Jordi Font Cardona<\/strong><\/p>\n\n\n\n El 14 <\/strong>d\u2019abril d\u2019enguany, set veterans i veteranes de l\u2019acci\u00f3 cultural\u00a0<\/strong>(Teresa Cabr\u00e9<\/strong>, Carles Duarte<\/strong>, Jordi Font<\/strong>, Isona Passola<\/strong>, Joan<\/strong> Subirats<\/strong>, Marina Subirats<\/strong> i Joan Manuel Tresserras<\/strong>) f\u00e8iem arribar una declaraci\u00f3 que propugnava uns Acords Nacionals per la Cultura<\/strong> als l\u00edders dels diversos partits democr\u00e0tics amb representaci\u00f3 parlament\u00e0ria. Uns acords que, a partir d\u2019una elaboraci\u00f3 t\u00e8cnica solvent, haurien de tenir una primera plasmaci\u00f3 parlament\u00e0ria i una segona plasmaci\u00f3 entre les administracions, donant lloc a la cooperaci\u00f3 entre aquestes, al servei de la cultura i de l\u2019inter\u00e8s general. Ens vam adre\u00e7ar als l\u00edders dels partits perqu\u00e8 no vol\u00edem quedar atrapats per cap biaix parlamentari circumstancial, per cap litigi epis\u00f2dic entre administracions, per cap in\u00e8rcia contingent.<\/p>\n\n\n\n Vol\u00edem apel\u00b7lar a la visi\u00f3 estrat\u00e8gica dels partits, a la seva mirada llarga, a aquella perspectiva en qu\u00e8 pot albirar-se l\u2019inter\u00e8s del com\u00fa i els espais on es fan inexcusables els acords, el pacte. El nostre afany nom\u00e9s reeixiria si aconsegu\u00edem que els principals partits catalans s\u2019avinguessin a assumir el tractament diferenciat de la cultura respecte de les pol\u00edtiques del moment; a aplicar l\u2019\u201dexcepci\u00f3<\/em> cultural<\/em>\u201d (per emprar l\u2019expressi\u00f3 encunyada en defensa de la diversitat cultural dins del context global).<\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, ens vam adre\u00e7ar als l\u00edders dels partits, perqu\u00e8 vam pensar que eren els m\u00e9s capa\u00e7os d\u2019aixecar la mirada\u00a0i de pensar en termes de pa\u00eds i d\u2019inter\u00e8s general; i tamb\u00e9 de comprendre la dist\u00e0ncia higi\u00e8nica que es fa preceptiu guardar entre la cultura i el foc creuat partidari. Cal dir que, amb els matisos propis de cadasc\u00fa, vam trobar una bona disposici\u00f3 general, almenys a endegar un laboratori d\u2019expertesa que recapitul\u00e9s i sintetitz\u00e9s les propostes t\u00e8cniques que haurien de ser objecte de pacte i d\u2019ulterior cooperaci\u00f3 entre les diverses administracions. Bon senyal. Seguim.<\/p>\n\n\n\n Els poders sempre han tractat de servir-se de la cultura, de manipular-la, de fer-ne instrument legitimador\u00a0de les seves accions o motlle uniformador de la societat o mer ornament de prestigi per al cerimonial. Tot ve de la vella simbiosi entre el guerrer i el bruixot, el guerrer que monopolitza la for\u00e7a i exerceix l\u2019arbitrarietat i el bruixot que ho beneeix i ho sacralitza en nom de la transcend\u00e8ncia. Per aix\u00f2, els valors democr\u00e0tics han tendit a desfer aquesta conjunci\u00f3 mal\u00e8fica i a defensar la cultura respecte dels poders, a donar-li un estatut propi, a situar-la a una dist\u00e0ncia prudencial de la conting\u00e8ncia pol\u00edtica, de les servituds t\u00e0ctiques de govern i oposici\u00f3 en cada moment. Nom\u00e9s aix\u00ed la cultura pot desplegar les seves ales i aixecar el vol.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s el que John Maynard Keynes<\/strong> en va dir l\u2019arm\u2019s length<\/strong><\/em>\u00a0o \u201cla dist\u00e0ncia d\u2019un bra\u00e7\u201d<\/em>\u00a0i que, en el m\u00f3n anglosax\u00f3, va donar lloc als Arts Councils<\/strong>\u00a0com a govern de les arts, al marge dels governs i de les l\u00f2giques partid\u00e0ries. Mentrestant, on predominava la responsabilitat governamental sobre la cultura, aquest mateix principi modulava les pol\u00edtiques, les obria a la participaci\u00f3 i combatia les interfer\u00e8ncies abusives. En el nostre cas, sobre la base d\u2019un model basat en la responsabilitat governamental, l\u2019esmentat Acord Nacional per la Cultura<\/strong> hauria de fer el fet, referint els objectius estrat\u00e8gics de les pol\u00edtiques culturals a una elaboraci\u00f3 t\u00e8cnicament rigorosa i al conseg\u00fcent acord d\u2019ample abast, aconseguint\u00a0-deia la declaraci\u00f3- que \u201cles pol\u00edtiques culturals s\u2019allunyin definitivament de ser eines de ning\u00fa per esdevenir eines al servei del com\u00fa<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n En aquesta direcci\u00f3 Catalunya ja disposa del Consell Nacional de les Arts i de la Cultura<\/strong> (CoNCA<\/strong>), encarregat de fer el seguiment de les pol\u00edtiques governamentals, tant nacionals com locals, i de vetllar per l\u2019autonomia de la cultura, d\u2019avaluar les actuacions, de fer prospecci\u00f3 estrat\u00e8gica; un organisme format a partir d\u2019un ample consens parlamentari, de manera que no actua per majoria, sin\u00f3 que s\u2019obliga a actuar per consens i, doncs, amb un grau important d\u2019encert i d\u2019autoritat. Un organisme, per cert, que avui es troba pendent de renovaci\u00f3, des de fa un any, a l\u2019espera d\u2019un acord entre els principals partits. Un acord que no hauria de veure\u2019s impedit per cap in\u00e8rcia circumstancial, sin\u00f3 que tamb\u00e9 hauria de renovar-se posant-hi \u201cla dist\u00e0ncia d\u2019un bra\u00e7<\/em>\u201d, amb una mirada llarga, estrat\u00e8gica, d\u2019inter\u00e8s nacional. Renovaci\u00f3 del CoNCA<\/strong> i Acord Nacional per la Cultura<\/strong>, vet aqu\u00ed dues expectatives immediates que ens han de donar, aviat, la mesura de la nostra ambici\u00f3 col\u00b7lectiva envers la cultura, la mesura de la nostra capacitat per preservar la cultura catalana respecte de la conting\u00e8ncia partid\u00e0ria, de manera que pugui agafar la volada que li cal per respondre als greus reptes que el present i el futur li presenten.<\/p>\n\n\n\n