{"id":38347,"date":"2026-04-28T07:33:01","date_gmt":"2026-04-28T05:33:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=38347"},"modified":"2026-04-28T07:33:02","modified_gmt":"2026-04-28T05:33:02","slug":"jordi-font-mendoza-i-el-sant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-mendoza-i-el-sant\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Mendoza i el sant"},"content":{"rendered":"\n

Eduardo Mendoza, <\/strong>estressat pel trasbals anual del 23 <\/strong>d\u2019abril\u00a0i amb l\u2019humor que sol posar-hi, s\u2019ha preguntat qu\u00e8 coi hi feia, entre els llibres, un sant amb llan\u00e7a damunt d\u2019un cavall blanc al galop, tractant d\u2019enforquillar un pobre drac (que hauria de ser una esp\u00e8cie protegida), amb la intenci\u00f3 d\u2019impressionar una damisel\u00b7la figaflor que el drac es mirava amb intencions poc clares.<\/p>\n\n\n\n

Alguns han saltat com un ressort, molt ofesos, en defensa de l\u2019honor del sant\u00a0i de la p\u00e0tria (per variar), de la qual el sant \u00e9s patr\u00f3.\u00a0La primera cosa \u00e9s excessiva, perqu\u00e8 els sants tamb\u00e9 s\u00f3n opinables, m\u00e9s encara Sant Jordi,\u00a0que \u00e9s un sant de ficci\u00f3, acomiadat per l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica (1969<\/strong>) del seu \u201cCalendari lit\u00fargic universal obligatori\u201d<\/em>, per manca de proves sobre la seva exist\u00e8ncia. La significaci\u00f3 patri\u00f2tica del sant, en canvi, \u00e9s un fet m\u00e9s enrevessat, que es dona tamb\u00e9 a altres indrets que en comparteixen el patronatge, com s\u00f3n Anglaterra, R\u00fassia, Ge\u00f2rgia, Eti\u00f2pia…, no tan sols entre els cat\u00f2lics, anglicans i ortodoxos, sin\u00f3 tamb\u00e9, per contaminaci\u00f3, entre els devots d\u2019altres confessions i els descreguts.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Jo, per exemple, que vinc de fam\u00edlia protestant, per a la qual els sants i les marededeus s\u00f3n prova del paganisme cat\u00f2lic (\u201cs\u2019agenollen davant \u00eddols de guix!\u201d). Tanmateix, em dic Jordi, tinc una tirada cap a Montserrat -\u201cque els angelets serraren<\/em>\u201d per fer-li un palau a la Moreneta- i cada any, per Nadal, he fet el pessebre als meus fills (una altra \u201cfiguraci\u00f3 idol\u00e0trica<\/em>\u201d). La cultura, de normal, \u00e9s aix\u00ed: tot s\u2019hi ajunta, s\u2019hi barreja i si fusiona (ep!, si no s\u2019encastella i es torna arma llanc\u00edvola). T\u00e9 sort Mendoza<\/strong> que la pretesa ofensa patri\u00f2tica no hagi arribat als \u201chooligans<\/em>\u201d anglesos, russos, georgians, et\u00edops…<\/p>\n\n\n\n

Els catalans, inclosos ell i jo, som uns sentimentals m\u00e9s aviat pac\u00edfics, uns somiatruites mesurats, uns arrauxats amb seny,\u00a0\u00e9s a dir, un ox\u00edmoron que pot fer-se pesat, per\u00f2 que en definitiva \u00e9s suportable. Els nostres ofesos professionals i els nostres esventats inevitables havien amena\u00e7at amb boicots a l\u2019obra de Mendoza, en desgreuge del sant i de la p\u00e0tria. Punt i seguit: Eduardo Mendoza<\/strong> ha encap\u00e7alat el r\u00e0nquing dels llibres m\u00e9s venuts aquest Sant Jordi-Diada del Llibre i de la Rosa.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 anem a la cosa.\u00a0Qu\u00e8 hi fa el nostre sant de ficci\u00f3, al galop trepidant, entre llibres que demanen tranquil\u00b7litat, atenci\u00f3 i reflexi\u00f3? Vejam. Per decret reial de l\u2019any 1926<\/strong>, s\u2019instaurava el Dia del Llibre i s\u2019ubicava al 7<\/strong> d\u2019octubre, data suposada (i err\u00f2nia) del naixement de\u00a0 Cervantes<\/strong>.\u00a0 D\u2019altra banda, sembla que el 23<\/strong> d\u2019abril de l\u2019any 303<\/strong>, els romans decapitaven, a Gr\u00e8cia, un militar de nom Jordi<\/strong>, que es negava a abjurar de la seva fe cristiana, durant \u201cla Gran Persecuci\u00f3<\/em>\u201d, ordenada per l\u2019emperador Diocleci\u00e0<\/strong>.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Aquest fet va donar lloc a la llegenda de Sant Jordi, que es va estendre al llarg dels segles a diversos pa\u00efsos. La contalla del cavaller que salvava una princesa, a la que havia tocat en sort ser lliurada al drac perqu\u00e8 aquest, en contrapartida, no ataqu\u00e9s el poble. El cavaller Jordi, llan\u00e7a en rest, va apar\u00e8ixer llumin\u00f3s damunt la seva muntura i va matar el drac, s\u00edmbol del mal: \u201cSant Jordi mata l\u2019aranya<\/em>\u201d. De la sang del drac en terra, a l\u2019instant, va brotar-ne un roser. El cavaller, aleshores, va collir-hi una rosa i va regalar-la a la princesa. El 1456<\/strong>, el cavaller-sant seria proclamat patr\u00f3 de Catalunya, iniciant-se la seva celebraci\u00f3 anual el 23 <\/strong>d\u2019abril. El segle XVIII<\/strong>, amb la derrota del 1714<\/strong> i la conseg\u00fcent repressi\u00f3, la celebraci\u00f3 decauria, per\u00f2 seria recuperada per la Renaixen\u00e7a a primers del XIX<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El 1931, <\/strong>quan feia cinc anys que el Dia del Llibre se celebrava el 7 <\/strong>d\u2019octubre, es va decidir traslladar-lo al 23 <\/strong>d\u2019abril, dia en qu\u00e8 havien mort Cervantes<\/strong> i Shakespeare<\/strong>.\u00a0I que no era altre que el mateix dia en qu\u00e8 s\u2019havia celebrat el dia de Sant Jordi i el Festival de la Rosa; aquest segon, en record de la rosa que el cavaller havia regalat a la princesa i que havia esdevingut senyal de l\u2019amor de l\u2019amant a l\u2019amada i, amb el temps, senyal de l’amor\u00a0tout court<\/em>, de totes les menes i en totes les direccions.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed va ser com sant, llibres i roses van quedar associats indefinidament i van generar aquesta diada singular que celebrem, d\u2019una popularitat massiva i que s\u2019ha fet famosa\u00a0 internacionalment. La UNESCO<\/strong>, el 2015<\/strong>, fent-se ress\u00f2 del fenomen, distingia Barcelona amb el t\u00edtol de \u201cCiutat de la Literatura\u201d<\/em>. D\u2019altra banda, un grup d\u2019editors, llibrers, floristes i altres oficis relacionats tenen presentada, a la UNESCO<\/strong>, la candidatura de Sant Jordi-Diada del Llibre i de la Rosa per a la distinci\u00f3 de \u201cPatrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat<\/em>\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L’autor de\u00a0La ciudad de los prodigios<\/em>\u00a0<\/strong>haur\u00e0 de prendre paci\u00e8ncia i plegar-se al prodigi atabalador d\u2019aquesta rara mixtura de sant, llibres i roses. I els ofesos professionals i els esventats inevitables que li volien mal hauran d\u2019assumir que\u00a0La intriga del funeral inconveniente<\/strong><\/em>\u00a0d\u2019Eduardo Mendoza<\/strong> encap\u00e7ala les vendes de Sant Jordi, juntament amb\u00a0Crispetes de matinada<\/strong><\/em>, de\u00a0Regina Rodr\u00edguez Sirvent<\/strong>.\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Tanquem-ho amb la preg\u00e0ria de Salvador Espriu <\/strong>al sant patr\u00f3, tan escaient avui, en aquest pa\u00eds nostre, massa propens a la divisi\u00f3 gratu\u00efta, i en aquest m\u00f3n, on sonen de nou sinistres clarins de guerra:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\n

“Senyor sant Jordi,
patr\u00f3, 
cavaller sense por,
guarda\u2019ns sempre 
del crim 
de la guerra civil. 
Allibera\u2019ns dels nostres 
pecats 
d\u2019avar\u00edcia i d\u2019enveja,
del drac 
de la ira i de l\u2019odi 
entre germans, 
de tot altre mal. 
Ajuda\u2019ns a mer\u00e8ixer 
la pau
i salva la parla
de la gent catalana. 
Am\u00e9n”.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Naci\u00f3 Digital <\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Eduardo Mendoza, estressat pel trasbals anual del 23 d\u2019abril\u00a0i amb l\u2019humor que sol posar-hi, s\u2019ha preguntat qu\u00e8 coi hi feia, entre els llibres, un sant amb llan\u00e7a damunt d\u2019un cavall blanc al galop, tractant d\u2019enforquillar un pobre drac (que hauria de ser una esp\u00e8cie protegida), amb la intenci\u00f3 d\u2019impressionar una damisel\u00b7la figaflor que el drac …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38356,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-38347","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38347","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38347"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38347\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38355,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38347\/revisions\/38355"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38356"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38347"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38347"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38347"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}