{"id":38205,"date":"2026-04-02T09:18:49","date_gmt":"2026-04-02T07:18:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=38205"},"modified":"2026-05-15T17:19:58","modified_gmt":"2026-05-15T15:19:58","slug":"raimon-obiols-avergonyim-nos-tots","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-avergonyim-nos-tots\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Avergonyim-nos tots"},"content":{"rendered":"\n

Les paraules del rei, en general mesurades, no solen ser discutides. Tanmateix, el seu parlament del passat 16<\/strong> de mar\u00e7, a prop\u00f2sit de la conquesta de M\u00e8xic, on va recon\u00e8ixer \u201cmolts abusos\u201d durant la mateixa i en el per\u00edode colonial, ha aixecat una petita polseguera. Alguns han considerat excessives les paraules del monarca; d\u2019altres, insuficients. A mi em semblen b\u00e9 i crec que seria millor deixar-ho c\u00f3rrer. No s\u00f3c gaire partidari que els pa\u00efsos es demanin perd\u00f3 els uns als altres. Per qu\u00e8 no demanar-nos perd\u00f3 entre compatriotes, per les nostres barbaritats internes? O a un mateix (si som sincers) pels nostres errors, inaccions i mancances m\u00faltiples? Aix\u00f2 pot convertir-se en el conte de mai no acabar. \u00bfNo seria millor que ens avergony\u00edssim, conjuntament, per les atrocitats i injust\u00edcies comeses, i per les que se segueixen cometent?
\u201cEl pa\u00eds al qual pertanys \u00e9s el pa\u00eds del qual t\u2019avergonyeixes\u201d<\/em>, ha escrit l\u2019historiador Carlo Ginzburg<\/strong>. \u00c9s taxatiu, per\u00f2 no li manca veritat. A Espanya<\/strong>, a molts avergonyeix una guerra incivil que alguns diuen ara que vam perdre tots, per\u00f2 que uns van perdre molt\u00edssim m\u00e9s que els altres. A M\u00e8xic<\/strong> continua viu el record de la matan\u00e7a de la Pla\u00e7a de les Tres Cultures<\/strong>, que el gran escriptor mexic\u00e0 Octavio Paz<\/strong> va qualificar de \u201cgran ritual azteca<\/em>\u201d. El 2<\/strong> d\u2019octubre de 1968<\/strong>, una manifestaci\u00f3 a la Pla\u00e7a de les Tres Cultures, a Tlatelolco<\/strong>, Ciutat de M\u00e8xic, va acabar en massacre. Desenes o centenars (el nombre encara avui \u00e9s incert) d\u2019estudiants, obrers, mestresses de casa, alguns infants, van ser metrallats per un operatiu militar. Octavio Paz<\/strong> era aleshores ambaixador del seu pa\u00eds a l\u2019\u00cdndia, i despr\u00e9s de sentir la terrible not\u00edcia al butllet\u00ed informatiu de la BBC<\/strong>, va fer dues coses: enviar una carta de dimissi\u00f3 del seu c\u00e0rrec al president D\u00edaz Ordaz<\/strong>, i escriure un breu poema, \u201cLa limpidez<\/a><\/em><\/strong>\u201d, on es diu:<\/p>\n\n\n\n

La verg\u00fcenza es ira  <\/em><\/p>\n\n\n\n

Vuelta contra uno mismo:  <\/em><\/p>\n\n\n\n

Si  <\/em><\/p>\n\n\n\n

Una naci\u00f3n entera se averg\u00fcenza  <\/em><\/p>\n\n\n\n

Es le\u00f3n que se agazapa  <\/em><\/p>\n\n\n\n

Para saltar.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

Aquests versos, que Octavio Paz<\/strong> va escriure en cursiva per diferenciar-los de la resta del poema, no s\u00f3n del poeta. S\u00f3n un fragment de la carta que un jove Karl Marx<\/strong> de 25<\/strong> anys, acabat d\u2019exiliar als Pa\u00efsos Baixos, va escriure el 1843<\/strong> al seu amic Arnold Ruge<\/strong>. En resposta a un comentari d\u2019aquest, esc\u00e8ptic i pessimista, sobre la situaci\u00f3 alemanya (\u201chem arribat a un punt en qu\u00e8 ja no podem fer-nos il\u00b7lusions<\/em>\u201d), Marx<\/strong> replica: \u201cL\u2019uniforme de gala del liberalisme ha caigut i, als ulls de tothom, ha aparegut, en tota la seva nuesa, el m\u00e9s repugnant despotisme. Em mirar\u00e0s somrient, i em preguntar\u00e0s: qu\u00e8 hem guanyat? De la vergonya no neix cap revoluci\u00f3. I jo et responc: la vergonya ja \u00e9s, en si mateixa, una revoluci\u00f3<\/em>.\u201d A continuaci\u00f3, Marx<\/strong> escriu all\u00f2 que Octavio Paz <\/strong>recoll\u00ed en el seu poema de 1968<\/strong>: \u201cLa vergonya \u00e9s una mena d\u2019ira replegada dins d\u2019un mateix. I si realment tota una naci\u00f3 arrib\u00e9s a avergonyir-se, seria com un lle\u00f3 disposat a saltar<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, Octavio Paz<\/strong> va concloure el seu poema amb uns versos que semblen posar en q\u00fcesti\u00f3 l\u2019optimisme hist\u00f2ric del jove Marx<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

\u201c(Los empleados  <\/p>\n\n\n\n

Municipales lavan la sangre  <\/p>\n\n\n\n

En la Plaza de los Sacrificios.)  <\/p>\n\n\n\n

Mira ahora,  <\/p>\n\n\n\n

Manchada  <\/p>\n\n\n\n

Antes de haber dicho algo  <\/p>\n\n\n\n

Que valga la pena,  <\/p>\n\n\n\n

La limpidez.\u201d<\/p>\n\n\n\n

La \u201climpidesa tacada<\/em>\u201d de les raons d\u2019Estat, de les corrupcions establertes, de la indifer\u00e8ncia, de l\u2019oblit, poden arribar a imposar-se, sense que s\u2019hagi escrit res \u201cque valgui la pena<\/em>\u201d. Ho va ensenyar el segle XX<\/strong>: el lle\u00f3 pot no saltar, o pot saltar en el buit. <\/p>\n\n\n\n

Octavio Paz<\/strong> sentia una doble vergonya. \u201cTot aix\u00f2 em t\u00e9 afligit, avergonyit, furi\u00f3s amb els altres, i sobretot amb mi mateix<\/em>\u201d, va escriure a un amic, a prop\u00f2sit de la situaci\u00f3 pol\u00edtica al seu pa\u00eds, poques setmanes abans de la matan\u00e7a de la Pla\u00e7a de les Tres Cultures.<\/p>\n\n\n\n

Primo Levi<\/strong>, supervivent d\u2019Auschwitz<\/strong>, va descriure en els seus llibres fins a quin punt el sentiment de vergonya submergia les v\u00edctimes del nazisme. En el seu darrer llibre, escrit poc abans de su\u00efcidar-se, parlava d\u2019\u201cuna vergonya m\u00e9s vasta<\/em>\u201d, de la \u201cvergonya del m\u00f3n<\/em>\u201d. La descrivia com \u201cel mar de dolor, passat i present, que ens envolta i augmenta any rere any fins a gaireb\u00e9 ofegar-nos<\/em>\u201d. <\/p>\n\n\n\n

Comentant-ho, Carlo Ginzburg<\/strong> ha escrit que \u201cnom\u00e9s en casos extrems experimenta el m\u00f3n aquest tipus de vergonya<\/em>\u201d. Que ens trobem en un d\u2019aquests moments d\u2019ignom\u00ednia est\u00e0 fora de tot dubte, tan terriblement malament com va el m\u00f3n. El seu estat actual \u00e9s de vergonya.<\/p>\n\n\n\n

Avergonyir-se no \u00e9s el mateix que culpar-se. Tampoc no \u00e9s resignar-se. La vergonya obliga a reaccionar, d\u2019una manera o altra. Quan la guerra mata gent i destrueix pa\u00efsos; quan la Casa Blanca difon v\u00eddeos que barregen imatges de mort i bromes de videojoc; quan cinc minuts abans que Trump<\/strong> anunc\u00efi una pausa dels atacs es guanyen milions de d\u00f2lars anticipant la caiguda del preu del petroli a la borsa, la resposta dels avergonyits \u00e9s inevitable.
Per fer front a l\u2019onada de viol\u00e8ncia desvergonyida dels pocavergonyes, calen les tres respostes del jove Marx<\/strong> al fatalisme de l\u2019esc\u00e8ptic Ruge<\/strong>: \u201cFer la vergonya encara m\u00e9s vergonyosa, pregonant-la<\/em>\u201d; passar de la vergonya a la cr\u00edtica; passar de la cr\u00edtica a l\u2019acci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

elDiario<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les paraules del rei, en general mesurades, no solen ser discutides. Tanmateix, el seu parlament del passat 16 de mar\u00e7, a prop\u00f2sit de la conquesta de M\u00e8xic, on va recon\u00e8ixer \u201cmolts abusos\u201d durant la mateixa i en el per\u00edode colonial, ha aixecat una petita polseguera. Alguns han considerat excessives les paraules del monarca; d\u2019altres, insuficients. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38212,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-38205","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38205","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38205"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38205\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38415,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38205\/revisions\/38415"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38212"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}