Hi ha gent que resulta invasiva… que cansa;<\/p>\n\n\n\n
que, tot i gaudir-la en molts aspectes, quan s\u2019allunya, respires. <\/p>\n\n\n\n
La Maria era tot al contrari. <\/p>\n\n\n\n
Era d\u2019aproximaci\u00f3 suau, tranquil.la. I mai no en tenies prou.<\/p>\n\n\n\n
La seva mirada serena, acollidora, emp\u00e0tica,<\/p>\n\n\n\n
li permetia veure l\u2019altre per dins, comprendre\u2019l,<\/p>\n\n\n\n
i la dotava d\u2019una notable capacitat pacificadora. <\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 era d\u2019una gran naturalitat,<\/p>\n\n\n\n
aliena a l\u2019artifici i a la impostura que allunyen.<\/p>\n\n\n\n
Inspirava confian\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n
I disposava d\u2019un sentit com\u00fa important,<\/p>\n\n\n\n
que la feia equ\u00e0nime, justa amb les balances.<\/p>\n\n\n\n
I que li dibuixava un lleu somriure sota el nas<\/p>\n\n\n\n
davant de les presumpcions i els castells de cartes,<\/p>\n\n\n\n
davant dels gegants amb peus de fang. <\/p>\n\n\n\n
No era gens mim\u00e8tica. <\/p>\n\n\n\n
Molt o poc encertat, sempre es feia un criteri propi i prec\u00eds de les coses.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 no eren d\u2019idees petrificades,<\/p>\n\n\n\n
mandrons per etzibar-li a l\u2019altre.<\/p>\n\n\n\n
Eren idees subjectes a verificaci\u00f3, vives, que evolucionaven.<\/p>\n\n\n\n
Vam coincidir gaireb\u00e9 en tot durant d\u00e8cades:<\/p>\n\n\n\n
vam compartir tota mena de projectes i aventures,<\/p>\n\n\n\n
fins que un dia vam discrepar. <\/p>\n\n\n\n
Va ser arran de la sent\u00e8ncia de l\u2019Estatut i de l\u2019inici del \u201cProc\u00e9s\u201d:<\/p>\n\n\n\n
calia donar per superat el pacte constitucional infringit per la sent\u00e8ncia i tirar al dret?<\/p>\n\n\n\n
o era prioritari evitar la polaritzaci\u00f3 i, amb ella, el risc de fractura de la unitat civil del poble de Catalunya?<\/p>\n\n\n\n
Cadasc\u00fa va fer el seu cam\u00ed<\/p>\n\n\n\n
En vam seguir parlant una i altra vegada,<\/p>\n\n\n\n
amb franquesa, amistosament.<\/p>\n\n\n\n
I amb desolaci\u00f3,<\/p>\n\n\n\n
per la repressi\u00f3 desfermada<\/p>\n\n\n\n
i pel desvetllament dels dimonis familiars d\u2019un i altre signe<\/p>\n\n\n\n
i per com tibaven de la criatura en sentits oposats.<\/p>\n\n\n\n
No li agradava gens.<\/p>\n\n\n\n
El sagrat, l\u2019absolut, no formaven part del seu imaginari.<\/p>\n\n\n\n
Era laica, respecte de totes les religiositats, <\/p>\n\n\n\n
incloses les religiositats laiques.<\/p>\n\n\n\n
\u201cParlem-ne\u201d, podia ser el seu lema.<\/p>\n\n\n\n
Era confortable parlar-hi, enraonar-hi, <\/p>\n\n\n\n
descobrir els matisos de la difer\u00e8ncia<\/p>\n\n\n\n
i, amb ells, l\u2019enorme solar on pod\u00edem edificar plegats,<\/p>\n\n\n\n
com hem comen\u00e7at a fer.<\/p>\n\n\n\n
I ella ho celebrava.<\/p>\n\n\n\n
…Quan se n\u2019anava a Menorca, la trobaves a faltar<\/p>\n\n\n\n
i era confortable saber que, tard o d\u2019hora, tornaria.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2, ara, no ens fem a la idea que no tornar\u00e0. <\/p>\n\n\n\n
Haurem de fer com si hi fos:<\/p>\n\n\n\n
enraonar escoltant,<\/p>\n\n\n\n
ser gent pacificadora, <\/p>\n\n\n\n
-que reconeix les raons de l\u2019altre,<\/p>\n\n\n\n
-que sap que no hi ha cap Tot, sense la suma de les parts<\/p>\n\n\n\n
-que busca el terreny compartit<\/p>\n\n\n\n
-on tenim l\u2019obligaci\u00f3 moral de cooperar.<\/p>\n\n\n\n
-i de plantar cara a les tenebres que assetgen el m\u00f3n<\/p>\n\n\n\n
-al servei del Com\u00fa, <\/p>\n\n\n\n
de la dec\u00e8ncia, <\/p>\n\n\n\n
de la democr\u00e0cia i la igualtat,<\/p>\n\n\n\n
\u201c<\/em>v<\/em>elles <\/em>notes, vells acords,<\/em><\/p>\n\n\n\n velle<\/em>s -i joven\u00edssimes-<\/p>\n\n\n\n paraules d\u2019amor.<\/em>\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n (Paraules llegides a l\u2019acte de comiat a Maria Badia, Vil\u00b7la Pau Casals, Sant Salvador, 12 d\u2019abril de 2026)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha gent que resulta invasiva… que cansa; que, tot i gaudir-la en molts aspectes, quan s\u2019allunya, respires. La Maria era tot al contrari. Era d\u2019aproximaci\u00f3 suau, tranquil.la. I mai no en tenies prou. La seva mirada serena, acollidora, emp\u00e0tica, li permetia veure l\u2019altre per dins, comprendre\u2019l, i la dotava d\u2019una notable capacitat pacificadora. Tamb\u00e9 era d\u2019una gran naturalitat, aliena a l\u2019artifici i a la impostura que allunyen. Inspirava confian\u00e7a. I disposava d\u2019un sentit com\u00fa important, que la feia equ\u00e0nime, justa amb les …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38256,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-38253","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38253","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38253"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38253\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38255,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38253\/revisions\/38255"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38256"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38253"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38253"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38253"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}