El passat 27 <\/strong>de novembre, tenia lloc el \u201cmemorial Llu\u00eds Companys\u201d <\/strong>que l\u2019Ajuntament de Matar\u00f3 <\/strong>convoca cada tardor, en commemoraci\u00f3 del seu afusellament. Era al Sal\u00f3 de Plens, presidit per l\u2019alcalde David Bote<\/strong>. Aquest cop, el glossador seria l\u2019historiador David Ballester<\/strong>, que se centraria en l\u2019altre Llu\u00eds Companys<\/strong>: encara no el \u201cpresident m\u00e0rtir<\/em>\u201d, sin\u00f3 un de molt m\u00e9s desconegut, escamotejat sistem\u00e0ticament per la Catalunya d\u2019ordre. Es tracta de l\u2019advocat dels treballadors (a partir de 2015<\/strong>), del fundador amb Francesc Layret<\/strong> del Partit Republic\u00e0 Catal\u00e0<\/strong> (1917<\/strong>), d\u2019un dels fundadors de la Uni\u00f3 de Rabassaires<\/strong> (1922<\/strong>) i director del seu portaveu \u201cLa Terra\u201d<\/strong><\/em>, del supervivent de la tr\u00edada que havien format Salvador Segu\u00ed<\/strong>, Francesc Layret<\/strong> i Llu\u00eds Companys<\/strong>, la que podia haver fressat un cam\u00ed diferent per a la Catalunya dels anys vint i trenta, amb la cristal\u00b7litzaci\u00f3 d\u2019una gran alian\u00e7a sindical i pol\u00edtica, en la l\u00ednia encetada per les \u201cTrade Unions<\/em>\u201d i que havia donat lloc al laborisme angl\u00e8s. David Ballester,<\/strong> historiador rigor\u00f3s i excel\u00b7lent comunicador, va fer emergir el batec d\u2019aquest potencial, liquidat per les bales abans de n\u00e9ixer, encara sense nom, \u201cquan mataven pels carrers<\/em>\u201d (novel\u00b7la de Joan Oller Rabassa<\/strong>, 1930<\/strong>). <\/p>\n\n\n\n El 1918, <\/strong>tenia lloc el \u201cCongr\u00e9s de Sants\u201d <\/strong>de la CNT, <\/strong>un congr\u00e9s d\u2019\u00e0mbit catal\u00e0, liderat per Salvador Segu\u00ed <\/strong>(\u201cEl noi del sucre<\/strong>\u201d), on es consagraria el tr\u00e0nsit, de l\u2019organitzaci\u00f3 dispersa per oficis, a l\u2019organitzaci\u00f3 per \u201csindicats \u00fanics de ram<\/em>\u201d o branca industrial (l\u2019\u201c\u00danic<\/em>\u201d, deien), cosa que comportaria un salt qualitatiu en les capacitats de l\u2019acci\u00f3 sindical, aix\u00ed com un creixement extraordinari de la CNT<\/strong>. En aquest context, Salvador Segu\u00ed<\/strong> dinamitza les relacions amb la pol\u00edtica catalana, sobretot amb els advocats dels treballadors que s\u00f3n tamb\u00e9 activistes republicans i catalanistes d\u2019esquerres (Llu\u00eds Companys<\/strong> i Francesc Layret<\/strong>). <\/p>\n\n\n\n Un any abans, el 1917, <\/strong>havia tingut lloc la fundaci\u00f3 del Partit Republic\u00e0 Catal\u00e0 (PRC),<\/strong> per compte de Francesc Layret<\/strong> i Llu\u00eds<\/strong> Companys<\/strong>, amb la voluntat de ser l\u2019embri\u00f3 d\u2019una alternativa catalanista d\u2019esquerres a la Lliga Regionalista<\/strong> de la burgesia i d\u2019incorporar les transformacions socials que havien de rescatar els obrers de la pen\u00faria extrema en qu\u00e8 vivien, en contrast amb la \u201cfebre d\u2019or\u201d<\/em> que gaudia la burgesia, arran dels grans negocis i els enormes guanys que li suposaven la neutralitat d\u2019Espanya enmig de la Primera Guerra Mundial. <\/p>\n\n\n\n Els factors de conflu\u00e8ncia entre la puixant CNT <\/strong>i el republicanisme catalanista d\u2019esquerres eren evidents. No trigarien a assenyalar-ho algunes veus radicals de la CNT<\/strong> que acusarien Salvador Segu\u00ed<\/strong> de contaminaci\u00f3 \u201cpol\u00edtica<\/em>\u201d. Per compte de les esquerres del moment, a m\u00e9s de Francesc Layret<\/strong> i Llu\u00eds<\/strong> Companys<\/strong>, cal remarcar altres noms com Marcel\u00b7l\u00ed Domingo<\/em>, Pere<\/strong> Corominas<\/strong>, socialistes que el 1923<\/strong> fundarien la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya com Gabriel Alomar<\/strong>, Serra i Moret<\/strong>, Rafael Campalans<\/strong>, socialistes i ugetistes del FC<\/strong> del PSOE<\/strong> com Josep Comaposada<\/strong> i Manuel Ovejero<\/strong>… Podia, aquest conglomerat, fer un cam\u00ed semblant al de les \u201cTrade Unions<\/em><\/strong>\u201d angleses? Les condicions objectives semblaven apuntar-hi. Tamb\u00e9 les candidatures que estava gestionant Francesc Layret<\/strong> l\u2019any 1920<\/strong>, just quan el van matar. <\/p>\n\n\n\n El 1919 <\/strong>havia tingut lloc la vaga de la Canadenca, <\/strong>que va durar quaranta-quatre dies i va paralitzar Barcelona i bona part de la ind\u00fastria catalana. La repressi\u00f3, la suspensi\u00f3 de garanties constitucionals i l\u2019estat de guerra no van aturar la vaga. No es va aturar fins que les autoritats van transigir a una negociaci\u00f3 que donaria com a fruit la instauraci\u00f3 de les m\u00edtiques 8<\/strong> hores de jornada laboral (aleshores nom\u00e9s vigents a l\u2019Uruguai). \u201cVolem les 8<\/em><\/strong>\u201d havia estat el lema durant molts anys i la reivindicaci\u00f3 d\u2019\u201cels Tres Vuits de Just\u00edcia<\/em><\/strong>\u201d (8<\/strong> hores de treball, 8<\/strong> hores de descans i 8<\/strong> hores de lleure i estudi). Per\u00f2 es va pactar tamb\u00e9 un altre comprom\u00eds: l\u2019alliberament dels presos un cop tothom s\u2019hagu\u00e9s reincorporat a la feina. La gran assemblea obrera que omplia la pla\u00e7a de braus de \u201cLes Arenes<\/strong>\u201d havia de referendar aquests acords. Era majorit\u00e0ria l\u2019exig\u00e8ncia d\u2019alliberar els presos abans de la reincorporaci\u00f3 a la ferina. Va ser Salvador Segu\u00ed<\/strong> qui, en un discurs memorable, va inclinar la balan\u00e7a en favor dels acords assolits amb les autoritats (a repel de la duresa patronal). Tot plegat havia estat una extraordin\u00e0ria demostraci\u00f3 de for\u00e7a sindical i tamb\u00e9 l\u2019autoritat del \u201cNoi del Sucre<\/strong>\u201d. <\/p>\n\n\n\n Les autoritats, per\u00f2, per pressi\u00f3 de la patronal descontenta i dels militars, l\u2019endem\u00e0 mateix es van fer enrere del segon acord i, acabada la vaga, no van alliberar els presos, amb la qual cosa, passats tres dies, es reprenia la vaga i esdevenia vaga general. L\u2019ex\u00e8rcit aleshores va prendre els carrers i es va desfermar un designi contundent i definitiu per compte de la dreta pol\u00edtica i econ\u00f2mica: calia esclafar el moviment obrer, s\u2019havia fet massa fort. I va comen\u00e7ar la gran repressi\u00f3. La CNT<\/strong>, al cim del seu trajecte, encap\u00e7alada per dirigents forts i dialogants, es va trobar, de sobte, arran de l\u2019abisme, amb una patronal i un poder pol\u00edtic que descartaven el di\u00e0leg i que anaven a imposar-se per la for\u00e7a bruta. De seguida, el general Severiano Mart\u00ednez Anido<\/strong> era nomenat governador civil de Barcelona i Miguel Arlegui<\/strong> cap de la policia, un duet letal que, en alian\u00e7a amb la patronal i el Sindicat Lliure<\/strong>, van posar en marxa la l\u00f2gica del pistolerisme als carrers i la \u201cllei de fugues<\/em>\u201d (que permetia disparar al detingut que \u201cfugia<\/em>\u201d despr\u00e9s d\u2019haver-li dit que quedava lliure i se\u2019n podia anar).<\/p>\n\n\n\n En aquest context, Francesc Layret <\/strong>va proposar-se treballar per una alian\u00e7a que configur\u00e9s un potent bloc d\u2019esquerres pol\u00edtic i sindicals, en resposta a la repressi\u00f3; una alian\u00e7a entre sindicalisme i catalanisme d\u2019esquerres que pogu\u00e9s abastar i representar l\u2019ample espectre de la Catalunya popular. La primera ocasi\u00f3 serien les eleccions del 19<\/strong> de desembre de 1920<\/strong>. I va posar-s\u2019hi. Va obrir converses, va fer propostes i va prefigurar acords… David Ballester<\/strong>, l\u2019altre dia, a Matar\u00f3, relacionava alguns dels noms que eren sobre la taula per a encap\u00e7alar les llistes a diverses circumscripcions: Salvador Segu\u00ed <\/strong>o Ramon Ar\u00edn<\/strong>, Gabriel Alomar<\/strong>, Manuel Ovejero<\/strong>, Llu\u00eds Companys<\/strong>, el mateix Francesc Layret<\/strong>… <\/p>\n\n\n\n El 30 <\/strong>de novembre, de nit. Layret <\/strong>era al seu despatx d\u2019advocat, al n\u00famero 26 <\/strong>del carrer Balmes, <\/strong>quan va rebre la visita angoixada de Merc\u00e8 Mic\u00f3<\/strong>, dona de Companys<\/strong>: acabava d\u2019haver-hi una vasta r\u00e0tzia policial de dirigents sindicals, entre els quals Salvador Segu\u00ed<\/strong> i Llu\u00eds Companys<\/strong>. Els havien tancat al vaixell \u201cPelayo<\/em><\/strong>\u201d que hi havia al port, es deia que se\u2019ls volien endur a Fernando Poo<\/strong>. Francesc Layret<\/strong> va afanyar-se a agafar el taxi que els esperava, per tractar de moure l\u2019alcalde de la ciutat i qui calgu\u00e9s contra aquell ab\u00fas desmesurat. Nom\u00e9s sortir del portal de casa seva, movent-se r\u00e0pid sobre les seves crosses, va ser abatut per sis bales. La not\u00edcia no trigaria a arribar al vaixell \u201cPelayo<\/em><\/strong>\u201d, entre els empresonats: consternaci\u00f3, impot\u00e8ncia, r\u00e0bia… Nom\u00e9s Salvador<\/strong> Segu\u00ed<\/strong> va trencar aquell silenci tens per dir: \u201cJa saben el que es fan..<\/em>.\u201d. Una frase isolada que ho deia tot. No havien matat nom\u00e9s un gran advocat dels obrers de Catalunya, tamb\u00e9 la idea que covava, l\u2019alian\u00e7a que estava confegint. <\/p>\n\n\n\n Simb\u00f2licament, Llu\u00eds Companys <\/strong>va acabar per presentar-se, en substituci\u00f3 de Francesc Layret, <\/strong>com a cap de llista per Sabadell.<\/strong> Va obtenir el 40%<\/strong> dels vots. La guerra a mort, per\u00f2, era ja imparable i seguiria fins al final. Cinc-cents morts \u00e9s el darrer balan\u00e7 dels historiadors sobre aquells anys en qu\u00e8 \u201cmataven pels carrers<\/em>\u201d. El 10<\/strong> de mar\u00e7 de 1923<\/strong>, Salvador Segu\u00ed<\/strong> havia dinat amb Llu\u00eds Companys<\/strong> i, despr\u00e9s, havia assistit a la tert\u00falia del \u201cTostadero<\/em>\u201d, a la pla\u00e7a Universitat. Tornava cap a casa amb Francesc Comas<\/strong> (\u201cPeronas<\/strong>\u201d) quan, al carrer de la Cadena, arran del carrer Sant Rafael (el Raval), les bales van segar la vida de tots dos. Francesc Maci\u00e0<\/strong> havia advertit Segu\u00ed<\/strong> del perill i li havia aconsellat que s\u2019amagu\u00e9s o marx\u00e9s fora un temps. \u201cSeria una deserci\u00f3 davant dels meus companys i davant de la meva consci\u00e8ncia<\/em>\u201d, li havia respost. <\/p>\n\n\n\n Aquell mateix any, arribaria la dictadura de Miguel Primo de Rivera<\/strong>, amb Severiano Mart\u00ednez Anido<\/strong> de ministre de Governaci\u00f3, de la Guerra, d\u2019Ordre P\u00fablic… Despr\u00e9s del par\u00e8ntesi republic\u00e0, Mart\u00ednez Anido<\/strong> reapareixeria encara com a ministre d\u2019Ordre P\u00fablic de Franco<\/strong>. Un fantotxe s\u00e0dic, el bra\u00e7 executor d\u2019un designi poder\u00f3s, el d\u2019una burgesia catalana i el d\u2019una dreta espanyola que no van saber estar a l\u2019altura d\u2019aquell sindicalisme madur i responsable. I que, escap\u00e7ant-lo, van instaurar l\u2019infern. <\/p>\n\n\n\n Altrament, hauria reeixit el projecte que impulsaven Layret <\/strong>i Companys, <\/strong>en converses amb Segu\u00ed, Peir\u00f3, Alomar, Ovejero, Domingo, Corominas…?<\/strong> Isidre Molas<\/strong> ens explicava que la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya<\/strong> (USC<\/strong>, 1923<\/strong>) i l\u2019Esquerra Republicana de Catalunya<\/strong> (ERC<\/strong>, 1931<\/strong>), en realitat, van ser els succedanis d\u2019all\u00f2 que podia haver estat. Potser per aix\u00f2, algunes llistes guanyadores a les eleccions municipals del 14<\/strong> d\u2019abril de 1931<\/strong>, que van donar lloc a la Rep\u00fablica, eren llistes de coalici\u00f3 entre ERC<\/strong> i la USC<\/strong>, com era el cas de Barcelona, amb Llu\u00eds Companys<\/strong> i Rafael Campalans<\/strong> entre els seus integrants.<\/p>\n\n\n\n Fins ara, nom\u00e9s en tenim una merit\u00f2ria i encara escassa historiografia. I algunes recreacions liter\u00e0ries com l\u2019excel\u00b7lent obra teatral \u201cPreguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya<\/strong><\/em>\u201d de Maria<\/strong> Aur\u00e8lia Capmany<\/strong>; o com la magn\u00edfica novel\u00b7la \u201cAp\u00f3stoles y asesinos<\/strong><\/em>\u201d d\u2019Antonio Soler<\/strong>; o la poc coneguda \u201cNaissance de notre force<\/strong><\/em>\u201d de Victor Serge<\/strong>… Per a quan la pel\u00b7l\u00edcula d\u2019aquesta \u00e8poca i d\u2019aquests noms. S\u00f3n el fonament de la Catalunya de progr\u00e9s que la gran majoria volem. S\u00f3n part essencial de la nostra identitat com a pa\u00eds. Una identitat de valors universals i amb una gran for\u00e7a integradora. Una identitat encara massa amagada.<\/p>\n\n\n\n Naci\u00f3 digital<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abJa saben el que es fan…\u00bb El passat 27 de novembre, tenia lloc el \u201cmemorial Llu\u00eds Companys\u201d que l\u2019Ajuntament de Matar\u00f3 convoca cada tardor, en commemoraci\u00f3 del seu afusellament. Era al Sal\u00f3 de Plens, presidit per l\u2019alcalde David Bote. Aquest cop, el glossador seria l\u2019historiador David Ballester, que se centraria en l\u2019altre Llu\u00eds Companys: encara …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37466,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-37455","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37455","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37455"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37455\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37465,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37455\/revisions\/37465"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37466"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37455"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37455"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37455"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}