{"id":38279,"date":"2026-04-17T19:57:38","date_gmt":"2026-04-17T17:57:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=38279"},"modified":"2026-04-17T21:25:50","modified_gmt":"2026-04-17T19:25:50","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-432-sobre-la-curiositat-per-la-fe-religiosa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-432-sobre-la-curiositat-per-la-fe-religiosa\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/432 (Sobre la curiositat per la fe religiosa)"},"content":{"rendered":"\n

\u201cCom s\u2019explica el fenomen religi\u00f3s en una societat com l\u2019actual, on els codis religiosos no estan estipulats? Sovint ens trobem amb prejudicis \u2014com ara que la religi\u00f3 \u00e9s una cosa \u201cde pobres\u201d o \u201cde pa\u00efsos subdesenvolupats\u201d, o que \u00e9s una cosa \u201cd\u2019abans\u201d i que va \u201cen contra del progr\u00e9s\u201d\u2014 per\u00f2 tamb\u00e9 observem, \u00faltimament, un clar increment de la curiositat per la fe religiosa<\/em>\u201d\u2026 Ho ha dit Ramon Bassas<\/strong>, director d\u2019Afers Religiosos de la Generalitat, en  una trobada amb sis editorials<\/a>  que presentaven una trentena de  novetats dedicades a la religi\u00f3 en portes del Dia del Llibre. <\/p>\n\n\n\n

Que hi ha arreu un increment d\u2019inter\u00e8s (\u201cde curiositat<\/em>\u201d, diu Bassas<\/strong>) per la fe religiosa, salta als ulls. Una gran quantitat de signes ho posen de manifest. S\u00f3n molt variats: des de les can\u00e7ons de Rosal\u00eda<\/strong> i el ress\u00f2 que generen entre els m\u00e9s joves, fins a la confrontaci\u00f3, discreta i continguda durant mesos, i ara expl\u00edcita i punyent, entre Trump<\/strong> i Lle\u00f3 XIV<\/strong>.  <\/p>\n\n\n\n

Les enquestes, d\u2019altra banda, ho detecten. La darrera, de Gallup<\/strong> el dijous passat,<\/a> revela que als EUA el 42%<\/strong> dels homes joves d’entre 18<\/strong> i 29<\/strong> anys ara diuen que la religi\u00f3 \u00e9s “molt important<\/em>” a les seves vides.  Fa poc era el 28%.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Em sembla que no es tracta, pr\u00f2piament, d\u2019un revivalisme religi\u00f3s.  Per\u00f2 \u00e9s evident que, en societats sotragejades per la precarietat i la incertesa, dominades durant d\u00e8cades per l\u2019individualisme i el consumisme, sorgeix entre els m\u00e9s joves una demanda de sentit, de trascend\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

A la meva edat, els adolescents s\u00f3n una nebulosa indesxifrable, amb una llengua, uns s\u00edmbols i expressions que a penes puc descriptar parcialment. S\u00f3n d\u2019una generaci\u00f3 que es fa esperar (sobretot pol\u00edticament), per\u00f2 dono per fet que es plantejaran les preguntes permanents de l\u2019esp\u00e8cie  humana, per b\u00e9 que en unes condicions in\u00e8dites, on el sagrat \u00e9s sotm\u00e8s a vulneracions extremes. No \u00e9s el trumpisme, entre altres coses nefastes, un exercici extrem de  dessacralitzaci\u00f3, a escala gegantina i grotesca? (1<\/strong>)<\/p>\n\n\n\n

La frase que es va atribu\u00efr a Andr\u00e9 Malraux<\/strong> (\u201cEl segle XXI ser\u00e0 religi\u00f3s o no ser\u00e0<\/em>\u201d) \u00e9s ap\u00f2crifa, per\u00f2 podria haver-la dit. En els anys 50<\/strong> del segle passat va escriure en aquest sentit: \u00abEl problema capital de la fi del segle ser\u00e0 el problema religi\u00f3s, sota una forma tan diferent de les que coneixem com el cristianisme ho fou de les religions antigues<\/em> \u00bb; o tamb\u00e9: \u00ab Penso que la tasca del segle vinent [\u2026] ser\u00e0 reintegrar-hi els d\u00e9us<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Malraux<\/strong>, que era agn\u00f2stic, pensava en la religi\u00f3 no com una creen\u00e7a  dogm\u00e0tica sin\u00f3, en el seu sentit literal, com un \u00ablligam<\/em>\u00bb (\u201creligio<\/em>\u201d) que connecta una persona amb les altres,  i amb la transcend\u00e8ncia de la vida i de la mort, del temps, del cosmos. Criticava una civilitzaci\u00f3 \u00abprec\u00e0ria<\/em>\u00bb, sense valors suprems, i deia que la ci\u00e8ncia i la ra\u00f3 no reeixien a relligar els humans, a donar sentit a la condici\u00f3 humana.  <\/p>\n\n\n\n

La inquietud religiosa \u00e9s desvetlla sempre en les grans crisis. A l\u2019Europa d\u2019entreguerres del segle passat tamb\u00e9 es produ\u00ed. En un moment de la gran novel.la de Robert Musil<\/strong> \u201cL\u2019home sense atributs<\/a><\/strong><\/em>\u201d, Ulrich<\/strong>, el protagonista, ho expressa, en una conversa amb la seva germana:  \u00abM\u2019instrueixo en els camins de la santedat\u2026 No te\u2019n riguis. No s\u00f3c piet\u00f3s; examino el cam\u00ed de la santedat preguntant-me si s\u2019hi podria circular en autom\u00f2bil!<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Comentant aquest fragment, en un article de 1933<\/strong>, Gy\u00f6rgy<\/strong> Luk\u00e1cs<\/strong> <\/a> va escriure que \u201cels continguts immediats de les velles religions ja no s\u00f3n per a ell (Musil<\/strong>) una cosa a prendre\u2019s seriosament<\/em>\u201d, per\u00f2 \u201cla vida \u00edntima s\u2019ha tornat inconsistent, confusa, insincera, i la moral de les antigues religions havia donat a la vida \u00edntima una solidesa molt gran (\u2026) La reacci\u00f3 \u00e9s una fugida vers una \u00e8poca en qu\u00e8 les estructures ideol\u00f2giques semblaven proporcionar estabilitat i coher\u00e8ncia a l’exist\u00e8ncia<\/em>.\u201d Musil<\/strong>, segons Luk\u00e1cs<\/strong>, \u201cdesmoralitzat per\u00f2 clarivident, sent la p\u00e8rdua dels punts de refer\u00e8ncia religiosos, no pel seu contingut dogm\u00e0tic sin\u00f3 per la cohesi\u00f3 \u00e8tica que representaven.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

Luk\u00e1cs<\/strong> deia de Musil<\/strong> que tenia un gran talent (per damunt\u00a0 de Thomas Mann<\/strong>, que \u201cno t\u00e9 l\u2019al\u00e7ada intel\u00b7lectual de Musil<\/strong><\/em>\u201d); per\u00f2 el situava \u201cdins dels l\u00edmits estrets de l\u2019horitz\u00f3 burg\u00e8s\u201d. <\/em>Potser, amb la seva seguretat leninista, no capt\u00e0 que Ulrich-Musil<\/strong> expressa una recerca sincera de sentit, de valors suprems, de trascend\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9, ir\u00f2nicament, una demanda de confort. \u00c9s un problema hum\u00e0 que escapa a la condici\u00f3 de classe, perqu\u00e8 rec\u00f3rrer amb autom\u00f2bil el cam\u00ed de la santedat planteja el fet que confort i abnegaci\u00f3 no fan bona parella, que ja no la santedat sin\u00f3\u00a0 la simple dec\u00e8ncia requereix fer front\u00a0 als problemes comuns (lluitar contra el mal, si usem els grans mots), i que aix\u00f2 necessita alguna dosi d\u2019abnegaci\u00f3, de ren\u00fancia d’un mateix a favor dels altres.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Utilitzant unes f\u00f3rmules d\u2019Andr\u00e9 Malraux<\/strong>, l\u2019home que retrata Musil<\/strong> \u00e9s l\u2019\u201dhome precari<\/em>\u201d, a la recerca de sentit, de fonaments, de trascend\u00e8ncia;  per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019\u201chome tou<\/em>\u201d, que no vol renunciar al confort, a les seves comoditats individuals.
<\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s el dilema que es presenta a les noves generacions i la resposta que hi donin configurar\u00e0 el car\u00e0cter de la pol\u00edtica i de la societat futures. Si les noves generacions recuperen el sentit de les paraules abandonades (pro\u00efsme, altruisme, comprom\u00eds), les coses aniran en un sentit. Si es mantenen en el conformisme de les paraules avui en voga (escepticisme, sospita, queixa, identitat), aniran en un sentit contrari. En aix\u00f2, els sermons no tenen cap mena de credibilitat. Nom\u00e9s compta la pedagogia dels fets. 
___________<\/p>\n\n\n\n

(1<\/strong>) El secretari de Guerra de Trump<\/strong>, Pete Heghseth<\/strong>, un excomentarista de Fox<\/strong> News<\/strong>, s’ha gravat  al cos una  cabassada de s\u00edmbols teol\u00f2gico-pol\u00edtics. Un dels seus tatuatges m\u00e9s destacats \u00e9s una gran creu de Jerusalem<\/strong> al pit, un s\u00edmbol utilitzat durant les Croades per representar el Regne de Jerusalem<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Al b\u00edceps s\u2019ha tatuat un crit de guerra dels croats, “Deus Vult”<\/em> – “D\u00e9u ho vol<\/em>“. Entre els seus molts tatuatges, t\u00e9 al bra\u00e7 la inscripci\u00f3 “kafir<\/em>” – “l’infidel<\/em>” en \u00e0rab.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cCom s\u2019explica el fenomen religi\u00f3s en una societat com l\u2019actual, on els codis religiosos no estan estipulats? Sovint ens trobem amb prejudicis \u2014com ara que la religi\u00f3 \u00e9s una cosa \u201cde pobres\u201d o \u201cde pa\u00efsos subdesenvolupats\u201d, o que \u00e9s una cosa \u201cd\u2019abans\u201d i que va \u201cen contra del progr\u00e9s\u201d\u2014 per\u00f2 tamb\u00e9 observem, \u00faltimament, un clar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38304,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,285,1],"tags":[],"class_list":["post-38279","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38279","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38279"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38279\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38310,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38279\/revisions\/38310"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38304"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38279"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38279"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38279"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}