{"id":37564,"date":"2025-12-05T19:23:01","date_gmt":"2025-12-05T18:23:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37564"},"modified":"2025-12-05T19:23:37","modified_gmt":"2025-12-05T18:23:37","slug":"raimon-obiols-manuel-sacristan-entre-la-realitat-i-el-desig","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-manuel-sacristan-entre-la-realitat-i-el-desig\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Manuel Sacrist\u00e1n, entre la realitat i el desig"},"content":{"rendered":"\n

Manuel Sacrist\u00e1n, entre la realitat i el desig<\/strong><\/p>\n\n\n\n


Necessitem admirar. Fent-ho, a vegades encertem i a vegades no. Per\u00f2 si no admir\u00e9ssim, caminar\u00edem perduts. En el meu petit pante\u00f3 hi figuren, en un lloc destacat, els \u201csavis resistents<\/em>\u201d. En puc citar alguns: Marc Bloch<\/strong>, Jean-Pierre Vernant<\/strong>, Dietrich<\/strong> Bonhoeffer<\/strong>, Simone Weil<\/strong>, Manuel Sacrist\u00e1n<\/strong>. Els admiro per la seva obra, per\u00f2 sobretot pel seu tremp moral. Els considero veritables mestres; molt diferents, al meu parer, dels vellets encantadors que aconsegueixen un \u00e8xit fulgurant i ef\u00edmer exhibint indignacions.<\/p>\n\n\n\n


Ara es compleixen cent anys del naixement de Manuel Sacrist\u00e1n <\/strong>(1925<\/strong>\u20131985<\/strong>). Als estudiants de la Universitat de Barcelona de comen\u00e7aments dels anys seixanta del segle passat, Sacrist\u00e1n<\/strong> ens impressionava molt i ens intimidava una mica. Va influir profundament en l\u2019esquerra estudiantil d\u2019aquell temps, tant per la subst\u00e0ncia del que deia com per la seva expressi\u00f3 exacta i rigorosa; una manera inconfusible de parlar i d\u2019escriure que he anat reconeixent, amb els anys, en alguns dels seus deixebles.<\/p>\n\n\n\n


Recordo amb precisi\u00f3 la imatge solit\u00e0ria de Manuel Sacrist\u00e1n<\/strong>, un capvespre de finals d\u2019abril de 1963<\/strong>, davant la font de la Rambla de Canaletes, amb la cartera de professor a la m\u00e0. S\u2019hi havia convocat una manifestaci\u00f3 de protesta per l\u2019afusellament de Juli\u00e1n Grimau<\/strong>, i all\u00e0 hi havia m\u00e9s gent de la Brigada Pol\u00edtico-Social<\/strong> que manifestants. Des de la vorera del cinema Capitol<\/strong>, on esperava que es form\u00e9s un grup al que afegir-me, vaig veure com els policies increpaven Sacrist\u00e1n<\/strong> i se l\u2019enduien.<\/p>\n\n\n\n


Temps despr\u00e9s vaig saber que la direcci\u00f3 clandestina del PSUC<\/strong> havia considerat aquella convocat\u00f2ria frustrada com un error. En realitat, havia estat fruit de la indignaci\u00f3 davant aquell crim del franquisme, en qu\u00e8 Fraga Iribarne<\/strong>, aleshores ministre, va jugar un paper indigne de comparsa (es va referir p\u00fablicament a Grimau<\/strong>, torturat i gaireb\u00e9 moribund quan fou executat, com a \u201ceste caballerete<\/em>\u201d).<\/p>\n\n\n\n


Aquella convocat\u00f2ria, que va ser de Sacrist\u00e1n<\/strong> o va comptar amb el seu acord, va ser un error, una imprud\u00e8ncia? No n\u2019estic segur, vist des de la dist\u00e0ncia de m\u00e9s de mig segle. Potser va ser un testimoni fecund. Miguel N\u00fa\u00f1ez<\/strong>, que va dirigir el PSUC<\/strong> clandest\u00ed de Barcelona, deia anys despr\u00e9s, amb una certa exasperaci\u00f3 afectuosa, que Sacrist\u00e1n<\/strong> es movia a vegades \u201cper un impuls moral m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol altra reflexi\u00f3<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n


Salvador L\u00f3pez Arnal<\/strong> ha publicat entrevistes amb moltes persones que van tenir relaci\u00f3 amb Sacrist\u00e1n<\/strong>. Una de les m\u00e9s interessants \u00e9s la de Miguel N\u00fa\u00f1ez<\/strong>. \u201cFa molt de temps que he apr\u00e8s que \u00e9s m\u00e9s important comprendre que jutjar<\/em>\u201d, deia N\u00fa\u00f1ez<\/strong> parlant de Sacrist\u00e1n<\/strong>, \u201ci ell jutjava, sempre jutjava\u201d<\/em>. Els savis poden equivocar-se com qualsevol altre mortal, i els seus errors poden tenir conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s grans. Tanmateix, que exerceixin el seu judici \u00e9s tan imprescindible com la capacitat de temperar-lo amb la comprensi\u00f3 que Miguel N\u00fa\u00f1ez<\/strong> va aprendre en la clandestinitat i durant els catorze anys que va passar a la pres\u00f3.<\/p>\n\n\n\n


Vaig coincidir algunes vegades amb Sacrist\u00e1n<\/strong> en el moviment de professors no numeraris de la Universitat de Barcelona (fins i tot vam compartir calab\u00f3s a la Prefectura de Via Laietana, arran de la fi abrupta de l\u2019acte fundacional del Sindicat Democr\u00e0tic d\u2019Estudiants, el mar\u00e7 del 1966<\/strong>, la Caputxinada<\/strong>). El fil\u00f2sof va ser proscrit de la vida universit\u00e0ria des d\u2019aleshores fins a la mort del dictador (excepte un breu per\u00edode de doc\u00e8ncia el 1972<\/strong>, durant el curt rectorat de Fabi\u00e0 Estap\u00e9<\/strong>). Durant molts anys va haver de guanyar-se la vida amb les seves traduccions impecables (noranta llibres, unes trenta mil p\u00e0gines, segons es diu).<\/p>\n\n\n\n


Recordo que, en una reuni\u00f3 de PNN<\/strong> a casa de l\u2019arquitecte Oriol<\/strong> Bohigas<\/strong>, Sacrist\u00e1n<\/strong>, aleshores dirigent del PSUC<\/strong>, es va mostrar visiblement molest en veure, damunt d\u2019una taula, un opuscle amb els textos cr\u00edtics de Jorge Sempr\u00fan<\/strong> i Fernando Claud\u00edn<\/strong> arran de la seva expulsi\u00f3 del comit\u00e8 central del PCE<\/strong>. \u201cLa roba bruta es renta a casa<\/em>\u201d, va venir a dir amb la seva reacci\u00f3. Tamb\u00e9 li vaig sentir aquella nit un comentari, no s\u00e9 si adre\u00e7at als socialistes presents o als dissidents de la l\u00ednia de Carrillo<\/strong>: \u00abEls socialdem\u00f2crates s\u00f3n millors que la socialdemocr\u00e0cia<\/em>\u00bb. Opini\u00f3 discutible, com totes.<\/p>\n\n\n\n


L\u2019obra de Sacrist\u00e1n<\/strong> (\u00abexuberant, alhora que densa i concisa<\/em>\u00bb, com la va definir Joaquim Sempere<\/strong> en una semblan\u00e7a) permet citar-lo en sentits contrapostos. \u00abUn fil\u00f2sof marxista nom\u00e9s pot ser un militant comunista, perqu\u00e8 no hi ha marxismes de mera erudici\u00f3<\/em>\u00bb \u00e9s una cita de Sacrist\u00e1n<\/strong> recollida per Gonzalo Gallardo Blanco<\/strong>. En canvi, F\u00e9lix Ovejero<\/strong> ha recordat, en un article recent, que el fil\u00f2sof havia escrit, citant Marx<\/strong>, que \u00abno s\u2019ha de ser marxista<\/em>\u00bb. Una resposta id\u00f2nia a aquesta disson\u00e0ncia podria venir del mateix Sacrist\u00e1n<\/strong>, les idees del qual, com les de gaireb\u00e9 tothom, van evolucionar amb el temps: \u00abTot pensament decent ha d\u2019estar en crisi permanent<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n


Sacrist\u00e1n<\/strong> encarna, m\u00e9s enll\u00e0 de la seva obra i de les seves posicions pol\u00edtiques, una exig\u00e8ncia de rigor intel\u00b7lectual i moral. Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/strong> va fer un comentari premonitori arran de la mort del fil\u00f2sof, que Francisco Fern\u00e1ndez Buey<\/strong> i F\u00e9lix<\/strong> Ovejero<\/strong> han recordat: \u00abLa seva abs\u00e8ncia ens deixa a tots una mica m\u00e9s lliures per continuar no fent all\u00f2 que haur\u00edem de fer<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n


La q\u00fcesti\u00f3 que planteja aquest comentari \u00e9s la seg\u00fcent: cal esperar noves dictadures, noves cat\u00e0strofes, perqu\u00e8 els savis facin el que han de fer? No cal exigir-los la \u201ctrahison des clercs<\/em>\u201d que en el seu moment va denunciar Julien Benda<\/strong>, \u00e9s a dir la submissi\u00f3 als dictats partidistes de la pol\u00edtica realment existent. Cal demanar-los que jutgin i tamb\u00e9 que comprenguin i temperin; que s\u2019atenguin a la realitat per poder transformar-la.<\/p>\n\n\n\n


\u00abUna cosa \u00e9s la realitat i una altra, la merda, que \u00e9s nom\u00e9s una part de la realitat, composta, precisament, per aquells que accepten la realitat moralment, no nom\u00e9s intel\u00b7lectualment<\/em>\u00bb, va escriure Manuel Sacrist\u00e1n<\/strong> en una de les seves darreres cartes, i \u00e9s cert. Tamb\u00e9 ho \u00e9s, vist el que hem vist i vista la situaci\u00f3 present, que la tend\u00e8ncia a veure immoralitat politicista o simple \u201cpasteleo<\/em>\u201d en les transaccions i mediacions del joc pol\u00edtic, alimenta les divisions d\u2019aquells que necessiten estar units; i pot conduir, a la fi, a la desmoralitzaci\u00f3 i a l\u2019antipol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n


Evoquant Marx<\/strong> i Luis Cernuda<\/strong>, Sacrist\u00e1n<\/strong> va escriure que \u00abl\u2019\u00fanic que t\u00e9 inter\u00e8s \u00e9s decidir si un es mou, o no, dins d\u2019una tradici\u00f3 que intenta avan\u00e7ar, per la carena, entre la vall del desig i la de la realitat, a la recerca d\u2019un mar on tots dos conflueixin<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n


En aquesta recerca, els savis avancen per les carenes i la gent d\u2019esquerres pel vessant, a mitja altura o arran de terra. Tanmateix, el repte \u00e9s com\u00fa: consisteix a no equivocar-se, o a equivocar-se millor; a intentar seguir el cam\u00ed adequat, entre la realitat i el desig; en definitiva, a perseguir la millor resposta, o la menys dolenta, a la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019efic\u00e0cia pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

ElDiario.es<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Manuel Sacrist\u00e1n, entre la realitat i el desig Necessitem admirar. Fent-ho, a vegades encertem i a vegades no. Per\u00f2 si no admir\u00e9ssim, caminar\u00edem perduts. En el meu petit pante\u00f3 hi figuren, en un lloc destacat, els \u201csavis resistents\u201d. En puc citar alguns: Marc Bloch, Jean-Pierre Vernant, Dietrich Bonhoeffer, Simone Weil, Manuel Sacrist\u00e1n. Els admiro per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37566,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,285,1],"tags":[],"class_list":["post-37564","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37564","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37564"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37564\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37568,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37564\/revisions\/37568"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37566"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37564"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37564"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37564"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}