{"id":37638,"date":"2025-12-09T08:51:06","date_gmt":"2025-12-09T07:51:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37638"},"modified":"2025-12-09T09:45:55","modified_gmt":"2025-12-09T08:45:55","slug":"jordi-font-dues-conselleres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-dues-conselleres\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Dues conselleres"},"content":{"rendered":"\n


Dues conselleres<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00abRomero i Hern\u00e1ndez s\u00f3n dues dones intel\u00b7ligents que no necessiten amb\u00f3 on enfilar-se i que van per feina, lluny de les impostacions i els engolaments que sovint afecten els homenets\u00bb<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

L\u2019altre dia, el Cercle de Cultura<\/a>, <\/strong>que condueix Jordi Pardo,<\/strong> ens va obsequiar amb un fet excepcional: un di\u00e0leg p\u00fablic entre la consellera d\u2019Economia<\/strong> i la consellera de Cultura<\/strong>. Un fet in\u00e8dit, sense precedents que jo recordi. Fins ara, des del restabliment de la Generalitat<\/strong> el 1977<\/strong>, els encontres bilaterals entre els responsables d\u2019aquests dos departaments han tingut lloc com a m\u00ednim un cop a l\u2019any, en ocasi\u00f3 de la negociaci\u00f3 pressupost\u00e0ria, i sempre a porta tancada. Per aix\u00f2, nom\u00e9s ens els pod\u00edem imaginar. Jo me\u2019ls imaginava breus, a peu dret, expeditius, en un fosc passad\u00eds g\u00f2tic del Palau de la Generalitat, escassament il\u00b7luminat per un prim raig de llum que es colava per una escletxa, accentuant les ombres. O en un rac\u00f3 del Pati dels Tarongers<\/strong>, observats des de l\u2019altura per alguna g\u00e0rgola sinistra i malastruga.<\/p>\n\n\n\n

M\u2019imaginava la silueta hier\u00e0tica del responsable d\u2019Economia<\/strong> rebent amb desgana els esfor\u00e7os del responsable de Cultura<\/strong> per posar-se de puntetes i mantenir-s\u2019hi, mentre desplegava un plomatge estarrufat -i desgastat de tant plega i desplega-, que feia per lluir, a m\u00e9s del valor intr\u00ednsec de la cultura, la quota que aquesta suposa del PIB<\/strong>, els llocs de treball que genera (sovint molt precaris), les sinergies que produeix en el turisme i l\u2019hostaleria… Tamb\u00e9, ara davant el desinter\u00e8s creixent del d\u2019Economia<\/strong>, el potencial de la cultura per a l\u2019educaci\u00f3 integral de la persona, per a les seves habilitats socials i expressives, per a la gesti\u00f3 de les seves emocions, per a la seva capacitaci\u00f3 creativa (ep! cada cop m\u00e9s cotitzada en el terreny empresarial). I, encara, ja amb la mirada del d\u2019Economia<\/strong> definitivament perduda en ves a saber quin infinit, l\u2019extraordin\u00e0ria funci\u00f3 que la cultura pot desenvolupar en favor de la inclusi\u00f3 de la diversitat i l\u2019impuls de la cohesi\u00f3 social, la seva utilitat innovadora en la promoci\u00f3 de la salut, la prevenci\u00f3 de la malaltia i les ter\u00e0pies mentals i motrius, el seu paper en les din\u00e0miques de grups (familiars, socials i ep! tamb\u00e9 empresarials). I un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n\n\n\n

Tot plegat amb la intenci\u00f3 de constatar \u201cla centralitat de la cultura<\/strong><\/em>\u201d<\/strong> i d\u2019exigir emf\u00e0ticament (m\u00e9s de puntetes encara, ja amb rampa als panxells i mig perdent l\u2019al\u00e8) el 2%<\/strong> del pressupost<\/strong> del Govern i l\u2019ascendent imprescindible que hauria de tenir la pol\u00edtica cultural sobre el conjunt de l\u2019obra de govern i sobre els diversos departaments… Aqu\u00ed, a l\u2019altre, se li encenen totes les alarmes, se li ericen els p\u00e8ls del clatell i pensa \u201caquest insensat vol manegar-ho tot i, a m\u00e9s, em pren per un gamar\u00fas<\/strong><\/em>\u201d. Es treu l\u2019\u00e0bac de sota l\u2019aixella, fa c\u00f3rrer les boletes amb una agilitat prodigiosa -tac, tac, tac, tac…-  i li diu lac\u00f2nic \u201cAquest any no podr\u00e0 pas ser<\/strong><\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Al\u00edcia Romero<\/a> <\/strong>i S\u00f2nia Hern\u00e1ndez<\/a>, <\/strong>conselleres d\u2019Economia <\/strong>i de Cultura <\/strong>respectivament,<\/strong> han trencat aquesta nefanda estampa imaginada. I, per m\u00e9s que un dia acabin veient-se a soles, potser fent un caf\u00e8, una camamilla o una copeta, han optat ara per parlar a la llum del dia, en una conversa franca, planera, divertida. Que no ha tingut gens ni mica de g\u00f2tica.<\/p>\n\n\n\n

La consellera de Cultura <\/strong>no s\u2019ha estat de posar en valor la realitat i el potencial de la cultura i de les pol\u00edtiques culturals. Mentre que la consellera d\u2019Economia<\/strong>, que resulta ser pianista i haver fet teatre, ha mostrat que t\u00e9 del tot assumida aquesta posada en valor, aix\u00ed com l\u2019objectiu proper del \u201c2% cultural<\/strong><\/em>\u201d, si b\u00e9 ha afegit l\u2019imperatiu, referit al conjunt dels departaments, que tota previsi\u00f3 pressupost\u00e0ria respongui a programes precisos, amb finalitats mesurables, i que les pol\u00edtiques s\u2019actualitzin permanentment, deixant enrere el llast de les que resulten caduques i substituint-les per pol\u00edtiques a la mida dels nous reptes als quals hem de respondre. \u00c9s a dir que no es tracta de propiciar el mer creixement de partides, l\u2019incrementar de la pluja de man\u00e0 per a unes i altres butxaques, sin\u00f3 d\u2019injectar carburant a programes concrets d\u2019inter\u00e8s ciutad\u00e0, en favor d\u2019objectius expl\u00edcits i verificables.<\/p>\n\n\n\n

Just all\u00f2 que est\u00e0 fent la consellera de Cultura<\/strong> amb l\u2019entrada al Parlament de la Llei de drets culturals<\/a><\/strong>, que persegueix una inflexi\u00f3 radical en les pol\u00edtiques culturals, fent-les partir dels drets de la ciutadania i, doncs, de l\u2019obligaci\u00f3 p\u00fablica de respondre-hi amb pol\u00edtiques sistem\u00e0tiques, d\u2019efectes universals, tant pel que fa a la difusi\u00f3 de l’art i la cultura com a la pr\u00e0ctica cultural i expressiva de la gent. O com est\u00e0 fent amb la posada en marxa d\u2019un programa compartit amb el Departament d\u2019Educaci\u00f3<\/strong>, destinat a incorporar les arts i la cultura a l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria, a partir d\u2019aliances locals entre el sistema educatiu, els agents culturals del lloc i els ajuntaments. O com est\u00e0 fent tamb\u00e9 amb l\u2019impuls d\u2019un Pacte Nacional per la Cultura<\/a><\/strong>, que ha de permetre la cooperaci\u00f3 i la complementarietat entre les administracions i entre aquestes i els agents privats i socials (degudament concertats), amb la finalitat d\u2019articular un sistema cultural eficient, generador de continu\u00eftats, socialment inclusiu, est\u00e8s de cap a cap del territori. <\/p>\n\n\n\n

Pot dir-se que, entre els departaments d\u2019Economia <\/strong>i de Cultura,<\/strong>\u00a0queda enrere el garric-garrac dels engranatges mal greixats o que no acaben d\u2019encaixar, mentre comen\u00e7a a sentir-se la bonior plaent de les corretges que llisquen ben untades i fan moure, ben \u00e0gils, rodes, cilindres i politges. Per\u00f2 no tan sols. Aquesta ha estat una conversa doblement gratificant. Pel seu contingut, per\u00f2 tamb\u00e9 per la seva forma (que mai no deixa d\u2019esdevenir contingut). Les dues conselleres han parlat amb naturalitat, sense inflors presumptuoses ni ret\u00f2riques f\u00e0tues, trufant-ho amb uns riures molt saludables. Dues dones intel\u00b7ligents, a peu pla, que no necessiten amb\u00f3 on enfilar-se i que van per feina, lluny de les impostacions i els engolaments que sovint afecten els homenets quan oficien. Tan\u00a0d’agrair…<\/p>\n\n\n\n

Naci\u00f3 digital<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dues conselleres \u00abRomero i Hern\u00e1ndez s\u00f3n dues dones intel\u00b7ligents que no necessiten amb\u00f3 on enfilar-se i que van per feina, lluny de les impostacions i els engolaments que sovint afecten els homenets\u00bb L\u2019altre dia, el Cercle de Cultura, que condueix Jordi Pardo, ens va obsequiar amb un fet excepcional: un di\u00e0leg p\u00fablic entre la consellera d\u2019Economia …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37645,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-37638","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37638","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37638"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37638\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37649,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37638\/revisions\/37649"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37645"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37638"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37638"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37638"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}