{"id":37396,"date":"2025-11-09T14:12:19","date_gmt":"2025-11-09T13:12:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37396"},"modified":"2025-11-09T14:32:55","modified_gmt":"2025-11-09T13:32:55","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-420-honnetes-hommes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-420-honnetes-hommes\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/420 (\u00abHonn\u00eates hommes\u00bb)"},"content":{"rendered":"\n

\u00ab<\/strong>Honn\u00eates hommes\u00bb<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019enorme fil\u00f2leg Joan Coromines<\/strong> va llegir \u00abamb horror\u00bb<\/em> l\u2019opini\u00f3 que Carles Riba<\/strong> manifestava, en el pr\u00f2leg de la segona edici\u00f3 del Diccionari General de la Llengua Catalana, de 1954<\/strong>, sobre la \u00abcuriositat liter\u00e0ria<\/em>\u00bb de Pompeu Fabra<\/strong>.  La frase de Riba<\/strong> que molest\u00e0 a Coromines<\/strong>, certament un punt desmenjada, \u00e9s la seg\u00fcent: \u201cNo crec que la seva curiositat liter\u00e0ria (la de Fabra<\/strong>) hagu\u00e9s mai passat gaire de la mesura m\u00ednima exigible en l\u2019 <\/em>\u201dhonn\u00eate homme<\/em>\u201d\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

 Coromines<\/strong> consider\u00e0 que es tractava d\u2019\u00abun error enorme<\/em>\u00bb, una \u00abfalsedat radical<\/em>\u00bb, i que Fabra<\/strong> posse\u00efa un judici literari superior, llegia molt\u00edssim i estava perfectament al corrent de les tend\u00e8ncies m\u00e9s modernes, etc. Segons Coromines<\/strong>, Fabra<\/strong> es feia una mica el longuis quan parlava de gustos i prefer\u00e8ncies amb els literats, perqu\u00e8 el seu objectiu era unificar la llengua liter\u00e0ria, aconseguir el m\u00e0xim suport possible a la seva reforma,  i per tant volia evitar susceptibilitats i discordances col\u00b7laterals i contraproductives. \u00c9s molt probable que fos aix\u00ed. <\/p>\n\n\n\n

All\u00f2 que irrit\u00e0 Coromines<\/strong>, ultra el t\u00f2 de la frase de Riba<\/strong>, era l\u2019\u00fas de l\u2019expressi\u00f3 \u00abhonn\u00eate homme<\/em>\u00bb (que sona com quan diem \u201cen el fons<\/em> \u00e9s bona persona<\/em>\u201d per tal de fer m\u00e9s empassable la p\u00edndola d\u2019una critica). <\/p>\n\n\n\n

En el seu llibre Carles Riba i la llengua liter\u00e0ria durant el franquisme – Exercicis de simplicitat<\/a><\/strong>, Isabel Turull i Crexells<\/strong>, filla de violinista i n\u00e9ta de fil\u00f2sof, molt vinculada familiarment al m\u00f3n de Carles Riba<\/strong>, comenta, entre altres assumptes interessants, aquella curiosa  disputa. Turull <\/strong>considera que Coromines<\/strong> potser no va copsar del tot el sentit de l\u2019expressi\u00f3 que Riba<\/strong> don\u00e0 a l\u2019expressi\u00f3 \u00abhonn\u00eate homme<\/em>\u00bb, que \u00e9s \u00abclau en la pol\u00e8mica<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

\u00abNo podem interpretar-la<\/em>\u00bb, escriu Turull<\/strong>, \u00aben el sentit limitat que tindria la seva traducci\u00f3<\/em>\u00bb, sin\u00f3 \u00abamb totes les connotacions positives<\/em>\u00bb que hi donaven els autors del  classicisme franc\u00e8s del segle XVII<\/strong>. I ho rebla amb una definici\u00f3 d\u2019aquell temps: \u201cHomme<\/em> honn\u00eatte<\/em>\u201d equivalia aleshores a home \u00abcultiv\u00e9 sans \u00eatre p\u00e9dant, distingu\u00e9 sans \u00eatre pr\u00e9cieux, r\u00e9flechi, mesur\u00e9, discret, galant sans fadeur, brave sans forfanterie<\/em>\u00bb (\u00abCultivat sense ser pedant, distingit sense ser afectat, reflexiu, mesurat, discret, galant sense ser empalleg\u00f3s, valent sense fatxenderia\u201d<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una descripci\u00f3 que s\u2019adiu al car\u00e0cter de Fabra<\/strong>, segons el testimoni dels qui el van tractar, i que corresp\u00f2n tamb\u00e9 a les persones del \u201csegon noucentisme<\/em>\u201d que vaig tenir la sort con\u00e8ixer d\u2019infant i adolescent.   Una cosa dono per segura: aquelles pol\u00e8miques eren entre savis a vegades repatanis, que en conseq\u00fc\u00e8ncia discutien, i es barallaven; per\u00f2 eren tots ells , quasi sense excepci\u00f3, \u00abhonn\u00eates hommes<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

En el prefaci del seu monumental Diccionari etimol\u00f2gic de la llengua catalana<\/strong>, avui feli\u00e7ment a Internet<\/strong><\/a>, Coromines<\/strong> dona la llista de les persones que el \u00abvan orientar directament i fortament<\/em>\u00bb, i esmenta entre elles Carles Riba<\/strong>. Per\u00f2 afegeix una cosa que dona una clau de la seva tend\u00e8ncia a la pol\u00e8mica: \u00abd’ells alguns tamb\u00e9 els he contradit sovint<\/em>\u00bb, perqu\u00e8 \u00abels nostres deures de cara al futur han de pesar m\u00e9s que l’apologia del passat. No hi ha progr\u00e9s en ci\u00e8ncia si no \u00e9s girant-se d’esquena als qui ens han ajudat a pujar.<\/em>\u00bb<\/p>\n\n\n\n

P. S.-<\/strong> Els deu volumassos del DELC<\/strong>, que l\u2019Ernest Lluch<\/strong>\u00a0 es llegia com si fossin una novel\u00b7la,\u00a0 s\u00f3n molt entretinguts i estan farcits de comentaris personals de Coromines<\/strong>. Josep Maria de Sagarra<\/strong> hi rep una especial allisada: \u00e9s un \u00abex-gran poeta<\/em>\u00bb; \u201cAll i salobre\u201d<\/em> \u00e9s \u00abl’\u00fanica bona novel\u00b7la que va escriure, per\u00f2 bona aquesta de bo de bo<\/em>\u00bb; \u201cVida privada\u201d \u00e9s \u201crepugnant, pornogr\u00e0fica i est\u00fapida<\/em>\u00bb, etc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abHonn\u00eates hommes\u00bb L\u2019enorme fil\u00f2leg Joan Coromines va llegir \u00abamb horror\u00bb l\u2019opini\u00f3 que Carles Riba manifestava, en el pr\u00f2leg de la segona edici\u00f3 del Diccionari General de la Llengua Catalana, de 1954, sobre la \u00abcuriositat liter\u00e0ria\u00bb de Pompeu Fabra.  La frase de Riba que molest\u00e0 a Coromines, certament un punt desmenjada, \u00e9s la seg\u00fcent: \u201cNo crec …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37408,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,285,1],"tags":[],"class_list":["post-37396","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37396","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37396"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37396\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37416,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37396\/revisions\/37416"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37408"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37396"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37396"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37396"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}