Barcelona <\/strong>acull aquests dies la tercera edici\u00f3 de Mondiacult<\/strong>, la Confer\u00e8ncia Mundial sobre Pol\u00edtiques Culturals i Desenvolupament Sostenible, convocada per la UNESCO<\/strong> i que reuneix els ministres de cultura de 165<\/strong> pa\u00efsos. En aquesta edici\u00f3, s\u2019hi ha presentat una important novetat: el primer \u201cInforme Mundial de la UNESCO sobre Pol\u00edtiques Culturals<\/em>\u201d, amb el qual aquesta vol sistematitzar les dades referides a la cultura a escala mundial, amb la intenci\u00f3 de renovar-les cada quatre anys i poder oferir aix\u00ed una radiografia precisa de les seves evolucions. Un primer Informe que porta un subt\u00edtol revelador: \u201cLa cultura: l\u2019ODS absent<\/em>\u201d (en refer\u00e8ncia als ODS de la vigent Agenda 2030<\/strong>). I \u00e9s que el m\u00f2bil central de la Confer\u00e8ncia de Barcelona \u00e9s que la cultura, a difer\u00e8ncia del que ha succe\u00eft fins ara, esdevingui un Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) espec\u00edfic a l\u2019Agenda de les Nacions Unides a partir de 2030<\/a>. <\/p>\n\n\n\n Amb aquesta voluntat, la \u201cDeclaraci\u00f3 de Barcelona<\/em>\u201d<\/strong> (el document resultant d\u2019aquesta Confer\u00e8ncia) prescriur\u00e0 la transici\u00f3 que s\u2019ha anat covant en els darrers temps i que ha d\u2019esdevenir el nord de tota pol\u00edtica cultural democr\u00e0tica: el pas de la cultura entesa nom\u00e9s com a patrimoni i potencial d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia creativa -de consum generalment minoritari-, cap a la cultura entesa com a dret ciutad\u00e0. Dret a la participaci\u00f3 cultural, amb la inclusi\u00f3 de la diversitat. Dret a l\u2019alfabetitzaci\u00f3 i l\u2019experimentaci\u00f3 art\u00edstica dins de l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria. Dret a l\u2019expressivitat creativa. Dret a exercir una ciutadania culturalment activa.<\/p>\n\n\n\n No ens ve de nou, ni aqu\u00ed ni enlloc. El sostre \u201cde p\u00fablics<\/em>\u201d de l\u2019oferta art\u00edstica i cultural fa temps que est\u00e0 encallat, deixant fora grans contingents de poblaci\u00f3 que no s\u2019hi sent implicada. El Departament de Cultura de la Generalitat, despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s de consultes que ve de lluny, ha entrat al Parlament de Catalunya una prometedora Llei de Drets Culturals<\/strong>. Tamb\u00e9 el Ministeri de Cultura ha elaborat un Pla de Drets Culturals<\/strong>. Els amfitrions de Mondiacult 2025<\/strong>, doncs, s\u00f3n tamb\u00e9 punta de llan\u00e7a de l\u2019esmentada transici\u00f3. <\/p>\n\n\n\n No \u00e9s l\u2019\u00fanica q\u00fcesti\u00f3 que s’ha tractat en aquest Mondiacult<\/strong>. Els reunits tamb\u00e9 han ocupat els reptes de la cultura dins de l\u2019era digital, l\u2019enorme potencial i els riscs de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, la cultura de la pau com a cota moral de la humanitat o la inexcusable alian\u00e7a democratitzadora entre cultura i educaci\u00f3. Tamb\u00e9 la diversitat i la cohesi\u00f3 culturals en el m\u00f3n de les grans migracions, la cultura com a dinamitzador econ\u00f2mic, la cultura davant del canvi clim\u00e0tic i la defensa del patrimoni cultural, entre d’altres.<\/p>\n\n\n\n La clau de volta \u00e9s, tanmateix, la cultura entesa com a dret ciutad\u00e0. Un concepte, el de dret ciutad\u00e0, que implica l\u2019obligaci\u00f3 p\u00fablica de respondre-hi i de satisfer-lo. Una obligaci\u00f3 referida al conjunt de la ciutadania, \u00e9s a dir, una obligaci\u00f3 d\u2019universalitzaci\u00f3 dels serveis culturals, com passa amb la sanitat o amb l\u2019educaci\u00f3. Cal deixar definitivament enrere la cultura com a \u201cjoies de la corona<\/em>\u201d, com a luxe per als rituals i fasts del poder; la cultura com a motlle ideol\u00f2gic o est\u00e8tic que cal imposar, excloent els diferents i els discrepants; la cultura com a \u201crepartidora<\/em>\u201d que premia adeptes i castiga d\u00edscols; la cultura com a privilegi de preteses elits; la cultura que es vol \u201cdivulgar<\/em>\u201d, per\u00f2 que no inclou la diversitat i queda redu\u00efda als estaments socials m\u00e9s avantatjats.<\/p>\n\n\n\n Es tracta d\u2019un aut\u00e8ntic pas de l\u2019equador que demanar\u00e0 un canvi en la relaci\u00f3 entre les administracions, per mitj\u00e0 d\u2019un pacte que fixi les responsabilitats respectives i que estableixi l\u00ednies clares de cooperaci\u00f3. No nom\u00e9s aix\u00f2, tamb\u00e9 demanar\u00e0 un canvi de paradigma en la relaci\u00f3 p\u00fablic\/privat i en la relaci\u00f3 p\u00fablic\/social. Cal multiplicar l\u2019efecte de l\u2019esfor\u00e7 p\u00fablic, de l\u2019esfor\u00e7 privat i de l\u2019esfor\u00e7 social a trav\u00e9s, no de la mera subvenci\u00f3 graciosa i dispersa, sin\u00f3 d\u2019una concertaci\u00f3 transparent, al servei d\u2019objectius d\u2019inter\u00e8s general i de programes compartits destinats a aconseguir-los. Nom\u00e9s aquesta suma d\u2019energies, amb els diners p\u00fablics aplicats directament o per via concertada, ha de fer possible la transici\u00f3 efectiva cap a la cultura entesa com a dret ciutad\u00e0.<\/p>\n\n\n\n