La derrota de Meloni<\/strong> al refer\u00e8ndum d\u2019It\u00e0lia, i la superviv\u00e8ncia de governs progressistes en moltes grans ciutats, entre elles Nova<\/strong> York<\/strong>, Londres<\/strong> i Par\u00eds<\/strong>, grans s\u00edmbols i realitats de la diversitat humana, s\u00f3n una font d\u2019esperan\u00e7a. Aquestes vict\u00f2ries s\u2019han produit per cert de la m\u00e0 de la joventut, en contradicci\u00f3 amb el t\u00f2pic est\u00e8s i interessat d\u2019una onada imparable de l\u2019extrema dreta entre els sectors juvenils.<\/p>\n\n\n\n Aquestes bones not\u00edcies eren necess\u00e0ries en un moment de retroc\u00e9s democr\u00e0tic al m\u00f3n. La combinaci\u00f3 complement\u00e0ria de plutocr\u00e0cia, etno-nacionalisme i pulsions autocr\u00e0tiques i anti-cient\u00edfiques, no es donaria en abs\u00e8ncia del clima de guerra cognitiva recolzada per la tecno-oligarquia dominant. \u00c9s un combat que avui t\u00e9 el front als Estats Units<\/strong>, per\u00f2 que s\u2019est\u00e9n perillosament cap a Europa<\/strong>. Per\u00f2 el desenlla\u00e7 d\u2019aquesta guerra cognitiva no s\u2019ha de donar per descomptat. No estan sent les grans elits econ\u00f2miques, amb comptades excepcions, sin\u00f3 la gent senzilla i alguns intel\u00b7lectuals (com l’economista Paul<\/strong> Krugman<\/strong> o l’historiador Timothy Snyder<\/strong>), artistes (com Bruce<\/strong> Springsteen<\/strong><\/a>, Robert de Niro<\/strong><\/a> o Jane Fonda<\/strong>) i cient\u00edfics, els que estan plantat cara a l\u2019extrema dreta encap\u00e7alada per Donald<\/strong> Trump<\/strong>. Per\u00f2 la resist\u00e8ncia democr\u00e0tica \u00e9s real, i en molts sentits efica\u00e7.<\/p>\n\n\n\n L\u2019escut democr\u00e0tic que s\u2019ha de desplegar per fer front als bombardejos de la guerra cognitiva (que amb els seus aspectes delirants<\/a>, assenyalats per Raimon Obiols<\/strong>, acompanya la guerra real) ha de comen\u00e7ar per rebutjar, per perillosa i rid\u00edcula a la vegada, tota erupci\u00f3 racista i discriminat\u00f2ria, partint del principi elemental d\u2019igualtat de totes les persones.<\/p>\n\n\n\n El racisme i la persecuci\u00f3 de l\u2019enemic interior van de la m\u00e0, i sovint pretenen colar-se entre els comentaris m\u00e9s banals. Per aix\u00f2 s\u2019ha de seguir d\u2019a prop la fubolitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica o la polititzaci\u00f3 del futbol, l\u2019esport m\u00e9s popular. No va fallar en aquest sentit un portaveu de l\u2019extrema dreta italiana, que va atribu\u00efr a la immigraci\u00f3 estrangera la no classificaci\u00f3 de la seva selecci\u00f3 nacional del proper Mundial. M\u00e9s moderat va ser el l\u00edder de la dreta tradicional del nacionalisme catal\u00e0, que va dir que els crits racistes islamof\u00f2bics a l\u2019estadi de Cornell\u00e0<\/strong> eren culpa del PSC<\/strong>. No m\u2019ho invento.<\/a><\/p>\n\n\n\n Aquesta banalitzaci\u00f3 del repte de la integraci\u00f3 de l\u2019inevitablement creixent fenomen migratori posa de relleu la necessitat de reflexionar sistem\u00e0ticament sobre com organitzem aquesta integraci\u00f3, incloent com fer front de forma efica\u00e7 als missatges d\u2019odi i de menypreu alegre als que es perceben com diferents (quan no ho s\u00f3n tant, sobretot en un pa\u00eds de tradici\u00f3 monote\u00efsta que va acollir durant segles poblaci\u00f3 \u00e0rab-musulmana, les traces gen\u00e8tiques i culturals de la qual estan entre nosaltres). L’etno-nacionalisme forma part de la caixa d’eines dels que no volen societats democr\u00e0tiques (i per tant diverses) per no perdre els seus privilegis.<\/p>\n\n\n\n El sistema que combina estats-naci\u00f3 i capitalisme avui no garanteix per si sol la democr\u00e0cia, que cada vegada \u00e9s m\u00e9s l\u2019excepci\u00f3, com explica el llibre \u201cAfter Nations<\/em><\/strong><\/a>\u201d (Despr\u00e9s de les Nacions) de l\u2019assagista Rana Dasgupta<\/strong>. De la resist\u00e8ncia democr\u00e0tica organitzada dep\u00e8n que la democr\u00e0cia acabi desapareixent o que es torni a expandir, segurament en formes post-nacionals. Ning\u00fa ens ho regalar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n