{"id":3756,"date":"2011-04-05T09:30:52","date_gmt":"2011-04-05T07:30:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3756"},"modified":"2011-04-06T11:19:38","modified_gmt":"2011-04-06T09:19:38","slug":"rafael-prades-on-catalunya-se-la-juga","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-prades-on-catalunya-se-la-juga\/","title":{"rendered":"Rafael Pradas: On Catalunya se la juga"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/barcelona_mar.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-3757\" title=\"barcelona_mar\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/barcelona_mar-300x199.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"199\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/barcelona_mar-300x199.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/barcelona_mar.jpg 450w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>L&#8217;alcalde de Lleida, <strong>\u00c0ngel Ros,<\/strong> ha utilitzat imatges  pl\u00e0stiques per parlar de Catalunya, les comarques de l&#8217;interior i el  paper de la seva ciutat al dir que un pa\u00eds sense capital no \u00e9s un pa\u00eds,  \u00e9s un territori; i que un pa\u00eds sense territori no \u00e9s un pa\u00eds sin\u00f3 una  \u00e0rea metropolitana.<\/p>\n<p>A Catalunya, tres \u00e0mbits poden ser  considerats metropolitans, encara que amb magnituds dif\u00edcilment  comparables: Tarragona-Reus-Valls, la mateixa Lleida i el seu entorn i  Barcelona, gran i complexa, que provoca entusiasmes i recels. En  qualsevol cas, a m\u00e9s d&#8217;una realitat metropolitana innegable aqu\u00ed hi ha  territori, pa\u00eds i capital. Del que es tracta \u00e9s d&#8217;aprofitar-ho b\u00e9. La <em>q\u00fcesti\u00f3 metropolitana<\/em> haur\u00e0 de figurar en l&#8217;agenda de treball de la Generalitat, l&#8217;Ajuntament  de Barcelona i els altres municipis i entitats del territori (diputaci\u00f3  inclosa) sigui quin sigui el resultat de les eleccions municipals del  22 de maig. Crec que sentit com\u00fa, realisme i visi\u00f3 de pa\u00eds ho  aconsellen.<\/p>\n<p>No \u00e9s exagerat dir que el desenvolupament futur de  Catalunya es pot veure condicionat per com es juguin les cartes en  l&#8217;\u00e0mbit metropolit\u00e0, un terme que resulta massa gen\u00e8ric per definir dues  realitats relativament diferents i que necessiten actuacions tamb\u00e9  diverses: d&#8217;una banda, l&#8217;\u00e0rea metropolitana institu\u00efda -l&#8217;aglomeraci\u00f3 de  Barcelona-, reconeguda pel Parlament el 2010 mitjan\u00e7ant una llei que  s&#8217;ha de desenvolupar, i de l&#8217;altra la regi\u00f3 metropolitana, \u00e0mbit de  planificaci\u00f3 urban\u00edstica, serveis i grans infraestructures, amb un pla  territorial aprovat per la Generalitat tamb\u00e9 l&#8217;any passat. A l&#8217;\u00e0rea <em>petita<\/em> hi viu m\u00e9s del 40% de la poblaci\u00f3 catalana, i a la regi\u00f3 metropolitana,  el 70%, que est\u00e0 distribu\u00efda en 164 municipis i set comarques.<\/p>\n<p>Fa  cent anys, l&#8217;extensi\u00f3 de l&#8217;Eixample sobre el pla i les annexions de  municipis van permetre que Barcelona emerg\u00eds com una gran ciutat, la m\u00e9s  poblada i pr\u00f2spera d&#8217;Espanya, com a metr\u00f2polis, en definitiva. La  pot\u00e8ncia de la Barcelona d&#8217;avui prov\u00e9, sobretot, de la seva condici\u00f3 de  centre d&#8217;una regi\u00f3 metropolitana de gran entitat econ\u00f2mica, social i  cultural, amb prou massa cr\u00edtica i capacitat de generar economies  d&#8217;escala. La Barcelona potent i amb marca acreditada contribueix, a la  vegada, al lideratge euromediterrani de Catalunya.<\/p>\n<p>La dimensi\u00f3  metropolitana \u00e9s tamb\u00e9 interessant per al consum interior, com a  contrap\u00e8s de Madrid. L&#8217;equivalent de la capital espanyola, amb m\u00e9s de  tres milions d&#8217;habitants sobre 600 quil\u00f2metres quadrats (m\u00e9s de 500  d&#8217;ells de 13 pobles i ciutats annexionats entre el 1948 i el 1954), no  \u00e9s, evidentment, la Barcelona estricta, que amb prou feines arriba a  1.700.000 habitants sobre poc m\u00e9s de 100 quil\u00f2metres. Hi \u00e9s, com a  m\u00ednim, la gran Barcelona de la trentena de municipis ve\u00efns, que supera  els tres milions.<\/p>\n<p>Sens dubte, el veto del franquisme a permetre  que Barcelona creix\u00e9s a costa d&#8217;agregar altres poblacions ha contribu\u00eft a  impedir la suburbialitzaci\u00f3 malgrat l&#8217;especulaci\u00f3 del s\u00f2l i el desordre  hist\u00f2ric. A l&#8217;\u00e0rea de Barcelona no hi ha 50.000 persones que viuen en  barraques en condicions d&#8217;extrema precarietat com a Madrid, en gran  mesura per l&#8217;esfor\u00e7 dels ajuntaments democr\u00e0tics a controlar les seves  pr\u00f2pies perif\u00e8ries. La realitat metropolitana s&#8217;ha edificat, doncs,  sobre l&#8217;avantatge de la diversitat de centres i d&#8217;haver aconseguit, des  del municipalisme i la concertaci\u00f3, que les ciutats no fossin nom\u00e9s  f\u00e0briques o dormitoris sin\u00f3 tamb\u00e9 \u00e0mbits de relaci\u00f3, oci, cultura,  intel\u00b7lig\u00e8ncia i emoci\u00f3 cada vegada m\u00e9s compartits.<\/p>\n<p>Per\u00f2 ara  potser ens hem de replantejar algunes coses. Si \u00e9s veritat que el m\u00f3n \u00e9s  cada vegada m\u00e9s global i competitiu i que aix\u00f2 obliga a repensar  situacions que ens semblaven l\u00f2giques, s&#8217;haurien de fer nous passos amb  visi\u00f3 de futur, m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s pol\u00edticament correcte o de la  dicotomia Barcelona\/comarques, per imaginar amb valentia com haur\u00e0 de  ser la Barcelona real d&#8217;aqu\u00ed 20, 30 o 50 anys i com s&#8217;ha de preservar i  ordenar b\u00e9 el territori per poder ser pa\u00eds. Guanyar o perdre  col\u00b7lectivament les grans batalles relacionades amb l&#8217;\u00fas del s\u00f2l, el  transport p\u00fablic i el privat, l&#8217;orientaci\u00f3 de l&#8217;activitat econ\u00f2mica, la  formaci\u00f3 escolar i la cultura no \u00e9s tan sols una q\u00fcesti\u00f3 urban\u00edstica,  sin\u00f3 que dep\u00e8n sobretot de la decisi\u00f3 pol\u00edtica i la voluntat.<\/p>\n<p>Sobre  tot aix\u00f2 hi ha molts interrogants: relacionats amb l&#8217;actual nombre de  municipis, plantejat en termes d&#8217;efici\u00e8ncia i de servei als ciutadans;  amb el consum de s\u00f2l urbanitzable fora de la primera corona  metropolitana i el risc de continuar apostant per la ciutat dispersa;  sobre l&#8217;oportunitat de retallar inversions en infraestructures, metro o  ferrocarrils. En el camp econ\u00f2mic planen debats necessaris sobre el  model productiu -\u00bfnom\u00e9s economia del coneixement?- i la conveni\u00e8ncia,  segurament, d&#8217;agrupar iniciatives disperses. I sobre la manera de  refor\u00e7ar el paper de les grans ciutats externes a Barcelona. Sense  oblidar el factor hum\u00e0: malament anir\u00e0, per exemple, si no s&#8217;aborda el  frac\u00e0s escolar o si ser barcelon\u00ed metropolit\u00e0 no \u00e9s alguna cosa m\u00e9s que  una mera adscripci\u00f3 geogr\u00e0fica.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elperiodico.cat\/ca\/noticias\/opinio\/catalunya-juga\/961874.shtml\">El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;alcalde de Lleida, \u00c0ngel Ros, ha utilitzat imatges pl\u00e0stiques per parlar de Catalunya, les comarques de l&#8217;interior i el paper de la seva ciutat al dir que un pa\u00eds sense capital no \u00e9s un pa\u00eds, \u00e9s un territori; i que un pa\u00eds sense territori no \u00e9s un pa\u00eds sin\u00f3 una \u00e0rea metropolitana. A Catalunya, tres &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[69],"class_list":["post-3756","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3756","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3756"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3756\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3762,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3756\/revisions\/3762"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3756"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3756"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3756"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}