{"id":383,"date":"2009-09-22T18:34:36","date_gmt":"2009-09-22T16:34:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=383"},"modified":"2009-09-22T18:34:36","modified_gmt":"2009-09-22T16:34:36","slug":"jordi-font-no-hauriem-de-perdre-el-nord","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-no-hauriem-de-perdre-el-nord\/","title":{"rendered":"Jordi Font: No haur\u00edem de perdre el nord"},"content":{"rendered":"

\"aid-74428_0\"<\/a>Deia Tarradellas<\/strong>, l’any 1976: “Catalunya \u00e9s un pa\u00eds prou gran perqu\u00e8 hi capiguem tots i prou petit perqu\u00e8 no pugui prescindir de ning\u00fa<\/em>“. Prou gran de ment perqu\u00e8, a trav\u00e9s del temps, hagi sabut acollir tothom, fins a esdevenir “fill de moltes llavors<\/em>” (Vicens Vives<\/strong>). I prou petit perqu\u00e8 necessiti tots els seus homes i dones, tota la for\u00e7a que junts poden reunir, al voltant d’objectius compartits.<\/p>\n

CAP PA\u00cdS, D’ALTRA BANDA, PETIT O GRAN, “no pot prescindir de ning\u00fa<\/em>“, perqu\u00e8 un pa\u00eds, una naci\u00f3, no \u00e9s un esperit eteri que il\u00b7lumina els clergues que en tenen l’exclusiva, sin\u00f3 la voluntat compartida dels ciutadans que la integren. En paraules de Renan<\/strong>, “la naci\u00f3 \u00e9s el plebiscit quotidi\u00e0 de la ciutadania<\/em>“. La naci\u00f3 que ho oblida i que deixa de protegir, actualitzar i fer cr\u00e9ixer aquest consens b\u00e0sic, \u00e9s una naci\u00f3 que porta cam\u00ed d’extingir-se. Per aix\u00f2, el pitjor que li podria passar a Catalunya \u00e9s la radicalitzaci\u00f3 de minories contraposades, la polaritzaci\u00f3 de la societat i el conseg\u00fcent risc de fractura social. Tamb\u00e9 per aix\u00f2, la cohesi\u00f3 social \u00e9s un objectiu nacional fonamental i \u00e9s avui priorit\u00e0ria l’acci\u00f3 per superar la crisi econ\u00f2mica i les pol\u00edtiques socials destinades a compensar els seus efectes sobre els m\u00e9s febles.<\/p>\n

EN EL M\u00d3N GLOBALITZAT, A M\u00c9S, un pa\u00eds de les nostres dimensions no en t\u00e9 prou amb “no prescindir de ning\u00fa<\/em>“, no en t\u00e9 prou amb ell mateix. Necessita accedir a una altra escala demogr\u00e0fica i econ\u00f2mica, que li permeti assolir la massa cr\u00edtica imprescindible per ser al mapa global. \u00c9s el que n’hem dit macroregions, els grans nodes de la malla que articula el m\u00f3n globalitzat. Les velles nacions, amb Estat o sense, que no puguin o no s\u00e0piguen assolir aquesta nova dimensi\u00f3, decauran a la segona o la tercera divisi\u00f3. Catalunya pot i vol ser el catalitzador d’un d’aquests nodes globals: se n’ha dit la Calif\u00f2rnia mediterr\u00e0nia i, m\u00e9s oficialment, l’Euroregi\u00f3 Pirineus-Mediterr\u00e0nia. En la visi\u00f3 nocturna del planeta, l’espurneig d’aquest franja lluminosa d\u00f3na la mesura del seu extraordinari potencial. Aqu\u00ed s’insereix, sens dubte, en molt bona part, el nostre futur nacional. La mateixa llengua catalana necessita cavalcar sobre el prestigi d’una empresa d’aquesta envergadura. Els Estats espanyol i franc\u00e8s ja han adquirit compromisos que han de dotar-la de les infraestructures indispensables.<\/p>\n

LES PARAULES DEL VELL PRESIDENT exiliat m’han perm\u00e8s descabdellar els tres reptes que em semblen fonamentals per al catalanisme d’avui: consens ciutad\u00e0 b\u00e0sic, cohesi\u00f3 social, acc\u00e9s a l’escala global. Els obstacles que cal salvar, particularment en la relaci\u00f3 Catalunya\/Espanya, no ens haurien de fer perdre el nord. Encara que, de vegades, siguin una aut\u00e8ntica espasa de D\u00e0mocles sobre els nostres caps, com succeeix ara mateix amb el Tribunal Constitucional. Ja va succeir amb el finan\u00e7ament auton\u00f2mic, que va acabar en un acord per sobre de totes les previsions sensates. Si ara an\u00e9s malament, no dubto que el govern de la Generalitat, en l’exercici de les seves responsabilitats, actuaria en conseq\u00fc\u00e8ncia, de la manera m\u00e9s ferma i efica\u00e7, i que el poble de Catalunya, com un sol home -o una sola dona-, li faria costat.<\/p>\n

LA MAGN\u00cdFICA FESTA D’ARENYS de Munt, amb cercavila falangista inclosa i amb un refer\u00e8ndum doblement virtual, perqu\u00e8 no era vinculant i perqu\u00e8 s’hi podia votar alegrement, sense cap cost ni cap risc, m’ha recordat Amadeu Hurtado<\/strong>, en el seu dietari de 1934, on explica una tarda de febre patri\u00f2tica, en la qual els concentrats van assolir un alt grau d’excitaci\u00f3, fins a fer necess\u00e0ria la intervenci\u00f3 apaivagadora dels qui l’havien indu\u00efda. I conclou: “Els qui han acudit avui davant del Parlament han passat una tarda estupenda. Han proclamat la Rep\u00fablica catalana, han declarat i han fet la guerra a la Rep\u00fablica espanyola, l’han guanyada, han pactat la pau i han deixat les coses com abans<\/em>“. No anirem enlloc si no som capa\u00e7os d’assumir plenament la responsabilitat del present, la seva complexitat i la necessitat d’actuar amb tota la for\u00e7a i amb tota la intel\u00b7lig\u00e8ncia, si preferim el pla virtual al pla de la realitat. Hi podr\u00edem malmetre els objectius nacionals fonamentals.<\/p>\n

Article publicat al diari Avui<\/strong><\/em><\/a>, 20 de setembre de 2009.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Deia Tarradellas, l’any 1976: “Catalunya \u00e9s un pa\u00eds prou gran perqu\u00e8 hi capiguem tots i prou petit perqu\u00e8 no pugui prescindir de ning\u00fa“. Prou gran de ment perqu\u00e8, a trav\u00e9s del temps, hagi sabut acollir tothom, fins a esdevenir “fill de moltes llavors” (Vicens Vives). I prou petit perqu\u00e8 necessiti tots els seus homes i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[41,9,70],"class_list":["post-383","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","tag-causa-comuna","tag-estatut","tag-jordi-font"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/383","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=383"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/383\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":390,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/383\/revisions\/390"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=383"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=383"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=383"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}