{"id":37280,"date":"2025-10-05T10:17:07","date_gmt":"2025-10-05T08:17:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=37280"},"modified":"2025-10-05T22:27:20","modified_gmt":"2025-10-05T20:27:20","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-417-unitat-i-divisions-contra-el-franquisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-417-unitat-i-divisions-contra-el-franquisme\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/417 (Unitat i divisions contra el franquisme)"},"content":{"rendered":"\n

El dimarts vinent , 7<\/strong> d’octubre, participar\u00e9 al curs “50 anys de la mort de Franco: perspectives hist\u00f2riques actuals sobre la dictadura<\/strong><\/em>“, que codirigeixen Joan Fuster<\/strong> i Jaume Claret<\/strong>. M\u2019han demanat que intervingui en una taula de debat amb Eugenio del Rio<\/strong>, Magda Oranich<\/strong> i Marina Subirats<\/strong>, sobre \u201cEl combat per la democr\u00e0cia a l\u2019Espanya franquista<\/strong><\/em>\u201d. Aquestes son les tres petites notes que he preparat, per tal de no divagar massa. <\/p>\n\n\n\n

1\/ Divisi\u00f3 i unitat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 2004<\/strong>, a l\u2019Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz<\/strong>, que va ser secretari general del PSUC<\/strong> de 1977<\/strong> a 1981<\/strong>, li van demanar que intervingu\u00e9s sobre el mateix tema, en un seminari de tem\u00e0tica semblant a la d\u2019avui. Com he fet jo, tamb\u00e9 ell va preparar-se unes notes, que despr\u00e9s els organitzadors van publicar, i que es pot trobar a Internet. <\/p>\n\n\n\n

Les notes comencen literalment aix\u00ed: \u00abEl paper del MSC. Joan Revent\u00f3s i Raimon Obiols, versus Pallach<\/strong><\/em>\u00bb.  I, a continuaci\u00f3, les notes descriuen les passes unit\u00e0ries que es feren arran de la Caputxinada<\/strong> de 1966<\/strong>; \u00e9s a dir, la seq\u00fc\u00e8ncia que va de la Taula Rodona<\/strong> (1966<\/strong>) a la Comissi\u00f3 Coordinadora de Forces Pol\u00edtiques de Catalunya<\/strong> (1967-69<\/strong>) i, despr\u00e9s, a l\u2019Assemblea de Catalunya<\/strong> (1971<\/strong>).

\u00c9s significatiu que el Guti<\/em><\/strong>, a l\u2019hora d\u2019explicar el proc\u00e9s de mobilitzaci\u00f3 unit\u00e0ria per la democr\u00e0cia i l\u2019autogovern a Catalunya situ\u00e9s la divisi\u00f3 del MSC<\/strong> de l\u2019estiu de 1966<\/strong> en el frontispici de la seva narraci\u00f3. Sembla contradictori, paradoxal. En realitat \u00e9s al contrari: la refer\u00e8ncia del Guti<\/em><\/strong>, en el p\u00f2rtic de la seva narraci\u00f3, t\u00e9 una l\u00f2gica impecable, essencial.<\/p>\n\n\n\n

El \u00abfactor K<\/strong><\/em>\u00bb, com deien els polit\u00f2legs italians de l\u2019\u00e8poca (\u00e9s a dir, la relaci\u00f3 amb els comunistes), era el factor b\u00e0sic que durant d\u00e8cades imped\u00ed la unitat de l\u2019oposici\u00f3 a la dictadura franquista. La controv\u00e8rsia entre el MSC<\/strong> de l\u2019interior i el de l\u2019exili gir\u00e0 sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. A Catalunya, l\u2019assumpte no era nom\u00e9s una derivada de la guerra freda, com succe\u00efa en altres pa\u00efsos europeus. Entre les generacions que havien viscut la guerra civil, actives encara a la clandestinitat i a l\u2019exili, perdurava el record de les divisions i lluites fratricides entre els partits i sindicats del moviment obrer. <\/p>\n\n\n\n


La decisi\u00f3 del MSC<\/strong> de l\u2019interior de tirar endavant una pol\u00edtica d\u2019unitat sense exclusions de les forces democr\u00e0tiques catalanes fou un element desencadenant que pos\u00e0 en marxa el proc\u00e9s d\u2019unitat i mobilitzaci\u00f3 que va permetre, entre altres fites, posar 50.000 <\/strong>persones als carrers de Barcelona, malgrat la dura repressi\u00f3, el febrer de 1976<\/strong>, cridant \u00ab llibertat, amnistia, Estatut d\u2019autonomia<\/em>\u00bb. Aquesta \u00e9s l\u2019explicaci\u00f3 del fet que el Guti<\/strong><\/em>, a l\u2019hora de confegir la seva nota del 2004<\/strong>, comenc\u00e9s per on havia de comen\u00e7ar.
<\/p>\n\n\n\n

2\/ Teoria i pr\u00e0ctica <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En els \u00faltims anys del franquisme i els primers de la Transici\u00f3, els socialistes (al MSC<\/strong>, a Converg\u00e8ncia Socialista<\/strong>) utilitz\u00e0vem molt el concepte de \u00abrevoluci\u00f3 democr\u00e0tico-socialista<\/em>\u00bb, \u00e0mpliament desenvolupat per Maur\u00edn<\/strong>. Coincidiem amb ell, en el sentit de creure que, a Espanya, ni la gran burgesia ni les classes mitjes tenien la capacitat de portar a terme les reformes democr\u00e0tiques profundes que Espanya requeria. Eren els treballadors\u00a0 els qui havien de ser el centre del proc\u00e9s. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia dels anys 30<\/strong>, no ho enten\u00edem en termes de \u00abrevoluci\u00f3 curta<\/em>\u00bb (de presa del poder sobtat, de canvi social i pol\u00edtic immediat), sin\u00f3 a la manera de Raymond Williams<\/strong>, que cre\u00e0 el terme de \u00abLong Revolution<\/em><\/strong>\u00bb (\u00abrevoluci\u00f3 llarga<\/em>\u00bb) per a descriure un proc\u00e9s ampli, profund i continuat, de transformaci\u00f3 pol\u00edtica, social i cultural, progressiu i a llarg termini. Pens\u00e0vem en termes de transformaci\u00f3 persistent i multigeneracional de les relacions socials, de les institucions, de la cultura, de les \u00abestructures de pensament<\/em>\u00bb, dels sentiments, etc. <\/p>\n\n\n\n

\u201cMaurinisme soft<\/em>\u00bb, doncs? No ho crec. M\u00e9s aviat una l\u00ednia poc doctrin\u00e0ria per\u00f2 de principis, conscient de dues derives sempre a evitar quan es pret\u00e9n mantenir el rumb socialista: l\u2019autoritarisme totalitari i la rendici\u00f3 al capitalisme. Aquest repte, en els anys 30<\/strong> del segle passat, s\u2019express\u00e0 amb l\u2019alternativa \u00abSocialisme o feixisme<\/strong>\u00bb<\/em>. Ara, en vistes als anys 30<\/strong> del segle actual, es planteja amb una nova i punyent antin\u00f2mia, entre el socialisme i la democr\u00e0cia, d\u2019una banda, i els nacionalpopulismes autoritaris de l\u2019altra. Caldr\u00e0 molta intel\u00b7lig\u00e8ncia i molta unitat per guanyar les noves batalles. <\/p>\n\n\n\n


3\/ El balan\u00e7 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La historia jutja la politica del passat i els seus actors per les paraules i els silencis d\u2019aquests, per les seves accions i els seus resultats; pel que han dit, pel que han fet i pel que han deixat de fer. 

El combat per la democr\u00e0cia a la Catalunya sota el franquisme cont\u00e9 llums i ombres, per\u00f2 em sembla que, a aquells que, d\u2019una manera o altra hi vam participar, la hist\u00f2ria ens considerar\u00e0 amb benevol\u00e8ncia. Si a Madrid i al conjunt d\u2019Espanya s\u2019hagu\u00e9s aconseguit el mateix grau de mobilitzaci\u00f3 unit\u00e0ria que vam assolir a Catalunya, la Transici\u00f3 s\u2019hauria verificat amb unes caracter\u00edstiques m\u00e9s favorables a les forces democr\u00e0tiques i als sectors populars (1<\/strong>).
<\/p>\n\n\n\n

A Espanya hi va haver, d\u2019una banda, l\u2019heroisme i el sacrifici de molts homes i dones contra la dictadura; de l\u2019altra, per\u00f2, es va fer sentir massa el pes negatiu de les divisions entre els dem\u00f2crates i entre les esquerres. Una conclusi\u00f3 em sembla clara: les divisions partidistes, sempre doloroses, nom\u00e9s tenen una \u00fanica justificaci\u00f3 retrospectiva, que \u00e9s la d\u2019haver fet possibles processos d\u2019unitat m\u00e9s amples i mobilitzadors.
_________________________<\/p>\n\n\n\n

(1<\/strong>) En comptes d\u2019aix\u00f2, a Espanya tan sols es produ\u00ed, molt a la darrera hora, una m\u00ednima entesa entre dues inst\u00e0ncies de l\u2019oposici\u00f3 (la Junta Democr\u00e0tica<\/strong> i la Plataforma Democr\u00e0tica<\/strong>) que la gent batej\u00e0, amb una sorna molt significativa, com la \u00abPlatajunta<\/strong><\/em>\u00bb. El mot deia molt. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El dimarts vinent , 7 d’octubre, participar\u00e9 al curs “50 anys de la mort de Franco: perspectives hist\u00f2riques actuals sobre la dictadura“, que codirigeixen Joan Fuster i Jaume Claret. M\u2019han demanat que intervingui en una taula de debat amb Eugenio del Rio, Magda Oranich i Marina Subirats, sobre \u201cEl combat per la democr\u00e0cia a l\u2019Espanya franquista\u201d. Aquestes …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":37294,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,285,1],"tags":[],"class_list":["post-37280","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37280","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37280"}],"version-history":[{"count":29,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37280\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37329,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37280\/revisions\/37329"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37294"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37280"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37280"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37280"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}