Sembla que el Govern de la Generalitat s\u2019est\u00e0 plantejant que el 2027 <\/strong>sigui l\u2019Any Tarradellas. <\/strong>I \u00e9s que ser\u00e0 el cinquantenari del retorn de la Generalitat exiliada. Un fet extraordinari que va produir-se a repel de la primera majoria democr\u00e0tica espanyola (encap\u00e7alada per l\u2019\u201daperturisme<\/em>\u201d d\u2019origen franquista), davant de l\u2019exig\u00e8ncia de la primera majoria democr\u00e0tica catalana (encap\u00e7alada pel socialistes catalans i els altres partits d\u2019esquerra catalanista). Sobre aquest fet, s\u2019han dit tota mena de coses, en funci\u00f3 d\u2019interessos de signe divers, fins a predominar, en alguns ambients, aut\u00e8ntiques falsedats. Ser\u00e0 aquesta una bona oportunitat per refrescar la mem\u00f2ria i aclarir com van anar realment les coses, enll\u00e0 de les cortines de fum que s\u2019hi interposen. <\/p>\n\n\n\n Les esquerres, el catalanisme de progr\u00e9s, partia de posicions \u201crupturistes<\/em>\u201d, les de l\u2019Assemblea de Catalunya, mentre que el catalanisme conservador, sense desmentir p\u00fablicament les posicions convingudes de l\u2019Assemblea, assajava pactes sota m\u00e0 amb els \u201caperturistes<\/em>\u201d del r\u00e8gim. Ho sab\u00edem. Era un secret clamor\u00f3s. Jordi Amat<\/strong>, a la biografia de Ramon Trias Fargas<\/strong> (Els laberints de la llibertat<\/a><\/strong><\/em>, La Magrana, 2009<\/strong>), hi exhuma unes notes d\u2019aquest, escrites per a les reunions que el catalanisme conservador sostenia d\u2019amagatotis amb Adolfo Su\u00e1rez<\/em>: \u201c…que la Mancomunitat que la comissi\u00f3 de r\u00e8gim especial proposa posar en marxa de seguida porti el nom de Consell General de Catalunya<\/strong> amb funcions no nom\u00e9s t\u00e8cniques, sin\u00f3 pol\u00edtiques, i sigui presidida per un home designat pel Govern que, a m\u00e9s de tenir la confian\u00e7a de l’oposici\u00f3, sigui un signe extern de canvi<\/em>\u201d. I afegia alguns consells per a la liquidaci\u00f3 amable de la Generalitat exiliada. Si el juny de 1977<\/strong>, a Catalunya, les eleccions les hagu\u00e9s guanyades el catalanisme conservador, aquests pactes haurien emergit i, amb ells, la instauraci\u00f3 de l\u2019esmentat \u201cR\u00e8gim especial<\/em>\u201d, mentre s\u2019hauria encaminat la Generalitat, amb el seu leg\u00edtim i inc\u00f2mode President, cap a les golfes de la hist\u00f2ria.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Va ser la vict\u00f2ria socialista i del conjunt de les esquerres, el 15<\/strong> de juny de 1977<\/strong>, all\u00f2 que va obligar al canvi de posici\u00f3 del govern Su\u00e1rez<\/strong>.\u00a0El seu alter ego per a les coses de Catalunya, Salvador S\u00e1nchez-Ter\u00e1n<\/strong>, ho explica ben clar al seu llibre\u00a0De Franco a la Generalitat<\/a><\/strong>\u00a0<\/em>(Planeta<\/strong>, 1988<\/strong>): \u201cEn aquest moment i davant l’alternativa Revent\u00f3s<\/strong> o Tarradellas<\/strong>, \u00e9s quan a la presid\u00e8ncia del Govern comencen a considerar-se amb serietat les possibilitats de retorn de l’exiliat president<\/em>\u201d. L\u2019inesperat resultat electoral a Catalunya, els havia situat davant d\u2019una disjuntiva endimoniada: insistir en el seu projecte de \u201cR\u00e8gim especial<\/em>\u201d, que ara hauria de presidir el guanyador de les eleccions (i havia resultat ser Revent\u00f3s<\/strong>!), o b\u00e9 plegar-se al retorn de la Generalitat exiliada que Revent\u00f3s<\/strong> havia vingut \u00a0a exigir-los.\u00a0<\/p>\n\n\n\n En efecte, l\u2019endem\u00e0 de les eleccions, amb els resultats sota el bra\u00e7, Revent\u00f3s <\/strong>s\u2019havia plantat a Madrid i s\u2019havia entrevistat amb el rei i amb Su\u00e1rez<\/strong>, exigint-los el retorn de la Generalitat. Els pactes ocults amb el catalanisme conservador havien quedat fora de joc. I Su\u00e1rez<\/strong> no va tenir m\u00e9s remei que oblidar-se del seu \u201cR\u00e8gim especial<\/em>\u201d i aventurar-se a recon\u00e8ixer una instituci\u00f3 republicana supervivent: la Generalitat de Catalunya, foragitada per la for\u00e7a de les armes l\u2019any 1939<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n Pierre Vilar <\/strong>afirmaria amb admiraci\u00f3: \u201cL\u2019any 1977<\/strong> verifica i corona un proc\u00e9s de llarga durada que justifica l\u2019expressi\u00f3 \u2018hist\u00f2ria de Catalunya\u2019<\/em>\u201d. En altres paraules, \u00e9s un moment que simbolitza la continu\u00eftat nacional de Catalunya, per sobre dels embats m\u00e9s durs de la hist\u00f2ria. Raimon Obiols<\/strong>, que hi va tenir un paper important entre bambolines, al seu llibre de mem\u00f2ries (El m\u00ednim que es pot dir<\/a><\/strong><\/em>, La Magrana<\/strong>, 2013<\/strong>), n\u2019ha parlat com \u201cun dels moments m\u00e9s lluminosos de la Catalunya contempor\u00e0nia<\/em>\u201d: el moment en qu\u00e8 el president de la Generalitat exiliada, successor leg\u00edtim del president Companys<\/strong> afusellat pel franquisme, despr\u00e9s de tantes morts, exilis, presons i persecucions, retorna on li pertoca: al Palau de la Generalitat de Catalunya.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Su\u00e1rez <\/strong>va cedir, per\u00f2 va cobrar-s\u2019ho. Va negar-se en rod\u00f3, amb totes les complicitats catalanes imaginables, a qu\u00e8 el \u201cgovern d\u2019unitat<\/em>\u201d convingut dispos\u00e9s d\u2019una Conselleria en Cap exercida per Joan Revent\u00f3s<\/strong>, com corresponia, en bona llei, al l\u00edder de la for\u00e7a guanyadora de les eleccions a Catalunya. Era el preu a pagar pel retorn de la Generalitat. I Revent\u00f3s<\/strong> no va vacil\u00b7lar. El comprom\u00eds adquirit amb el poble de Catalunya i la lleialtat amb la instituci\u00f3 de la Generalitat anaven per sobre del seu inter\u00e8s personal i fins i tot de l\u2019inter\u00e8s pol\u00edtic de la candidatura guanyadora. Cap dubte. Quina raresa, vist des d\u2019avui, despr\u00e9s de tot el que ha plogut. Amb aix\u00f2, Su\u00e1rez<\/strong> i els seus aliats catalans aconseguirien diluir el resultat electoral de 1977<\/strong>, mentre que el dineral que hi abocaria la patronal del Foment ferien la resta per aconseguir girar la truita el 1980<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n La figura de Joan Revent\u00f3s, <\/strong>en qualsevol cas, adquiria el rang excepcional d\u2019all\u00f2 que se\u2019n diu \u201cpares (i mares) de la p\u00e0tria<\/em>\u201d. Ja li corresponia pel paper cabdal que havia jugat en l\u2019assoliment de la unitat de la resist\u00e8ncia democr\u00e0tica i nacional de Catalunya contra el franquisme. S\u2019hi afegia, ara, la seva coher\u00e8ncia i generositat pol\u00edtiques, que l\u2019havien dut a aconseguir el retorn de la Generalitat exiliada, al preu de renunciar a all\u00f2 que li pertocava. Pasqual Maragall<\/strong> ho va dir aix\u00ed: \u201cHauria pogut ser el que hagu\u00e9s volgut ser en aquell moment. Per\u00f2 ell va ser el que havia proposat en el m\u00edting final, que si ell guanyava tornaria el president Tarradellas<\/strong><\/em>\u201d (Acte de concessi\u00f3 p\u00f2stuma de la Medalla d\u2019Or de la Generalitat a Joan Revent\u00f3s<\/strong>, 2004<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n A la vista de tot plegat, resulten especialment feridores algunes versions que s\u2019han fet c\u00f3rrer, com la d\u2019un vell amic, exponent de primera hora del pujolisme, que no fa gaire, en un documental televisat, afirmava, sense pestanyejar, que el retorn de la Generalitat havia sigut \u201cuna operaci\u00f3 d\u2019Estat contra el nacionalisme catal\u00e0\u201d<\/em>. Un grinyol tan estrident nom\u00e9s pot tenir una explicaci\u00f3: la frustraci\u00f3 que va viure aquell segment pol\u00edtic perqu\u00e8 les urnes, el 1977<\/strong>, van engegar a rodar l\u2019escreix d\u2019expectatives que havia covat. L\u2019\u201doperaci\u00f3 d\u2019Estat<\/em>\u201d va ser-hi, per\u00f2 passava pel \u201cR\u00e8gim especial<\/em>\u201d que havien emparaulat amb Su\u00e1rez<\/strong>, no pel retorn de la Generalitat. I, si alguna \u201coperaci\u00f3 d\u2019Estat<\/em>\u201d va aconseguir el seu objectiu, va ser la que, tot seguit, concertada entre les dretes d\u2019all\u00e0 i d\u2019aqu\u00ed, va maldar per diluir els resultats electorals de 1977<\/strong> i va fer de tot i m\u00e9s per obtenir els de 1980<\/strong>. Esperem que el cinquantenari d\u2019aquell restabliment serveixi per retornar tamb\u00e9 cada cosa al seu lloc.<\/p>\n\n\n\n