Hi ha un consens molt ample sobre la import\u00e0ncia de les arts a l\u2019educaci\u00f3,\u00a0<\/strong>sigui com a llenguatges en els quals iniciar l\u2019alumnat, sigui com a eina per a l\u2019educaci\u00f3 integral de la persona.\u00a0El lema del Primer F\u00f2rum de les Arts a l\u2019Educaci\u00f3<\/strong> (CONCA<\/strong>, 2022<\/strong>) va ser: \u201cL\u2019educaci\u00f3 en les arts, condici\u00f3 del dret de la ciutadania a la cultura<\/em>\u201d. Ho constat\u00e0vem des d\u2019una realitat desigual i tendint a prec\u00e0ria, encara que esquitxada, arreu, d\u2019experiments diversos i de gran inter\u00e8s. L\u2019anterior govern havia comen\u00e7at a abordar-ho i l\u2019actual govern s\u2019hi ha posat de ple, amb l\u2019impuls del Programa Interdepartamental d\u2019Incorporaci\u00f3 de les Arts a l\u2019Educaci\u00f3<\/strong>, a c\u00e0rrec alhora del Departament de Cultura i del Departament d\u2019Educaci\u00f3. Objectiu: generalitzar les \u201cAliances Locals<\/em>\u201d entre tres d\u2019agents: les escoles i instituts, els agents art\u00edstics i culturals i els ajuntaments (assistits per les diputacions), en el marc d\u2019un pla nacional de govern que persegueix la cobertura universal, sense exclusions socials ni territorials, com correspon a tot dret ciutad\u00e0.\u00a0<\/p>\n\n\n\n El curr\u00edculum de l\u2019Educaci\u00f3 Obligat\u00f2ria\u00a0(deixant de banda les mat\u00e8ries opcionals no obligat\u00f2ries -i, doncs, no universals- i aquells accents que pugui introduir excepcionalment un determinat projecte de centre)\u00a0\u00e9s bastant prim pel que fa a les arts. Contempla, a l\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, una \u00e0rea d\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica amb alguns coneixements d\u2019arts pl\u00e0stiques i de m\u00fasica. I inclou, a l\u2019ESO<\/strong>, la mat\u00e8ria de M\u00fasica i la mat\u00e8ria d\u2019Educaci\u00f3\u00a0Pl\u00e0stica, Visual i Audiovisual. Si b\u00e9 les arts tamb\u00e9 poden entrar als centres educatius al marge del curr\u00edculum, per mitj\u00e0 de les metodologies emprades i del projecte de centre, limitat, \u00e9s clar, als centres que s\u2019ho proposin, sense car\u00e0cter universal.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Un esquema de m\u00ednims, aquest, on brilla per la seva abs\u00e8ncia paradoxal: el teatre, les arts esc\u00e8niques en conjunt (teatre, dansa i circ).\u00a0Essent, aquestes, les \u201carts en viu<\/em>\u201d per excel\u00b7l\u00e8ncia, les que nom\u00e9s existeixen mentre es realitzen, durant el breu lapse de temps en qu\u00e8 uns artistes els donen vida. La m\u00fasica \u00e9s tamb\u00e9 un art en viu, per\u00f2 nom\u00e9s quan la fan sonar artistes presencials. La m\u00fasica enllaunada, igual que un quadre o una escultura o una pel\u00b7l\u00edcula no s\u00f3n \u201carts en viu<\/em>\u201d, sin\u00f3 productes enllestits, acabats, invariables, resultat d\u2019una creaci\u00f3 art\u00edstica que va ser, per\u00f2 que no s\u2019est\u00e0 perfilant en el present i que no comporta el batec, la fragilitat i el risc de l\u2019artista en acci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Aquesta \u00e9s la singularitat de les arts esc\u00e8niques (i de la m\u00fasica presencial).Una singularitat que els confereix un valor excepcional com a eina educativa, com a medi on posar en joc alhora el cap, el cor i la m\u00e0 (Pestalozzi<\/strong>); on canalitzar i esmolar capacitats expressives, tant orals com gestuals; on recon\u00e8ixer, modular i conduir les emocions; on copsar la riquesa de la difer\u00e8ncia, valorar-la col\u00b7lectivament i interactuar-hi de manera inclusiva…\u00a0<\/p>\n\n\n\n Els pioners internacionals de l\u2019\u201cescola nova<\/em>\u201d, des de primers dels XIX<\/strong>, al costat de la higiene, de l\u2019aire lliure, de la natura…, ja posaven l\u2019accent en \u201cl\u2019expressi\u00f3 oral i corporal<\/em>\u201d. Entre nosaltres, Pau Vila<\/strong>, a la seva Escola Horaciana<\/strong> (1905<\/strong>), tamb\u00e9 va remarcar-ho. La seva recepta: excursions per observar la natura i con\u00e8ixer el pa\u00eds, banys de mar contra el bacil de Koch<\/strong> i… teatre!\u00a0Teatre per aprendre a expressar-se, a desvetllar la creativitat, a conjugar l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva, a con\u00e8ixer l\u2019\u00e0nima humana, a gestionar la pr\u00f2pia emotivitat…\u00a0<\/p>\n\n\n\n Els pocs centres on les arts esc\u00e8niques s\u00f3n presents, o fins i tot hi juguen un paper nuclear,\u00a0han pogut constatar les seves enormes virtualitats com a eines educatives. I fins i tot la seva contribuci\u00f3 en el desenvolupament de les sinapsis neuronals (neuroci\u00e8ncies) relacionades amb mat\u00e8ries com la llengua, en el cas del teatre, i les matem\u00e0tiques, en el cas de la dansa (i tamb\u00e9 de la m\u00fasica). Dues mat\u00e8ries, la llengua i les matem\u00e0tiques,\u00a0declarades priorit\u00e0ries avui al nostre sistema educatiu.<\/p>\n\n\n\n At\u00e8s el seu extraordinari potencial pedag\u00f2gic, cal propiciar la incorporaci\u00f3 de les arts esc\u00e8niques a l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria,\u00a0<\/strong>superant les in\u00e8rcies que s\u2019han limitat fins ara a les arts pl\u00e0stiques i a la m\u00fasica. Per ara, les arts esc\u00e8niques nom\u00e9s s\u2019hi ha colat excepcionalment, de la m\u00e0 d\u2019algun docent amant del teatre o de la dansa o del circ, que hi ha posat tota la vocaci\u00f3 i no sempre prou coneixement. O de la m\u00e0 d\u2019alguna mat\u00e8ria opcional per als alumnes que hi tenen una inclinaci\u00f3 singular. O en els escass\u00edssims centres que, en l\u2019exercici de la seva autonomia, han optat per incorporar aquestes arts en el seu projecte educatiu. O en els Instituts d\u2019Ensenyaments Art\u00edstics<\/strong> (IEA<\/strong>) que integren els ensenyaments generalistes i els art\u00edstics, que encara \u00e9s un de sol i nom\u00e9s a Barcelona:\u00a0l\u2019IEA\u00a0Oriol Martorell<\/strong>, que integra la Prim\u00e0ria, l\u2019ESO i el Batxillerat amb una branca de M\u00fasica i una altra de Dansa. O el Conservatori Professional de Dansa de l\u2019Institut del Teatre, que integra l\u2019ESO i el Batxillerat amb el Grau Professional de Dansa.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Potser la via m\u00e9s adient per resoldre-ho serien les \u201cAliances<\/em> Locals<\/em>\u201d que impulsa el programa de govern esmentat,\u00a0<\/strong>mitjan\u00e7ant les quals les escoles i instituts puguin nodrir-se de docents competents, procedents de les escoles locals art\u00edstiques existents, de teatre o de dansa o de circ. Nom\u00e9s que les escoles art\u00edstiques locals han proliferat en els camps de la m\u00fasica i de la dansa i no tant en el camp de les arts esc\u00e8niques. En aquest camp, les poques escoles existents, privades o municipals, s\u2019agrupen en l\u2019Associaci\u00f3 Catalana d\u2019Escoles de Teatre<\/strong> (ACET<\/strong>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n Caldria, en primer lloc, que es reprenguessin els compromisos pendents amb les Escoles de M\u00fasica i les Escoles de Dansa\u00a0(el conveni signat que va decaure amb les retallades del 2012<\/strong> i que, a difer\u00e8ncia del que ha succe\u00eft amb gaireb\u00e9 totes les retallades, aquestes continuen sense haver-se revertit). Segon, caldria incorporar-hi les escoles locals d\u2019arts esc\u00e8niques, representades l\u2019ACET<\/strong>. Tercer, caldria impulsar les \u201cEscoles Locals de les Arts<\/strong><\/em>\u201d, figura adoptada per la \u201cCarta de les Arts a l\u2019Educaci\u00f3<\/em>\u201d (Primer F\u00f2rum de les Arts a l\u2019Educaci\u00f3<\/strong>, 2022<\/strong>), a partir de les experi\u00e8ncies d\u2019alguns municipis (amb l\u2019Hospitalet de Llobregat<\/strong> al capdavant) i que tendeixen a aglutinar totes les arts o almenys totes les arts en viu. O que tamb\u00e9 podria mancomunar les diverses escoles existents, espec\u00edfiques de les distintes arts.<\/p>\n\n\n\n Vet aqu\u00ed el que sembla una baula clau d\u2019un futur sistema cultural basat en els drets culturals de la ciutadania\u00a0i en la seva capacitaci\u00f3 per exercir-los: unes \u201cEscoles Locals de les Arts<\/em>\u201d<\/strong>, de Districte de ciutat gran o de ciutat mitjana o d\u2019agrupaci\u00f3 de municipis petits de zona. Amb tres missions a desenvolupar: primera, la cooperaci\u00f3 amb les escoles i instituts en la incorporaci\u00f3 de les arts a l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria; segona, la formaci\u00f3 art\u00edstica fora d\u2019horari escolar (amb falca inclusiva segons el nivell de renda familiar); i, tercera, la formaci\u00f3 art\u00edstica al llarg de la vida. Un Pla nacional d\u2019\u201cAliances locals<\/em>\u201d triangulars (Escoles-Instituts, Escoles Locals de les Arts, Ajuntaments) seria una quadratura prometedora. Caldria que tots els agents implicats, p\u00fablics i socials, hi estiguessin disposats. En aquest marc, de passada, les arts esc\u00e8niques podrien realitzar, per fi, el seu excepcional potencial educatiu.<\/p>\n\n\n\n