{"id":3769,"date":"2011-04-06T11:45:04","date_gmt":"2011-04-06T09:45:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3769"},"modified":"2011-04-06T11:45:04","modified_gmt":"2011-04-06T09:45:04","slug":"antoni-dalmau-problemes-de-comunicacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-dalmau-problemes-de-comunicacio\/","title":{"rendered":"Antoni Dalmau: Problemes de comunicaci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/megafon1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-3771\" title=\"megafon\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/megafon1.jpg\" alt=\"\" width=\"281\" height=\"280\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/megafon1.jpg 281w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/megafon1-150x150.jpg 150w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/megafon1-50x50.jpg 50w\" sizes=\"auto, (max-width: 281px) 100vw, 281px\" \/><\/a>No sabria dir quan va comen\u00e7ar la moda, per\u00f2 fa un cert temps que els  governants d&#8217;aqu\u00ed i d&#8217;arreu, quan han de justificar algun aspecte de la  seva gesti\u00f3 que no rutlla, invoquen la seva dificultat de comunicar-se.  \u00c9s a dir: no ho fan tan malament, el problema \u00e9s que no saben  explicar-se, o que no s&#8217;expliquen prou b\u00e9. D&#8217;aquesta manera, els  ciutadans que han de jutjar-los no tenen una percepci\u00f3 prou ajustada del  que estan fent, de les presumptes bondats d&#8217;una administraci\u00f3 molt m\u00e9s  positiva del que sembla.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s ja parlar\u00e9 dels nostres  pol\u00edtics, per\u00f2 m&#8217;ha cridat poderosament l&#8217;atenci\u00f3 que aquesta excusa, o  aquesta justificaci\u00f3, es doni tamb\u00e9 molt lluny de nosaltres, a l&#8217;altre  extrem del m\u00f3n, per b\u00e9 que a partir d&#8217;un punt de vista diferent. En  aquest sentit, va interessar-me molt una cr\u00f2nica que no fa gaire vaig  llegir, em sembla, a <em>La Vanguardia<\/em> \u2013i que ara lamento no tenir a  les mans\u2013 i que venia a dir que els japonesos tenen l&#8217;h\u00e0bit social de  procurar suavitzar les males not\u00edcies que han de donar als seus  compatriotes, de manera que evitin de ferir els sentiments de les  persones. Aix\u00ed, tot sovint, les coses no s&#8217;expliquen tal com s\u00f3n, en  tota la seva cruesa, sin\u00f3 d&#8217;una forma matisada, rebaixada de grau.  L&#8217;article posava de manifest una conseq\u00fc\u00e8ncia inesperada d&#8217;aquesta  manera de fer, quan el receptor del missatge no era precisament un  japon\u00e8s. Ho exemplificava, doncs, en la dificultat de les persones del  m\u00f3n occidental que fan negocis amb els japonesos quan aquests els han de  donar una resposta negativa i en canvi no ho diuen clarament, sin\u00f3 que  recorren a tota mena de subterfugis i eufemismes: d&#8217;aquesta manera  l&#8217;europeu es creu haver rebut encara alguna esperan\u00e7a quan, en realitat,  darrere l&#8217;expressi\u00f3 m\u00e9s amable s&#8217;amaga ja una rotunda negativa.<\/p>\n<p>Tot  aix\u00f2 ve a tomb perqu\u00e8 hi hagut sectors de la societat japonesa que  aquests dies s&#8217;han queixat amargament que el seu govern ha tingut tamb\u00e9,  amb ells, greus problemes de comunicaci\u00f3 a l&#8217;hora d&#8217;explicar-los la  gravetat de les conseq\u00fc\u00e8ncies del terratr\u00e8mol, el tsunami i la crisi  nuclear. Emparant-se en l&#8217;h\u00e0bit social de qu\u00e8 parlava fa un moment, les  autoritats nipones haurien suavitzat les males not\u00edcies que, a dreta  llei i amb respecte a l&#8217;estricta veritat, haurien d&#8217;haver donat al seu  poble. Aix\u00ed, doncs, molts ciutadans japonesos tenien dret a creure que  el seu govern tampoc no s&#8217;explicava b\u00e9 \u00bfaquest cop volunt\u00e0riament? i  recorria a una f\u00f3rmula de cortesia nacional per amagar-los bona part del  que sabia.<\/p>\n<p>I ara ja podem tornar a casa nostra. Aqu\u00ed no es  tracta d&#8217;eufemismes: si hem de creure alguns dels nostres pol\u00edtics, ells  ja voldrien explicar-se, per\u00f2 el problema \u00e9s que no comuniquen d&#8217;una  manera efica\u00e7. Aquesta va ser no fa pas gaire la justificaci\u00f3 dels  problemes que tenia el tripartit. Segons la versi\u00f3 oficial, el govern  prou que feia una gesti\u00f3 excel\u00b7lent, per\u00f2 tenia el problema que no ho  comunicava prou b\u00e9, que no ho sabia transmetre, de manera que els  ciutadans en treien una percepci\u00f3 negativa immerescuda. Com \u00e9s l\u00f2gic,  aquest <em>pretext<\/em> era immediatament criticat per l&#8217;oposici\u00f3  d&#8217;aleshores, que creia que la baixa popularitat del govern era,  simplement, una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica del mal govern.<\/p>\n<p>Per\u00f2 vet aqu\u00ed  que el canvi de perspectiva modifica r\u00e0pidament els punts de vista:  resulta que ara governa una coalici\u00f3 que ha comptat amb un suport  electoral molt gran, per\u00f2 que sembla haver refredat molt de pressa una  part de les grans expectatives que havia estat capa\u00e7 de generar. En el  <em>\u201cgovern dels millors\u201d <\/em>i, m\u00e9s enll\u00e0 de les famoses retallades i dels  estudis de la vicepresidenta, la confusi\u00f3 s&#8217;ha instal\u00b7lat fins i tot  entre una part dels seus votants quan han vist la gesti\u00f3 que s&#8217;ha fet de  promeses electorals tan <em>populars<\/em> com el canvi de velocitat a les  entrades de Barcelona o la supressi\u00f3 de l&#8217;impost de successions. Quan  alg\u00fa ha recriminat als nostres governants el desgavell en els missatges  que han transcendit a l&#8217;exterior, la resposta oficial ha recuperat la  vella <em>excusa<\/em>: no \u00e9s que hi hagi manca d&#8217;un criteri clar, no \u00e9s  que hi hagi desacord de fons entre els membres de la coalici\u00f3 governant,  el que falla \u00e9s la comunicaci\u00f3&#8230; Es veu que no han sabut  explicar-se&#8230; Posats a fer, fins i tot hi ha qui ha evocat amb  nost\u00e0lgia l&#8217;abs\u00e8ncia d&#8217;un home com <strong>David Mad\u00ed<\/strong>, perqu\u00e8, segons sembla,  amb ell aquestes coses no passaven&#8230;<\/p>\n<p>Tan senzill com seria  recon\u00e8ixer els errors de gesti\u00f3 o de coordinaci\u00f3. O tendir molt m\u00e9s a  dir les coses pel seu nom, simplement, com haurien de fer-ho les  autoritats japoneses davant la magnitud del desastre que ara mateix els  aclapara. I, si hi ha vacil\u00b7lacions o dubtes en les posicions que cal  prendre \u2013cosa que no hauria d&#8217;escandalitzar ning\u00fa\u2013, evitar o moderar les  explicacions a l&#8217;exterior fins a haver at\u00e8s la unanimitat necess\u00e0ria. I  que llavors parli \u00fanicament la veu m\u00e9s autoritzada, aquella que no ser\u00e0  contradita pels companys de govern o de partit. En un m\u00f3n tan informat  com el nostre, on els mitjans per fer-se sentir s\u00f3n infinits i les  plataformes d&#8217;expressi\u00f3 abracen una gamma tan \u00e0mplia, on els gabinets de  comunicaci\u00f3 s&#8217;han convertit en una eina fonamental per desplegar el m\u00e9s  petit projecte, sona com una excusa de mal pagador emparar-se en els  famosos problemes de comunicaci\u00f3. I \u00e9s que, per molts mitjans que es  tinguin, no hi ha pitjor explicaci\u00f3 que la transmissi\u00f3 d&#8217;una idea  confusa&#8230;<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.avui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/393165-problemes-de-comunicacio.html\">Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>No sabria dir quan va comen\u00e7ar la moda, per\u00f2 fa un cert temps que els governants d&#8217;aqu\u00ed i d&#8217;arreu, quan han de justificar algun aspecte de la seva gesti\u00f3 que no rutlla, invoquen la seva dificultat de comunicar-se. \u00c9s a dir: no ho fan tan malament, el problema \u00e9s que no saben explicar-se, o que &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[53],"class_list":["post-3769","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-premsa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3769","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3769"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3769\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3773,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3769\/revisions\/3773"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3769"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3769"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3769"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}