{"id":37650,"date":"2025-12-10T09:26:57","date_gmt":"2025-12-10T08:26:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37650"},"modified":"2025-12-10T09:28:22","modified_gmt":"2025-12-10T08:28:22","slug":"raimon-obiols-desigualtat-o-democracia-un-combat-decisiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-desigualtat-o-democracia-un-combat-decisiu\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Desigualtat o democr\u00e0cia, un combat decisiu"},"content":{"rendered":"\n


Desigualtat o democr\u00e0cia, un combat decisiu<\/strong><\/p>\n\n\n\n


Al juny de 1930<\/strong>, el gran economista John Maynard Keynes<\/strong> va pronunciar una confer\u00e8ncia a la Residencia de Estudiantes<\/a><\/strong> de Madrid. titulada Les possibilitats econ\u00f2miques dels nostres n\u00e9ts<\/a><\/em><\/strong>. Hi va incloure, en forma de profecia a cent anys vista, aquest fragment: \u201cL\u2019amor als diners com a possessi\u00f3 \u2014a difer\u00e8ncia de l\u2019amor als diners com a mitj\u00e0 per als plaers i les realitats de la vida\u2014 ser\u00e0 reconegut pel que \u00e9s, una morbositat m\u00e9s aviat repugnant, una d\u2019aquelles tend\u00e8ncies semicriminals, semipatol\u00f2giques, que hom encomana amb calfred als especialistes en malalties mentals.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n


Malauradament, gaireb\u00e9 un segle despr\u00e9s, no podem sin\u00f3 constatar que Keynes<\/strong> no va encertar en la seva predicci\u00f3. Els grans ultrarics d\u2019avui no tan sols no han superat la seva avidesa pels diners, sin\u00f3 que acumulen fortunes inimaginables fa cent anys i, a m\u00e9s, no satisfets amb aix\u00f2, intenten prendre directament el comandament pol\u00edtic dels afers del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n


La millor met\u00e0fora visual d\u2019aquesta perillosa situaci\u00f3 \u00e9s el Despatx Oval de Trump<\/strong>, pels desprop\u00f2sits que s\u2019hi han viscut i per la seva desbordant apoteosi de banderes, estendards, cortinatges, motllures i frisos daurats. Laura Ingraham<\/strong>, presentadora de Fox News<\/strong> a qui el vanit\u00f3s president reelegit va mostrar l\u2019ornamentaci\u00f3 renovada i bigarrada del seu despatx, va escriure al seu compte de Facebook<\/strong>: \u201cPuc confirmar que \u00e9s or REAL!<\/a><\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n


A comen\u00e7aments de novembre, un internauta hi va descobrir una novetat. En les imatges del Despatx Oval hi havia aparegut, d\u2019un dia per l\u2019altre, un rellotge de sobretaula Rolex<\/strong> (tamb\u00e9 d\u2019or) damunt l\u2019escriptori presidencial. Estirant el fil, es va saber que, aquells dies, Su\u00efssa havia enviat una delegaci\u00f3 de magnats amb la missi\u00f3 de reduir els aranzels que Trump<\/strong> havia imposat al seu pa\u00eds, i que ho van fer amb regals: un rellotge Rolex de sobretaula especial, un lingot d\u2019or personalitzat d\u2019un quilogram i \u201cun munt d\u2019elogis<\/em>\u201d, segons el diari brit\u00e0nic The Guardian<\/em><\/strong>, que va dedicar al fet un article editorial (aqu\u00ed, en angl\u00e8s<\/a>). <\/p>\n\n\n\n


Despr\u00e9s van venir les explicacions. El director de Rolex<\/strong> va descriure el rellotge com \u201cuna expressi\u00f3 modesta i refinada de la tradicional rellotgeria su\u00efssa<\/em>\u201d. El lingot, decorat amb els n\u00fameros 45<\/strong> i 47<\/strong> en honor del primer i del segon mandat de Trump<\/strong>, va ser un obsequi d\u2019una empresa su\u00efssa de refinament d\u2019or i est\u00e0 valorat en uns 130.000<\/strong> d\u00f2lars.<\/p>\n\n\n\n


Sembla que el que el govern helv\u00e8tic no havia aconseguit (reduir aranzels), ho va aconseguir aquella comitiva de multimilionaris amb els seus presents. Tot i que el ministre su\u00eds d\u2019Economia ho va desmentir (\u201cNo hem venut la nostra \u00e0nima al diable<\/em>\u201d), va haver de recon\u00e8ixer que la caiguda dels aranzels punitius (del 39%<\/strong> al 15%<\/strong>) havia suposat \u201cun gran alleujament<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n


\u201cNo es tracta de mera habilitat diplom\u00e0tica<\/em>\u201d, escrivia The Guardian<\/em><\/strong> en el seu editorial, sin\u00f3 \u201cun recordatori de fins a quin punt la gran riquesa concentrada en poques mans compra l\u2019acc\u00e9s al poder per tor\u00e7ar les pol\u00edtiques p\u00fabliques. Pot esdevenir alarmantment la norma si continua l\u2019augment actual de les desigualtats globals<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n


L\u2019editorial de The Guardian<\/em><\/strong> relacionava la visita su\u00efssa a la Casa Blanca amb un text de Joseph Stiglitz<\/strong>, incl\u00f2s en el recent Informe global sobre desigualtat<\/em><\/strong> encomanat per la presid\u00e8ncia sud-africana del G20<\/strong>. Fa anys que el premi Nobel<\/strong> d\u2019economia alerta sobre les amenaces que la creixent desigualtat representa per a la democr\u00e0cia. En un article del 2011<\/strong> (\u201cDel 1%, pel 1%, per al 1%<\/strong><\/em>\u201d, aqu\u00ed en angl\u00e8s<\/a>) va descriure sint\u00e8ticament una situaci\u00f3 que explicava, en bona mesura, el que havia de venir despr\u00e9s als Estats Units: \u201cDe res no serveix fingir que el que \u00f2bviament ha passat no ha passat. L\u20191% m\u00e9s ric dels nord-americans rep ara gaireb\u00e9 una quarta part dels ingressos nacionals cada any. En termes de riquesa m\u00e9s que no pas d\u2019ingressos, l\u20191%<\/strong> m\u00e9s ric controla el 40%<\/strong>. Fa vint-i-cinc anys, les xifres respectives eren del 12% i del 33%<\/strong><\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n


Ara, una d\u00e8cada despr\u00e9s, Stiglitz<\/strong> adverteix que l\u20191%<\/strong> m\u00e9s ric de la poblaci\u00f3 mundial ha capturat el 41%<\/strong> de tota la nova riquesa des de l\u2019any 2000<\/strong>, mentre que la meitat inferior nom\u00e9s n\u2019ha guanyat l\u20191%.<\/strong> Tot aix\u00f2 t\u00e9 repercussions pol\u00edtiques dram\u00e0tiques, com comprovem cada dia.<\/p>\n\n\n\n


Stiglitz<\/strong> argumenta que la desigualtat creixent no \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia fatal i inevitable de la \u201cglobalitzaci\u00f3<\/em>\u201d o de la \u201ctecnologia<\/em>\u201d, sin\u00f3 una elecci\u00f3 pol\u00edtica, resultat de decisions concretes. \u00c9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de la desregulaci\u00f3 financera, de les rebaixes fiscals als m\u00e9s rics, de les privatitzacions a ultran\u00e7a i de l\u2019afebliment dels sistemes de protecci\u00f3 social i laboral. El contrari tamb\u00e9 \u00e9s cert: les desigualtats poden combatre\u2019s i reduir-se amb una pol\u00edtica democr\u00e0tica adequada, amb professionals solvents i amb un bon govern dels assumptes econ\u00f2mics i socials.<\/p>\n\n\n\n


Tamb\u00e9 la societat ha de lliurar aquest combat contra les desigualtats. Ens resulten intolerables les discriminacions de g\u00e8nere, discapacitat o orientaci\u00f3 sexual, per\u00f2 abaixem la gu\u00e0rdia resignadament davant les escandaloses disparitats econ\u00f2miques, com si fossin inscrites en l\u2019invariable de tots els temps. Els minuts de silenci davant consistoris o parlaments pels casos de viol\u00e8ncia i discriminaci\u00f3 s\u00f3n imprescindibles, per\u00f2 no n\u2019abunden contra els sous miserables o els preus inassolibles de l\u2019habitatge.<\/p>\n\n\n\n


D\u2019entre les economies principals de la zona euro, la que m\u00e9s creix \u00e9s l\u2019espanyola. La Comissi\u00f3 Europea la xifra en un 2,9%<\/strong> del PIB. El contrast amb les principals economies europees \u00e9s espectacular: Alemanya creixer\u00e0 un 0,2%<\/strong> aquest any, Fran\u00e7a un 0,7%<\/strong> i It\u00e0lia un 0,4%<\/strong> (\u00a1I les dretes d\u2019Europa parlen del \u201cmiracle Meloni<\/strong><\/em>\u201d!). Per\u00f2, en presentar les dades per al 2025<\/strong> al Congr\u00e9s, el ministre Carlos<\/strong> Cuerpo va anunciar que, a partir d\u2019ara, s\u2019inclouran indicadors de reducci\u00f3 de les desigualtats en els quadres macroecon\u00f2mics i objectius del govern. \u00c9s una bona not\u00edcia. A Espanya, el progr\u00e9s social dels darrers 50<\/strong> anys ha estat extraordinari \u2014deu anys m\u00e9s d\u2019esperan\u00e7a de vida, sense anar m\u00e9s lluny\u2014, per\u00f2 en les dues \u00faltimes d\u00e8cades han sorgit noves i greus formes de desigualtat, sobretot en els salaris i en l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge. Aix\u00f2 t\u00e9 un efecte nefast sobre la democr\u00e0cia: alimenta, simult\u00e0niament, la desconfian\u00e7a antipol\u00edtica dels de baix i l\u2019autoritarisme populista dels m\u00e9s rics, que temen els de baix.<\/p>\n\n\n\n


L\u2019habitatge ja \u00e9s el principal focus de desigualtat: gaireb\u00e9 la meitat de la poblaci\u00f3 afirma que afecta directament les seves vides.
Entre aquestes desconfiances creuades es jugar\u00e0, en els propers anys, un combat democr\u00e0tic decisiu. O b\u00e9 l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica \u2014a la societat i a les institucions\u2014 aconsegueix una prosperitat progressiva i compartida, o b\u00e9 la desigualtat creixent ser\u00e0 l\u2019arma dels ultrarics i de les dretes radicals per erosionar i eliminar les llibertats i la democr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

elDiario.es<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Desigualtat o democr\u00e0cia, un combat decisiu Al juny de 1930, el gran economista John Maynard Keynes va pronunciar una confer\u00e8ncia a la Residencia de Estudiantes de Madrid. titulada Les possibilitats econ\u00f2miques dels nostres n\u00e9ts. Hi va incloure, en forma de profecia a cent anys vista, aquest fragment: \u201cL\u2019amor als diners com a possessi\u00f3 \u2014a difer\u00e8ncia …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37668,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,285,1],"tags":[],"class_list":["post-37650","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37650","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37650"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37650\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37672,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37650\/revisions\/37672"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37668"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37650"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37650"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37650"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}