No \u00e9s una empresa f\u00e0cil analitzar de forma exhaustiva els factors que expliquen el malestar social existent en bona part de les societats i que, de retruc, s\u2019estan traduint en un creixement de les formacions d\u2019extrema dreta. Aix\u00f2 \u00e9s el que fa la soci\u00f2loga i polit\u00f2loga Cristina Monge<\/strong> a Contra el descontento<\/a><\/strong> <\/em>(Paid\u00f3s, 2026), <\/em>un assaig en qu\u00e8 no nom\u00e9s es limita a estudiar les causes d\u2019aquesta impugnaci\u00f3 a tot un sistema, sin\u00f3 que tamb\u00e9 apunta sortides per capgirar aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Al llarg del llibre, Monge<\/strong> es mostra molt cr\u00edtica amb el discurs fatalista i pessimista que sost\u00e9 que no hi ha vies alternatives als camins pol\u00edtics, socials i econ\u00f2mics que estan travessant avui en dia les societats. L\u2019autora recorda que va ser Margaret Thatcher<\/strong> qui va promoure aquesta visi\u00f3 que va acabar desembocant en el neoliberalisme i que ha estat, precisament, la que va provocar la crisi econ\u00f2mica de l\u2019any 2008<\/strong> i la ruptura entre \u201cprogr\u00e9s i futur<\/em>\u201d que explica, en molt bona mesura, l\u2019actual malestar vers el conjunt d\u2019institucions que conformen el sistema democr\u00e0tic. Segons la soci\u00f2loga aragonesa, \u201cla rellev\u00e0ncia que avui t\u00e9 aquest pessimisme com a actitud provoca que es doni per fet que l\u2019ampolla es buidar\u00e0 i que no hi ha res a fer. \u00c9s quelcom que paralitza, que impedeix buscar sortides i alternatives<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n L\u2019assaig, que ha estat guardonat enguany amb el Premi Paid\u00f3s<\/strong>, posa \u00e8mfasi en el fet que el futur no est\u00e0 escrit i que una bona governan\u00e7a de la crisi clim\u00e0tica, la revoluci\u00f3 digital i el moviment de persones, els principals reptes que afecten la humanitat, pot traduir-se en un major benestar social i en una major confian\u00e7a cap a les institucions, aix\u00ed com en una reducci\u00f3 de les desigualtats. Precisament Monge<\/strong> veu aquestes darreres com un dels elements clau que expliquen l\u2019actual descontentament, i recorda que \u00e9s un cercle vici\u00f3s: si n\u2019hi ha m\u00e9s, hi ha m\u00e9s desafecci\u00f3 pol\u00edtica, m\u00e9s abstenci\u00f3 en les eleccions i, sovint, una menor intervenci\u00f3 dels poders p\u00fablics, fet que es tradueix en un increment de les desigualtats. Els tres grans reptes citats s\u2019han de veure, com apunta l\u2019autora, com una palanca de transformaci\u00f3 i millora de les comunitats, i de generaci\u00f3 d\u2019esperan\u00e7a. Amb tot, el gran risc \u00e9s que en un context incert i de complexitat a tots els nivells, els diferents actors que conformen una societat no facin res o preguin decisions equivocades, fet que acabar\u00e0 afavorint una extrema dreta amb cada cop m\u00e9s pes.<\/p>\n\n\n\n