{"id":38054,"date":"2026-03-16T20:04:00","date_gmt":"2026-03-16T19:04:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=38054"},"modified":"2026-03-16T20:04:00","modified_gmt":"2026-03-16T19:04:00","slug":"jordi-font-cultura-i-pressupostos-2026","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-cultura-i-pressupostos-2026\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Cultura i pressupostos 2026"},"content":{"rendered":"\n

El pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat per al 2026<\/strong> ha crescut com mai: dues d\u00e8cimes percentuals per sobre del pressupost de 2023<\/strong> (prorrogat el 2024<\/strong> i el 2025<\/strong>). \u00c9rem a l\u20191,5%<\/strong> del total i ara el Govern proposa d\u2019arribar a l\u20191,7%<\/strong>, una passa important cap al 2%<\/strong> reivindicat i que ha d\u2019assolir-se en la present legislatura. Per ser clars, passar de l\u20191,5%<\/strong> a l’1,7%<\/strong> vol dir, ara i aqu\u00ed, passar de 414,4<\/strong> milions d\u2019euros a 523,58<\/strong> milions. \u00c9s hora de deixar enrere els percentatges, tan equ\u00edvocs, per comen\u00e7ar a parlar de n\u00fameros absoluts i, m\u00e9s concretament, d\u2019euros per habitant, que \u00e9s la mesura universal dels serveis ciutadans. <\/p>\n\n\n\n

La xifra del 2%<\/strong> cultural, que el 2020<\/strong> va posar de moda \u201cActua<\/strong> Cultura<\/strong><\/em>\u201d (integrada per les principals agrupacions d\u2019entitats culturals privades), venia de molts anys enrere. Recordo que ens la va plantejar per primer cop l\u2019Eduard Delgado<\/strong>, als responsables de l\u2019\u00c0rea de Cultura de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, en el marc dels treballs del Centre d\u2019Estudis i Recursos Culturals (CERC<\/strong>) que hav\u00edem inaugurat el 1986<\/strong> i que ell dirigia. Els pressupostos dels governs estatals d\u2019Europa donaven una mitjana de l\u20191,1%<\/strong> dedicat a la cultura. Per\u00f2 les compet\u00e8ncies estatals no eren equivalents a les d\u2019un autogovern no estatal com el de la Generalitat. Per aix\u00f2, calia adaptar aquest percentatge al corresponent marc competencial, \u00e9s a dir, sense el costos\u00edssim paquet de compet\u00e8ncies exclusives dels Estats, com s\u00f3n l\u2019ex\u00e8rcit, el cos diplom\u00e0tic, l\u2019administraci\u00f3 de just\u00edcia, la gesti\u00f3 de les costes, els ports i els aeroports… El resultat del c\u00e0lcul va donar que la mitjana de l\u20191,1%<\/strong> cultural dels governs estatals equivalia a un 2%<\/strong> per als autogoverns no estatals com el catal\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

De resultes de la campanya d\u2019\u201dActua Cultura<\/strong><\/em>\u201d el 2020<\/strong>, el Parlament de Catalunya constataria \u201cla necessitat que, en el termini de quatre exercicis econ\u00f2mics, (…) el pressupost de cultura assoleixi el 2%<\/strong> del pressupost que aprovi aquesta cambra<\/em>\u201d (4<\/strong> de desembre de 2020<\/strong>). Quatre anys despr\u00e9s, el Parlament instava el Govern \u201ca destinar un m\u00ednim del 2%<\/strong> del pressupost del 2025<\/strong> al Departament de Cultura<\/em>\u201d (31<\/strong> d’octubre de 2024<\/strong>). No va poder ser. Nom\u00e9s el 2023<\/strong> va poder assolir-se l\u20191,5%<\/strong>, mentre que, despr\u00e9s, el Govern va restar sotm\u00e8s a les pr\u00f2rrogues successives d\u2019aquell pressupost. Una situaci\u00f3 que no pot repetir-se l\u2019any 2026<\/strong> sense greus conseq\u00fc\u00e8ncies per a la ciutadania i per a la prec\u00e0ria vida art\u00edstica i cultural, m\u00e9s encara en el context inh\u00f2spit al qual semblen abocar-nos les insensates derives guerreres dels grans depredadors. Cal, per\u00f2, que el Parlament debati, esmeni i aprovi el pressupost del 2026<\/strong> que li ha presentat el Govern, cosa que, ara com ara, penja del fil d\u2019Oriol Junqueras<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

Es veu que Junqueras<\/strong> vol aprofitar l\u2019ocasi\u00f3 per a una cosa lloable: accelerar la materialitzaci\u00f3 d\u2019un altre comprom\u00eds assolit en els acords d\u2019investidura del president Salvador Illa<\/strong>: impulsar el trasp\u00e0s de la recaptaci\u00f3 i la gesti\u00f3 de l’IRPF<\/strong> a Catalunya. Com tothom sap, per\u00f2, la clau de tota actuaci\u00f3 encertada no rau tan sols en el qu\u00e8, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el quan i en el com. I l\u2019exig\u00e8ncia de Junqueras<\/strong> l\u2019erra en el quan i en el com. En el quan, perqu\u00e8 agitar aquest tema en el context de l\u2019actual seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019eleccions auton\u00f2miques que ha de culminar amb les eleccions andaluses del juny, \u00e9s fer-ne carnassa per a la fera i clavar una cossa al vesper de la catalanof\u00f2bia. I aix\u00f2 no pot servir per accelerar la soluci\u00f3, sin\u00f3 per enverinar-la i empantanar-la. No \u00e9s aquest el quan adient si l\u2019objectiu \u00e9s aconseguir la soluci\u00f3. I l\u2019erra tamb\u00e9 en el com, perqu\u00e8 \u00e9s injustificable que la factura d\u2019una actuaci\u00f3 a deshora l\u2019hagin de pagar els serveis p\u00fablics per a la ciutadania i la cultura catalana. <\/p>\n\n\n\n

Tornem, per\u00f2, als n\u00fameros. Deia que comen\u00e7a a ser hora de passar dels percentatges als n\u00fameros absoluts. Els percentatges s\u00f3n indicatius de l\u2019envergadura relativa de la part respecte del tot. Per\u00f2 de res m\u00e9s. Vull dir que tenen un greu problema com a mesuradors d\u2019una evoluci\u00f3 i tamb\u00e9 com a reivindicaci\u00f3 econ\u00f2mica: un mateix percentatge pot ser indicatiu d\u2019una pujada o d\u2019una baixada en n\u00fameros absoluts, depenent de l\u2019augment o disminuci\u00f3 del valor general de refer\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, la mesura dels serveis ciutadans no poden ser els percentatges, sin\u00f3 els euros\/habitant. Una magnitud, aquesta, que exigeix un c\u00e0lcul previ sobre necessitats, aix\u00ed com programes precisos per cobrir-les, basats en un planejament nacional que sigui inclusiu de tot el territori i de tots els segments socials. Aix\u00ed es fa amb els diversos components de l\u2019Estat social (r\u00e0tios educatives, r\u00e0tios sanit\u00e0ries…). I \u00e9s que no es tracta de tenir m\u00e9s recursos per engreixar in\u00e8rcies, p\u00fabliques o privades, sin\u00f3 per articular sistemes que responguin als drets i necessitats de la ciutadania. Amb una concertaci\u00f3 rigorosa entre p\u00fablic i privat, entre p\u00fablic i social. \u201cLa ciutadania al centre<\/em>\u201d \u00e9s el lema de la consellera S\u00f2nia Hern\u00e1ndez<\/strong>, en congru\u00e8ncia amb la \u201cLlei de drets culturals<\/em>\u201d que acaba d\u2019entrar al Parlament i que comporta un canvi decisiu de paradigma en les pol\u00edtiques culturals. Aquest \u00e9s el cam\u00ed: l\u2019articulaci\u00f3 de mecanismes, d\u2019engranatges, de circuits…, que garanteixin continu\u00eftats al servei del dret d\u2019acc\u00e9s i de participaci\u00f3 de tota la ciutadania.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n

La mitjana europea de la despesa p\u00fablica en cultura se situa avui en els 241<\/strong> euros\/habitant, significant aix\u00f2 la suma de la despesa de les diverses administracions. A Catalunya, aquesta suma \u00e9s de 208,4<\/strong> euros\/habitant, dels quals el Govern n\u2019aporta 70,65.<\/strong> Una agregaci\u00f3 que, per ser eficient, ha de basar-se en el desenvolupament, per cada administraci\u00f3, de les funcions que li pertoquen, de manera complement\u00e0ria amb les altres administracions. I en el marc de l\u2019ordenaci\u00f3 i la coordinaci\u00f3 que el Govern t\u00e9 la responsabilitat d\u2019impulsar. \u00c9s all\u00f2 que ara en diem \u201cPacte Nacional per la Cultura<\/em>\u201d i que els agents culturals reclamen des de sempre. Sembla que se n\u2019ha encetat de nou el cam\u00ed i que totes les forces pol\u00edtiques democr\u00e0tiques estan per la feina, tot assumint la necessitat de preservar la cultura respecte de les successives conting\u00e8ncies pol\u00edtiques, per tal de garantir-li l\u2019autonomia que li cal per respirar i perqu\u00e8 pugui dotar la ciutadania de capacitat cr\u00edtica i creativa, contra la confusi\u00f3 i l\u2019an\u00f2mia que ens amenacen.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n

El tren de la cultura \u00e9s sobre les vies, tots els vagons semblen a punt per a aquest tram decisiu del viatge. Al capdavant, una consellera de conviccions i maneres \u00f2ptimes per dialogar, per donar espai a totes les interlocucions que calen, per fer de la cultura catalana una realitat lliure de servituds pol\u00edtiques i est\u00e8tiques, un espai d\u2019entesa cooperadora. El pressupost del 2026<\/strong> \u00e9s massa importants per fer-ne instrument de res que no sigui la urg\u00e8ncia de les necessitats ciutadanes i el carburant que el tren de la cultura catalana precisa per avan\u00e7ar.\u00a0

Naci\u00f3 Digita<\/strong>l <\/a>\u00a0<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat per al 2026 ha crescut com mai: dues d\u00e8cimes percentuals per sobre del pressupost de 2023 (prorrogat el 2024 i el 2025). \u00c9rem a l\u20191,5% del total i ara el Govern proposa d\u2019arribar a l\u20191,7%, una passa important cap al 2% reivindicat i que ha d\u2019assolir-se …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38064,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-38054","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38054","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38054"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38054\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38065,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38054\/revisions\/38065"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38064"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38054"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38054"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38054"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}