{"id":37729,"date":"2026-01-10T11:29:35","date_gmt":"2026-01-10T10:29:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37729"},"modified":"2026-01-12T08:31:46","modified_gmt":"2026-01-12T07:31:46","slug":"raimon-obiols-adeu-company-triginer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-adeu-company-triginer\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Ad\u00e9u, company Triginer"},"content":{"rendered":"\n

Ahir va morir en Josep Maria Triginer<\/strong>. A una determinada edat, comencen les baixes al teu voltant. A una edat m\u00e9s avan\u00e7ada, que \u00e9s la meva, els amics i amigues desapareguts comencen a ser m\u00e9s nombrosos que els vius; comences aleshores a ser un supervivent, que \u00e9s el que s\u00f3c. Els morts, aleshores, no sols els trobes a faltar, sin\u00f3 que t\u2019acompanyen. Em passar\u00e0, i els hi passar\u00e0 als meus coetanis socialistes que van tenir la sort de con\u00e8ixer i treballar pol\u00edticament amb ell, amb el \u201ccompany Trigi<\/strong><\/em>\u201d, com l\u2019hem anomenat sempre. <\/p>\n\n\n\n

 Pablo Iglesias<\/strong> (el gran referent del socialisme espanyol) deia, amb una imatge po\u00e8tica que ha perdurat, que \u201cels socialistes no moren, es sembren\u201d<\/em>. No es pot entendre la traject\u00f2ria i la personalitat pol\u00edtica d\u2019en Josep Maria Triginer<\/strong> sense tenir en compte la llavor d\u2019un altre socialista exemplar: Francesc Ramos i Molins<\/a><\/strong>. Quan en Triginer<\/strong> era un jovenet de dinou o vint anys, el dest\u00ed va fer que an\u00e9s a treballar als Tallers Blanch<\/strong>, de Badalona, que fabricaven maquin\u00e0ria pesada. All\u00e0 va con\u00e8ixer en Paco Ramos<\/strong>, que el fascin\u00e0, se\u2019n f\u00e9u amic i el facilit\u00e0 l\u2019ingr\u00e9s a la Federaci\u00f3 Catalana del PSOE. <\/p>\n\n\n\n

En el pante\u00f3 del PSC, que ja comen\u00e7a a ser nodrit, Ramos i Molins<\/strong> hi figura en un lloc destacat. La seva vida \u00e9s llegend\u00e0ria. La professora rumanesa Luiza Jordache<\/strong> la narr\u00e0 en una tesi, que la Fundaci\u00f3 Campalans<\/strong> edit\u00e0 l\u2019any 2010<\/strong>. Militant socialista, enginyer i militar (cap d\u2019estat major d\u2019un cos d\u2019ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica), Ramos<\/strong>, anti-estalinista, pass\u00e0 nou anys de pres\u00f3 al Gulag sovi\u00e8tic abans de retornar a Barcelona, on, a partir dels primers anys seixanta, va reprendre la seva activitat pol\u00edtica contra la dictadura. <\/p>\n\n\n\n

La tesi de Luiza Jordache<\/strong> du per subt\u00edtol \u201cLa infragible voluntat de ser socialista<\/em>\u201d. A Triginer<\/strong> aquest tret de car\u00e0cter li venia com anell al dit. Era un pablista<\/em> de pedra picada, tena\u00e7, realista, antirret\u00f2ric, sensat i modest (va ser Conseller de la Generalitat, diputat i senador, sense que cap c\u00e0rrec li pug\u00e9s al cap; sempre el recordarem amb texans ostensiblement sense marca, camisa de quadres i ca\u00e7adora).<\/p>\n\n\n\n

El company Triginer<\/strong> fou una pe\u00e7a essencial del proc\u00e9s de la unitat socialista a Catalunya que constitu\u00ed l\u2019actual PSC. Liderant la FSC, treball\u00e0 colze a colze amb Joan Revent\u00f3s<\/strong> (PSC-C) i Josep Verde Aldea<\/strong> (PSC-R) en la construcci\u00f3 del partit que avui governa a Catalunya. A aquest partit, acomboiats per Triginer<\/strong>, s\u2019hi incorpor\u00e0 un nodrit grup d\u2019homes i dones que l\u2019enriquiren substancialment: treballadors i sindicalistes de Seat<\/strong>, Aismalibar<\/strong> i altres empreses  (Valent\u00edn Ant\u00f3n, Carlos Cigarr\u00e1n, Joan Codina, Joan Font, Luis  Fuertes, Paco Parras, Camilo Rueda<\/strong> i tants altres), i un conjunt excepcional de dones (Mercedes Aroz, Rosa Barenys, Marina Bru, Carme Carol, Katy Carreras, Manuela de Madre, Pilar Ferr\u00e0n, Africa Lorente, Fina Vidal<\/strong>, i tantes altres). Si hi afegim Juli Busquets<\/strong>, els germans Clotas<\/strong>, Jos\u00e9 Agust\u00edn Goytisolo<\/strong>, Felip Lorda<\/strong> i tants altres, podem concloure que la \u201ccollita Triginer<\/strong><\/em>\u201d fou considerable i de gran qualitat; i  que contribu\u00ed substancialment al car\u00e0cter i a la cultura del PSC actual. <\/p>\n\n\n\n

Escric des de Brussel\u00b7les i no tinc a m\u00e0 els llibres d\u2019en Triginer<\/strong>.  Per\u00f2 diria que si hi ha un tret que caracteritza el seu pensament, aquest consisteix en la severa distinci\u00f3 que feia, en pol\u00edtica, entre el respecte i el valor que cal donar als sentiments d\u2019identitat i pertinen\u00e7a, i la cr\u00edtica constant que cal mantenir contra els que duen a terme pol\u00edtiques identitaristes d\u2019explotaci\u00f3 instrumental d\u2019aquests sentiments, excitant les emocions i enfrontant-les, en benefici propi i sovint sense escr\u00fapols. <\/p>\n\n\n\n

Miquel Iceta<\/strong>, que n\u2019ha publicat un excel\u00b7lent obituari<\/a>, hi ha reprodu\u00eft una breu m\u00e0xima d\u2019en Triginer<\/strong>, que hauria d\u2019orientar sempre la pol\u00edtica dels socialistes: “Nom\u00e9s es pot aprendre de la historia que no s’oblida<\/em>.\u201d La mort del company Triginer<\/strong> ens convida a\u00a0 mantenir viu el record i les lli\u00e7ons dels qui ens han precedit en el combat, on ell mateix figura ara, en un lloc destacat.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"Nit<\/figure>\n\n\n\n

Nit electoral del 15-j 1977, a l\u2019Hotel Manila. D\u2019esquerra a dreta: Juli Busquets, Paco Ramos, Alexandre Cirici, Josep Maria Triginer, Raimon Obiols, Eduardo Mart\u00edn Toval i Joan Revent\u00f3s<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir va morir en Josep Maria Triginer. A una determinada edat, comencen les baixes al teu voltant. A una edat m\u00e9s avan\u00e7ada, que \u00e9s la meva, els amics i amigues desapareguts comencen a ser m\u00e9s nombrosos que els vius; comences aleshores a ser un supervivent, que \u00e9s el que s\u00f3c. Els morts, aleshores, no sols …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37733,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-37729","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37729","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37729"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37729\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37755,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37729\/revisions\/37755"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37733"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37729"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37729"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37729"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}