{"id":37439,"date":"2025-11-12T08:51:32","date_gmt":"2025-11-12T07:51:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37439"},"modified":"2025-11-12T09:01:01","modified_gmt":"2025-11-12T08:01:01","slug":"lea-cipullo-tres-anys-de-govern-meloni-estabilitat-politica-o-deriva-democratica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lea-cipullo-tres-anys-de-govern-meloni-estabilitat-politica-o-deriva-democratica\/","title":{"rendered":"Lea Cipullo: Tres anys de govern Meloni: estabilitat pol\u00edtica o deriva democr\u00e0tica?"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Tres anys de govern Meloni: estabilitat pol\u00edtica o deriva democr\u00e0tica?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El <strong>22<\/strong> d&#8217;octubre el govern de <strong>Giorgia Meloni<\/strong> a It\u00e0lia va complir tres anys. \u00c9s una fita rara en la hist\u00f2ria republicana italiana: el seu executiu \u00e9s avui el tercer m\u00e9s llarg de la Rep\u00fablica, superant el de <strong>Bettino Craxi<\/strong> i apropant-se als governs de <strong>Silvio Berlusconi<\/strong>. En un pa\u00eds acostumat a crisis parlament\u00e0ries, dimissions i remodelacions infinites, la durada d&#8217;aquest govern s&#8217;ha convertit en una not\u00edcia.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 la duraci\u00f3 no \u00e9s sin\u00f2nim de bona salut democr\u00e0tica. El balan\u00e7 d&#8217;aquests tres anys, observat de prop, mostra una It\u00e0lia m\u00e9s estable des del punt de vista pol\u00edtic, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s dividida i m\u00e9s pobra en drets.<\/p>\n\n\n\n<p>El cas itali\u00e0 se situa en un marc europeu molt m\u00e9s ampli. L&#8217;Europa de <strong>2025<\/strong> viu una \u00e8poca de profunda inestabilitat pol\u00edtica.  A Fran\u00e7a, el govern continua feble despr\u00e9s de les crisis parlament\u00e0ries; a Espanya, el govern de <strong>Pedro S\u00e1nchez<\/strong> es veu sotm\u00e8s a tensions amb els socis; mentre que a Alemanya i a Hongria, per exemple, l\u2019extrema dreta consolida el seu ascens i guanya influ\u00e8ncia en el debat p\u00fablic europeu.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest context, <strong>Giorgia Meloni<\/strong> ha aconseguit imposar-se com a figura d&#8217;estabilitat i de refer\u00e8ncia per a la dreta europea, convertint-se en una cara respectada en els cercles conservadors internacionals. Per\u00f2 aquesta estabilitat es basa en un equilibri fr\u00e0gil, on la for\u00e7a del govern s&#8217;acompanya d&#8217;una reculada dels drets i d&#8217;un control cada vegada m\u00e9s ferri sobre la dissid\u00e8ncia i la informaci\u00f3. De fet, It\u00e0lia retrocedeix en drets.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Concentraci\u00f3 de poder i control  p\u00fablic<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Un dels trets m\u00e9s distintius del govern de <strong>Meloni<\/strong> \u00e9s la creixent concentraci\u00f3 de poder en mans de l&#8217;executiu. En tres anys, la \u201c<em>presidente<\/em>\u201d \u2013com ella s\u2019autoanomena\u2013 ha consolidat un sistema en el qual la comunicaci\u00f3 institucional, els mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics i els principals centres de presa de decisions responen a una l\u00f2gica de control pol\u00edtic directe. Els nomenaments en els cims de la <strong>RAI<\/strong> \u2013 televisi\u00f3 p\u00fablica italiana \u2013 i de les principals ag\u00e8ncies estatals en s\u00f3n un exemple evident. L&#8217;objectiu no \u00e9s nom\u00e9s governar, sin\u00f3 vendre el relat pol\u00edtic del govern, reduint l&#8217;espai de la dissid\u00e8ncia i de les veus cr\u00edtiques. Aquest model d\u2019estabilitat vertical garanteix aparentment ordre i coher\u00e8ncia, per\u00f2 al preu d&#8217;un pluralisme cada vegada m\u00e9s feble i d&#8217;una democr\u00e0cia que tendeix a buidar-se des de dins i que busca la uniformitat.<\/p>\n\n\n\n<p>En el pla econ\u00f2mic, una It\u00e0lia finalment s\u00f2lida i fiable contrasta amb una realitat m\u00e9s complexa. El creixement est\u00e0 estancat, la pressi\u00f3 fiscal ha crescut any rere any i la salut p\u00fablica continua patint infrafinan\u00e7ament cr\u00f2nic i escassetat de personal. Encara que el <em>Governo<\/em> proclama inversions sense precedents, la inflaci\u00f3 i la distribuci\u00f3 desigual dels recursos han redu\u00eft el seu impacte real. L&#8217;efecte \u00e9s una estabilitat econ\u00f2mica aparent, m\u00e9s avalada per la ret\u00f2rica de l&#8217;ordre que per millores concretes i reals en les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes d\u2019It\u00e0lia. Mentrestant, la realitat \u00e9s una altra: la cohesi\u00f3 social s&#8217;erosiona.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Endarreriment dels drets i  regressi\u00f3 democr\u00e0tica<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El pa\u00eds ha experimentat una reculada gradual en l\u2019\u00e0mbit dels drets civils i de les llibertats individuals: des de la no adhesi\u00f3 a la declaraci\u00f3 europea sobre els drets <strong>LGBT<\/strong> a les tensions sobre la llibertat de premsa. It\u00e0lia sembla avui m\u00e9s a\u00efllada i menys progressista que els socis d&#8217;Europa occidental. El llenguatge pol\u00edtic dominant, centrat en la fam\u00edlia, la identitat i la p\u00e0tria alimenta una cultura de tancament, uniformitat i  sospita. \u00c9s una deriva silenciosa, que no enderroca les institucions, sin\u00f3 que en buida lentament el sentit, substituint la confrontaci\u00f3 democr\u00e0tica per la fidelitat ideol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 <strong>Meloni<\/strong> continua mantenint un consens relativament estable: <strong><em>Fratelli d\u2019Italia<\/em> <\/strong>(<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Germans_d%27It%C3%A0lia\"><strong>Germans d\u2019It\u00e0lia<\/strong><\/a>) \u00e9s encara el primer partit a les enquestes, mostrant que la narrativa de \u201c<em>serietat i ordre<\/em>\u201d conven\u00e7 una part de l&#8217;electorat, fins i tot amb  resultats modestos. La It\u00e0lia del <strong>2025<\/strong> sembla una paradoxa: m\u00e9s estable, per\u00f2 menys lliure.<\/p>\n\n\n\n<p>El lideratge de <strong>Giorgia Meloni<\/strong> ha garantit una continu\u00eftat pol\u00edtica que el pa\u00eds no coneixia des de feia anys, per\u00f2 al preu d&#8217;una contracci\u00f3 de l&#8217;espai democr\u00e0tic i d&#8217;un clima social cada vegada m\u00e9s polaritzat.<\/p>\n\n\n\n<p>La veritable pregunta, tres anys despr\u00e9s de l&#8217;inici d&#8217;aquesta experi\u00e8ncia, ja no \u00e9s \u201cquant durar\u00e0 el govern\u201d, sin\u00f3 \u201cquin pa\u00eds quedar\u00e0 despr\u00e9s\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>En una Europa marcada per governs en crisi i per una ona conservadora que s&#8217;expandeix, el model <strong>Meloni<\/strong> es presenta com un laboratori pol\u00edtic: un govern que no cau, per\u00f2 que gradualment redefineix els l\u00edmits de la dissid\u00e8ncia, la premsa, els drets, les llibertats i l&#8217;estat de dret.<\/p>\n\n\n\n<p>Estabilitat o deriva: aquest \u00e9s el repte itali\u00e0, i potser tamb\u00e9 el repte europeu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tres anys de govern Meloni: estabilitat pol\u00edtica o deriva democr\u00e0tica? El 22 d&#8217;octubre el govern de Giorgia Meloni a It\u00e0lia va complir tres anys. \u00c9s una fita rara en la hist\u00f2ria republicana italiana: el seu executiu \u00e9s avui el tercer m\u00e9s llarg de la Rep\u00fablica, superant el de Bettino Craxi i apropant-se als governs de &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37452,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-37439","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37439","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37439"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37439\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37467,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37439\/revisions\/37467"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37452"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37439"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37439"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37439"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}