{"id":3837,"date":"2011-04-13T20:23:06","date_gmt":"2011-04-13T18:23:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3837"},"modified":"2011-04-13T20:23:06","modified_gmt":"2011-04-13T18:23:06","slug":"discurs-integre-de-montserrat-tura-al-debat-sobre-la-proposicio-de-llei-de-declaracio-dindependencia-de-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/discurs-integre-de-montserrat-tura-al-debat-sobre-la-proposicio-de-llei-de-declaracio-dindependencia-de-catalunya\/","title":{"rendered":"Discurs \u00edntegre de Montserrat Tura al debat sobre la Proposici\u00f3 de llei de declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia de Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\u00abSenyors diputats, el Govern i cadasc\u00fa de nosaltres hem d\u2019aportar tots aquells valors i ressorts que recollim i exaltem del poble catal\u00e0, per a servir-lo. Inesgotables, generosos i vibrants d\u2019emoci\u00f3 i energia, assegurant la pau i el benestar. Hem de fer-ho enlla\u00e7ats amb els altres pobles d\u2019Espanya. La Rep\u00fablica espanyola \u00e9s la suma de virtuts i heroismes de la consci\u00e8ncia hispana. Som amants de Catalunya i fidels int\u00e8rprets i executors de la lletra i l\u2019esperit de la Constituci\u00f3.\u00bb<\/p>\n

S\u00f3n paraules que van ser pronunciades en aquesta mateixa tribuna pel president Companys<\/strong> l\u2019any 1936 des d\u2019aquesta mateixa tribuna; i s\u00f3n paraules que compartim, encara avui i ara, plenament.<\/p>\n

\u00c9s l\u2019hora de perdre la por a les paraules. El m\u00e9s important d\u2019aquest debat \u00e9s que es pugui produir. \u00c9s l\u2019exercici exemplar de la llibertat que significa poder expressar, sense temor, com vivim cada un de nosaltres el fet de ser catalans. \u00c9s dir amb veu alta el sentiment que ens han provocat determinades institucions de l\u2019Estat, i de manera especial la indignaci\u00f3 que va fer sortir, el 10 de juliol, m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de persones al crit de som una naci\u00f3. Alguns diran que aquest debat no toca, que el poble de Catalunya t\u00e9 altres preocupacions i \u00e9s ben cert, els greus problemes econ\u00f2mics no s\u2019han d\u2019amagar, per\u00f2 l\u2019encaix del nostre pa\u00eds a Espanya i Europa no \u00e9s precisament un problema menor.<\/p>\n

Una majoria de catalans hem pensat i sentit en aquests darrers anys que la nostra naci\u00f3 t\u00e9 massa dificultats per formar part d\u2019un estat que hem ajudat a construir, molt sovint amb m\u00e9s esfor\u00e7 que ning\u00fa.<\/p>\n

Cap obstacle ha d\u2019impedir que Catalunya assoleixi l\u2019horitz\u00f3 de llibertat i autogovern que tri\u00ef.<\/p>\n

I \u00e9s un sentiment arrelat, que ve de molt lluny i que hem expressat col\u2022lectivament des de fa segles. Que ha estat perseguit i ha ressorgit amb m\u00e9s for\u00e7a que mai.
\nEns sentim hereus d\u2019aquesta tradici\u00f3: la dels catalans que ja en el segle XVII deixaven const\u00e0ncia de la voluntat de superar la decad\u00e8ncia d\u2019Espanya. La de Feliu de la Penya<\/strong> i Mart\u00ed Piles<\/strong> quan es fan ress\u00f2 del sentiment catal\u00e0 i escriuen: F\u00e8nix de Catalunya<\/strong> que Pierre Vilar <\/strong> considera el s\u00edmbol d\u2019un pa\u00eds nou. Ens sentim hereus de Pi i Margall<\/strong> president de la I Rep\u00fablica, autor de l\u2019expressi\u00f3 naci\u00f3 de nacions i de la primera gran defensa del federalisme. Ens sentim deutors de l\u2019Assemblea de les Bases de Manresa de 1892. Ens sentim hereus de Valent\u00ed Almirall <\/strong>i la seva noci\u00f3 d\u2019estat compost. De Duran<\/strong> i Bas<\/strong> en el seu esfor\u00e7 per codificar el nostre dret civil i recuperar el que ens va derogar el Decret de Nova Planta. Ens sentim continuadors de la Mancomunitat impulsada per Prat de la Riba<\/strong>, i del Parlament recuperat a la II Rep\u00fablica que va fer ren\u00e9ixer totes les esperances del poble de Catalunya.<\/p>\n

Les esperances van ser trencades, esmicolades, i molts dem\u00f2crates que defensaven l\u2019ordre de la Rep\u00fablica van ser perseguits, empresonats i exterminats. Per\u00f2, tal com havia dit Rovira i Virgili<\/strong>, \u00abla p\u00e0tria \u00e9s una realitat. Pot passar desapercebuda en temps quiets, per\u00f2 en les hores greus dels pobles la p\u00e0tria es fa present en l\u2019\u00e0nima dels humans.\u00bb<\/em> Per aix\u00f2, encara ressonen en nosaltres les paraules que Pau Casals<\/strong> va pronunciar en el silenci profund de l\u2019Assemblea General de Nacions Unides el 24 d\u2019octubre de 1971: I\u2019m a catalan.<\/p>\n

Els que vam participar activament en la sortida de la llarga nit del franquisme, vam intentar ser fidels a tots els moviments de vindicaci\u00f3 catalanista que sempre havia afirmat que la nostra llibertat anava lligada a la dels altres pobles d\u2019Espanya, tal com diuen les paraules del president Companys que he citat al comen\u00e7ament.
\nEll afegia que hav\u00edem de ser amants de Catalunya i fidels int\u00e8rprets i executors de la lletra i l\u2019esperit de la Constituci\u00f3. Es referia a la Constituci\u00f3 republicana. Jo em refereixo a la Constituci\u00f3 de 1978, que ha anat molt m\u00e9s enll\u00e0 que la del 1931.<\/p>\n

No va ser f\u00e0cil crear el marc, per\u00f2 en el pacte constitucional de 1978, tots els dem\u00f2crates, inclosos els nacionalistes catalans, reivindic\u00e0vem una constituci\u00f3 que ens permet\u00e9s ser amb normalitat dins d\u2019una Espanya que no acaba d\u2019entendre la riquesa pol\u00edtica, ling\u00fc\u00edstica, cultural que hi ha en el seu si. Per\u00f2 el marc es va mostrar efica\u00e7: el per\u00edode actual \u00e9s el m\u00e9s llarg de la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria mai viscuda en la hist\u00f2ria de les hist\u00f2ries del nostre pa\u00eds.<\/p>\n

Ara b\u00e9, hem de dir clar i net que el desenvolupament constitucional no ha evolucionat com desitj\u00e0vem. Per\u00f2 amb la mateixa rotunditat que diem aix\u00f2, hem d\u2019afirmar que aquest fet no treu ni una mica d\u2019import\u00e0ncia de la import\u00e0ncia que va suposar la Constituci\u00f3 de 1978: la recuperaci\u00f3 de la nostra condici\u00f3 i dignitat de ciutadans de ple dret. Perqu\u00e8 ara, quan es fan m\u00e9s vives les seves limitacions, \u00e9s just recordar-ne les seves bondats:<\/p>\n

\u00c9s amb la Constituci\u00f3 de 1978 quan, en convertir-nos en una democr\u00e0cia parlament\u00e0ria, ens constitu\u00efm en un estat social i de dret.<\/p>\n

\u00c9s la Constituci\u00f3 de 1978 que estableix que:<\/p>\n

\u2022 la sobirania resideix en el poble, i en el sufragi universal, del que emanen els poders de l\u2019estat en les seves diferents modalitats, i la que instaura el principi de legalitat i la jerarquia normativa.<\/p>\n

\u2022 la que ens retorna el dret d\u2019expressi\u00f3, de reuni\u00f3 i d\u2019associaci\u00f3, prohibint les associacions secretes i les paramilitars.<\/p>\n

\u2022 la que aboleix la pena de mort, prohibeix la tortura i els treballs for\u00e7ats, i els tribunals d\u2019honor i d\u2019excepci\u00f3.<\/p>\n

\u2022 la que ens garanteix la llibertat d\u2019ensenyament, el dret de vaga i la lliure sindicaci\u00f3, les pensions de jubilaci\u00f3 o d\u2019invalidesa i la redistribuci\u00f3 de rendes.<\/p>\n

\u2022 I \u00e9s aquesta Constituci\u00f3 la que, amb totes les seves limitacions, reconeix la riquesa ling\u00fc\u00edstica, la converteix en patrimoni cultural i obliga els governs a respectar i protegir les diferents lleng\u00fces. I no nom\u00e9s aix\u00f2: \u00e9s tamb\u00e9 aquesta Constituci\u00f3 la que reconeix i garanteix el dret a l\u2019autogovern de les nacionalitats i regions i la solidaritat entre elles.<\/p>\n

Sort\u00edem d\u2019una dictadura militar. La Constituci\u00f3 era una gran conquesta. Si el temps l\u2019ha desfasat, no \u00e9s un llibre sagrat: pot i ha de canviar-se. I entre els drets que ens vam atorgar en aquesta carta magna un dels m\u00e9s importants \u00e9s el que diu que qualsevol llei pot ser canviada per l\u2019\u00f2rgan que l\u2019ha aprovada. Lleis canvien lleis.
\nPer\u00f2, cap constituci\u00f3 de cap democr\u00e0cia avan\u00e7ada pot negar el principi de legalitat ni la jerarquia de la norma. Es poden dipositar les responsabilitats de manera diferent, per\u00f2 mantenint aquests principis.<\/p>\n

Si la Constituci\u00f3, 33 anys despr\u00e9s, no s\u2019ajusta a les nostres aspiracions, el realment valent \u00e9s proclamar que potser s\u2019ha de canviar.<\/p>\n

Si el Tribunal Constitucional no fa la funci\u00f3 que hauria de fer en una democr\u00e0cia madura, proclamem, si ho considerem oport\u00fa, la necessitat de canviar la llei org\u00e0nica del 1979 que el va crear.<\/p>\n

Si l\u2019Estatut del 2006 encara sembla insuficient per alguns, existeix la possibilitat de canvar-lo, mentre en desenvolupem totes les seves potencialitats avui deliberadament ignorades.<\/p>\n

Som plenament conscients que tenim el vent en contra. Alguns grups d\u2019extrema dreta espanyola vociferen amerats d\u2019agressivitat i han escampat l\u2019odi contra els catalans i les seves institucions amb la passivitat, quan no ha estat amb l\u2019assentiment, del Partit Popular<\/strong>. Sabem que ara els canvis s\u00f3n dif\u00edcils, per\u00f2 tamb\u00e9 sabem que a mig i llarg termini s\u00f3n inevitables. Les relacions entre els pobles canvien. \u00c9s per aix\u00f2 que hem d\u2019analitzar-les serenament i diferenciar el que s\u00f3n reaccions justificades, per\u00f2 a vegades moment\u00e0nies i t\u00e0ctiques, dels moviments de fons que reclamen canvis substancials.<\/p>\n

Nosaltres entenem que ha canviat la percepci\u00f3 que els catalans tenim d\u2019Espanya, i que aquest canvi \u00e9s profund. I ho \u00e9s en bona mesura per la reacci\u00f3 justa a la incomprensi\u00f3 de determinades decisions judicials que trenquen l\u2019esperit constitucional i estatutari que ha fet possible la Catalunya d\u2019ara.<\/p>\n

I, ara aquesta Catalunya es bat en debats viscerals, perqu\u00e8 la clau no \u00e9s la independ\u00e8ncia sin\u00f3 la llibertat dels pobles, que s\u2019expressa en cada circumst\u00e0ncia hist\u00f2rica de manera diferent.<\/p>\n

Per aix\u00f2 vull parlar de llibertat, i el debat sobre la llibertat, no es pot deixar nom\u00e9s en mans dels independentistes. Els federalistes, els confederalistes, els autonomistes, els centralistes hi ha de participar sense por. Recordin: \u00abhem de perdre la por a les paraules\u00bb<\/em>.<\/p>\n

No rebutgem la proposici\u00f3 de llei per por a la independ\u00e8ncia. No volem actuar a la defensiva. Volem participar en els debats d\u2019aprofundiment democr\u00e0tic i de major llibertat.<\/p>\n

Parlo d\u2019una articulaci\u00f3 flexible entre Catalunya i el m\u00f3n que la volta; d\u2019unes relacions d\u2019intensitats variables que van de la col\u2022laboraci\u00f3 franca i lleial amb l\u2019Estat espanyol, per determinades q\u00fcestions, a la plena potestat en altres compet\u00e8ncies.<\/p>\n

Parlo d\u2019una forta potenciaci\u00f3 d\u2019entitats encara inexistents, com les regions econ\u00f2miques intereuropees, que han de tenir la seva traducci\u00f3 en institucions pol\u00edtiques eficients.<\/p>\n

Per\u00f2 el canvi s\u2019ha de fer dins del marc legal que ens hem dotat i l\u2019hem de fer tots plegats. Perqu\u00e8 la societat catalana \u00e9s exemplar en integracions ling\u00fc\u00edstiques i nacionals. Ning\u00fa pot quedar fora del projecte de futur per raons de llengua, cultura o ideologia. Els socialistes volem garantir-ho i podem fer-ho per la nostra condici\u00f3 de partit transversal, cohesionador. Molts ciutadans s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019unificar amb naturalitat dues nacionalitats, i altres manifesten un sentit de pertin\u00e8ncia exclusiu i en canvi no excloent, mostrant una defer\u00e8ncia amb les difer\u00e8ncies que \u00e9s signe d\u2019una maduresa cosmopolita dif\u00edcil de trobar en altres geografies. Per aix\u00f2 em torno a remetre a la declaraci\u00f3 inicial del president Companys<\/strong>:<\/p>\n

\u00abNosaltres hem d\u2019aportar tots aquells valors i ressorts que recollim i exaltem del poble catal\u00e0.\u00bb<\/em><\/p>\n

Per\u00f2, parlo de solidaritat efica\u00e7, tant per reafirmar-la com per denunciar-ne l\u2019ab\u00fas, que ha restat en alguns moments recursos al nostre pa\u00eds i en alguns moments l\u2019ha sufocat com a motor econ\u00f2mic. Per aix\u00f2 defensem que l\u2019exercici de la solidaritat sigui un exercici que es faci des de la sobirania de qui \u00e9s solidari, i reclamem un l\u00edmit en el quocient de participaci\u00f3 solid\u00e0ria, com es va fer en la darrera negociaci\u00f3 de finan\u00e7ament, que pot anar millorant i avan\u00e7ant.<\/p>\n

Catalunya necessita avan\u00e7ar com ho fan els pa\u00efsos democr\u00e0tics, modificant el marc legal en els parlaments on es va forjar. Recordin: lleis canvien lleis, per\u00f2 comptem amb el que comptem: que som nosaltres i l\u2019Estat de Dret que ens ha d\u2019emparar. El desig d\u2019independ\u00e8ncia creix i ha de tenir les seves expressions, per\u00f2 tenim l\u2019obligaci\u00f3 de dir-los que no trencarem l\u2019ordre constitucional sin\u00f3 que promourem el que el m\u00f3n democr\u00e0tic aspira: que l\u2019organitzaci\u00f3 pol\u00edtica de l\u2019Estat s\u2019adapti a l\u2019evoluci\u00f3 dels sentiments dels pobles.<\/p>\n

Ja he dit que no ser\u00e0 f\u00e0cil, per\u00f2 la nostra situaci\u00f3 \u00e9s molt millor que la dels nostres avantpassats que ho van intentar. Ho fem des d\u2019una democr\u00e0cia consolidada. Exigim que Espanya escolti. Que escolti i canvi\u00ef. Perqu\u00e8 cal canviar Espanya i modernitzar el marc jur\u00eddic espanyol i europeu que ens acull. No ho podem fer amb proposicions de llei que no tenen el rigor legislatiu necessari per ser considerades en la jerarquia de l\u2019ordenament pol\u00edtic actual. Un ordenament que, recordin tots vost\u00e8s i de manera especial CiU<\/strong> quan voti, vam ajudar a crear.<\/p>\n

Vam canviar l\u2019Estatut d\u2019autonomia sense explicar a la poblaci\u00f3 el procediment que li esperava si abans no es modificava la Llei org\u00e0nica del Tribunal Constitucional, i una part de la ciutadania s\u2019ha sentit justament frustrada. No haur\u00edem de fer el mateix amb les paraules \u00abllibertats nacionals<\/em>\u00bb i \u00abindepend\u00e8ncia<\/em>\u00bb.<\/p>\n

Expliquem la veritat i no generem m\u00e9s desengany i frustracions.<\/p>\n

President Mas<\/strong>, a vost\u00e8 se li ha donat la confian\u00e7a perqu\u00e8 lideri aquest proc\u00e9s. Un president \u00e9s una persona d\u2019una pe\u00e7a. No pot votar independ\u00e8ncia i ser el representant de l\u2019Estat espanyol a Catalunya que l\u2019Estatut que ha prom\u00e8s servir lo atorga aquesta condici\u00f3. Recordi el que el president Terradelles<\/strong> repetia sovint: la Generalitat \u00e9s Estat. No es pot mantenir al marge. No pot traslladar les seves contradiccions als catalans i pensar que altres partits m\u00e9s responsables resoldrem aquest conflicte.<\/p>\n

Als proposants els demanem que no caiguin en la temptaci\u00f3 de reduir el debat nom\u00e9s en el sentit del vot. No vulguin jutjar els diputats i les diputades pel seu s\u00ed o el seu no. Que no tornin intentar configurar un bloc unionista. Les nostres raons s\u00f3n radicalment diferents a la dels altres grups esmenants. Escoltin el que els diem. Escoltin tots els diputats o els que ens estiguin escoltant.<\/p>\n

Cridem a totes les forces pol\u00edtiques a aconseguir les majories necess\u00e0ries per fer possible que lleis canvi\u00efn lleis, i que aquest debat es pugui produir sense for\u00e7ar l\u2019ordre constitucional pel qual hem lluitat des del fons de la hist\u00f2ria. Hi ha mort molts catalans per aix\u00f2.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abSenyors diputats, el Govern i cadasc\u00fa de nosaltres hem d\u2019aportar tots aquells valors i ressorts que recollim i exaltem del poble catal\u00e0, per a servir-lo. Inesgotables, generosos i vibrants d\u2019emoci\u00f3 i energia, assegurant la pau i el benestar. Hem de fer-ho enlla\u00e7ats amb els altres pobles d\u2019Espanya. La Rep\u00fablica espanyola \u00e9s la suma de virtuts …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[187],"class_list":["post-3837","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3837","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3837"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3837\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3839,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3837\/revisions\/3839"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3837"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3837"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3837"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}