Al 1935<\/strong>, molt abans que la Sra. Orriols<\/strong> s\u2019esgarrif\u00e9s quan agafa el tren per anar de Ripoll a Barcelona, l\u2019estad\u00edstic catal\u00e0 Josep A. Vandell\u00f3s<\/strong> va escriure el llibre \u201cCatalunya, poble decadent<\/em><\/strong>\u201d. En ell, expressava el seu pessimisme pel futur de Catalunya, perqu\u00e8 aquesta pr\u00e0cticament nom\u00e9s creixia demogr\u00e0ficament per l\u2019arribada d\u2019immigrants procedents del Sud d\u2019Espanya. Concretament, el Sr. Vandell\u00f3s<\/strong> estava molt preocupat perqu\u00e8 entre 1921<\/strong> i 1930<\/strong> havien arribat a Catalunya 322.000<\/strong> immigrants, en una Catalunya que no arribava als 3<\/strong> milions d\u2019habitants.<\/p>\n\n\n\n L\u2019autor del llibre temia que Catalunya acab\u00e9s assemblant-se al \u201cmelting pot<\/em>\u201d dels Estats Units, amb la degradaci\u00f3 moral i cultural que aix\u00f2 implicaria. El futur de la llengua catalana el veia molt amena\u00e7at: \u201cPlana damunt la gent de llengua catalana una fonda amena\u00e7a, la import\u00e0ncia de la qual ning\u00fa no ha de descon\u00e8ixer perqu\u00e8 pot representar l\u2019anul\u00b7laci\u00f3 d\u2019una cultura<\/em>\u201d. L\u2019amena\u00e7a no venia segons ell d\u2019una imminent dictadura centralista, sin\u00f3 de la invasi\u00f3 migrat\u00f2ria. Vandell\u00f3s<\/strong> nom\u00e9s considerava catalans els nadius, i en cap moment es plantejava la possiblitat, ni molt menys el desig, d\u2019integrar a la societat les persones nouvingudes.<\/p>\n\n\n\n El llibre de Vandell\u00f3s<\/strong> va ser reeditat per Edicions 62<\/strong> el 1985<\/strong>, amb pr\u00f2leg del gran historiador econ\u00f2mic Jordi Nadal<\/strong> i annex de Jordi Pascual<\/strong>, que havia fet una tesi doctoral sobre Vandell\u00f3s<\/strong>. A la contraportada del llibre, l\u2019editorial introdueix un comentari habitual quan una personalitat de prestigi intel\u00b7lectual emet opinions que es poden considerar extremes o sorprenents: \u201cEs pot estar o no d\u2019acord amb les tesis de Vandell\u00f3s<\/strong>, per\u00f2 \u00e9s ben cert que el seu treball \u00e9s un treball seri\u00f3s, molt bon documentat, que ens ofereix unes dades interessants de con\u00e8ixer<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n En el pr\u00f2leg, Jordi Nadal<\/strong> \u00e9s menys diplom\u00e0tic. Titlla el llibre de Vandell\u00f3s<\/strong> de \u201cpamflet<\/em>\u201d i diu que el seu autor \u00e9s el \u201cGini<\/strong> catal\u00e0<\/em>\u201d. Per\u00f2 no \u00e9s un elogi. Corrado Gini<\/strong>, el de l\u00b4\u00edndex de Gini<\/strong> que tots els progressistes ens hem preocupat de saber qu\u00e8 mesura (la desigualtat) i com interpretar-lo, no nom\u00e9s va ser un gran estad\u00edstic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 va ser un intel\u00b7lectual feixista que va treballar al servei de Mussolini<\/strong>. Gini<\/strong> no va ser l\u2019\u00fanica influ\u00e8ncia de Vandell\u00f3s<\/strong>, sin\u00f3 que, sempre segons Nadal<\/strong>, tamb\u00e9 ho va ser Spengler<\/strong>, autor del llibre \u201cLa Decad\u00e8ncia d\u2019Occident<\/em>\u201d, i inspirador de les idees nazis a Alemanya.<\/p>\n\n\n\n Afortunadament, el catalanisme no va evolucionar d\u2019acord amb les tesis de Vandell\u00f3s<\/strong>. L\u2019any 1976<\/strong>, quan Catalunya avan\u00e7ava cap als 6<\/strong> milions de la m\u00e0 de la gran onada migrat\u00f2ria dels anys 60<\/strong> i 70<\/strong>, Jordi Pujol<\/strong> publicava \u201cLa immigraci\u00f3, problema i esperan\u00e7a de Catalunya<\/em>\u201d: Pujol<\/strong> aportava una ampliaci\u00f3 de la definici\u00f3 de catalans (qui viu i treballa a Catalunya) i deixava clar l\u2019objectiu d\u2019integraci\u00f3 (amb afirmacions lamentables, tot s\u2019ha de dir, sobre la pobresa espiritual dels andalusos i discutibles sobre la import\u00e0ncia de la noci\u00f3 de poble). Pujol<\/strong> elogiava Paco Candel<\/strong> i el PSUC<\/strong> i no s\u2019auto-enganyava sobre la possibilitat de frenar la immigraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El proper objectiu no hauria de ser tornar a Vandell\u00f2s<\/strong>, sin\u00f3 aprofundir en els aspectes positius del discurs de Jordi Pujol<\/strong> i dels sector d\u2019Esgl\u00e9sia que avui escolten al Papa Prevost<\/strong>, junt amb el conjunt de l\u2019esquerra (partits i sindicats: queda poc rastre del \u201clerrouxisme<\/em>\u201d que temia Pujol<\/strong>) que avui vol integrar la immigraci\u00f3 de forma humana i ordenada, refor\u00e7ant els serveis p\u00fablics.<\/p>\n\n\n\n