2 deixant de banda tamb\u00e9 la seva autodeterminaci\u00f3 i la de tothom que vulgui posar fi a la indignitat o el dolor extrems que els hagi tocat patir. \u00c9s una de les facetes de la vella moral despietada que engavanya l\u2019Esgl\u00e9sia, que ja no imposa com en temps del nacionalcatolicisme (ha apr\u00e8s que no t\u00e9 jurisdicci\u00f3 sobre el dret ciutad\u00e0), per\u00f2 que fa molt de mal on no se\u2019n saben distanciar (la condemna del preservatiu contra la sida clama al cel). Quin poder exerceix encara aquest llast tenebr\u00f3s!<\/p>\n\n\n\n I, amb ell, l\u2019esc\u00e0ndol d\u2019homes, homes i m\u00e9s homes, sense escletxes: diaques, capellans, bisbes i cardenals. Ni una sola dona. I, des del segle XII<\/strong>, tots homes obligadament c\u00e8libes! Amb la pulsi\u00f3 sexual sublimada, els que se\u2019n surten. O alleugerida amb una doble vida hip\u00f2crita. O torturadament reprimida i que els sobre\u00efx pertot, fins a ensorrar-los en la pitjor vilesa, contra els innocents… Per D\u00e9u! Fins quan?<\/p>\n\n\n\n Enll\u00e0 de tot plegat, el papa ha cridat a \u201celevar la mirada\u201d per damunt de les decepcions, les calamitats i la brut\u00edcia, i a emprendre el cam\u00ed de la fe, a vehicular cap a la transcend\u00e8ncia aquest estrany i misteri\u00f3s deler que duu els humans a imaginar i perseguir la rodonesa, la utopia, la plenitud, l\u2019absolut i que \u2013ai!\u2013 se\u2019ns podreix entre els dits<\/p>\n\n\n\n A mi, per\u00f2, juntament amb la moral sense cor, se\u2019m fa massa feixuc el contrast entre els fr\u00e0gils filaments de la viv\u00e8ncia religiosa \u00edntima i l\u2019aparatositat del ritual cat\u00f2lic (com el d\u2019altres grans tradicions religioses): espectacular, pomp\u00f3s, afai\u00e7onat amb vestimentes i barrets incre\u00efbles, si no irrisoris, amb la porpra i el vermell reials, amb ors i pedreries, amb cantarelles impostades i encensos, amb artificis m\u00e0gics… Com pesa encara l\u2019est\u00e8tica constantiniana del segle IV<\/strong>!<\/p>\n\n\n\n Resta, tanmateix, la mirada de Robert Francis Prevost<\/strong>, ciutad\u00e0 de Chicago<\/strong>, graduat en matem\u00e0tiques, que va abandonar una prometedora carrera acad\u00e8mica per ingressar a l\u2019orde dels agustins i anar-se\u2019n de missioner a terres peruanes: Piura<\/strong>,\u00a0Chulucanas<\/strong>,\u00a0Trujillo<\/strong>, Chiclayo<\/strong>\u2026, disposat a viure la follia cristiana, fent-se c\u00e0rrec de l\u2019altre, al sud del m\u00f3n…<\/p>\n\n\n\n Aquests dies, no he parat d\u2019escrutar-lo (el primer pla televisiu no enganya). Mirada neta, c\u00e0lida, atenta, emp\u00e0tica. A estones, un lleu tic facial sembla indicatiu de l\u2019esfor\u00e7 per fixar encara m\u00e9s l\u2019atenci\u00f3. Quan s\u2019aixeca, poc acostumat a l\u2019enfarfec de les vestimentes, se les estira i allisa amb les mans. Diu coses clares i sense floritures, profundes i entenedores, amb l\u2019energia que dona la convicci\u00f3 i la voluntat de comunicar una certesa. Li agrada la proximitat. S\u2019acosta amb respecte, amatent. Mira als ulls, mira endins, sembla buscar el batec de l\u2019altre. Fa l\u2019efecte de ser aut\u00e8ntic, el papa Prevost<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n