{"id":37362,"date":"2025-10-27T21:26:00","date_gmt":"2025-10-27T20:26:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37362"},"modified":"2025-10-27T21:30:05","modified_gmt":"2025-10-27T20:30:05","slug":"jordi-font-anna-balletbo-un-afany-incansable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-anna-balletbo-un-afany-incansable\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Anna Balletb\u00f2, un afany incansable"},"content":{"rendered":"\n

Balletb\u00f2 <\/strong>i abs\u00e8ncia s\u00f3n dos mots ant\u00f2nims. L\u2019Anna Balletb\u00f2<\/strong> no ha estat mai absent. Ha estat una pres\u00e8ncia constant, persistent, ineludible. A can PSC<\/strong> i a tants altres camps on ha projectat el seu afany incansable, el seu activisme tena\u00e7. En rebre la not\u00edcia, la primera impressi\u00f3 ha estat d\u2019inversemblan\u00e7a. No hi comptava. La seva vitalitat era tan gran que aix\u00f2 d\u2019ara quedava fora del meu angle de visi\u00f3. L\u2019Anna<\/strong> ha estat una aut\u00e8ntica for\u00e7a de la natura. Congriada, sens dubte, enfront del masclisme rampant i sense escletxes d\u2019aquell imperi de militars i capellans on li va tocar n\u00e9ixer i cr\u00e9ixer.<\/p>\n\n\n\n

Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong>, la capmare entre nosaltres de la \u201csegona onada feminista<\/em>\u201d (com Simone de Beauvoir<\/strong> a Fran\u00e7a, Betty Friedan<\/strong> als EEUU o Maria Lafitte<\/strong> a Espanya), que havia estat deixeble de l\u2019Institut-Escola de la Generalitat republicana, ens recordava el dicteri taxatiu de Pilar Primo de Rivera<\/strong>, l\u2019any 1939<\/strong>, la germana del protom\u00e0rtir falangista: \u201cHa passat la modern\u00edssima nena de l’Institut-Escola (…). Ha passat la dona buida que, per no saber res, ni va saber ser dona. No hi ha lloc per a ella a l’Espanya eterna<\/em>\u201d. La Balletb\u00f2<\/strong>, de joveneta, va haver d\u2019esmolar-se contra aquesta mola dur\u00edssima, amena\u00e7adora, asfixiant. Nom\u00e9s es podia sucumbir o rebel\u00b7lar-se, amb els costos i greus incerteses que aix\u00f2 comportava. Poques van tenir el coratge que calia per rebel\u00b7lar-se i emprendre el cam\u00ed que anunciava la Capmany<\/strong>, amb els seus llibres (La dona a Catalunya,<\/em> Feli\u00e7ment, jo soc una dona<\/em>…) i amb el seu model vida, deslliurat de les cotilles de \u201cla feminitat<\/em>\u201d preceptiva. Van ser poques, per\u00f2 fecundes i van ser llavor que fructificaria aviat en una allau d\u2019emancipacions. Algunes d\u2019aquestes dones de refer\u00e8ncia, a m\u00e9s de la Balletb\u00f2<\/strong>, van incorporar-se tamb\u00e9 al naixent PSC<\/strong>. Noms com N\u00faria Pompeia<\/strong>, Trinidad S\u00e1nchez Pacheco<\/strong>…<\/p>\n\n\n\n

Van tenir, totes elles, particularment la Capmany <\/strong>i la Balletb\u00f2<\/strong>, un paper decisiu en les Jornades Catalanes de la Dona<\/strong>, el 1976<\/strong>, celebrades al Paraninf de la Universitat de Barcelona. Va ser el moment cabdal del feminisme de postguerra, un moment unificador i potent, que contribuiria a l\u2019adveniment de la democr\u00e0cia i que alimentaria, aviat, l\u2019acci\u00f3 legislativa i les pol\u00edtiques democr\u00e0tiques de govern en l’\u00e0mbit municipal, catal\u00e0 i espanyol. Entre les moltes fites que s\u2019assolirien, cal destacar-ne una d\u2019especialment simb\u00f2lica: l\u2019any 1983<\/strong>, el Congr\u00e9s del PSC<\/strong> celebrat a Castelldefels<\/strong> aprovaria l\u2019obligatorietat de la quota progressiva de dones a les llistes electorals socialistes, amb l\u2019objectiu d\u2019avan\u00e7ar decididament cap a la definitiva paritat. Va ser el primer de Catalunya i d\u2019Espanya partit a fer-ho i un dels primers d\u2019Europa.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha una faceta de l\u2019Anna Balletb\u00f2<\/strong> que resta sovint oblidada: la de periodista i activista de la primera televisi\u00f3 en catal\u00e0. La que va comen\u00e7ar a fer-se des de Miramar<\/strong>, en vig\u00edlies de la transici\u00f3, i despr\u00e9s des de Sant Cugat<\/strong>, des de 1983<\/strong>, a partir de les desconnexions del primer i el segon canal de TVE<\/strong>. El 1980<\/strong>, la Balletb\u00f2<\/strong> seria una de les impulsores d\u2019un document important, signat per un esplet de professionals prestigiosos: l\u2019\u201dInforme Miramar<\/strong><\/em>\u201d, en favor d\u2019un Tercer Canal de TVE<\/strong> en catal\u00e0. Iniciativa que, finalment, restaria aparcada per la creaci\u00f3 de TV3<\/strong>. El 1987<\/strong>, Pilar Mir\u00f3<\/strong> va estar disposada a reprendre el projecte, per\u00f2 la negociaci\u00f3 pol\u00edtica entre governs va acabar en una segona freq\u00fc\u00e8ncia auton\u00f2mica: Canal 33<\/strong>. El comprom\u00eds de TVE<\/strong> amb el catal\u00e0 trencava esquemes inercials a banda i banda, cosa que no convenia gens a qui aleshores governava Catalunya i volia fer-ne el seu monopoli. Tot just ara, TVE<\/strong> sembla reprendre-ho amb La 2Cat<\/strong>. Aprofitem per recordar aquells excel\u00b7lents professionals que s\u2019ho van proposar ara fa quaranta-cinc anys i que van ser derrotats pels \u201celements<\/em>\u201d. A m\u00e9s de l\u2019Anna<\/strong>, em venen sobretot tres noms: Sergi<\/strong> Schaff<\/strong>, Merc\u00e8 Vilaret<\/strong>, Joan Ramon Mainat<\/strong>…<\/p>\n\n\n\n

Una altra faceta poc publicitada de la Balletb\u00f2<\/strong> ha estat, fins al final, la cooperaci\u00f3 internacional, en favor d\u2019algunes causes especialment necessitades, desenvolupada sobretot des de la Fundaci\u00f3 Olof Palme<\/strong>, que ella i la Diana Garrigosa<\/strong> van crear i que ella va dirigir fins ara mateix. Va desenvolupar molt especialment la cooperaci\u00f3 amb Palestina<\/strong>, des de quan Yasser Arafat<\/strong> era al capdavant. Va teixir-hi vincles s\u00f2lids, construint escoles, impulsant tota mena d\u2019iniciatives, establint amistats consistents. Deu fer poc menys d\u2019un any, en una reuni\u00f3 del Consell Nacional del PSC<\/strong>, se\u2019m va asseure al costat, estranyament silenciosa i abatuda. Duia una carpeta plena de paper i de fotos d\u2019escoles i altres equipaments enrunats per les bombes. M\u2019ho va ensenyar, primer sense paraules. Despr\u00e9s, em va dir: \u201cHo estan destruint tot… Els estan matant a tots..<\/em>.\u201d. Eren edificis concrets, eren persones concretes, construccions i amistats forjades al llarg dels anys i d\u2019un dilatat esfor\u00e7 cooperador. No era la de sempre. No se\u2019n sabia avenir. La dona indoblegable, capa\u00e7 de saltar tots els obstacles que se li interposessin, havia topat amb la ves\u00e0nia exterminadora que de vegades posseeix alguns humans…<\/p>\n\n\n\n

Raimon Obiols<\/strong>, l\u2019altre dia, en un magn\u00edfic article sobre ella, remarcava l\u2019alegria com a tret significatiu del car\u00e0cter de l\u2019Anna<\/strong>. \u00c9s cert. El seu d\u00e9u-vos-guard solia ser enriolat, fins i tot enjogassat, de mirada trapella. Recordo, quan s\u00e8iem de costat a l\u2019Executiva del PSC<\/strong>, els seus incessants comentaris a cau d\u2019orella, sempre divertits, si no burletes, sobre el que deia l\u2019un o l\u2019altre. Eren expressi\u00f3 d\u2019una visi\u00f3 desenfadada, ir\u00f2nica, tendra, de la condici\u00f3 humana i de les seves fabulacions i hipertr\u00f2fies. Tenia molt a veure amb l\u2019esperit antiautoritari i antijer\u00e0rquic del que hav\u00edem begut a les revoltes culturals dels seixanta i els setanta i que ens havia vacunat contra les inflors i les \u201cret\u00f2liques<\/em>\u201d, tot decantant-nos a participar en la construcci\u00f3 del PSC<\/strong>. I \u00e9s que, com deia Joan Revent\u00f3s<\/strong>, \u00e9rem i som \u201chereus de la tradici\u00f3 llibert\u00e0ria<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Naci\u00f3 Digital <\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Balletb\u00f2 i abs\u00e8ncia s\u00f3n dos mots ant\u00f2nims. L\u2019Anna Balletb\u00f2 no ha estat mai absent. Ha estat una pres\u00e8ncia constant, persistent, ineludible. A can PSC i a tants altres camps on ha projectat el seu afany incansable, el seu activisme tena\u00e7. En rebre la not\u00edcia, la primera impressi\u00f3 ha estat d\u2019inversemblan\u00e7a. No hi comptava. La seva …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37367,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-37362","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37362","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37362"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37362\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37366,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37362\/revisions\/37366"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37367"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37362"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37362"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37362"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}