La setmana passada, el 9 <\/strong>de maig, se celebrava el Dia d\u2019Europa<\/strong>. A l\u2019acte institucional de Barcelona, entre altres, hi va participar l\u2019expresident de la Comissi\u00f3 Europea, Romano Prodi<\/strong>, un personatge que sempre m\u2019ha caigut b\u00e9, per la seva infreq\u00fcent combinaci\u00f3 de sensatesa i de coratge, pel seu europeisme esperan\u00e7at i tamb\u00e9 per la seva fesomia, que guarda una retirada, trobo, a l\u2019enyorada Marta Mata<\/strong>. Aquest cop, ha dit que es mant\u00e9 esperan\u00e7at en Europa, per\u00f2 amb cautela: \u201cD\u2019una banda, Europa \u00e9s irreversible, per\u00f2 de l\u2019altra no estem disposats a assumir-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies<\/em>\u201d. Seguim movent-nos en un terreny de m\u00ednims i, \u00e9s clar, no pintem gaire enlloc. Els informes de Mario Draghi<\/strong> i d\u2019Enrico Letta<\/strong> han assenyalat el rumb, per\u00f2 les taifes estatals predominen: els vells nacionalismes, basats en les identitats excitades, pesen massa. La uni\u00f3 federal es revela inexcusable per avan\u00e7ar, per\u00f2 pocs Estats estan disposats a cedir m\u00e9s sobirania. I aqu\u00ed est\u00e0 la dreta extrema per fer-hi el seu agost i per eixamplar la fossa. <\/p>\n\n\n\n Entretant, Europa va d\u2019esma, atordida, enmig de les estrebades de tres imperis rampants que es disputen el m\u00f3n: l\u2019arbitrarietat descordada del \u201cpinxo taronja<\/em>\u201d ianqui, la nost\u00e0lgia tsarista de l\u2019halterof\u00edlia \u201cpotinera<\/em>\u201d i la mirada enigm\u00e0tica, pacient i f\u00e8rria, des de la gran muralla. Tres gegants davant dels quals semblem poca cosa. Per\u00f2 diu Prodi<\/strong>: \u201cNo tenim el pes pol\u00edtic que correspon a la nostra riquesa<\/em>\u201d. En concret, diu, Europa (\u00e9s a dir, la Uni\u00f3 Europea, amb el Regne Unit, Noruega i Su\u00efssa) t\u00e9 un producte interior brut comparable al dels EUA. All\u00f2 que passa \u00e9s que la seva for\u00e7a es dispersa, no en els pretesos envitricolls de Brussel\u00b7les (l\u2019ase de tots els cops), sin\u00f3 en els meandres de les velles fronteres nacionalistes -les ancestrals trinxeres- que no aconseguim de dissipar. <\/p>\n\n\n\n L\u2019informe Letta <\/strong>duu per t\u00edtol la frase “<\/strong>Molt m\u00e9s que un mercat<\/em>“.<\/strong> Allargant aquest significat, podr\u00edem dir que Europa \u00e9s molt m\u00e9s que la seva for\u00e7a econ\u00f2mica. \u00c9s una for\u00e7a simb\u00f2lica universal, uns valors que s\u00f3n hegem\u00f2nics a tot el planeta, perqu\u00e8 responen a la permanent exig\u00e8ncia de dignitat de la persona humana. S\u00f3n els valors de la llibertat individual i la igualtat dels humans; dels drets de ciutadania i de la solidaritat que genera deures en benefici del com\u00fa; de l\u2019Estat social o de la prosperitat compartida, basat en una fiscalitat progressiva, amb la sanitat i l\u2019educaci\u00f3 per a tothom, amb pensions per a la vellesa, amb atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia… I (ai!) amb sous justos i amb habitatges per a tothom, sense els quals l\u2019edifici democr\u00e0tic trontolla. <\/p>\n\n\n\n En el pla internacional, d\u2019altra banda, Europa representa el valor suprem de la pau -en resposta a la monstruositat de les guerres patides-, el valor del respecte al dret internacional, de la multipolaritat dialogant i cooperadora, d\u2019unes Nacions Unides arbitrals, mediadores i pacificadores, capaces de propiciar enteses reequilibradores del desenvolupament i de les migracions, d\u2019impulsar din\u00e0miques universals sostenibles per al restabliment i la preservaci\u00f3 de la salut del Planeta Blau, d\u2019establir regulacions que posin la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica al servei de la humanitat i no dels poders foscos i antidemocr\u00e0tics que s\u2019hi coven… Europa, avui, simbolitza tot aix\u00f2 al m\u00f3n. Cal que s\u2019ho cregui i que s\u2019hi posi. I que es doti de les capacitats d\u2019un govern federal. Que avanci propostes davant dels grans reptes, vells i nous, que inquieten la humanitat i que la fan v\u00edctima dels populismes m\u00e9s desaprensius. <\/p>\n\n\n\n En aquest context, \u00e9s un senyal important la Mobilitzaci\u00f3 Global Progressista <\/strong>celebrada a Barcelona, els dies 17<\/strong> i 18 del passat mes d\u2019abril, aprofitant la vinguda de Lula<\/strong> a la primera cimera Espanya-Brasil. Hi van participar, al voltant de S\u00e1nchez<\/strong> i de Lula<\/strong>, exponents de l\u2019esquerra reformadora europea i de tot el m\u00f3n. Va ser una fita breu i lleugera, per\u00f2 tamb\u00e9 una llum que es va encendre, l\u2019esperan\u00e7a d\u2019una alternativa potent enfront de les l\u00f2giques de retorn al primitivisme i la viol\u00e8ncia dels milhomes, ara empesos pel capitalisme depredador dels mega-milionaris i de l\u2019 \u201dacceleracionisme<\/em>\u201d tecnol\u00f2gic. <\/p>\n\n\n\n Cal donar-hi continu\u00eftat. I emprendre les elaboracions de fons i les propostes que puguin trencar les in\u00e8rcies lesives que patim i que obren la porta als xarlatans i als venedors de safr\u00e0. Calen tamb\u00e9, amb aquesta finalitat, noves conflu\u00e8ncies, des del socialisme democr\u00e0tic i les altres esquerres fins als dem\u00f2crates conseq\u00fcents i els humanismes laics i religiosos. El discurs auster per\u00f2 clar del papa Lle\u00f3<\/strong> davant dels poderosos \u00e9s significatiu al respecte. Les velles respostes fan curt. L\u2019exc\u00e9s de peda\u00e7os afebleix la pe\u00e7a i acaba produint-hi estrips irreparables, amb el risc de deixar-nos nus.<\/p>\n\n\n\n Calen noves respostes transformadores i viables, que aixequin una nova onada d\u2019esperan\u00e7a fonamentada. S\u00f3n respostes que no s\u2019obtenen en una freq\u00fc\u00e8ncia de pensament i de treball t\u00e0ctica o electoral, sin\u00f3 en una freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s lenta i m\u00e9s fonda, de llums llargs, al laboratori dels projectes estrat\u00e8gics. Thomas Piketty<\/strong>, per exemple, pensa en aquesta freq\u00fc\u00e8ncia i fa propostes audaces que no poden quedar a la pila dels papers que no tenim temps de llegir. Com a m\u00ednim han de ser punt de partida d\u2019una reflexi\u00f3 i d\u2019una a elaboraci\u00f3 inexcusables. El socialisme democr\u00e0tic, les altres esquerres i les aliances democr\u00e0tiques i progressistes han d\u2019exposar-s\u2019hi i han de sortir-se\u2019n. Europa en pot ser de nou l\u2019avan\u00e7ada, la punta de llan\u00e7a del m\u00f3n que volem. Per\u00f2 hem de comen\u00e7ar per fer Europa amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies. <\/p>\n\n\n\n