L\u2019any 2027 <\/strong>en far\u00e0 mil de la primera Assemblea de Pau i Treva, <\/strong>celebrada a Toluges <\/strong>(Rossell\u00f3<\/strong>), el 1027<\/strong>. Eren reunions \u00e0mplies, integrades per l\u2019estament eclesi\u00e1stic, el poder comtal, els magnats i, aviat, els s\u00edndics de la ciutat, amb la finalitat d\u2019aturar –per per\u00edodes cada vegada m\u00e9s llargs- la viol\u00e8ncia instaurada pels senyors feudals, l\u2019estat de guerra permanent entre ells i el seu espoli sistem\u00e0tic dels febles. Tractaven aix\u00ed d\u2019eixamplar progressivament la protecci\u00f3 dels clergues, dels camperols i dels vilatans. Amb aquesta finalitat, van establir importants penalitzacions per als infractors (que havien de pagar el doble del que havien espatllat). I tamb\u00e9 disposicions fiscals en favor del comer\u00e7. Tot plegat va afavorir la pau i l\u2019establiment de marcats i, amb ells, el creixement de les viles i ciutats i de la llibertat que s\u2019hi respirava (en comparaci\u00f3 amb el camp). <\/p>\n\n\n\n Les Assemblees de Pau i Treva<\/strong> van succeir-se durant els segles XI<\/strong>, XII<\/strong> i XIII<\/strong> i, juntament amb la Cort comtal de Barcelona, s\u00f3n l\u2019antecedent \u201cparlamentari<\/em>\u201d de les Corts Catalanes<\/strong> que comen\u00e7aran a caminar el 1283<\/strong>, essent el primer parlament europeu del qual el rei havia de demanar l\u2019aprovaci\u00f3 per a unes quantes coses i que dictava \u201cconstitucions<\/em>\u201d de nivell superior als edictes reials, moltes de les quals van incorporar-se als \u201cUsatges<\/em>\u201d i algunes encara perduren avui en el dret civil catal\u00e0. <\/p>\n\n\n\n \u00c9s a les Assemblees de Pau i Treva <\/strong>que feia refer\u00e8ncia Pau Casals <\/strong>quan, el 1971<\/strong>, a punt de fer 95 <\/strong>anys, en aquelles famoses imatges de les Nacions Unides, davant d\u2019U-Thant<\/strong>, que li imposava la Medalla de la Pau d\u2019aquella instituci\u00f3, afirmava \u201cSoc catal\u00e0<\/em>\u201d i afegia, entre altres coses, \u201cCatalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra<\/em>\u201d; i, a Catalunya, hi va haver un \u201cinici de Nacions Unides: totes les autoritats de Catalunya es van trobar el segle XI (…) per parlar de pau… Pau al m\u00f3n, en contra de les guerres, de la inhumanitat de les guerres!<\/em>\u201d. <\/p>\n\n\n\n El Parlament d\u2019Anglaterra \u00e9s de l\u2019any 1216, <\/strong>anterior doncs a les Corts Catalanes del 1283. <\/strong>Per\u00f2 Casals<\/strong> no parlava de les Corts Catalanes, sin\u00f3 del seu antecedent \u201cparlamentari<\/em>\u201d i pacificador, de la primera Assemblea de Pau i Treva<\/strong> de l\u2019any 1027<\/strong>, de la que l\u2019any vinent commemorarem el mil\u00b7lenni. Casals<\/strong> havia nascut enmig de les guerres carlines (1833<\/strong>–1876<\/strong>), havia vist la carnisseria de la Gran Guerra o Guerra de les Nacions (1914<\/strong>–1918<\/strong>), la guerra espanyola (1936<\/strong>–1939<\/strong>) que l\u2019havia dut a l\u2019exili, la Segona Guerra Mundial (1939<\/strong>–1945<\/strong>), amb l\u2019eclosi\u00f3 dels dos grans monstres del segle XX<\/strong> (la sho\u00e0 i el gulag). I es va recloure en un silenci acusador, privant el m\u00f3n del seu llegendari virtuosisme, en protesta contra les pot\u00e8ncies occidentals que, en el marc de la \u201cguerra freda<\/em>\u201d, havien acabat contemporitzant amb en Franco. <\/p>\n\n\n\n Va ser una figura de connotacions prof\u00e8tiques, en demanda de la llibertat del seu poble i de la pau al m\u00f3n. El Cant dels Ocells<\/strong>, bell\u00edssima melodia popular catalana -ara absurdament relegada als rituals f\u00fanebres- va ser, en la vibraci\u00f3 del seu violoncel, un himne a la llibertat i a la pau, el lament i el desig de l\u2019ocell engabiat que frisa per volar. El 2027<\/strong>, enmig d\u2019un m\u00f3n d\u2019horitzons foscos, que sembla abocat de nou a la guerra, a ser el caprici de nous senyors feudals, de tecnooligarques delirants disposats a colonitzar-nos la ment, de nacionalismes imperials que malden per repartir-se el m\u00f3n, Catalunya t\u00e9 una cita amb la primera Assemblea de Pau i Treva<\/strong> del 1027<\/strong>. \u00c9s una mena de paradoxa desmesurada. Un fet min\u00fascul i ingenu al costat del monstre desbocat que ens encal\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 no ha estat sempre aix\u00ed, en la hist\u00f2ria de la humanitat? La causa de la llibertat, la just\u00edcia i la pau no ha hagut d\u2019encarar sempre poders d\u2019una for\u00e7a aclaparadora? Les llavors s\u00f3n sempre petites i en surten boscos frondosos, immensos. Cal que la terra hi sigui prop\u00edcia. La terra de la humanitat no ha de ser-ho? No hi ha, en el fons del fons de la immensa majoria dels humans, un sentit de la dec\u00e8ncia que fa intolerable l\u2019ab\u00fas, l\u2019arbitrarietat, l\u2019engany, l\u2019escarni… Els socialistes, els d\u2019esquerres, els progressistes, els llibertaris, s\u00f3n molts. Per\u00f2 s\u00f3n molts m\u00e9s encara els qui no toleren la indec\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n S\u00f3n, aquests s\u00ed, una for\u00e7a aclaparadora, incontenible, perqu\u00e8 \u00e9s innombrable i es troba a tot arreu i a cada rac\u00f3.\u00a0<\/strong>Nom\u00e9s cal desvetllar-la, fer-ne causa comuna contra els nous senyors feudals. La Catalunya-2027,<\/strong> la del Mil\u00b7lenni de la Pau i Treva<\/strong>, se les hauria d\u2019empescar per ser un senyal i un esclat de llavors en aquesta direcci\u00f3. Ho podria i hauria de ser per a aquesta immensitat de persones tan diverses que tenen un denominador com\u00fa irreductible: no volen transigir amb la indec\u00e8ncia.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n