{"id":38146,"date":"2026-03-28T20:29:18","date_gmt":"2026-03-28T19:29:18","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=38146"},"modified":"2026-03-28T23:30:58","modified_gmt":"2026-03-28T22:30:58","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-430-la-xina-esta-que-vessa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-430-la-xina-esta-que-vessa\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del d\u00eda\/430 (La Xina est\u00e0 que vessa)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>La Xina est\u00e0 que vessa<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>\u201cLa Xina est\u00e0 explotant\u201d, <\/em>escriuen a <em><strong><a href=\"https:\/\/legrandcontinent.eu\/fr\/\">Le Grand Continent<\/a><\/strong><\/em>.  <\/p>\n\n\n\n<p>\u201c<em>Sempre que mireu una s\u00e8rie hist\u00f2rica sobre l&#8217;economia global<\/em>\u201d, escriu la revista, \u201c<em>hi ha una l\u00ednia de creixement exponencial: \u00e9s  la de la <strong>Xina<\/strong> (\u2026)&nbsp; La <strong>Xina<\/strong> que va produir tant ciment el <strong>2018-2019<\/strong> com els Estats Units en tot el segle <strong>XX<\/strong>. La <strong>Xina<\/strong> que va construir, en nom\u00e9s uns anys, una xarxa ferrovi\u00e0ria d&#8217;alta velocitat m\u00e9s llarga que la resta del m\u00f3n junt. La <strong>Xina<\/strong> que va despla\u00e7ar gaireb\u00e9 <strong>1,5<\/strong> milions de persones per construir la presa m\u00e9s gran del m\u00f3n: la presa de les Tres Gorges, prop de <strong>Chongqing<\/strong>. Entre un ter\u00e7 i la meitat de tots els b\u00e9ns manufacturats del m\u00f3n provenen de f\u00e0briques xineses. De vegades \u00e9s molt m\u00e9s.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n<p>Aquestes dades, fan molt efecte. A <strong><em>Le Grand Continent<\/em><\/strong> les acompanyen amb la reproducci\u00f3 d\u2019un mapamundi <em>\u201cadoptat per la <strong>Commissi\u00f3 Militar Central<\/strong> xinesa, el <strong>2019<\/strong>\u201d<\/em>, que, amb la <strong>Xina<\/strong> al bell mig, tamb\u00e9 impressiona:<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"783\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/IMG_2799-783x1024.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-image-38148\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/IMG_2799-783x1024.jpeg 783w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/IMG_2799-230x300.jpeg 230w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/IMG_2799-768x1004.jpeg 768w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/IMG_2799-1175x1536.jpeg 1175w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/IMG_2799.jpeg 1364w\" sizes=\"auto, (max-width: 783px) 100vw, 783px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Screenshot<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Han tret les dades d\u2019un llibre de <strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dan_Wang\">Dan Wang<\/a><\/strong>: \u201c<em><strong><a href=\"https:\/\/www.iberlibro.com\/servlet\/BookDetailsPL?bi=32268732578&amp;dest=ESP&amp;ref_=ps_ggl_1766934637&amp;cm_mmc=ggl-_-ES_Shopp_TradeStandard-_-product_id=ES9781324106036USED-_-keyword=&amp;gad_source=1&amp;gad_campaignid=1766934637&amp;gclid=CjwKCAjw-J3OBhBuEiwAwqZ_h5_9yB1cK-8ZoVgAKfRrOJAnV7JDpTDOzl9uDth7814pGvQ3S9ndIxoCdggQAvD_BwE\">Breakneck: China&#8217;s Quest to Engineer the Future<\/a><\/strong><\/em>\u201d (finalista del <em>Financial Times<\/em> com a llibre de l\u2019any). En reprodueixo algunes m\u00e9s:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>El <strong>1990<\/strong>, la Xina tenia mig mili\u00f3 de cotxes; el <strong>2024<\/strong>, ja eren <strong>435<\/strong> milions.&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Entre <strong>2003<\/strong> i <strong>2013<\/strong>, <strong>Xangai<\/strong> va afegir tantes l\u00ednies de metro com tot el sistema de <strong>Nova York<\/strong>.&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>El <strong>2025<\/strong>, <strong>51<\/strong> ciutats xineses tenen metro, <strong>11<\/strong> de les quals m\u00e9s llargs que el de <strong>Nova York.<\/strong><\/li>\n\n\n\n<li>El <strong>2016<\/strong>, la <strong>Xina<\/strong> va dedicar el <strong>13,5%<\/strong> del <strong>PIB<\/strong> a infraestructures; als <strong>EUA<\/strong>, la mitjana darrerament \u00e9s del <strong>3% <\/strong>anual.<\/li>\n\n\n\n<li>El <strong>2023<\/strong>, mentre els <strong>EUA<\/strong> van afegir <strong>6 GW<\/strong> e\u00f2lics, la <strong>Xina<\/strong> en va instal\u00b7lar <strong>76,49 GW<\/strong>; aix\u00ed, va fer dos ter\u00e7os de les noves centrals mundials, quatre vegades m\u00e9s que tot el <strong>G7<\/strong><\/li>\n\n\n\n<li>La <strong>Xina<\/strong> produeix el doble d\u2019energia solar i e\u00f2lica que la resta del m\u00f3n.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>S\u00f3n dades d\u2019un pa\u00eds immens, de m\u00e9s de <strong>1.400 <\/strong>milions de persones, que emergeix de la fam i la pobresa, que ha tingut una hist\u00f2ria terrible, i que est\u00e0 dirigit avui, amb ma de ferro, per <strong>Xi Jimping<\/strong>, al capdavant d\u2019un potent partit comunista. El costat obscur del pa\u00eds \u00e9s descrit tamb\u00e9 en ell llibre de <strong>Dan Wang<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&#x1f449; Nom\u00e9s el <strong>10% <\/strong>del <strong>PIB<\/strong> xin\u00e8s va a despeses socials, mentre que \u00e9s del <strong>20%<\/strong> als EUA i el <strong>30%<\/strong> a alguns estats europeus.&nbsp;<br>&#x1f449; Nom\u00e9s un de cada deu aturats xinesos rep prestacions modestes.&nbsp;<br>&#x1f449; La pand\u00e8mia va posar en evid\u00e8ncia la feblesa del sistema sanitari xin\u00e8s: manca de metges i infermeres, i sis vegades menys llits d\u2019UTI per habitant que als EUA.<\/p>\n\n\n\n<p>Tant de bo els extraordinaris aven\u00e7os materials de la <strong>Xina<\/strong> vagin acompanyats de progressos en llibertat, igualtat i fraternitat, i aquest immens pa\u00eds, tan lluny\u00e0 i tan proper a la vegada, no quedi arrossegat per \u00ab<em>les aig\u00fces g\u00e8lides del c\u00e0lcul egoista<\/em>\u00bb que denunciaren <strong>Marx<\/strong> i <strong>Engels<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n<p><strong>P. S.- <\/strong>La<strong>Xina <\/strong>es nodreix molt dels combustibles de l\u2019<strong>Iran<\/strong>, i <strong>Pequ\u00edn<\/strong> ha respost amb un sonor silenci a la demanda americana d\u2019intervenir a <strong>Ormuz<\/strong> per assegurar el flux mar\u00edtim. <strong>Trump<\/strong> ha ajornat la seva visita prevista a <strong>Pequ\u00edn<\/strong> la setmana que v\u00e9.&nbsp; La guerra al <strong>Pr\u00f2xim Orient<\/strong>, diu <strong><a href=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enquesta-de-lhora-qui-es-el-teu-candidatda-preferitda\/\" data-type=\"page\" data-id=\"10846\">Helen Thompson<\/a><\/strong>,&nbsp; una gran especialista en geopol\u00edtica de l\u2019energia, s\u2019ha de llegir sobretot en clau de&nbsp; rivalitat&nbsp; xino-americana.&nbsp;Diu que per a l&#8217;administraci\u00f3 <strong>Trump<\/strong>, el conflicte a l&#8217;Orient Mitj\u00e0 \u00e9s, en ess\u00e8ncia, un front de la guerra comercial amb <strong>Pequ\u00edn<\/strong>. Despr\u00e9s que la <strong>Xina<\/strong> decret\u00e9s un embargament de terres rares l&#8217;abril de <strong>2025<\/strong>, <strong>Washington<\/strong> ha passat de la diplom\u00e0cia a la pressi\u00f3, convertint l&#8217;energia en una eina de guerra. L&#8217;objectiu no \u00e9s nom\u00e9s <strong>Teheran<\/strong>, sin\u00f3 colpejar el cor de la seguretat energ\u00e8tica xinesa utilitzant l&#8217;<strong>Iran<\/strong> i <strong>Vene\u00e7uela<\/strong> com a palanques per castigar <strong>Pequ\u00edn<\/strong>.<br><\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Xina est\u00e0 que vessa \u201cLa Xina est\u00e0 explotant\u201d, escriuen a Le Grand Continent. \u201cSempre que mireu una s\u00e8rie hist\u00f2rica sobre l&#8217;economia global\u201d, escriu la revista, \u201chi ha una l\u00ednia de creixement exponencial: \u00e9s la de la Xina (\u2026)&nbsp; La Xina que va produir tant ciment el 2018-2019 com els Estats Units en tot el &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38155,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-38146","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38146","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38146"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38146\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38166,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38146\/revisions\/38166"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38155"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38146"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38146"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38146"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}