{"id":37914,"date":"2026-02-04T18:27:13","date_gmt":"2026-02-04T17:27:13","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37914"},"modified":"2026-03-07T15:03:43","modified_gmt":"2026-03-07T14:03:43","slug":"raimon-obiols-davos-carl-schmitt-i-un-poema-de-mao","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-davos-carl-schmitt-i-un-poema-de-mao\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Davos, Carl Schmitt i un poema de Mao"},"content":{"rendered":"\n

Davos, Carl Schmitt i un poema de Mao<\/strong><\/p>\n\n\n\n


El F\u00f2rum de Davos<\/strong> ja no \u00e9s el que era. Durant d\u00e8cades s\u2019ha descrit com \u201cl\u2019\u00e0pex de la globalitzaci\u00f3 feli\u00e7\u201d<\/em>, com \u201cla capital mundial del canvi sense canvi\u201d<\/em>, o com \u201cuna trobada anual destinada a conv\u00e8ncer el m\u00f3n que les mateixes persones que causen els problemes s\u00f3n les \u00faniques capaces de resoldre\u2019ls<\/em>\u201d. Tot aix\u00f2 s\u2019ha acabat. El tema central de la trobada d\u2019enguany ha estat una agra disputa sobre la sobirania de Groenl\u00e0ndia<\/strong> \u2014aquest \u201ctros de gel\u201d<\/em>\u2014, amb amenaces, de moment retirades, d\u2019un xoc militar intraot\u00e0nic<\/em>. El F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial<\/strong> ha entrat en una zona de fortes turbul\u00e8ncies, com a reflex del que passa al m\u00f3n.
Fiona Hill<\/strong>, que va ser assessora de Donald Trump<\/strong> a la Casa Blanca i el coneix b\u00e9, va dir en una entrevista al New York Times<\/em><\/strong><\/a>, el juliol del 2025<\/strong>, que el que el president anhela \u00e9s viure en un m\u00f3n on pugui asseure\u2019s amb Vlad\u00edmir Putin<\/strong> i Xi Jinping<\/strong> per repartir-se el planeta: Washington controlaria les Am\u00e8riques, mentre Moscou i Pequ\u00edn es quedarien Europa de l\u2019Est i l\u2019\u00c0sia, respectivament. Restava a l\u2019aire la q\u00fcesti\u00f3 de cap a quin costat cauria l\u2019Europa Occidental, on vivim.
Aquesta imatge d\u2019un repartiment del m\u00f3n entre tres superpot\u00e8ncies evoca immediatament el concepte de Grossraum<\/em><\/strong> (gran espai) que va encunyar el jurista i te\u00f2ric alemany Carl Schmitt<\/strong>. Sobre les coincid\u00e8ncies entre la pr\u00e0ctica pol\u00edtica del president nord-americ\u00e0 i les teories de Schmitt<\/strong>, freq\u00fcentment denigrat per la seva afiliaci\u00f3 al partit nazi, s\u2019han escrit desenes d\u2019articles. En general, presenten Schmitt<\/strong> com una mena de profeta renaixcut: no sols Trump<\/strong>, Putin<\/strong> i Xi Jinping<\/strong> serien schmittians<\/em>, sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019\u00e8poca nova en qu\u00e8 hem entrat, amb els seus trets caracter\u00edstics i inconfusibles: afirmaci\u00f3 sense embuts de la pol\u00edtica com a polaritzaci\u00f3 \u201camic\u2011enemic<\/em>\u201d (tant en el pla nacional com en l\u2019internacional); abandonament de tota dissimulaci\u00f3 universalista, ideol\u00f2gica o humanit\u00e0ria; desqualificaci\u00f3 de la democr\u00e0cia liberal; decisionisme imperial i repartiment del m\u00f3n en tres Grossr\u00e4ume<\/strong><\/em>. Encara que no \u00e9s dif\u00edcil suposar que a Schmitt<\/strong> (que ha estat qualificat de \u201cfan\u00e0tic de l\u2019ordre<\/em>\u201d, fins i tot de \u201cm\u00edstic de l\u2019ordre<\/em>\u201d) l\u2019horroritzaria la manera ca\u00f2tica i perillosa de conduir de Trump<\/strong>, la similitud dels seus mapes \u00e9s evident.
El Grossraum<\/strong><\/em>, en la concepci\u00f3 de Schmitt<\/strong>, \u00e9s un gran espai que \u201cposseeix en si una mesura interna, un ordre<\/em>\u201d. \u00c9s un \u00e0mbit d\u2019hegemonia on un poder central (un \u201cpoble rector<\/em>\u201d) determina l\u2019ordre pol\u00edtic i jur\u00eddic del conjunt, superant les formes dels antics imperis i el pluralisme dispers dels petits estats. El seu pilar fonamental \u00e9s el principi de no\u2011intervenci\u00f3 de pot\u00e8ncies \u201cespacialment alienes\u201d<\/em>, que Schmitt<\/strong> conceptualitz\u00e0 prenent com a refer\u00e8ncia la Doctrina<\/strong> Monroe<\/strong> dels Estats Units. \u00c9s un escenari que torna a ser a l\u2019ordre del dia, com s\u2019ha posat de relleu a Davos<\/strong>, i com podem constatar di\u00e0riament.
En el seu llibre Teoria del partis\u00e0<\/a><\/strong><\/em> (que l\u2019Instituto de Estudios Pol\u00edticos <\/strong>franquista va publicar el 1966<\/strong>), Schmitt<\/strong> il\u00b7lustra el seu concepte de Grossraum<\/em><\/strong> amb la reproducci\u00f3 d\u2019un fragment del poema \u201cKunlun<\/em><\/strong>\u201d, escrit el 1930<\/strong> pel dirigent xin\u00e8s Mao Zedong<\/strong>: \u201cSi tingu\u00e9s el meu lloc al cel, prendria la meva espasa \/ i et tallaria en tres trossos. \/ Un com a present per a Europa, \/ un altre per a Am\u00e8rica, \/ me\u2019n guardaria un altre per a la Xina, \/ i aix\u00ed regnaria la pau al m\u00f3n<\/em>.\u201d
El poema, en la interpretaci\u00f3 de Schmitt<\/strong>, \u00e9s una mena de premonici\u00f3 po\u00e8tica d\u2019un nou repartiment del m\u00f3n en tres Grossr\u00e4ume<\/em><\/strong>, tres grans esferes de poder i hegemonia \u2014Am\u00e8rica, Europa i la Xina (significativament sense menci\u00f3 de R\u00fassia). Resulta curi\u00f3s i significatiu observar que Schmitt<\/strong> (encara que fos un pensador reconegut pel seu rigor filol\u00f2gic), en el moment de citar el poema de Mao Zedong<\/strong>, va ignorar o suprimir un vers (no sabem si inconscientment o deliberadament), precisament el que tanca el poema, el d\u00edstic final del qual s\u2019ha de llegir fidelment aix\u00ed: \u201cI aix\u00ed regnaria la pau al m\u00f3n \/ amb el mateix caliu i el mateix fred a tot arreu<\/em>.\u201d
No cal ser maoista (incl\u00fas es pot execrar Mao<\/strong> per les seves pol\u00edtiques o per la seva poesia) per adonar-se perfectament que l\u2019omissi\u00f3 d\u2019un vers seu per part de Schmitt<\/strong>, fos o no deliberada, refor\u00e7a la lectura del poema en clau conservadora, tel\u00b7l\u00farica i nacionalista; \u00e9s a dir, en un sentit favorable al model imperialista del Grossraum<\/strong>; alhora que l\u2019amputaci\u00f3 del seu \u00faltim vers amaga la crida a l\u2019universalisme i a la igualtat amb qu\u00e8 conclou el poema.
Tamb\u00e9 pot dir-se que, en els afers del m\u00f3n d\u2019avui, hi ha un vers que es tendeix a ocultar, conscientment o no. La colossal allau informativa que rebem, distribu\u00efda al m\u00f3n per molt poques mans, tendeix a amagar o ometre que a tot arreu est\u00e0 creixent amb \u00edmpetu l\u2019oposici\u00f3 a la fam depredadora dels nous imperialismes; i que augmenta la demanda urgent d\u2019igualtat de tracte, de normes i de condicions socials, dins dels pobles i entre els pobles. Ho va dir a Davos Mark Carney<\/strong><\/a>, el primer ministre canadenc, quan afirm\u00e0 que si no actuem junts, a Europa i al m\u00f3n, no nom\u00e9s no podrem asseure\u2019ns a la taula, sin\u00f3 que serem al men\u00fa dels imperis can\u00edbals.
La pol\u00edtica no obeeix ni a les teories de Schmitt<\/strong> ni a les lleis de la f\u00edsica (excepte, de vegades, el principi d\u2019Arquimedes<\/strong>). Molt sovint, els efectes pol\u00edtics no corresponen a les intencions primitives dels qui els originen. Fins i tot poden ser els contraris. Si les pretensions imperials de Trump<\/strong> tenen per efecte accelerar el federalisme pr\u00e0ctic de la Uni\u00f3 Europea, potser arribi el moment que exclamem, a la seva manera: \u201cDonald<\/strong><\/em>, <\/strong>aixeca\u2019t, si us plau, i rep el nostre aplaudiment<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n

ElDiario.es<\/a><\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Davos, Carl Schmitt i un poema de Mao El F\u00f2rum de Davos ja no \u00e9s el que era. Durant d\u00e8cades s\u2019ha descrit com \u201cl\u2019\u00e0pex de la globalitzaci\u00f3 feli\u00e7\u201d, com \u201cla capital mundial del canvi sense canvi\u201d, o com \u201cuna trobada anual destinada a conv\u00e8ncer el m\u00f3n que les mateixes persones que causen els problemes s\u00f3n …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37918,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-37914","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37914","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37914"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37914\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37926,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37914\/revisions\/37926"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37918"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37914"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37914"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37914"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}