Les circumst\u00e0ncies de tot ordre evolucionen en el temps i plantegen noves necessitats i nous reptes.\u00a0Per aix\u00f2, als governs, els cal actualitzar els seus\u00a0pressupostos<\/a>, adaptar-los als nous requeriments. L\u2019inter\u00e8s general ho demana. \u00c9s feina dels pol\u00edtics garantir-ho, com a servidors p\u00fablics que s\u00f3n, per mitj\u00e0 d\u2019aliances parlament\u00e0ries que sumin la majoria suficient. \u00c9s clar que aquesta, com tota negociaci\u00f3 pol\u00edtica, t\u00e9 dos vessants: aquell que es refereix a l\u2019objectiu d\u2019inter\u00e8s general perseguit; i tamb\u00e9 aquell altre que es refereix a la t\u00e0ctica circumstancial de cada partit, relacionada generalment amb el perfil o el missatge que vol fer arribar a la societat.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s bona pol\u00edtica aquella que sap posar en primer lloc l\u2019inter\u00e8s general i sap ajustar-hi el seu leg\u00edtim inter\u00e8s de part. No a l\u2019inrev\u00e9s. \u00c9s mala pol\u00edtica aquella que acaba per ignorar l\u2019inter\u00e8s general en benefici exclusiu del seu inter\u00e8s de part. ERC<\/strong> est\u00e0 fent bona pol\u00edtica. Sense abandonar el seu programa m\u00e0xim, de signe independentista, sap que, ara, Catalunya necessita un govern d\u2019esquerres, capa\u00e7 de sargir estrips, d\u2019aglutinar la diversitat que Catalunya aplega i de fer-ne \u201cun sol poble<\/em>\u201d, divers per\u00f2 unit, promovent la igualtat b\u00e0sica que cohesiona i construint una franja d\u2019identitat compartida, basada en la fusi\u00f3 cultural i en un projecte com\u00fa de futur. Aix\u00ed \u00e9s com es fan i es refan les nacions.<\/p>\n\n\n\n ERC <\/strong>sap igualment que, a Espanya, ens cal tamb\u00e9 un govern de progr\u00e9s, capa\u00e7 d\u2019avan\u00e7ar cap a un Estat plurinacional i cap al m\u00e0xim autogovern possible per a Catalunya, enfront de l\u2019opci\u00f3 regressiva que encarna la dreta espanyola. Sap que aix\u00f2 no \u00e9s bufar i fer ampolles. Ben al contrari, sap que cada passa produir\u00e0 un terrabastall a les Espanyes, no en va la dreta conrear la catalanof\u00f2bia com un dels seus carburants m\u00e9s valuosos.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s i ser\u00e0, inevitablement, un cam\u00ed accidentat i costerut, amb les in\u00e8rcies del vell imperi movent-se dins els budellam de la dreta i tamb\u00e9 d\u2019algun segment de les esquerres. Per\u00f2 \u00e9s un cam\u00ed practicable si es fa amb intel\u00b7lig\u00e8ncia i amb tenacitat. Ja no som tan sols les velles nacions sense Estat les que ho volem, tamb\u00e9 sorgeixen altres moviments que es rebel\u00b7len contra el xuclador madrileny, a la mateixa Castella, com els que denuncien \u201cla Espanya buidada<\/em>\u201d. Entre nosaltres, avui, la influ\u00e8ncia del PSC<\/strong> envers el PSOE<\/strong> i la pressi\u00f3 d\u2019ERC<\/strong> envers el govern de l\u2019Estat constitueixen un vector molt efectiu en aquesta direcci\u00f3. I molt benefici\u00f3s per a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n Un vector que \u00e9s m\u00e9s potent encara quan s\u2019hi suma el catalanisme conservador\u00a0que, tanmateix, oscil.la, com ha passat sempre (des de la Lliga Regionalista<\/strong>), entre el seu catalanisme i el seu inter\u00e8s de classe. Per aix\u00f2, de vegades, el veiem adoptant positures extremoses, al costat de Vox<\/strong> i del PP<\/strong>, que tant xerriquen a l\u2019o\u00efda de tothom, inclosa la majoria del seu electorat primigeni. El seu hom\u00f2leg basc, el PNB<\/strong>, porta aquesta doble condici\u00f3 amb molta m\u00e9s contenci\u00f3, eleg\u00e0ncia i coher\u00e8ncia nacional de fons. Es diu, en desc\u00e0rrec dels conservadors catalans, que estan obligats a aquestes fugides de to, perqu\u00e8 volen semblar m\u00e9s exigents que ERC<\/strong>, en la relaci\u00f3 amb el govern de l\u2019Estat, i perqu\u00e8 han de competir, en temes com la immigraci\u00f3, amb l\u2019Alian\u00e7a Catalana<\/strong> que els empaita i els estalona. S\u2019ent\u00e9n, per\u00f2 no ho justifica tot. La bona pol\u00edtica no perd mai de vista l\u2019inter\u00e8s general i sap ajustar-hi el seu inter\u00e8s particular. No a la inversa.<\/p>\n\n\n\n Tots els partits, un moment o altre, es troben en avinenteses que els obliguen a aguditzar l\u2019enginy\u00a0per casar aquests dos vessants de la seva actuaci\u00f3: l\u2019inter\u00e8s general i el no menys leg\u00edtim inter\u00e8s de grup; b\u00e9 que aquest darrer perd tota legitimitat si acaba negant el primer. ERC<\/strong> s\u2019hi troba ara, en relaci\u00f3 amb els pressupostos 2026<\/strong> del govern de Catalunya. Hi interposa un gest d\u2019exig\u00e8ncia respecte d\u2019un comprom\u00eds ja adquirit: el\u00a0trasp\u00e0s de la gesti\u00f3 de l\u2019IRPF<\/strong><\/a>\u00a0que, per ser efectiu, demana haver establert un dispositiu t\u00e8cnic i hum\u00e0 de grans dimensions, que no s\u2019improvisa i que requereix el seu temps. En realitat, es tracta d\u2019emetre una imatge exigent, que desmenteixi l\u2019acusaci\u00f3 de flaquesa que li etziba Junts<\/strong>, dia s\u00ed i dia tamb\u00e9. El cl\u00e0ssic teatret de curta volada on correm el risc de caure tot sovint.<\/p>\n\n\n\n