{"id":37538,"date":"2025-11-24T21:57:10","date_gmt":"2025-11-24T20:57:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37538"},"modified":"2025-11-24T22:14:51","modified_gmt":"2025-11-24T21:14:51","slug":"jordi-font-mossen-cinto-el-perseguit-dels-poderosos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-mossen-cinto-el-perseguit-dels-poderosos\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Moss\u00e8n Cinto, \u00abel perseguit dels poderosos\u00bb"},"content":{"rendered":"\n

Moss\u00e8n Cinto, \u00abel perseguit dels poderosos\u00bb<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Fa cent vuitanta anys del naixement de Jacint Verdaguer <\/strong>(1845<\/strong>), popularment conegut com a Moss\u00e8n Cinto<\/strong>; pedra angular del catal\u00e0 modern, a partir del parlar ufan\u00f3s de la Plana de Vic<\/strong>, amb la for\u00e7a del qual va engegar a les golfes la ret\u00f2rica arca\u00eftzant d\u2019un cert jocfloralisme, tan ortop\u00e8dic com allunyat del \u201ccatal\u00e0 que ara es parla<\/em>\u201d (Frederic Soler<\/strong>-\u201cPitarra<\/em><\/strong>\u201d) que, tot hi traginar for\u00e7a castellanismes, tenia la frescor expressiva i el potencial de tota llengua viva. Verdaguer<\/strong> va irrompre en aquesta dicotomia amb el seu catal\u00e0 arrelat i frond\u00f3s, amb el qual va saber expressar els sentiments m\u00e9s \u00edntims i l\u00edrics i alhora va ser capa\u00e7 d\u2019aixecar construccions \u00e8piques colossals, com L\u2019Atl\u00e0ntida<\/strong><\/em> o Canig\u00f3<\/strong><\/em>, enveja de qualsevol idioma madur.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 no va ser nom\u00e9s aix\u00f2 el que va fer de Verdaguer <\/strong>un s\u00edmbol popular potent i durador. L\u2019historiador Ricard Vinyes<\/strong>, autor de La pres\u00e8ncia ignorada<\/strong><\/em> (Edicions 62<\/strong>, 1989<\/strong>) sobre la Catalunya popular i revoltada, explica com alg\u00fa que estudiava l\u2019anticlericalisme barcelon\u00ed i les seves successives explosions, va preguntar, els anys setanta, a una \u00e0via que de jove havia estat una activista llibert\u00e0ria i i menjacapellans, per qu\u00e8 mai no havien incendiat ni violentat el monument al sacerdot Moss\u00e8n Cinto,<\/strong> tan c\u00e8ntric i aparat\u00f3s com era. L\u2019\u00e0via li respongu\u00e9, amb l\u2019estranyesa de qui es veu obligada a afirmar una obvietat: \u201cPer\u00f2, home! Qu\u00e8 diu? Moss\u00e8n Cinto<\/strong> era dels nostros!<\/em>\u201d. <\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s que Moss\u00e8n Cinto <\/strong>fos d\u2019esquerres. M\u00e9s aviat, li feien por les esquerres coet\u00e0nies, que no eren tan sols els bakuninistes i el marxistes, sin\u00f3 tamb\u00e9 els qui seguien Kropotkin<\/strong> i Brousse<\/strong> i practicaven\u00a0\u201cla propaganda pel fet<\/em>\u201d, arran de la qual Barcelona seria coneguda al m\u00f3n sencer com \u201cla ciutat de les bombes<\/em>\u201d. \u00a0<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2, tanmateix, no va minvar la vocaci\u00f3 social de Moss\u00e8n Cinto<\/strong>, que el duria a ser repudiat i perseguit pels tres grans poders conjugats: el poder econ\u00f2mic (Claudio L\u00f3pez Bru<\/strong>, marqu\u00e8s de Comillas<\/strong>, \u201cla primera fortuna d\u2019Espanya<\/em>\u201d), el poder eclesial (el bisbe de Vic, Josep Morgades<\/strong>) i el poder pol\u00edtic (Narc\u00eds Verdaguer i<\/strong> Call\u00eds<\/strong>, cos\u00ed seu i fact\u00f2tum de la Lliga Regionalista). Aquesta vocaci\u00f3 social provenia del seu cristianisme incondicional i de la conseq\u00fc\u00e8ncia que en treia: \u201cla caritat<\/em>\u201d envers els pobres com a exig\u00e8ncia moral inexcusable. \u201cCrec en l\u2019omnipot\u00e8ncia de la caritat<\/em>\u201d, deia (carta XI<\/strong>, dins el conjunt d\u2019escrits En defensa pr\u00f2pia<\/em>,<\/strong> 1895<\/strong>). La volia generosa i generalitzada. Atribu\u00efa a la seva abs\u00e8ncia els mals de l\u2019\u00e8poca, incl\u00f2s el terrorisme. I afegia: \u201cDe totes les arts que serveixen al mal en la terra, la que fa m\u00e9s horror \u00e9s la d\u2019oprimir els pobres\u201d. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2, de fet, era congruent amb la recent enc\u00edclica Rerum Novarum<\/em> <\/strong>(1891<\/strong>) del Papa Lle\u00f3 XIII<\/strong>. Verdaguer<\/strong> la cita breument, denominant-la l\u2019\u201cenc\u00edclica sobre la q\u00fcesti\u00f3 obrera<\/em>\u201d. Comentant-la, diu: \u201cQue els ministres sagrats (els sacerdots) treballin amb tot s\u00f3n poder per la salut dels pobres i, per damunt de tot, que s\u2019apliquin a alimentar en si mateixos i a fer n\u00e9ixer en els altres la caritat, reina i senyora de totes les virtuts. (…) D\u2019una abundosa efusi\u00f3 de caritat, cal esperar la salvaci\u00f3 del m\u00f3n<\/em>\u201d. I s\u2019exclamava: \u201cQue els milions apilats amb tan pocs anys no serveixin per soc\u00f3rrer el necessitat en sa desgr\u00e0cia \u00e9s un mal prou greu per mantenir desequilibrada i desorganitzada la societat<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Era una concepci\u00f3 de la \u201ccaritat<\/em>\u201d, lligada a la idea de responsabilitat social i a una idea difusa de redistribuci\u00f3 de la riquesa. All\u00f2 que se\u2019n dir\u00e0 \u201cla doctrina social de l\u2019Esgl\u00e9sia<\/em>\u201d i que, passats els anys, l\u2019endem\u00e0 de la Segona Guerra Mundial, acabar\u00e0 duent la Democr\u00e0cia Cristiana a coincidir amb la Socialdemocr\u00e0cia en l\u2019establiment de l\u2019Estat del Benestar a bona part d\u2019Europa. Una concepci\u00f3 que, de moment, per\u00f2, va emp\u00e8nyer el pobre \u201calmoiner<\/em>\u201d dels Comillas<\/strong> a un aut\u00e8ntic Via Crucis. <\/p>\n\n\n\n

Verdaguer<\/strong>, des de 1886<\/strong>, extrema el seu zel caritatiu i se serveix de la devoci\u00f3 de la marquesa per traginar substancioses bosses de cabals, del Palau Moja<\/strong>, a l\u2019Esgl\u00e9sia de Betlem<\/strong>, tot just creuada la Rambla. All\u00e0, s\u2019hi socorren, conta Verdaguer<\/strong>, \u201cm\u00e9s de tres-centes fam\u00edlies de les m\u00e9s pobres i necessitades de Barcelona\u201d<\/em> i se cerca ajuda \u201cper qui ha caigut<\/em>\u201d: per als malalts, per als accidentats, per als orfes, per als mancats de recer… <\/p>\n\n\n\n

Fins que el marqu\u00e8s diu prou i decideix desfer-se d\u2019aquell corc\u00f3 virtu\u00f3s que li entabana la dona cap a la desmesura caritativa (1893<\/strong>). Per fer-ho se serveix del bisbe Morgades<\/strong> que, amatent al desitjos del marqu\u00e8s i dient-li a Verdaguer<\/strong> que ha de reposar una mica, el fa desfilar cap al santuari de la Gleva<\/strong>, mentre escampa, per justificar-se, que el pobre sacerdot est\u00e0 malament del terrat. En Verdaguer<\/strong> remuga, de primer ho accepta, s\u2019hi est\u00e0 una bona temporada, per\u00f2 acaba escapolint-se cap a Barcelona, on ha d\u2019atendre els seus quefers editorials i on l\u2019acull una fam\u00edlia amiga. <\/p>\n\n\n\n

Una fam\u00edlia cat\u00f2lica que, pel que sembla, havia fet alguna pr\u00e0ctica espiritista, cosa no gens estranya a l\u2019\u00e8poca i bastant freq\u00fcent en els ambients llibertaris. Es tractava d\u2019una espiritualitat que, en contrast amb la distant i encarcarada jerarquia cat\u00f2lica, oferia unes experi\u00e8ncies properes i intenses, acompanyades, per cert, de lla\u00e7os de socors mutu entre els participants i amb un protagonisme in\u00e8dit de les dones. Els enemics de Verdaguer<\/strong> en fan una gran escudella. I no diguem quan hi afegeixen i extrapolen la q\u00fcesti\u00f3 dels \u201cexorcismes<\/em>\u201d, pr\u00e0ctica aleshores bastant estesa i respecte de la qual Verdaguer<\/strong> s\u2019havia limitat a reproduir, en alguna ocasi\u00f3,  el ritual oficial dictat pel mateix Papa Lle\u00f3 XIII<\/strong> .     <\/p>\n\n\n\n

El bisbe el torna a convocar a Vic<\/strong>, ara amb la intenci\u00f3 d\u2019ingressar-lo a \u201cl\u2019Asil<\/em>\u201d, on s\u2019hi fan fonedissos els capellans vells i dements. Ell, que se n\u2019assabenta, no hi va. El bisbe, aleshores, emparant-se en aquesta \u201cdesobedi\u00e8ncia<\/em>\u201d, dicta la \u201csuspensi\u00f3 a divinis<\/em>\u201d de Verdaguer<\/strong>, amb la prohibici\u00f3 de dir missa i la retirada de l\u2019exigua  paga de la que viu. Tamb\u00e9 intenta, per dos cops, fer-lo detenir per la for\u00e7a p\u00fablica. Verdaguer<\/strong> nega la desobedi\u00e8ncia, perqu\u00e8 \u201cper faltar a l\u2019obedi\u00e8ncia, (el bisbe) m\u2019havia de manar una cosa l\u00edcita<\/em>\u201d . I tancar-lo a l\u2019\u201dAsil<\/em>\u201d, fent-lo passar boig, no n\u2019era de l\u00edcit i, doncs, \u201cno l\u2019havia d\u2019obeir<\/em>\u201d. La pr\u00f2pia consci\u00e8ncia, ve a dir, ha de primar sobre la disciplina cega.<\/p>\n\n\n\n

La dreta catalanista i cat\u00f2lica, davant d\u2019aquest xoc descomunal, no dubta i es decanta pel bisbe i el marqu\u00e8s. I ho justifica difamant Moss\u00e8n Cinto<\/strong>: s\u2019inventen que ha robat. Verdaguer<\/strong>, arribats a aquest punt, veient-se al caire de l\u2019abisme, se sent abocat a al\u00e7ar la veu p\u00fablicament: \u00e9s l\u2019\u00fanic recurs que li queda per fer front al poder\u00f3s encal\u00e7 de qu\u00e8 \u00e9s v\u00edctima. \u00c9s aix\u00ed com, el 17<\/strong> de juny 1895<\/strong>, demana auxili p\u00fablicament, en un comunicat corprenedor a El Noticiero Univesal<\/strong><\/em>: \u201cPel mes de maig de l’any 1893<\/strong>, se m’alluny\u00e0 tra\u00efdorament de Barcelona, amb la t\u00e0cita nota de boig, donant-me a mi l’excusa d’anar dos mesos a fora a cuidar ma salut, que, gr\u00e0cies a D\u00e9u, no necessitava remeis. He baixat a Barcelona, en \u00fas de mon dret i de ma llibertat, per arreglar mos assumptes i obrir una sortida en ma situaci\u00f3 desesperada, i dues vegades he vist la for\u00e7a p\u00fablica en ma mateixa posada (…). Demano just\u00edcia i protesto davant de la llei, davant de la gent honrada de Barcelona que em coneix, davant de cel i terra i del mateix D\u00e9u qui ens ha de judicar a tots, de la iniquitat de qu\u00e8 \u00e9s v\u00edctima, no s\u00e9 amb quin fi, aquest pobre sacerdot.<\/em>\u201d <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un esc\u00e0ndol colossal. Tothom se\u2019n fa creus i recorda la suspensi\u00f3 sobtada de la seva comesa d\u2019almoiner a l\u2019Esgl\u00e9sia de Betlem<\/strong> i les conseq\u00fc\u00e8ncies fatals que aix\u00f2 havia tingut per a tanta gent desvalguda. La Publicitat<\/strong><\/em>, diari republic\u00e0, publicar\u00e0 les primeres onze cartes d\u2019En defensa pr\u00f2pia<\/strong><\/em>. Les acusacions nominals de cal\u00famnia que Verdaguer<\/strong> hi explica trasbalsen l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Com \u00e9s possible tan d\u2019acarnissament en un pobre capell\u00e0 desposse\u00eft que \u00e9s, per m\u00e9s senyes, el gran \u201cpoeta nacional<\/em>\u201d de Catalunya? Un grup de metges prestigiosos, encap\u00e7alats per l\u2019eminent psiquiatre Joan Gin\u00e9 i Partag\u00e0s<\/strong>, surten al pas de la maledic\u00e8ncia i, despr\u00e9s d\u2019examinar-lo, certifiquen que Verdaguer<\/strong> es troba en plenes facultats mentals. Els intents reconciliadors no aconseguiran que el bisbe es faci enrere de la \u201csuspensi\u00f3 a divinis<\/em>\u201d, cosa que donar\u00e0 lloc a una segona s\u00e8rie de vint-i-sis \u201ccartes<\/em>\u201d de Verdaguer<\/strong> a La Publicitat<\/strong><\/em>. Pel seu gran impacte, originat a partir d\u2019un diari, s\u2019ha dit que aquest va ser el nostre \u201cCas Dreyfus<\/strong><\/em>\u201d, nom\u00e9s que tres anys abans (1895<\/strong>) del fam\u00f3s J\u2019acusse<\/em> d\u2019\u00c9mile Zola<\/strong> (1898<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

Dreta i esquerra \u201c<\/strong>es retrobaran al llit de mort del poeta. Els regionalistes volen que torni “a la casa del Pare”, per\u00f2 no ho aconsegueixen. Verdaguer canvia el sentit del seu anterior testament a darrera hora, amb el cos molt debilitat, moribund. L\u2019her\u00e8ncia acaba en mans dels republicans, que seran els marmessors de l\u2019obra<\/em>\u201d, explica Gerard E. Mur<\/strong> (N\u00favol<\/strong>), en un treball a partir del llibre Entre l\u2019infern i la gl\u00f2ria<\/a><\/em><\/strong> d\u2019\u00c0lvar Valls<\/strong> (Edicions de 1984<\/strong>), una obra monumental sobre Jacint Verdaguer<\/strong>, fruit de molts anys de recerca, escrita en un catal\u00e0 espl\u00e8ndid i de lectura apassionant. I \u00e9s que, com deia Salvador Espriu<\/strong>, “Verdaguer <\/strong>\u00e9s una figura que crema aix\u00ed que es toca, i es fa impossible no apassionar-s’hi<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha un episodi final, molt significatiu i que nom\u00e9s he trobat ressenyat a les Mem\u00f2ries<\/em> <\/strong>de Francesc Camb\u00f3<\/strong> (Editorial Alpha<\/strong>, Barcelona, Volum I<\/strong>, pag 85<\/strong>–86<\/strong>), amb la particularitat que \u00e9s narrat en primera persona pel l\u00edder de la Lliga, referint-se a la seva intervenci\u00f3 quan era regidor de l\u2019Ajuntament de Barcelona. En un apartat sota el t\u00edtol \u201cLa mort de Moss\u00e8n Cinto.<\/strong> M\u2019apodero del cad\u00e0ver per entregar-lo a la ciutat<\/em>\u201d, explica:  \u201cEra de nit quan vaig tenir not\u00edcia que Moss\u00e8n Cinto<\/strong> havia entrat a l\u2019agonia. Llavors, portant la delegaci\u00f3 de l\u2019alcalde, amb alguns cotxes de cavalls i precedit d\u2019unes parelles de gu\u00e0rdies municipals muntats, vaig anar, en una nit de tempesta, a Vil.la Joana<\/strong>. (…) Per all\u00ed, circulaven homes d\u2019extrema esquerra que forjaven el pla perqu\u00e8 el cad\u00e0ver de Moss\u00e8n Cinto<\/strong> pogu\u00e9s servir de bandera d\u2019esc\u00e0ndol. (…) Em vaig imposar a tothom i, emparant-me de la caixa mortu\u00f2ria, vaig organitzar el seu trasllat a Barcelona (…). Aix\u00ed, entre llamps i trons i forta pluja, la f\u00fanebre comitiva va fer la llarga caminada<\/em>\u201d. Camb\u00f3<\/strong> aconseguia aix\u00ed encarrilar el difunt cap als ra\u00efls de l\u2019oficialitat, b\u00e9 que res no podria impedir que el poble ras desbord\u00e9s la comitiva f\u00fanebre, en un enterrament multitudinari com no se n\u2019havia vist cap altre d\u2019igual fins aleshores. Camb\u00f3<\/strong>, passats ja tants anys, s\u2019acabava sincerant i hi afegia una constataci\u00f3 d\u2019un valor especial per venir d\u2019ell (i no pas d\u2019aquells elements suspectes que, segons ell,  rondaven el mort per \u201cfer-ne bandera d\u2019esc\u00e0ndol<\/em>\u201d). Deia: \u201c…la massa veia en ell, no sols el gran poeta, sin\u00f3 el perseguit dels poderosos<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Moss\u00e8n Cinto, <\/strong>arran del seu Via Crucis, no va escriure nom\u00e9s les cartes recollides sota l\u2019ep\u00edgraf En defensa pr\u00f2pia<\/em> i que s\u00f3n un prodigi de la prosa catalana: tamb\u00e9 va escriure un llibre de poemes amb el t\u00edtol \u201cFlors de calvari<\/em>\u201d. Vet aqu\u00ed una de les seves perles, un magn\u00edfic cant a la resist\u00e8ncia contra els poderosos:<\/p>\n\n\n\n

\u201cTotes les ones de la mar
m’han envestit en so de guerra,
tot udolant com a lleons,
com a lleons sedents de presa.

Els cops de mar d’un a un
van rodolant sobre ma testa,
com una mola sobre el gra,
com l’eugassada sobre l’era.

Mes el meu front est\u00e0 ser\u00e8
mon esperit jugant s’hi bressa,
com la gavina en la maror,
com l’aligot en la tempesta.

Totes les ones de la mar
no poden rompre un gra d’arena”<\/em>
<\/p>\n\n\n\n

Naci\u00f3 Digital<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Moss\u00e8n Cinto, \u00abel perseguit dels poderosos\u00bb Fa cent vuitanta anys del naixement de Jacint Verdaguer (1845), popularment conegut com a Moss\u00e8n Cinto; pedra angular del catal\u00e0 modern, a partir del parlar ufan\u00f3s de la Plana de Vic, amb la for\u00e7a del qual va engegar a les golfes la ret\u00f2rica arca\u00eftzant d\u2019un cert jocfloralisme, tan ortop\u00e8dic …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37554,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[],"class_list":["post-37538","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37538","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37538"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37538\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37560,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37538\/revisions\/37560"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37554"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37538"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37538"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37538"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}