![\"\"\/](\"https:\/\/blogger.googleusercontent.com\/img\/b\/R29vZ2xl\/AVvXsEgG83G_U_SQesA5CsvP2sNN27CbwHtRTMF7XG1o3WiHzWu7asnADAh3me1GX8EXw9GeNnugf9K_x4zZ5FoEuVLrmJjLn4-t6r6YBkGk7xrmrA0I2IhN0Vt-o-NgbEWcnlowxAjBlr0hO3pvBGdyNJF7f4aUWCNBsZqSqCFNUekfEXxU_IoNvkObl-BNCFM\/s1600\/juanjo.jpeg\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\nA l\u2019acte hi van parlar algunes de les persones que li van ser m\u00e9s properes, companys de lluita i familiars, dirigents pol\u00edtics i sindicals (incloent el l\u00edder de la UGT<\/strong>, Pepe \u00c1lvarez<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n L\u2019actualitat pol\u00edtica quedava en un rerefons molt apartat en una trobada on es parlava de valors que es van sembrar fa mig segle. Per\u00f2 al sortir de l\u2019acte, all\u00f2 que es va sembrar i les paraules que es van pronunciar, sonaven com un tro que esberlava l\u2019actualitat m\u00e9s recent.<\/p>\n\n\n\n Vaig con\u00e8ixer a Juanjo Ferreiro<\/strong> quan vaig ser regidor de l\u2019Ajuntament entre 1991<\/strong> i 1995<\/strong>, jo era molt jove, i despr\u00e9s em vaig dedicar m\u00e9s a l\u2019activitat acad\u00e8mica. Va ser el darrer mandat de Ferreiro<\/strong>, i l\u2019\u00fanic mandat meu. Igual que hi havia altres fundadors del PSC<\/strong> de fam\u00edlies m\u00e9s patr\u00edcies, tamb\u00e9 hi havia regidors del\u2019Ajuntament suposadament de m\u00e9s pedigree. Eren els anys ol\u00edmpics, i la pol\u00edtica atreia fins i tot a l’arquitecte Oriol<\/strong> Bohigas<\/strong>, que era regidor de Cultura. Per\u00f2 hi havia un \u201ccaucus<\/em>\u201d de regidors diguem-ne normals, que per cert estava representat a l\u2019acte, amb Enric Tru\u00f1\u00f3<\/strong>, Joan Fuster<\/strong> i servidor ocupant amb altres de peu dret (perqu\u00e8 a l\u2019acte no s\u2019hi cabia) un dels passadissos de la sala on es feia.<\/p>\n\n\n\n Encara que altres regidors-presidents de districte volien que an\u00e9s amb ells, Pasqual Maragall <\/strong>em va enviar a curtir-me de vice-president a Nou Barris<\/strong>, on en Juanjo<\/strong> era president. Vice-president, i comissionat de la Zona Nord del districte (Torre Bar\u00f3<\/strong>, Ciutat Merdiana<\/strong>, Vallbona<\/strong>). No ens va caldre esperar a la pel\u00b7l\u00edcula per con\u00e8ixer la perip\u00e8cia de Manolo Vital<\/strong> i l\u2019autob\u00fas, i moltes d\u2019altres. El meu adjunt seria Josep M. Palomas<\/strong>. El Palomas<\/strong> i el Juanjo<\/strong> eren respectats per tothom, com ho era Jaume Tom\u00e0s<\/strong>, el coordinador del districte (que tamb\u00e9 estava a l’acte), l\u2019home del rigor i el servei p\u00fablic, avui jubilat en plena forma fent de voluntari al Banc dels Aliments<\/strong>. Hi havia enormes problemes, per\u00f2 crec que no exagero si dic que la gent els veia com uns dels seus. El Juanjo<\/strong> i el Palomas<\/strong> havien estat detinguts durant el franquisme.<\/p>\n\n\n\n Durant uns mesos, en Juanjo<\/strong> va estar malalt i el vaig haver de sustituir als plens de districte com a President. Potser per aix\u00f2 em costa molt posar-me nervi\u00f3s ara, molts anys despr\u00e9s, davant dels contratemps pol\u00edtics o les posades en escena.<\/p>\n\n\n\n Juanjo Ferreiro<\/strong>, com es va dir a l\u2019acte, era un obrer culte i intel\u00b7ligent, seri\u00f3s i divertit a la vegada. L\u2019associo al millor de la pol\u00edtica. Semblava que estigu\u00e9s en campanya permanent contra el pitjor d\u2019aquesta: contra les intrigues, contra les actituds anti-intel\u00b7lectuals (per exemple, hagu\u00e9s estat molt f\u00e0cil enriure-se\u2019n de mi, que era un pipiolo de la pol\u00edtica, m\u00e9s familiaritzat amb les aules que amb les assemblees de ve\u00efns), contra els egos. Era un jugador d\u2019equip.<\/p>\n\n\n\n Suposo que planava damunt l\u2019acte la pregunta de qu\u00e8 diria avui en Juanjo<\/strong> sobre l\u2019actualitat pol\u00edtica. Potser no diria gran cosa, m\u00e9s que insinuar un somriure desconfiat. No me l\u2019imagino creant una consultora, francament. Tampoc no es sorprendria de l\u2019exist\u00e8ncia de conspiracions de la dreta (com va dir el seu fill Carles<\/strong>, no era marxista, per\u00f2 era marxi\u00e0: no ha nascut la dreta per conspirar contra tot all\u00f2 que pugui perjudicar els seus interessos?). I s\u2019escandalitzaria sentint a Aznar<\/strong>, el de les mentides de l\u2019atemptat d\u2019Atocha, el que no va votar la Constituci\u00f3, dient que les properes eleccions han de ser constituents perqu\u00e8 la democr\u00e0cia est\u00e0 en perill a Espanya.<\/p>\n\n\n\n Potser diria el que va dir una vegada Xavier Soto<\/strong>, que era un altre de l\u2019escola de Juanjo Ferreiro<\/strong>, i a qui tamb\u00e9 trobem a faltar: que alguns creuen que la humanitat \u00e9s un vaixell que s\u2019enfonsa, i tenen pressa per fer-se amb les barques de salvament, impedint que hi pugin els altres. Del que es tracta \u00e9s de construir un transatl\u00e0ntic perqu\u00e8 ens salvem tots. Hi ha m\u00e9s Juanjos<\/strong> del que sembla, en molt\u00edssims ajuntaments i altres institucions. Tant de bo que n\u2019hi hagi molts m\u00e9s. Els necessitem.<\/p>\n\n\n\n