El 2026 <\/strong>\u00e9s el cinquantenari de l\u2019eclosi\u00f3 democr\u00e0tica de 1976<\/strong>. L\u2019any que, a Catalunya, va comen\u00e7ar amb la gent dient prou (1<\/strong> i 8<\/strong> de febrer). No els pocs insurgents que ja ven\u00edem fent-ho fins aleshores, sin\u00f3 la gent, molt\u00edssima gent, que va fer seu el carrer, va aplaudir des dels balcons, va fer sonar els cl\u00e0xons dels cotxes, va fer seva la ciutat desafiant la repressi\u00f3 d\u2019una policia desbordada i enfollida, que no parava d\u2019atonyinar a tort i a dret i d\u2019envestir amb els seus jeeps. Tota la ciutat bullia, aquell febrer, en una resposta emocionant a la convocat\u00f2ria de la clandestina Assemblea de Catalunya<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n Tinc a les mans, algunes de les excel\u00b7lents fotos que va fer-hi Manel Armengol<\/strong>. Multituds reagrupant-se pels carrers de l\u2019Eixample, despr\u00e9s de les corredisses, al crit de \u201cLlibertat, Amnistia, Estatut d\u2019Autonomia!\u201d<\/em>, entonat amb accents de Gr\u00e0cia<\/strong> i de Verdum<\/strong>, del Poble Nou<\/strong> i de l’Hospitalet<\/strong>… L\u2019assalt al \u201cllapis<\/em>\u201d de Diagonal<\/strong>–passeig de Gr\u00e0cia<\/strong>, l\u2019obelisc fruit de la mutilaci\u00f3 del monument a Pi i Margall<\/strong> i convertit en s\u00edmbol de la vict\u00f2ria franquista el 1939<\/strong>. I, especialment, la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019imatges de l\u2019atac policial a la manifestaci\u00f3 que baixava pel passeig de Sant Joan (una de les columnes que havien de confluir al centre de la ciutat); era una gentada encap\u00e7alada per Ferran Garcia F\u00e0ria<\/strong>, Llu\u00eds M. Xirinacs<\/strong>, Joan Revent\u00f3s<\/strong>, Miguel N\u00fa\u00f1ez<\/strong>, Quico Pi de la Serra<\/strong>\u2026 Avancen compactes, amb els bra\u00e7os entrella\u00e7ats. Esclaten projectils de gasos sobre els manifestants. Aguanten. La cap\u00e7alera s\u2019atura i s\u2019asseu a terra: resist\u00e8ncia pac\u00edfica. Una muni\u00f3 de policies, a la carrera, els cau al damunt. Reparteixen garrotades furioses amb les culates dels fusells i amb les porres. La gent corre a protegir-se. La policia s\u2019acarnissa amb la cap\u00e7alera. La foto final mostra les culates caient sobre un darrer manyoc de cossos: dues dones no identificades, Garc\u00eda F\u00e0ria<\/strong> cames enlaire, darrere seu s\u2019hi distingeix l\u2019americana de Revent\u00f3s<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s tamb\u00e9 l\u2019any de les Jornades Catalanes de la Dona (27-30 <\/strong>de maig), al Paranimf de la Universitat de Barcelona, amb l\u2019eclosi\u00f3 de la “segona onada<\/em>” feminista entre nosaltres. La que representaven alguns noms que l\u2019havien covada com Simone de Beauvoir<\/strong>, Betty Friedan<\/strong> i, aqu\u00ed, M. Aur\u00e8lia Capmany<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n \u00c9s l\u2019any tamb\u00e9 del \u201cM\u00edting de la Llibertat\u201d<\/strong>, el primer gran m\u00edting democr\u00e0tic a Catalunya (22<\/strong> de juny), en un Palau Blaugrana<\/strong> a vessar, convocat pels socialistes, on s\u2019afirma la unitat democr\u00e0tica, s\u2019exigeix la democr\u00e0cia \u201csense exclusions<\/em>\u201d i es llegeix i s\u2019ovaciona, per primer cop un missatge del president Tarradellas<\/strong> des de l\u2019exili. <\/p>\n\n\n\n \u00c9s un any que acaba amb el Refer\u00e8ndum de la Reforma Pol\u00edtica convocat per Su\u00e1rez<\/strong> (15<\/strong> de desembre), on s\u2019estavellen les \u00e0nsies “rupturistes<\/em>” de les esquerres. Hav\u00edem fet una gran campanya cridant a l\u2019abstenci\u00f3 en nom de la \u201cruptura democr\u00e0tica<\/em>\u201d, amb una enorme empastifada de cartells. I vet aqu\u00ed que el refer\u00e8ndum va obtenir una participaci\u00f3 massiva, que va donar lloc a un \u201cs\u00ed<\/em>\u201d aclaparador. La ciutadania que ens donaria la vict\u00f2ria sis mesos despr\u00e9s (el 15<\/strong> de juny del 1977<\/strong>), ara ens acabava de dir, imperativament, que calia aprofitar aquella ocasi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Cal fer mem\u00f2ria d\u2019aquell moment complex i decisiu, fugint de t\u00f2pics i de relats interessats. Dels que s\u00f3n m\u00e9s recents i adamites com tamb\u00e9 dels que arrosseguem de fa d\u00e8cades. Entre aquests darrers, les diverses in\u00e8rcies partid\u00e0ries, amb les corresponents alegries i frustracions, amb les seves col\u00b7lisions i sobretot les seves col\u00b7lusions (des de posicions de vegades antit\u00e8tiques), que han anat desfigurant alguns fets, confonent papers i contaminant fins i tot alguns treballs acad\u00e8mics. Em preocupen, per exemple, els t\u00f2pics falsos sobre dues grans fites nacionals en qu\u00e8 les esquerres van tenir un paper decisiu: el retorn de la Generalitat exiliada i la gestaci\u00f3 progressiva de la unitat civil del poble de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s important que les commemoracions no consisteixin a remenar el brou de les confusions i malentesos acumulats. Tampoc a encendre vistosos i ef\u00edmers castells de focs. Caldria que les commemoracions consistissin sobretot en un esfor\u00e7 real de clarificaci\u00f3, fent per esbargir nebuloses casuals o indu\u00efdes i per posar tots els punts sobre les is.<\/p>\n\n\n\n