{"id":37477,"date":"2025-11-19T08:17:48","date_gmt":"2025-11-19T07:17:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37477"},"modified":"2025-11-19T08:19:30","modified_gmt":"2025-11-19T07:19:30","slug":"jordi-font-ernest-lluch-infatigable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-ernest-lluch-infatigable\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Ernest Lluch, infatigable"},"content":{"rendered":"\n

Aquest 21<\/strong> novembre fa vint-i-cinc anys de la mort d\u2019Ernest Lluch<\/strong>. No van matar nom\u00e9s un home, un pol\u00edtic, un socialista catal\u00e0: van matar un savi, van clausurar una mina de coneixement, d\u2019intu\u00efcions valuoses, d\u2019energia pedag\u00f2gica i investigadora…<\/p>\n\n\n\n

Havia fet molta feina. Era un \u201cstajanovista<\/em>\u201d (Staj\u00e1nov<\/strong>, partidari d\u2019incrementar la productivitat a partir del propi esfor\u00e7). Lluch<\/strong> en feia un principi moral: la vida pren sentit quan som capa\u00e7os de millorar, amb el nostre esfor\u00e7, all\u00f2 que ens han deixat els qui ens han precedit. Era infatigable.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any vinent en far\u00e0 40<\/strong> de la promulgaci\u00f3 de la llei de sanitat (1986<\/strong>), que va fer arribar l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria a tothom. Va ser la seva gran obra com a ministre de Sanitat (1982<\/strong>–1986<\/strong>). Havia estat i tornaria a ser un mestre dels que fan escola: va alletar les joves promocions acad\u00e8miques amb encert, gaudint-ho, inspirant recerques, animant tota mena d\u2019iniciatives. Era professor ajudant quan, arran de \u201cla Caputxinada<\/em>\u201d (1966<\/strong>), va ser expulsat de la Universitat de Barcelona. Posteriorment esdevindria catedr\u00e0tic d\u2019economia a la Universitat de Val\u00e8ncia (1975<\/strong>) i d\u2019hist\u00f2ria del pensament econ\u00f2mic a la de Barcelona (1986<\/strong>). Entre la seva producci\u00f3 cient\u00edfica, t\u00e9 un inter\u00e8s especial la recerca feta sobre l\u2019\u201caustriacisme<\/em>\u201d, l\u2019opci\u00f3 per l\u2019Estat compost a les Espanyes, una mena de catalanisme avant la lettre<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Al ministeri, les senyores de la neteja, quan entraven a treballar amb les primeres llums del dia, se l\u2019havien trobat m\u00e9s d\u2019un cop ajagut al sof\u00e0 del despatx: s\u2019havia quedat treballant tota la nit. Era un ministre ben estrany. Li agradava trobar moments per xerrar amb els empleats m\u00e9s subalterns, amb els que solen resultar transparents. S\u2019interessava per les seves cuites. I en treia informaci\u00f3 qualitativa sobre la marxa real de les coses. Era molt tafaner. Li agradava fer bugada. En aix\u00f2 i en austeritat, competia amb Joan Revent\u00f3s<\/strong>. Gastaven molt poc i s\u2019intercanviaven \u201ccromos<\/em>\u201d: jo te n\u2019explico una si tu me n\u2019expliques una altra. Espiar els seus regatejos era realment divertit i un niu d\u2019informaci\u00f3. No eren te\u00f2rics abstractes: explicaven hist\u00f2ries d\u2019arran de terra que ho deien tot.<\/p>\n\n\n\n

Raimon<\/strong> Obiols<\/strong>, al llibre El temps esquerp<\/em>, diu: \u201cEl m\u00e8tode de les \u2019petites coses\u2019 d\u2019Eugenio Colorni<\/strong> (…) recorda molt la manera de treballar d\u2019Ernest Lluch. \u00c9s un m\u00e8tode fecund i que permet evitar grans errors<\/em>.\u201d Sobre aquest m\u00e8tode, explica que Colorni<\/strong> propugnava \u201cmalfiar-se de les grans idees (sobretot de les grandioses) i substituir l\u2019ambici\u00f3 de les teories abstractes i les concepcions globals per la pr\u00e0ctica constant de l\u2019atenci\u00f3 a la recerca de petites idees, de petites peces de coneixement. Calia observar i observar-se (…) i nom\u00e9s despr\u00e9s inferir, comparar, generalitzar (i despr\u00e9s sotmetre les generalitzacions a dubte i revisi\u00f3<\/em>).\u201d<\/p>\n\n\n\n

Un dia, en Lluch<\/strong> em va explicar que, a It\u00e0lia, en una taula rodona amb Giulio Andreotti<\/strong>, va sorgir el tema del terrorisme. De sobte, Andreotti<\/strong>, fent refer\u00e8ncia a les Brigades Roges<\/strong><\/em> i a ETA<\/strong>, va afirmar \u201c\u00c8 la stessa matrice culturale<\/em>\u201d (\u201c\u00c9s la mateixa matriu cultural\u201d<\/em>). Lluch<\/strong> va replicar-li que la matriu de les primeres era el marxisme-leninisme, mentre que la matriu de la segona era el nacionalisme radical. Andreotti<\/strong> va insistir: \u201cNo, no, \u00e9 la stessa matrice culturale<\/em>…\u201d. Lluch<\/strong> li va demanar de quina matriu parlava. I el democratacristi\u00e0 ho va aclarir sense embuts: \u201cDel seminario<\/em>!\u201d. Ben cert, sovint la prehist\u00f2ria d\u2019aquestes i d\u2019altres radicalitats tenia a veure amb la viv\u00e8ncia de l\u2019absolut celestial: els implicats, en secularitzar-se, no sabien desprendre\u2019s de l\u2019absolut (com si fos una droga) i l\u2019aplicaven ara a les coses terrenals. Un aut\u00e8ntic horror.<\/p>\n\n\n\n

Ernest Lluch combatia el pensament absolut. Hi veia l\u2019ou de la serp, la llavor de tots els totalitarismes, de dretes o d\u2019esquerres. Al Pa\u00eds Basc, va fer-se d\u2019Elkarri<\/strong>, moviment social pel di\u00e0leg i la pau, contra els dos absoluts enfrontats: d\u2019un costat, ETA<\/strong>, i de l\u2019altre, l\u2019espanyolisme de terra cremada dels Mayor Oreja<\/strong>, Fernado<\/strong> Sabater<\/strong>, etc. Aquests segons van tractar d\u2019anatemitzar-lo tant com van poder. I els primers el van matar. Finalment, per\u00f2, les posicions de Lluch<\/strong> han guanyat: ETA<\/strong> ja no existeix, i els altres resten consumits per la seva pr\u00f2pia febre. Entretant, la mem\u00f2ria d\u2019Ernest Lluch<\/strong> es fa gran entre tots nosaltres, a Catalunya i al Pa\u00eds Basc. I cada cop que alg\u00fa, a les Espanyes, troba curaci\u00f3 a la sanitat p\u00fablica i gratu\u00efta.<\/p>\n\n\n\n

El Punt Avui<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest 21 novembre fa vint-i-cinc anys de la mort d\u2019Ernest Lluch. No van matar nom\u00e9s un home, un pol\u00edtic, un socialista catal\u00e0: van matar un savi, van clausurar una mina de coneixement, d\u2019intu\u00efcions valuoses, d\u2019energia pedag\u00f2gica i investigadora… Havia fet molta feina. Era un \u201cstajanovista\u201d (Staj\u00e1nov, partidari d\u2019incrementar la productivitat a partir del propi esfor\u00e7). …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37479,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-37477","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37477","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37477"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37477\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37481,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37477\/revisions\/37481"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37479"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37477"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37477"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37477"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}