{"id":38401,"date":"2026-05-13T12:46:00","date_gmt":"2026-05-13T10:46:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=38401"},"modified":"2026-05-13T19:08:40","modified_gmt":"2026-05-13T17:08:40","slug":"38401-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/38401-2\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Weimar no \u00e9s la nostra condemna"},"content":{"rendered":"\n


Weimar no \u00e9s la nostra condemna<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Que el m\u00f3n viu temps sinistres \u00e9s evident. \u201cLa humanitat mai havia viscut un moment m\u00e9s perill\u00f3s que l\u2019actual\u201d, ha escrit Rafael Poch<\/strong><\/a> al digital CTXT<\/strong>. Cita extensament un analista rus, Dmitri Trenin<\/strong>, \u201cpresident del principal think tank del Kremlin<\/em>\u201d, que adverteix<\/a> del perill, no d\u2019una \u201cTercera Guerra Mundial<\/em>\u201d sin\u00f3 d\u2019\u201cuna altra cosa<\/em>\u201d: un estat permanent de coexist\u00e8ncia de guerra i pau al m\u00f3n, on l\u2019\u00e0mbit de la pau va reduint-se i el camp de batalla va ampliant-se. Aquestes en serien les caracter\u00edstiques actuals: conflictes locals que es regionalitzen (Ucra\u00efna<\/strong>, Orient Mitj\u00e0<\/strong> en estat \u201ccalent\u201d; \u00c0sia<\/strong> en estat latent); \u00fas b\u00e8l\u00b7lic de noves tecnologies (IA<\/strong>, drons, m\u00edssils, guerra digital); aliances febles i compromisos ambigus entre els pa\u00efsos; debilitament progressiu de les normes i institucions internacionals; risc creixent de proliferaci\u00f3 de les armes nuclears.
En aquesta situaci\u00f3, als mitjans es repeteix sovint que el m\u00f3n viu un \u201cmoment Weimar<\/strong><\/em>\u201d, que estem immersos en un \u201cWeimar<\/strong> global<\/em>\u201d. L\u2019analogia es refereix a la Rep\u00fablica alemanya (1919<\/strong>–1933<\/strong>) que va sorgir de les cendres de la Primera Guerra Mundial i que, despr\u00e9s de m\u00faltiples crisis, va acabar amb l\u2019ascens dels nazis al poder. Peter Gay,<\/strong> un bon historiador de l\u2019espl\u00e8ndida collita cultural d\u2019aquella Rep\u00fablica de Weimar<\/strong>, deia que aquesta \u201cva n\u00e9ixer en la derrota, va viure en l\u2019agitaci\u00f3 i va morir en el desastre<\/em>.\u201d
Qui fa uns anys va posar en circulaci\u00f3 l\u2019analogia hist\u00f2rica amb Weimar<\/strong> va ser Robert D. Kaplan<\/strong>, en un recomanable i discutible llibre (traduit al castell\u00e0: Tierra bald\u00eda. Un mundo en crisis permanente<\/a><\/em><\/strong>, RBA 2025<\/strong>). Hi afirmava Kaplan<\/strong> que \u201cR\u00fassia i els Estats Units, la Xina i els Estats Units, R\u00fassia i la Xina, per no parlar de les pot\u00e8ncies mitjanes o menors, totes estan, a causa dels seus tensos enfrontaments i de la manera com la tecnologia continua estrenyent la terra, duent a terme una estranya simulaci\u00f3 de la Rep\u00fablica de Weimar<\/em>.\u201d El m\u00f3n interconnectat d\u2019avui seria com un gran Weimar<\/strong>, sense una veritable governan\u00e7a, on cada pa\u00eds est\u00e0 lligat als altres de manera tan profunda que una crisi en un sol lloc pot desencadenar un efecte domin\u00f3 de conseq\u00fc\u00e8ncies immediates en els altres.
No falten en aquests dies esdeveniments que adoben la percepci\u00f3 d\u2019aquesta interdepend\u00e8ncia fulminant. Tanmateix, encara que els efectes de la guerra a l\u2019estret d\u2019Ormuz<\/strong> sobre el preu de la nostra gasolina permeten comprovar quanta veritat hi havia en les profecies de Kaplan<\/strong>, no sembla una bona idea continuar insistint en l\u2019analogia hist\u00f2rica entre el nostre present i el passat de la Rep\u00fablica de Weimar<\/strong>.
Sense parlar de la creaci\u00f3 art\u00edstica i liter\u00e0ria (on la comparaci\u00f3 entre la rica producci\u00f3 d\u2019aquell per\u00edode i la sequera actual podria conduir a la malenconia), les difer\u00e8ncies econ\u00f2miques, socials i pol\u00edtiques entre el desordre geopol\u00edtic actual i les crisis de la Rep\u00fablica de Weimar<\/strong> s\u00f3n enormes. A l\u2019Alemanya d\u2019aquella \u00e8poca, la hiperinflaci\u00f3 va ser tan colossal que va convertir els diners en escombraries (\u201cHi va haver dies en qu\u00e8 vaig pagar cinquanta mil marcs per un diari, i a la tarda cent mil<\/em>\u201d, va deixar escrit Stefan Zweig<\/strong>). Tamb\u00e9 era extrema la viol\u00e8ncia pol\u00edtica entre els partits pol\u00edtics, marcats a dreta i esquerra pel que Peter Gay<\/strong> va anomenar una \u201cfam de totalitat\u201d<\/em>. Per aclaparadora que sigui en molts aspectes la nostra societat actual, una equiparaci\u00f3 \u00e9s impossible.
Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes difer\u00e8ncies, hi ha alguna cosa que tamb\u00e9 indueix a desconfiar de la idea de \u201cWeimar<\/strong> global<\/em>\u201d difosa per Kaplan<\/strong>. La seva f\u00f3rmula t\u00e9 l\u2019atractiu de les mitges veritats expressades amb talent period\u00edstic i accents prof\u00e8tics, per\u00f2 \u00e9s tremendament negativa, fatalista. Encara que no entreveu a l\u2019horitz\u00f3 ni un Hitler<\/strong> ni \u201cun Estat mundial totalitari<\/em>\u201d, Kaplan<\/strong> adverteix, com a neoconservador pessimista que \u00e9s (\u201cm\u2019adono de com d\u2019obsessivament negatiu estic sent<\/em>\u201d, escriu), que no hem de suposar \u201cque la pr\u00f2xima fase de la hist\u00f2ria proporcionar\u00e0 cap alleujament a l\u2019actual.<\/em>\u201d
Al frontispici de la Terra erma<\/em><\/strong> de Kaplan<\/strong> figura com a ep\u00edgraf una cita de Roger Scruton<\/strong>. L\u2019esperan\u00e7a, diu all\u00e0 el fil\u00f2sof brit\u00e0nic, \u00e9s \u201cun actiu perill\u00f3s que amena\u00e7a no tan sols aquells que l\u2019accepten, sin\u00f3 tots els que es troben en l\u2019\u00e0mbit de les seves il\u00b7lusions.<\/em>\u201d Cal abandonar, doncs, tota il\u00b7lusi\u00f3, tota esperan\u00e7a? En aquests afers cal remetre\u2019s a la vella saviesa popular de la dita castellana \u201ccada alma en su almario\u201d<\/em>. Per\u00f2 en els afers comuns, l\u2019\u201cactiu perill\u00f3s<\/em>\u201d que avui ens amena\u00e7a no s\u00f3n els qui mantenen l\u2019esperan\u00e7a d\u2019un altre m\u00f3n millor, sin\u00f3 els qui pretenen devorar des de dins les democr\u00e0cies i engendrar un m\u00f3n d\u2019aut\u00f2crates i poderosos sense llei (\u00e9s a dir, un m\u00f3n de bandolers). Oposar-se a aquest dest\u00ed, amb esperan\u00e7a o sense, \u00e9s un deure democr\u00e0tic imperatiu.
En aquest sentit, Weimar<\/strong> representa una lli\u00e7\u00f3 permanent dels errors a evitar. Entre ells destaquen dues immenses equivocacions concretes que no van tenir res d\u2019inevitables. En primer lloc, l\u2019error dels serveis d\u2019informaci\u00f3 militar i dels magnats industrials i financers que van descobrir Hitler<\/strong> i li van donar suport decisivament, pensant que es tractava simplement d\u2019una moment\u00e0nia p\u00f2lissa d\u2019asseguran\u00e7a contra el comunisme. El segon error va ser el de les esquerres, que van obtenir 221<\/strong> escons a les \u00faltimes eleccions de la Rep\u00fablica de Weimar<\/strong>, superant els 196<\/strong> dels nazis, per\u00f2 que van ser v\u00edctimes de les seves divisions i enfrontaments, abans de ser-ho de la repressi\u00f3 hitleriana.
Les analogies hist\u00f2riques poden servir per a tot. El seu atractiu, i tamb\u00e9 el seu risc, \u00e9s que poden arribar a tenir una enorme for\u00e7a simb\u00f2lica. L\u2019evocaci\u00f3 dels Acords de Munic<\/strong> de 1938<\/strong> va ser usada insistentment per aquells que (Kaplan<\/strong> entre ells) van encoratjar el Trio de les A\u00e7ores<\/strong> a cometre l\u2019insensata i tr\u00e0gica errada d\u2019envair l\u2019Iraq l\u2019any 2003<\/strong>. Els qui aleshores s\u2019oposaven a la guerra van ser titllats de \u201cmuniquesos<\/em>\u201d, d\u2019apaivagadors babaus davant dels dictadors. En les seves versions m\u00e9s extremes, el recurs a la for\u00e7a simb\u00f2lica d\u2019aquestes evocacions hist\u00f2riques pot induir a errors m\u00e9s innocus per\u00f2 encara m\u00e9s desbaratats (el 1987<\/strong>, Aznar<\/strong> va arribar a posar davant les c\u00e0meres disfressat de Cid Campeador<\/strong>).
Per damunt de tot, la Rep\u00fablica de Weimar<\/strong> \u00e9s avui un s\u00edmbol hist\u00f2ric que associem autom\u00e0ticament, en la nostra mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, a una derrota catastr\u00f2fica de la democr\u00e0cia. No es tracta de no esmentar-la, com si fos cridar el mal temps. Es tracta simplement de considerar-la, a difer\u00e8ncia dels alquimistes del malestar i del fatalisme, no com un dest\u00ed fatal i inevitable de les democr\u00e0cies, sin\u00f3 com una lli\u00e7\u00f3 per no repetir errors concrets del passat.\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b<\/p>\n\n\n\n

ElDiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Weimar no \u00e9s la nostra condemna Que el m\u00f3n viu temps sinistres \u00e9s evident. \u201cLa humanitat mai havia viscut un moment m\u00e9s perill\u00f3s que l\u2019actual\u201d, ha escrit Rafael Poch al digital CTXT. Cita extensament un analista rus, Dmitri Trenin, \u201cpresident del principal think tank del Kremlin\u201d, que adverteix del perill, no d\u2019una \u201cTercera Guerra Mundial\u201d …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38405,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-38401","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38401","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38401"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38401\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38414,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38401\/revisions\/38414"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38405"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38401"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38401"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38401"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}