{"id":37962,"date":"2026-02-17T10:02:05","date_gmt":"2026-02-17T09:02:05","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37962"},"modified":"2026-03-07T12:26:17","modified_gmt":"2026-03-07T11:26:17","slug":"raimon-obiols-contra-la-fragmentacio-de-les-esquerres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-contra-la-fragmentacio-de-les-esquerres\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Contra la fragmentaci\u00f3 de les esquerres"},"content":{"rendered":"\n<p>            <strong>Contra la fragmentaci\u00f3 de les esquerres<\/strong><br>No voldria caure en una s\u00edndrome d\u2019avi rondinaire, per\u00f2 en la pol\u00edtica espanyola s\u2019ha posat en marxa un intent de \u201c<em>des-transici\u00f3\u201d<\/em>, en sentit contrari al que fa mig segle ens va dur a la democr\u00e0cia, i crec que pot ser \u00fatil girar la vista enrere, sense nost\u00e0lgia i amb esperit cr\u00edtic, per veure si podem aprendre alguna cosa essencial de les experi\u00e8ncies del passat.<\/p>\n\n\n\n<p><br>Dos fets gaireb\u00e9 simultanis m\u2019empenyen a fer-ho. La mort a Vigo del gran <strong>Xes\u00fas Alonso Montero<\/strong>, gaireb\u00e9 centenari, i la pedra  dial\u00e8ctica que va llan\u00e7ar <strong>Gabriel Rufi\u00e1n<\/strong>, el passat <strong>7<\/strong> de febrer, a l\u2019estany de les esquerres. S\u00f3n fets desconnectats entre si, per\u00f2 m\u2019han fet pensar en dos t\u00f2pics on sovint es cau. El primer \u00e9s el que tendeix a sobrevalorar el paper dels reformistes del franquisme i la clarivid\u00e8ncia de <strong>Juan Carlos<\/strong> durant la Transici\u00f3. El segon consisteix a pensar que els catalans \u201c<em>sempre van a la seva\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><br>Tots dos t\u00f2pics cauen pel seu propi pes davant la veritat dels fets. Els qui tenien a les mans l\u2019her\u00e8ncia i les institucions del franquisme van ser progressivament desbordats per les mobilitzacions populars, que van costar moltes vides i immensos sacrificis, i es van veure obligats a anar cedint terreny, fins a arribar a les eleccions constituents de <strong>1977<\/strong>. M\u00e9s terreny haurien cedit encara si no hagu\u00e9s estat per la inexcusable manca d\u2019unitat de l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica en els \u00faltims anys d\u2019aquell tardofranquisme vacil\u00b7lant.<\/p>\n\n\n\n<p><br>Conv\u00e8 recordar, en aquest sentit, que a Catalunya aquesta unitat s\u00ed que va existir, i que va fer possibles les enormes manifestacions unit\u00e0ries de l\u2019<strong>1<\/strong> i el <strong>8<\/strong> de febrer de <strong>1976<\/strong>, quan l\u2019<strong>Assemblea de Catalunya<\/strong> va ocupar els carrers de Barcelona en dos lluminosos diumenges consecutius.  El programa de quatre punts de l\u2019<strong>Assemblea de Catalunya<\/strong> inclo\u00efa, a m\u00e9s dels coneguts \u201c<em>Llibertat, Amnistia, Estatut d\u2019Autonomia<\/em>\u201d, un quart objectiu de coordinaci\u00f3 amb l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica del conjunt de l\u2019Estat. Des de l\u2019Assemblea de Catalunya vam fer tot el que va ser a les nostres mans per assolir aquest objectiu. A <strong>Val\u00e8ncia<\/strong>, <strong>Mallorca<\/strong>, <strong>Madrid<\/strong>, <strong>Sevilla<\/strong>, <strong>Pamplona<\/strong>, <strong>Santiago<\/strong>, <strong>Vigo<\/strong>, <strong>Lugo<\/strong>, <strong>Donostia<\/strong>, <strong>Vit\u00f2ria<\/strong>, <strong>Oviedo<\/strong>, <strong>Logronyo<\/strong>, <strong>Saragossa<\/strong>, <strong>Can\u00e0ries<\/strong> i en altres llocs, els emissaris de la <strong>Coordinadora de Forces Pol\u00edtiques<\/strong> i de l\u2019<strong>Assemblea de Catalunya<\/strong> van multiplicar les reunions amb representants dels grups pol\u00edtics i socials oposats a la dictadura, amb la voluntat d\u2019estimular la unitat contra el r\u00e8gim.<\/p>\n\n\n\n<p><br>El <strong>1971<\/strong> i el <strong>1972<\/strong> vaig ser, amb altres companys, a <strong>Val\u00e8ncia<\/strong>, <strong>Sevilla<\/strong>, <strong>Madrid<\/strong> i tres ciutats gallegues (<strong>Santiago<\/strong>, <strong>Vigo<\/strong> i <strong>Lugo<\/strong>). A <strong>Sevilla<\/strong>, el nostre cordial amfitri\u00f3 va ser <strong>Luis Y\u00e1\u00f1ez<\/strong>, del <strong>PSOE<\/strong>, que va posar a la nostra disposici\u00f3 un pis de la seva fam\u00edlia. Ens vam entrevistar amb socialistes, democristians i comunistes, per\u00f2 sempre estrictament per separat. No hi va haver manera de fer una reuni\u00f3 conjunta, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una trobada, plena d\u2019el\u00b7lipsis i d\u2019eufemismes, que va aconseguir convocar <strong>Alfonso de Coss\u00edo<\/strong>, aleshores deg\u00e0 de la Facultat de Dret. A Gal\u00edcia, on vaig viatjar amb <strong>Basilio Losada<\/strong>, tampoc no vam poder asseure en una mateixa taula els nostres diversos interlocutors. El democristi\u00e0 <strong>Fernando Garc\u00eda Agud\u00edn<\/strong> es va mostrar partidari de la unitat, per\u00f2 uns advocats del grup de <strong>Tierno<\/strong> es van mostrar cauts i evasius. Encara m\u00e9s reservat es va mostrar <strong>Ram\u00f3n Pi\u00f1eiro<\/strong>, que ens va rebre a casa seva, a Santiago, al voltant d\u2019una taula camilla. Havia passat anys a les presons franquistes, ja era un respectat patriarca intel\u00b7lectual i nom\u00e9s el <strong>1981<\/strong> faria un breu retorn a la pol\u00edtica activa a les llistes socialistes. En canvi, <strong>Xes\u00fas Alonso Montero<\/strong> ens va rebre amb un entusiasme desbordant a <strong>Lugo<\/strong>, on era professor d\u2019institut. Era \u201c<em>una for\u00e7a de la natura<\/em>\u201d, deia <strong>Paco Fern\u00e1ndez Buey<\/strong>, que havia estat alumne seu a <strong>Pal\u00e8ncia<\/strong>. Ens va presentar responsables de <strong>CCOO<\/strong> i alguns capellans progressistes amb cara de voler penjar els h\u00e0bits. Tots es desesperaven amargament per la manca d\u2019unitat democr\u00e0tica, que redu\u00efa molt\u00edssim la seva capacitat de convocat\u00f2ria i mobilitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p><br>A <strong>Madrid<\/strong> es repetia la mateixa hist\u00f2ria. <strong>A<\/strong> no estava disposat a parlar amb <strong>B<\/strong>, ni <strong>C<\/strong> acceptava de seure a la taula amb <strong>D<\/strong>. No exagero si dic que all\u00e0 hi dominaven les divisions i les incompatibilitats, en una mescla paradoxal i, en alguns aspectes tr\u00e0gica, d\u2019heroisme, ressentiment, c\u00e0lcul i desconfian\u00e7a. Nom\u00e9s el mar\u00e7 de <strong>1976<\/strong> l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica al franquisme es va veure for\u00e7ada a una uni\u00f3 circumstancial, reticent i ef\u00edmera, que la sornegueria popular va batejar amb un mot ben eloq\u00fcent: la \u201c<strong><em>Platajunta<\/em><\/strong>\u201d. Massa poc, massa tard.<\/p>\n\n\n\n<p><br>Com aleshores, la pol\u00edtica espanyola torna a trobar-se avui en un punt cr\u00edtic. Fa poques setmanes, <strong>Ignacio S\u00e1nchez-Cuenca<\/strong> plantejava, posant-se la bena abans de la ferida, que davant el dilema de si al <strong>PP<\/strong> \u201c<em>pesa m\u00e9s l\u2019esperit integrador de la Transici\u00f3 (\u2026) o b\u00e9 es consuma un retorn als seus or\u00edgens franquistes<\/em>\u201d, all\u00f2 que haurien de fer les altres forces pol\u00edtiques, <em>\u201ci molt especialment el <strong>PSOE<\/strong>, com a segon partit m\u00e9s gran del pa\u00eds, seria aplanar el terreny pol\u00edtic oferint algun enteniment al Partit Popular perqu\u00e8 no depengui de l\u2019extrema dreta i opti per governar en solitari\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><br><strong>Joan Coscubiela<\/strong> i \u201c<strong><em>Gustavo Buster<\/em><\/strong>\u201d li van respondre en un debat interessant. Per\u00f2 em sembla que el resultat de les eleccions a <strong>Extremadura<\/strong> i <strong>Arag\u00f3<\/strong>, aix\u00ed com les \u00faltimes actuacions <em>trumpistes<\/em> de <strong>N\u00fa\u00f1ez Feij\u00f3o<\/strong>, han tancat aquesta discussi\u00f3 per a una bona temporada. No es tracta nom\u00e9s de si una pol\u00edtica de \u201c<em>mal menor<\/em>\u201d desanimaria la gent. \u00c9s que no \u00e9s possible. Cal estar sempre oberts a consensos democr\u00e0tics b\u00e0sics, per\u00f2 all\u00f2 que es planteja avui a Espanya \u00e9s una alternativa entre un cicle renovat de govern de progr\u00e9s, o un per\u00edode fosc de govern en mans de l\u2019extrema dreta.<\/p>\n\n\n\n<p><br>Aix\u00f2 planteja el repte, no pas de la unitat democr\u00e0tica contra una dictadura, com fa mig segle, sin\u00f3 de la unitat democr\u00e0tica davant el risc evident d\u2019un possible govern <em>trumpista<\/em>. <strong>Rufi\u00e1n<\/strong>, r\u00e0pid a detectar les oportunitats, ho ha copsat, i encara que de criatura no en t\u00e9 res, ha exclamat que l\u2019emperador anava despullat. L\u2019eco de les seves paraules no \u00e9s nom\u00e9s l\u2019efecte d\u2019una operaci\u00f3 medi\u00e0tica. \u00c9s el reflex de dos sentiments avui intensament compartits per molta gent: una doble sensaci\u00f3 de neguit i fatiga; d\u2019alarma per l\u2019ascens de l\u2019extrema dreta i de cansament per les picabaralles interminables d\u2019unes esquerres dividides.<\/p>\n\n\n\n<p><br>En les discussions a l\u2019esquerra del <strong>PSOE<\/strong>, tothom t\u00e9 les seves raons sobre qu\u00e8 s\u2019ha de fer i qu\u00e8 es pot fer. La q\u00fcesti\u00f3 que cal resoldre \u00e9s quines raons han de pesar m\u00e9s en el moment actual. All\u00f2 que implica un govern <strong>PP-Vox<\/strong> no pot servir de pretext per saldar les difer\u00e8ncies de qualsevol manera. Per\u00f2 seria molt irresponsable, encara que es cregui tenir la ra\u00f3, negar-se a veure o a admetre que un govern <em>trumpista<\/em> a Espanya no nom\u00e9s \u00e9s possible sin\u00f3 probable si no es reacciona a temps. I que es pot impedir, si es fa el que cal fer.<\/p>\n\n\n\n<p><br>Aix\u00f2 no s\u2019arregla amb crides a \u201c<em>recuperar la il\u00b7lusi\u00f3<\/em>\u201d ni amb advertiments que ve el llop. Es resol amb acords. Les esquerres situades a l\u2019esquerra del <strong>PSOE<\/strong> han de parlar, negociar i posar-se d\u2019acord. La f\u00f3rmula no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 t\u00e9 l\u2019avantatge de ser senzilla i possible. Consisteix en tres objectius principals: unitat a l\u2019esquerra del <strong>PSOE<\/strong> a les circumscripcions mitjanes i grans; complementarietat, quan calgui, amb les \u201c<em>forces arrelades al territori<\/em>\u201d (com les anomena <strong>Joan Baldov\u00ed<\/strong>); i suport facilitat a les llistes socialistes a les circumscripcions petites on no hi ha cap esc\u00f3 a l\u2019abast i on es poden perdre molts milers de vots. Tant de bo la reuni\u00f3 del <strong>21<\/strong> de febrer entre <strong>Sumar<\/strong>, <strong>Comuns<\/strong>, <strong>IU<\/strong> i <strong>M\u00e1s<\/strong> <strong>Madrid<\/strong> obri aquesta perspectiva i d\u2019altres s\u2019hi sumin. Llavors s\u2019obrir\u00e0 una esperan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n<p><br>La fragmentaci\u00f3 pol\u00edtica de les esquerres ha fet i fa molt mal. Les immenses quantitats de sacrifici, esperan\u00e7a i bona fe que s\u2019han perdut a causa dels errors, les divisions i els tripijocs dels dirigents i mentors pol\u00edtics del nostre pa\u00eds (cal posar exemples?) haurien de funcionar avui com una exig\u00e8ncia, un revulsiu que ens arriba del passat. La lluita contra el franquisme es va haver de lliurar en dos fronts: contra la dictadura i contra les divisions dels dem\u00f2crates. Aquella hist\u00f2ria no s\u2019ha de repetir.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.eldiario.es\/opinion\/zona-critica\/fragmentacion-izquierdas_129_12994597.html\">ElDiario.es<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Contra la fragmentaci\u00f3 de les esquerresNo voldria caure en una s\u00edndrome d\u2019avi rondinaire, per\u00f2 en la pol\u00edtica espanyola s\u2019ha posat en marxa un intent de \u201cdes-transici\u00f3\u201d, en sentit contrari al que fa mig segle ens va dur a la democr\u00e0cia, i crec que pot ser \u00fatil girar la vista enrere, sense nost\u00e0lgia i amb esperit &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37968,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-37962","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37962","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37962"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37962\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37967,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37962\/revisions\/37967"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37968"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37962"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37962"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37962"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}