{"id":37794,"date":"2026-01-20T10:27:10","date_gmt":"2026-01-20T09:27:10","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37794"},"modified":"2026-01-20T12:05:39","modified_gmt":"2026-01-20T11:05:39","slug":"jordi-font-els-depredadors-contra-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-els-depredadors-contra-europa\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Els depredadors contra Europa"},"content":{"rendered":"\n

L\u2019amena\u00e7a de Trump <\/strong>de fer-se amb Groenl\u00e0ndia \u201cde grat o per for\u00e7a<\/em>\u201d \u00e9s la culminaci\u00f3 (per ara) del seu menyspreu cap a Europa. Un menyspreu que, argumentalment, emula i legitima el de Putin, en apel\u00b7lar a raons \u201cde seguretat\u201d per procedir a la violaci\u00f3 de la sobirania territorial d\u2019un altre Estat (en aquest cas, per a m\u00e9s inri, un Estat aliat, membre de l\u2019OTAN<\/strong>). \u00c9s el retorn al primitiu \u201cdret de conquesta\u201d<\/em>, amb la conculcaci\u00f3 de les normes m\u00e9s elementals del dret internacional, teixides i acceptades per la immensa majoria de pa\u00efsos d\u2019en\u00e7\u00e0 de la derrota del nazisme. Una seva caracter\u00edstica b\u00e0sica \u00e9s que amalgama pol\u00edtica i interessos privats de manera desinhibida, fins i tot exhibicionista, amb una impud\u00edcia desbordada.<\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s que no hi hagi precedents (recordem b\u00e9 la guerra de l\u2019Iraq, per exemple),\u00a0<\/strong>per\u00f2 han estat casos emparats sempre en alguna ra\u00f3, certa o falsa, que li donava car\u00e0cter excepcional, \u00e9s a dir, que no pretenia erigir-se en conducta alternativa i continuada, substitut\u00f2ria de les normes consensuades. Trump<\/strong>, en canvi, no s\u2019est\u00e0 de perorar urbi et orbi que els \u00fanics l\u00edmits del seu poder s\u00f3n \u201cla seva pr\u00f2pia moralitat<\/em>\u201d i \u201cla seva ment<\/em>\u201d (!), mentre afirma, sense el m\u00e9s m\u00ednim enfarfec, que \u201cno se sent condicionat pel dret internacional<\/em>\u201d. Aix\u00f2 li ha perm\u00e8s, en el passat recent, abonar el genocidi palest\u00ed i plantejar ara la \u201creconstrucci\u00f3<\/em>\u201d de Gaza en termes d\u2019un colossal negoci immobiliari i tur\u00edstic per a ell i els seus amics. I li ha perm\u00e8s l\u2019\u201cextracci\u00f3<\/em>\u201d de Maduro<\/strong> al vol, de Caracas a Nova York, mentre investia com a masovers de l\u2019imperi els \u201cchavistas<\/em>\u201d que s\u2019han prestat al negoci i que li garanteixen l\u2019ordre intern, mentre ell organitza la veritable \u201cextracci\u00f3<\/em>\u201d, la del seu anhelat “oil<\/em>“, tema \u00fanic del discurs que ens va etzibar per explicar el fet, sense un sol esment a la \u201cdemocr\u00e0cia<\/em>\u201d ni a cap mena d\u2019\u201celeccions<\/em>\u201d. Coses equivalents semblen estar-se empescant per a Cuba, el Panam\u00e0, etc.<\/p>\n\n\n\n

Sabem que el curs de la hist\u00f2ria no \u00e9s nom\u00e9s obra \u201cdels grans noms<\/em>\u201d, ben\u00e8fics o mal\u00e8fics, que l\u2019encap\u00e7alen, sin\u00f3 que es deu sobretot a les raons econ\u00f2miques i socials que belluguen al fons. L\u2019economista franc\u00e8s Arnaud Orain<\/strong>, en un llibre recent seu, on estudia la naturalesa c\u00edclica del capitalisme, afirma: \u201cHem entrat en un dels reajustaments peri\u00f2dics del capitalisme, amb el pas d\u2019un per\u00edode de lliure comer\u00e7 a un de \u2018comer\u00e7 armat\u2019 caracter\u00edstics dels per\u00edodes mercantilistes\u201d o del \u201ccapitalisme de la finitud<\/em>\u201d, de l\u2019espant de quedar curts per la manca d\u2019uns o altres recursos estrat\u00e8gics (les terres rares en s\u00f3n un exemple ben actual). Estar\u00edem en una estrebada estructural que tiba virulentament, enll\u00e0 del paradigma de la globalitzaci\u00f3 neoliberal vigent les darreres d\u00e8cades, cap al vell paradigma del proteccionisme aranzelari, de l\u2019acaparament de recursos, de l\u2019expansionisme imperial, de la guerra… \u00c9s a partir d\u2019aquesta inflexi\u00f3 del capitalisme que es fa explicable el \u201cretorn dels demi\u00fcrgs, que reinventen la realitat i pretenen donar-li forma segons els seus desitjos<\/em>\u201d, en paraules de Giuliano da Empoli<\/strong>, al seu darrer llibre L\u2019hora dels depredadors<\/strong><\/a><\/em>. Tamb\u00e9 diu: \u201cEl caos ja no \u00e9s l\u2019arma dels rebels, sin\u00f3 la marca dels dominants\u201d<\/em>, dels poderosos, dels oligarques econ\u00f2mics i tecnol\u00f2gics globals.<\/p>\n\n\n\n

Thomas Piketty <\/strong>n\u2019ha dit \u201cnacional-capitalisme autoritari\u201d<\/em>. <\/strong>Una l\u00f2gica cega a qu\u00e8 cal oposar les cotes morals i pol\u00edtiques assolides per la humanitat fins avui i que, a Europa, \u00e9s on han arribat m\u00e9s lluny. En aquesta Europa que s\u2019ha anat teixint discretament, per evitar els anticossos, sense pressa i sense pausa, des de la Comunitat Europea del Carb\u00f3 i de l\u2019Acer<\/strong> (CECA<\/strong>), l\u2019any 1951<\/strong>, fins a l\u2019actual Uni\u00f3 Europea dels vint-i-set. Una Europa constru\u00efda en nom i en defensa de la pau, despr\u00e9s de l\u2019hecatombe sense precedents de les dues guerres mundials que s\u2019hi havien desencadenat i en contra dels dos monstres engendrats, responsables de l\u2019Holocaust<\/strong> i del Gulag<\/strong>. Una Europa basada en la democr\u00e0cia, un r\u00e8gim de contrapesos que limiten l\u2019ab\u00fas del poder pol\u00edtic i que garanteix la llibertat d\u2019expressi\u00f3 i d\u2019associaci\u00f3, on els governs els posen i els treuen les urnes, obertes a tota la ciutadania sense excepci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s encara: l\u2019Europa pionera de l\u2019Estat social (o del benestar), basat en una fiscalitat que tendeix a la redistribuci\u00f3 de la riquesa, a garantir la sanitat i l\u2019educaci\u00f3 per a tothom i a guanyar progressivament una igualtat m\u00e9s elevada. No sempre amb prou efici\u00e8ncia, certament. I, de vegades, amb grav\u00edssims errors i fracassos, com l\u2019”austericidi<\/em>” de la crisi del 2008-10<\/strong>, corregit a la crisi de la COVID<\/strong>, amb la resposta mancomunada que es va bastir, o la sagnant crisi de l\u2019habitatge, que atempta avui contra la cohesi\u00f3 ciutadana m\u00e9s elemental i a la qual cal donar tamb\u00e9 una resposta mancomunada i urgent. Una Europa sempre a la recerca de noves cotes d\u2019equitat i de dignitat humana i, doncs, d\u2019aut\u00e8ntica llibertat. Europa \u00e9s una fortalesa moral i pol\u00edtica, el gran impediment que desitjarien abatre els depredadors que volen convertir el m\u00f3n en la seva selva particular.<\/p>\n\n\n\n

La humanitat no pot lliurar el present i el futur als populismes de la confusi\u00f3, als autoritarismes rampants, disposats a \u201cposar ordre<\/em>\u201d, que cavalquen sobre els problemes irresolts, amb l\u2019esquer de solucions m\u00e0giques, \u00f2bviament falses, per\u00f2 que fan forat en les angoixes de la gent, en la necessitat que tothom t\u00e9 de veure un horitz\u00f3. Assagen l\u2019increment de la temperatura antipol\u00edtica que els ha de permetre acabar, no ja amb l\u2019Estat social, sin\u00f3 amb la mateixa democr\u00e0cia. Per vendre refrescos massivament a la sala de cine, no cal idear i implementar complexes i cares estrat\u00e8gies de m\u00e0rqueting: nom\u00e9s cal apujar la temperatura de la sala perqu\u00e8 a tothom li vingui sobtadament la set i la necessitat urgent de sadollar-se. La compra massiva de refrescos \u00e9s aleshores un efecte assegurat. Ho explica Giuliano Da Empoli<\/strong>, al seu darrer llibre L’hora dels depredadors<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Europa ha d\u2019afanyar-se a donar respostes efectives i saludables als mals que pateix la seva ciutadania, sense entretenir-s\u2019hi m\u00e9s, abans que la temperatura es faci irrespirable i la gent se\u2019n vagi darrere dels venedors de refrescos, que prometen miracles i abdueixin les \u00e0nimes cr\u00e8dules. Abans que la ideologia dels grans depredadors ho empudegui tot i m\u00e9s gent del compte, en paraules de Da Empoli<\/strong>, deixi de \u201cconsiderar les regles com una garantia de la seva llibertat i les comenci a percebre com una estafa gegantina, per no dir un complot de les elits, destinat a aprimar-lo<\/em>\u201d. Est\u00e0 passant i no podem badar.<\/p>\n\n\n\n

La Uni\u00f3 Europea \u00e9s encara insuficient i \u00e9s massa lenta. Posar d\u2019acord vint-i-set Estats no \u00e9s cosa f\u00e0cil. Cal quadrar una Europa asim\u00e8trica, a la carta, amb diversos nivells d\u2019integraci\u00f3 i amb un v\u00e8rtex que assoleixi una integraci\u00f3 pr\u00e0cticament federal i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, pugui actuar amb l\u2019aud\u00e0cia i la rapidesa que calen. Entretant, per\u00f2, no engreixem la denigraci\u00f3 europea dels depredadors, la imatge interessada d\u2019una Europa en decad\u00e8ncia. Raimon Obiols<\/strong>, en un article recent, titulat \u201cEuropa o barb\u00e0rie<\/em>\u201d, deia que ens cal \u201cl\u2019Europa dels aven\u00e7os concrets i consistents, dif\u00edcils de revertir. Sovint el seu ritme pausat impacienta, per\u00f2 alhora dona una seguretat que no tenen les estrat\u00e8gies de ruleta russa avui imperants a Moscou i a Washington\u201d<\/em>. En qualsevol cas, diu, \u201cEuropa continua sent molta Europa<\/em>\u201d, pel seu pes econ\u00f2mic i demogr\u00e0fic i, especialment, per all\u00f2 que representa en el m\u00f3n: el m\u00e9s potent i avan\u00e7at baluard de la humanitat contra la barb\u00e0rie.<\/p>\n\n\n\n

Naci\u00f3 Digital<\/a> <\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019amena\u00e7a de Trump de fer-se amb Groenl\u00e0ndia \u201cde grat o per for\u00e7a\u201d \u00e9s la culminaci\u00f3 (per ara) del seu menyspreu cap a Europa. Un menyspreu que, argumentalment, emula i legitima el de Putin, en apel\u00b7lar a raons \u201cde seguretat\u201d per procedir a la violaci\u00f3 de la sobirania territorial d\u2019un altre Estat (en aquest cas, per a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37800,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-37794","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37794","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37794"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37794\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37807,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37794\/revisions\/37807"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37800"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37794"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37794"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37794"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}