{"id":37425,"date":"2025-11-11T09:25:20","date_gmt":"2025-11-11T08:25:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37425"},"modified":"2025-11-11T12:51:04","modified_gmt":"2025-11-11T11:51:04","slug":"raimon-obiols-els-darrers-dies-de-la-humanitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-els-darrers-dies-de-la-humanitat\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Els darrers dies de la humanitat"},"content":{"rendered":"\n

Els darrers dies de la humanitat<\/strong><\/p>\n\n\n\n


El sarcasme ha estat hist\u00f2ricament una arma dels febles, encara que de vegades \u00e9s un recurs perill\u00f3s. Els caricaturistes, per exemple, tenen m\u00e0rtirs: Cabu<\/strong>, Wolinski<\/strong> i els seus companys del setmanari Charlie Hebdo<\/em><\/strong>; o el valenci\u00e0 Carlos G\u00f3mez Carrera<\/strong>, que signava \u201cBluff<\/em><\/strong>\u201d, afusellat per les seves caricatures de Franco<\/strong>, juntament amb altres trenta condemnats, a les t\u00e0pies del cementiri de Paterna.<\/p>\n\n\n\n


Parodiar els poderosos \u00e9s cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil. Es parodien a ells mateixos, com si la burla hagu\u00e9s canviat de b\u00e0ndol. El passat 28<\/strong> d\u2019octubre, uns set milions de nord-americans es van manifestar a 2.700<\/strong> localitats sota el lema \u201cNo Kings<\/em><\/strong>\u201d, protestant contra els excessos autoritaris del president Trump<\/strong>. Tant ell com el seu vicepresident es van afanyar a difondre memes burlescos generats amb intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. En el de Vance<\/strong>, Kamala Harris<\/strong> i altres dirigents dem\u00f2crates s\u2019agenollen i rendeixen homenatge a un Trump<\/strong> coronat. En el del president, aquest, tamb\u00e9 amb corona, aboca aig\u00fces fecals sobre els manifestants des d\u2019un avi\u00f3 de combat. Doble objectiu: trivialitzar els motius d\u2019alarma i indignaci\u00f3 dels manifestants (les r\u00e8pliques dels quals seran titllades de manca de sentit de l\u2019humor o d\u2019excessivament primmirades), i promoure la imatge d\u2019un Trump<\/strong> totpoder\u00f3s, de l\u2019home fort, providencial i taumaturg.
L\u2019entreteniment no escasseja en aquests dies. No obstant aix\u00f2, no pot ocultar la percepci\u00f3 que vivim temps brutals i imprevisibles. Creix entre nosaltres la vaga sensaci\u00f3 d\u2019un possible final dels temps.
Que vivim els darrers dies de la humanitat \u00e9s cert, en un sentit literal. El dia d\u2019avui \u00e9s l\u2019\u00faltim, fins ara i de moment, i sabem per experi\u00e8ncia que dem\u00e0 sortir\u00e0 el sol, i continuar\u00e0 fent-ho els dies seg\u00fcents. La por rau en una altra cosa, que Rafael S\u00e1nchez Ferlosio<\/strong> va formular com a pron\u00f2stic: \u201cVindran m\u00e9s anys dolents i ens faran m\u00e9s cecs<\/em>\u201d.
Tant de bo no tingu\u00e9s ra\u00f3 i fos al contrari. En qualsevol cas, els temps que corren conviden a extremar l\u2019atenci\u00f3, a mantenir els ulls ben oberts. Aix\u00ed ho va fer Karl Kraus<\/a><\/strong> l\u2019agost del 1914<\/strong>, davant l\u2019esclat de la Primera Guerra Mundial. L\u2019escriptor vien\u00e8s va comen\u00e7ar a prendre apunts, a recopilar discursos i declaracions, a guardar retalls de premsa i anuncis comercials, tota mena de materials significatius del moment. Amb tot aix\u00f2 va confeccionar un text teatral, Els darrers dies de la humanitat<\/em><\/strong>, publicat el 1922<\/strong>, amb cinc-cents personatges i dues-centes nou escenes, que l\u2019autor va definir com a \u201cteatre marci\u00e0<\/em>\u201d, perqu\u00e8 era irrepresentable a la Terra.<\/p>\n\n\n\n


D\u2019aquell text, una obra d\u2019\u201cespantosa comicitat<\/em>\u201d segons Roberto<\/strong> Calasso<\/strong>, gaireb\u00e9 la meitat de les escenes i textos (que semblen inventats, tanta \u00e9s la seva delirant estupidesa) s\u00f3n cites, amb prou feines comentades, de cr\u00f2niques i articles de premsa, discursos pol\u00edtics, sermons religiosos, sent\u00e8ncies judicials i anuncis publicitaris, de Viena<\/strong> a Berl\u00edn<\/strong>, dels ministeris a les casernes, dels ambients populars als de la gran burgesia, passant per caf\u00e8s, perruqueries, redaccions de diaris, hospitals militars i trinxeres del front, que Kraus<\/strong> va anar recopilant en aquells anys de follia assassina. \u201cHe volgut posar el meu temps entre cometes<\/em>\u201d, deia.<\/p>\n\n\n\n


\u00c9s un text amb resson\u00e0ncies actuals. Anticipant les ambicions de Trump<\/strong> per al futur de Gaza<\/strong>, Kraus<\/strong> fa dir a un alt funcionari de l\u2019Oficina de Turisme de austr\u00edaca: \u201cAnem al gra. Quines seran les atraccions que podrem oferir als estrangers despr\u00e9s de la guerra; o millor dit, qu\u00e8 els podrem oferir com a substitut dels monuments que eventualment hagin estat destru\u00efts?<\/em>\u201d. Un altre funcionari li respon: \u201cLes tombes d\u2019aquells que han mort al camp de l\u2019honor semblen fetes expressament per permetre\u2019ns esperar una reactivaci\u00f3 del turisme.<\/em>\u201d (Escena 24<\/strong>, Acte V<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n


Anys despr\u00e9s, Kraus<\/strong> va reproduir extensament, a la seva revista Die Fackel<\/em><\/strong> (La Torxa<\/em>), un prospecte comercial que havia arribat a les seves mans, en qu\u00e8 un publicitari an\u00f2nim proposava una visita al camp de batalla de Verdun<\/strong>: \u201cEn aquesta petita zona, on m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3, o potser un mili\u00f3 i mig d\u2019homes, han vessat la seva sang, no hi ha ni un sol cent\u00edmetre quadrat de superf\u00edcie que no hagi estat sacsejat pels obusos.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n


L\u2019anunci continuava amb els detalls: \u201cSortida en tren r\u00e0pid de segona classe. Hotel de primera classe, amb servei i propines incloses. Esmorzar abundant. Visita als pobles destru\u00efts de la zona fortificada de Vaux, amb els gegantescos cementiris on reposen centenars de milers de caiguts. Dinar al millor hotel de Verdun, amb vi i caf\u00e8, propina inclosa. Visita a la tarda a la zona d\u2019Haudiaumont, horriblement devastada. Sopar en un hotel de Metz, amb vi i caf\u00e8, propina inclosa. Tot incl\u00f2s pel preu de 117 francs<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n


\u201cLa vida continua. M\u00e9s enll\u00e0 del que seria l\u00edcit\u201d<\/em>, va escriure Kraus<\/strong> en un aforisme concloent. I hi va afegir quelcom que tamb\u00e9 evoca el pla trumpista d\u2019una Riviera<\/strong> de luxe a la Franja de Gaza<\/strong>: \u201cEnteneu que per aquella meta valia la pena fer aquella excursi\u00f3, i per aquella excursi\u00f3 valia la pena fer la guerra<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n


En un article de 1982<\/strong>, S\u00e1nchez Ferlosio<\/strong> (\u201cEm trobo semblan\u00e7a amb Karl Kraus<\/strong><\/em>\u201d, va dir-li en una ocasi\u00f3 a un periodista) contraposava la humanitat amb min\u00fascula (que es defineix b\u00e9 pel seu oposat, l\u2019inhum\u00e0) a la Humanitat amb maj\u00fascula de les Causes Sagrades, \u201cque sobreviu i es perpetua sempre a costa de fer patir cada vegada m\u00e9s atroces inhumanitats i d\u2019anar fent els homes cada vegada m\u00e9s inhumans\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n


A la Humanitat en maj\u00fascula, conclo\u00efa l\u2019escriptor, \u201cque li donin pel sac\u201d. Pel que fa a la humanitat amb min\u00fascula, la de la compassi\u00f3 i el respecte, observava S\u00e1nchez Ferlosio<\/strong>, de manera premonit\u00f2ria, que \u201ces van congelant, degradant i empedreint cada vegada m\u00e9s els sentiments i els ressorts morals dels homes<\/em>.\u201d No som davant els darrers dies de la humanitat, per\u00f2 s\u00ed davant una ca\u00f2tica i pat\u00e8tica combinaci\u00f3 de m\u00edssils, memes i merda. \u201cTot incl\u00f2s<\/em>\u201d, escrivia Kraus<\/strong>: \u00e9s el lema del nostre m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

elDiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els darrers dies de la humanitat El sarcasme ha estat hist\u00f2ricament una arma dels febles, encara que de vegades \u00e9s un recurs perill\u00f3s. Els caricaturistes, per exemple, tenen m\u00e0rtirs: Cabu, Wolinski i els seus companys del setmanari Charlie Hebdo; o el valenci\u00e0 Carlos G\u00f3mez Carrera, que signava \u201cBluff\u201d, afusellat per les seves caricatures de Franco, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37427,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-37425","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37425","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37425"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37425\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37431,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37425\/revisions\/37431"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37427"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37425"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37425"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37425"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}